diumenge, 13 de desembre del 2015

Via UN GRAN DIA a l'Abella de la Conca. El Pallars Llussà

Dissabte, 12 de desembre de 2015
Ja feia un parell de setmanes que el Ricard m'habia proposat anar a aquesta via però el no ser gens equipada em feia una mica (molt) de respecte, però com em pot més la curiositat que el respecte, a la fi, li dic que si. La via, per mi, es una "petita joia", més fàcil del que ens pot semblar a primera vista es deixarà escalar molt be però no ens enganyem, es compromesa i s'ha d'escalar, tant sols hi ha com assegurances fixes a la paret un clau casolà i un pont de pedra i les reunions amb un sol espit, que tindrem que reforçar per mes seguretat. La ventatge es que es una roca adherent de primera i plena de fissures on podrem emplaçar tascons i friends al gust sobre tot un friend del nº #3 pel segon llarg

Uns dos-cents metres abans d'entrar al poble, venint d'Isona, trobem un trencall de carretera a l'esquerra i en forta pujada que ens portarà a una pista en bon estat. Les parets son molt visibles des de la pista. Seguim la pista, primer asfaltada i després no fins trobar un altre pista més estreta que va a la dreta. La seguim fins el final d'un vallat on podrem deixar el cotxe sense molestar. Reculem caminant uns dos-cents metres fins que trobem una fita i pujant per camps d'ametllers arribarem a la paret en poc menys de mig hora.

1er llarg: neta d'assegurances V-, IV i IV+ en uns 55 metres
Comencem la via lleugerament a l'esquerra de l'evident esperó en un diedre. Superem el diedre i pujarem per blocs, alguns a controlar, plaques i ressalts. Podrem posar assegurances flotants al gust. Als quaranta metres veurem una reunió d'un parabolt i un pont de roca a la nostra dreta. No muntem reunió i seguim per un vertical esperó on al final del mateix trobarem la reunió molt penjada d'un espit i un pont de roca. Millor que reforcem la reunió amb friend per més seguretat. En aquest llarg tindrem que "aguditzar el nostre ingeni per trobar el camí lògic.

2on llarg: V, III, V i III, un clau i un pont de roca emplaçats en 55 metres
Davant nostre tenim una placa fissurada que d'entrada sembla molt difícil. Sortim de la reunió i ens enfilem per la fissura que es doble on podrem protegir-la amb un friend de #3. Al final de la fissura i la placa pujarem per un esperó fàcil i agradable fins que es redressa de nou. Seguim escalant per placa fins que l'escalada ens mena un altre col a l'esperó i fàcilment arribarem a la reunió d'un espit i que també tindrem que reforçar. El millor llarg de la via.

3er llarg: IV, IV+ i IV, neta dassegurances en 30 metes
Enfilem el darrer llarg en vertical de la reunió pujant per placa i ressalts fins un diedre poc definit. El superem i continuem per blocs verticals fins arribar al final de la via. La reunió la tindrem que muntar nosaltres mateixos. També tenim una reunió de parabolts a la nostra esquerra, però ja posats, millor "buscar-nos la vida"

A esta una escalada més fàcil del que creia i no per això deixa de ser compromesa, però amb infinitat d'ocasions de poder posar seguros a dojo.

Per baixar podem fer dos opcions, una es des de la cara oposada a la via (cara Nord) farem un ràpel d'un arbre d'uns 50 metres o be seguin l'aresta cimera vers llevant fins el cim de la roca i després baixant per la mateixa aresta fins una mena de coll on trobarem una corda fixa per davallar uns deu metres. Després caminant fins la tartera/camí que ens durà al Pas de Finestres, la gran bretxa oberta a les parets i d'aquí fins el camí per on hem arribat a la via.

Un dia i una escalda perfectes i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La via i l'tinerari des de la pista 
El punt on podrem accedir a la via
El diedre del primer llarg 
El principi del magnífic segon llarg 
El final del segon llarg
Arribant a la segona reunió
El darrer llarg
Un gran dia...!!!
L'aérea aresta per arribar al cim

5 comentaris:

  1. Enhorabona Joan! Aquesta via la vaig fer fa uns pocs anys i ho vam disfrutar igual que vosaltres. No regales res però es deixa fer bé i també protegir! Ara, s'hi ha d'escalar.

    ResponElimina
  2. Enhorabona, aquesta no l'he feta i m'agrada.

    ResponElimina
  3. feta fa uns dies.

    Gràcies per la bona ressenya i pel bloc.


    a reveure.


    fcesc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Francesc. Es poc habitual que em feliciten pel blog i les ressenyes. A la gent li fa mandra escriure comentaris. Ja que el blog es totalment gratuit, no estaria de més que de tant en tant ho agraeixin... però vaja, les cosaes son així. Per això està el blog, per donar l'informació més acurada possible per que tots ens afavorim. Salut i a tibar!!!

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.