divendres, 18 d’agost de 2017

Cresta del Mercadal Inferior. Serra de Queralt. El Berguedà

Dimarts 15 d'agost de 2017
Fa relativament poc, tornant d'escalar la via MossenTronxo i baixant pel camí de descens, vaig veure unes cingleres prou cridaneres, el Mercadal Inferior i el Mercadal Superior.En van explicar que el Mercadal Inferior era una cresta molt assequible de tres o quatre llargs i equipada. Orientada a l'oest es una bona opció per una matinal estiuenca. La via no te cap misteri, a deu minuts de l'estacionament i un quart d'hora de retorn ens permetrà fer una escalada divertida, i completament assegurada amb parabolts. Només haurem d'anar amb molta cura progressant per la cresta, doncs la roca es més descomposta del que aparentment sembla i tindrem que tastar be les preses abans de fiançar-nos d'elles.
Venint per la C-16 i deixant enrere Berga, prenem la carretera que porta als Rasos de Peguera i la seguirem fins arribar a l'estacionament de l'area de la Font Negra que trobarem a l'esquerra. El camí es molt evident doncs la cresta es ben visible. Travessem la carretera i prenem un camí per dins dels bosc. En un punt donat, deixarem el camí principal i pujarem per un corriol a la dreta que amb diferents giravolts ens durà a la base de la cresta. Son 10 minuts d'aproximació.
Nosaltres hem començat la cresta un xic més amunt, per la paret sud que es plena de vies esportives i això es el que ens ha despistat, però tot i així hem aprofitat tres parabolts d'una via esportiva i de seguit em pujat pel fil de la cresta.
1er llarg: IV, 8 parabolts, (els tres primers son d'una via esportiva) i uns 30 metres
Comencem a la base de la paret a la dreta de la pròpia cresta i arribant al tercer parabolt entrem per l'esquerra a la base de la cresta on ja no toca el sol. Prosseguim en vertical amb bon canto i amb cura d'on en agafem i seguim fins que la cresta per verticalitat i en un arbust prou ferm muntem la reunió.
2on llarg: I i II, neta i uns 25 metres
Aquest llarg practicament es caminant i podríem dir que es un canvi de reunió. Tants sols escalarem uns metres per presta per assolir la reunió en una cornisa a l'esquerra de la cresta on trobarem dos parabolts.
3er llarg: IV, IV+, IV i III i uns 35 metres
Comencem per l'esquerra i seguim cresta a munt per terreny vertical i un xic descompost fins arribar a un arbust en una mena de replà. Aquí ve la part més difícil de la via. tot i que es molt forçat, doncs els dos parbolts no segueixen la línia clara de la cresta farem un parell de passos força curiosos per retornar un altre cop a la línia de la cresta. Quan aquesta va perdent verticalitat, muntarem la reunió d'uns espits amb cadena que deu ser d'una via esportiva.
4t llarg: I i II, neta i uns 40 o 50 metres
Ara seguirem crestejant fàcilment amb un pas un xic aeri que ens durà al cim de la cresta. Aquest llarg el podem fer amb dos segons el que creiem necessari.
Un cop al cim seguirem caminat a l'extrem final de la cresta on trobarem el ràpel muntat amb un parell de ponts de roca i una munió de cordinos. El ràpel es de escassament 15 metres però podem baixar fins els 30 metres i després molt fàcilment desgrimpar fins el camí que hi ha entre les dos roques. Llavors, seguirem camí mes o menys marcat, per la vessant nord de la roca fins, gaire be arribar a peu de via. Després seguirem el camí que hem fet de pujada fin l'estacionament de la Font Negra.
Via senzilla, evident, molt (massa) assegurada i amb roca a controlar però molt divertida i una més per la "cole"
Escalada realitzada per: Viçens Nin i Joan Prunera,
La cresta des de la Font Negra
El peu de via desde la primera reunió 
A mitja cresta
La part més deifícil de la cresta 
Part final del tram més difícil
La cresta cimera
Part bes esmolada de la cresta
El cim de la cresta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.