dimarts, 4 de març de 2014

Les Momietes. Agulla Mare i l'Aglà. Vies Normals

Dissabte 1 de març de 2014
Es la meva ressenya i grau
Mireu que fa anys que volto per Agulles i sempre les havia vist des de el refugi o escalant la cara Est de la Miranda de les Boïgues. Mai havia pensat en escalar-les. Les seves vies normals, per a mi en aquella època, eren fàcils (?) i poc engrescadores. La seva cara Est, massa complicada amb tantes balmes i desploms capritxosos per l'erosió. El fet es que allí son, presidint la paret oest de la Miranda i avui dissabte que teníem uns altres plans per escalar i veient la temperatura, el vent i que el cel comença a tapar-se, decidim anar a Agulles a mirar d'encadenar vies. Ja fa dies que hi tenia l'ull posat i avui serà el dia per no complicar-nos massa les "neurones", que tenim poques i fa molt, però molt de fred.

Per arribar a les vies es el mateix camí per accedir a la cara Est de la Miranda de les Boïgues. Un cop arribem al coll de les Portelles, seguim el camí normal al refugi i abans d'arribar a la Canal del Cirerer, fent gala del nostre "raro instinto del hombre blanco", prendrem un corriol que intuirem ver la cara oest de la Miranda. El camí es poc definit però de seguida podrem veure el conjunt de les Momietes que ens indicaran el camí a seguir. Entrarem al bosc i en poca estona arribarem al coll que que separa les Momietes de la Miranda. Al peu de la canal que separa l'Agulla Mare de l'Aglà, es aquí on comença l'escalada. Em optat per fer la variant d'entrada, tot just a l'esquerra de dita canal, per un esperó amb una roca un tant relliscosa però ben protegida fins el coll que les separa.

L'Agulla Mare, via Normal variant d'entrada
1er llarg: 3 parabolts de 8 mm i uns 30 m
Comencem a l'esquerra de la canal arbrada de la via normal on trobem el primer parabolt (innecessari) per enfilar-nos per un esperó fins que s'inclina i flanquejant a la dreta, arribem al coll que uneix les dues agulles. Llarg amb sentit de donar una mica mes de sal i pebre a la escalada.

2on llarg: 4 parabolts de 8 mm en uns 30 m
Sortim de la reunió ver l'aresta sud de l'agulla pujant fàcil ment fins un ressalt on trobem el primer parabolt. Tot seguit es anar pujant recte amb molt bones preses i amb dificultat de III. Trobarem tres parabolts mes, innecessaris, dons amb merles i algun friend podrem completar la protecció. Abans d'arribar al cim trobem la reunió amb cadena per poder rapelar.

L'Aglà, via Normal
1er llarg: dos pitons i un parabolt de 8 mm en uns 15 metres
Un cop em baixat de l'Agulla Mare i estan en el coll de les dues agulles, fem un petit flanqueig, tot caminant fins una reunió amb dos burins als peus del diedre de la via normal de l'agulla. Comencem superant un pedestal fins el diedre. La roca es un pel trencada però franca. En el recorregut trobarem dos pitons i un parabolt. Quan s'acaba el diedre fem un pas de flanc a la dreta per seguir fins d'alt del cim i en un arbre farem reunió.

Per baixar, rapelarem del mateix arbre i amb trenta metres, arribarem al peu de via de les dues agulles.

Escalades senzilles i una d'elles, amb una "sobredosis" de parabolts, però que mantenen l'encis d'aquelles primeres escalades pioneres dels anys 40'. No us decebran, per l'ambient que respiren.
El segon llarg de l'Agulla Mare 
En el recorregut, un magnific forat per un friend
El Joaquim a l'Agulla Mare 
El vertical llarg de l'Aglà 
Arribant al cim de l'Aglà
I la foto del cim; el bon temps durarà poc...
Com que m'ha semblat "poca escalada", tinc més ganes de roca, però el temps cada cop acompanya menys i per no tornar a casa se'n se fer una via més, ens decantem per una via que tenia referències fa un temps, l'Aresta Brucs del Mirador de la Miranda.
Aquesta aresta queda amagada i eclipsada entre la Boteruda i la Miranda de les Boïgues.
Es una escalada molt senzilla però ens permet guanyar el cim amb un parell de llargs fàcils, tant sols uns passos, que te'ls has de mirar una mica, en el primer llarg ens permet guanyar el cim arrodonit d'aquesta agulla. I·lusos de nosaltres, creiem que avui faríem tres agulles noves i tres vies noves. La sorpresa es que quan arribem al cim del Mirador veiem que l'hem pujant infinitat de cops!!! Es un cim que passem quan "desgrimpem" la Miranda de les Boïgues... be, no et pot tenir tot. Per baixar, ho farem per la via normal amb uns cinc metres de descens de IIº sense cap complicació.
El Mirador de la Miranda de les Boïgues, Aresta Brucs
1er llarg: II, III, IV+ i IV un cap de burí i dos espits en uns 30, metres
Comencem molt fàcil fins que la paret es torna vertical, trobarem un cap de burí i farem un petit pas de flanc per encarar l'aresta pel lloc més fàcil que ens l'assegura un parabolt prou vell. Seguirem recte amb dificultat decreixent fins la reunió de dos espits amb anelles.

2on llarg: III i II un espit i un parabol en 30 metres
Seguim aresta amunt, amb poca dificultat fins arribar a l'avant-cim on trobarem la reunió de dos espits un d'ells se'n se plaqueta i després d'això arribarem al cim sense cap mena de dificultat.

Tres vies noves i dos cims mai trepitjats per la "cole", no està malament per un dia prou lleig, en que em estat mandrosos i se'n se ganes de complicar-nos la vida

6 comentaris:

  1. La Mare i l'Aglà. Les meves dues primeres escalades a Montserrat en el II curset d'iniciació a l'escalada del STAE, fa una enorme pila d'anys.
    Quina manera de rebobinar el temps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat es que ha plogut des de llavors, he, Jordi?
      Son molt maques de fer!!!

      Elimina
  2. Hola, sóc el Miquel el que anava perdut bscant el peu de via,
    el meu correu és miquelgomez@escalasocaminas.com Em vas fer unes fotos fent la via Dani, me les podries passsar??
    Merci I fins aviat

    ResponElimina
  3. Ei Joan! aquestes agulles no les he pujat em sembla...un bon recurs per dies rúfols. No pares.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons ja saps, aprofita un dia que no faci bo i... a pujar-les!!!
      Tenim que quedar, company...

      Elimina
  4. El dia no va acompanyar gaire i gràcies a això, vàrem fer aquestes vies que, encara que tècnicament no siguin molt atractives, paga la pena fer-les, tant per les vistes com per l'essència que encara emana d'aquestes roques sobretot l'Aglà que mirant-la sembla que es tingui de desfer tot i llàstima que no hagués tingut dos llargs més del mateix estil del primer.

    Salut

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.