dijous, 6 de febrer de 2014

El Gep Llarg, la Capdanunt i la Miranda de les Boïgues

Diumenge 2 de febrer de 2014















Via de l'Esquerra al Gep Llarg, Aresta Brucs al Capdamunt i Aresta Brucs a la Miranda de les Boïgues
Després d'un dissabte plujós no tenia esperances de que el diumenge puguesim fer alguna cosa de profit. Però coses de la "meteo", s'aixeca un diumenge radiant, tant sols una petita "pega", fa un fred del caraju!!!. el company i jo decidim anar a Agulles i sobre la marxa decidir quina escalada farem. Arribant al Coll de les Portelles, bufa el ven de valent i els ulls se'm claven en la zona del Ponent Superior, que avarca, estant al coll, de la muralla Nord al Torrent de les Boïgues. Quants records en aquesta zona, les primeres vies que vaig escalar de primer, el Gep Llarg, La boteruda, el Capdamunt... la Saca Gran!!! que em tenia encisat. El primer cop que la vaig fer, a finals del 81', semblava que havia fet l'escalada més difícil de Montserrat. Quantes il.lusions i que jove que era!!! Be, be, anem per feina. Bufa vent i fa molt fred i li proposo al Joaquim, començar pel Gep Llarg, seguir pel Capdamunt i la Saca. Perfecte i ens hi posem.

Agulla del Gep Llarg. Via de l'Esquerra, IV i 55 metres
Via de caractrístiques semblants a l'aresta Brucs, però una mica més difícil. La trobarem equipada amb parabolts i espits i farem una reunió al mig si volem. Un cop al cim de l'agulla, des grimparem pel cantó més fàcil i davant nostre tenim la altívola agulla del Capdamunt.

Agulla del Capdamunt, Aresta Brucs. Aresta Brucs, V- o IV+ i 55 metres
Comencem a la dreta de la roca, al costat d'un tronc sec. Primer pugem recte per flanquejar després un pel a l'esquerra i tot seguit fàcilment en vertical fins la reunió a sota de la bola. El següent llarg, flanquegem a la dreta fins situar-nos a la vertical de la bola en el lloc que es menys desplomat. Trobarem dos expansions i una al final de la via abans d'arribar al cim. El ràpel, de 15 metres el farem d'una instal.alció prou vella per la cara de llevant.
Feia, gaire be 25 anys, que no pujava aquesta roca pels motius de sempre, curta i fàcil, però que no us decebrà gens ni mica.

Mirant a la Saca, veiem que bufa molt el vent i la roca es la més altívola d'aquesta part i poder allí ho passem malament. Decidim baixar fins la Miranda de les Boïgues i tot arribant a la seva aresta sud em pica la curiositat de com estarà l'Aresta Brucs. Aquesta aresta es, simplement, fantàstica. El IV grau per excel·lència de Montserrat. Recordant l'ultim cop que la vaig fer i després, confirmant-lo en el meu "quadern de bitàcola", va ser el 9 setembre del 89. Quina pila d'anys.

Agulla de la Miranda de les Boïgues. Aresta Brucs, IV i 60 metres
Primer grimparem el pedestal que el podem fer sense cordes, si volem, fins arribar a peus de l'aresta sud. Podem aprofitar la reunió de la via Sílvia per encetar l'escalada. Comencem el primer llarg superant una mena de cavitat a modus de bavaresa per pujar el primers metres. Tot seguit, farem uns passos de flanc a la dreta sempre buscant la part més fàcil fins la primera expansió força lluny del terra. Seguim recte a munt per una mena de canal vertical fin un altre expansió. D'aquí seguirem, ara mes fàcilment fins el característic merlet blanc on podrem llaçar una magnífica assegurança. Prosseguim a munt fins una llastre un pel trencada on podem emplaçar un tascó o friend. Petit pas de flanc aeri a la dreta i trobem un altre expansió i tot segui recte fina la reunió sota un mur vertical.
El segon llarg, antigament, el fèiem flanquejant molt a la dreta fins una mena de diedre trencat. Ara podem pujar un pel a la dreta de la reunió amb un parell de passos de IV i en deu metres ja som al cim d'aquesta emblemàtica aresta montserratina.
Per baixar seguirem la llarga carena de l'agulla vers el nord i desgrimpant tres ressalts que trobarem.

Jo m'he quedat amb ganes de fer més agulles però la veritat es que el vent i el fret ens han deixat prou tocats. Decidim plegar trastos i deixar altres agulles per propers dies, no tot a de ser escalar i escalar, no crieu?

Avui tampoc he fet una via nova però el fet de escalar unes vies que fa molts anys que no feia, be s'ho ha valgut.

Escalades realitzades per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg del Gep llarg 
El segon llarg del Gep Llarg
El Joaquim començant el segon llarg del Gep Llarg 
Començant el primer llarg del Capdamunt
El segon llarg del Capdamunt
El primer llarg de la Miranda de les Boïgues 
El magnífic merlet llaçat amb una baga
L'últim llarg de la Miranda de les Boïgues
Panoràmica des de el cim

5 comentaris:

  1. Bonito trió de vías y una buena elección

    ResponElimina
  2. Què divertit!
    Sembla una jornada com les que fèiem quan érem jovenets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola JOrdi, jo habia arribat a fer set agulles en un dia!!!

      Elimina
  3. Diumenge va fer millor temps que dissabte, nosaltres tanmateix ho vam aprofitar abans de la pluja...diumenge malgrat el fred i el vent deurieu distrutar, aquesta combinació d'agulles és divertida i fas prou metres per quedar ben satisfet.
    Maca la foto de panor`+amica de sdel cim, quin cel!!!

    ResponElimina
  4. Des de la Bitlla us vàrem veure a l'Agulla del Capdamunt, bona jornada tenint en compte el vent i el fred que feia per aquí d'alt.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.