dissabte, 8 de març de 2014

Via Cherokee a l'Agulla dels Tres o C.N.T.

Dissabte 8 de març de 2014
Es la meva ressenya i grau
Avui, toca una via que fa un any i mig que la vàrem abandonar des de la primera reunió, dons feia un vent i un fred que et deixaven "garratibat". Com tenim anticicló, sembla ser que farà un dia d'allò més bo i ens dirigim cap a la roca en qüestió.
Antigament, recordo, l'anomenaven l'Agulla de la C.N.T., per que eren les inicials dels primer que la van pujar, l'11 de novembre de 1951, en Capeta, en Torras i en Nubiola, però com s'asemblava molt a unes sigles d'una central sindical, potser que les "autoritats" d'aquella època, els aconsellaren cambiar de nom. Coses de la repressió, crec...

De l'aparcament de Can Massana prendrem unes indicació que diu: Camí de les Batalles i baixarem per un camí prou malmès per les pluges fins una pista mes ampla. La seguirem fent giragonses fins que guaitem la Miranda de la Portella, la Llastra Punxeguda i al mig La Roca dels Tres, a sobre nostre. Deixarem el camí ample i seguirem una drecera amb fites i de cops amb marques vermelles que es portarà amb camí penós fins el peu de via de la roca.

La meva sorpresa va ser que no veiem els parabolts del primer llarg. De cop, més a la dreta, veiem uns parabolts nous que pugen recte. A mi em sona que no anava per aquí la via... que pujava fins el primer burí de la Càmara-Ollé (?) Quan he arribat a casa he mirat les fotos del dia que vàrem abandonar la via i si, han variat els primers 15 metres del primer llarg. Sigui com sigui, tenim els primer llarg equipat i preparat per ficar-nos de ple a la via. Val a dir, que miro una mica de reüll la seva via veïna, la Càmara-Ollé, que te més "solera" però l'equipament es vell i més escàs... però l'aniré a fer, un dia d'aquests. No se si l'escalada, avui en dia, a "evolucionat" o a "involucionat". Una, es molt lògica, la vella i l'altre eeeees... "to tieso p'arriba". Escalades diferents en diferents època, ni millor ni pitjor, diferent...

1er. llarg: V+/A0e, 14 parabolts de 10 mm en 40 metres
Del peu de via estant, anirem pujant per una canal sanejada fins que ja no podem pujar més i amb un pas finet arribem al primer parabolt. així anirem pujant fent lliure i passos d'A0e fins que al mig del llarg es torna una mica més fàcil. De cop es torna a redreçar amb escalada fina i dificil fins entrar a la reunió a sota d'un desplom. Llarg tipus "escalada esportiva" però bonic de fer.

2on. llarg: A1e, V, IV+, IV, III i II, 11 parabolts de 8 mm en uns 35 metres
De la reunió prenem el primer parabolts un xic a la dreta de la reunió amb fort desplom i així anem fent fins que deixem el desplom i es fa vertical. Sortirem en lliure, vertical i difícil, però amb molt bon canto uns tres metres fins que la roca s'inclina força però llavors trobem la roca molt llissa. Amb conta, dons hi ha crosta anirem pujant fins la reunió, en un enorme replà, als peus de l'ultim ressalt que ens durà al cim.

3er. llarg: IV, III i II, neta d'expansions i uns 20 metres
El darrer llarg no te més misteri. Vint metres de roca fantàstica, on serà possible emplaçar un merlet a uns cinc metres de la reunió i fàcil ment arribarem al cim de l'agulla on podem fer reunió en un cap de burí que tenim al terra. Han tret els dos parabolts que hi habien segons la ressenya. Hem vis els espàrregs segats. La veritat es que no feien gens de falta que hi fossin.

Per baixar sols tenim que baixar un pel des de el cim fins un arbre gruixut on hi han muntades unes baques i una anella. Ràpel de 25 metres fins una mena de coll entre la mateixa roca i la Miranda de la Portella.

Be, una via prou maca, on m'he tret aquella "puntxeta" del dia que la vàrem abandonar... però el proper cop, aniré a la Càmara-Ollé.
Una nova via per la cole!!!

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
Els últims metres el primer llarg
L'artificial del segon llarg
Joaquim, Jordi i Joan, "trio de jotes"

4 comentaris:

  1. Sembla bonica la via.
    Mai he pujat a aquesta agulla.
    La proximitat de la primavera ens està oferint uns dies magnífics.
    Enhorabona, amics!

    ResponElimina
  2. En aquest segon intent, amb un temps molt bo, aquesta vegada hem pogut acabar de fer aquesta via.

    La modificació del primer llarg, separant-la de la Càmara-Ollé, encara que sigui bastant fineta (V+/A0), la trobo encertada.

    El canvi de parabolts de 8mm per els de 10mm és tot un encert.

    La eliminació dels parabolts de la darrera tirada, el trobo encertat ja que la tirada és prou senzilla i es pot protegir amb merlets.

    Bon temps, bona escalada i bona companyia, que més es pot demanar?

    Salut

    ResponElimina
  3. Felicitats companys! fa temps que la tinc a la llista, aquesta i la Càmara-Ollé, però no trobem mai el dia, a veure ara que les tardes allarguen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Jaume, jo li tinc ganes a la Càmara-Ollé... a veure si anem!!!

      Elimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.