dimecres, 15 de setembre de 2021

Via NOMÉS HI HA FUNCIONARIS I JUBILATS. Coll Roig, Santuari de Mongrony

 Dimecres 8 de setembre de 2021

Tornem a Coll Roig després de la poca inactivitat en roca d'aquest mes d'agost i al company li pica l'ullet la via NOMÉS HI HA FUNCIONARIS I JUBILATS. Jo m'ho prenc com una mica... diríem, com escèptic. No sé si triomfarem o tornarem amb la cua sota les cames. La ressenya que portem és d'un blog que segueixo, Romàntic Guerrer i hi ha quelcom que no quadra, el grau, que és massa baix i jo he vist, i no sé a on, grau més difícil. Bé, anem i ja veurem.

La via són dos llargs totalment equipats amb expansions, és vertical i atlètica i s'ha d'escalar. Al primer llarg hi ha un parell de passos on he hagut de reposar per seguir amunt i el segon que és el més exigent, els passos de 6a els hem fet amb esteps i "tramposa". Un cop a la segona reunió podem seguir per la DERSU UZALA o rapelar la via.

1r llarg: V, V+, V, V+ i IV+, 8 expansions i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem vertical ,però amb bona presa fins arribar a un ressalt el superem i continuem seguint les expansions fins a trobem un pas força difícil. Repòs a l'expansió i continuem fins a un fort ressalt que el superem per la dreta amb un pas força difícil. Intentem sortir com podem del pas i entrem en una placa amb canalons. La reunió es força lluny i el pas sembla dífícil, però no ho és tant i arribem a la reunió. Llarg molt maco.

2n llarg: V, V+, Ae, V, 9 expansions i uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical fins a un ressalt. El superem per l'esquerra amb passos difícils fins a arribar a una fissura en diagonal a l'esquerra, els passos son difícils i verticals. Continuem ara en vertical per una bavaresa vertical. Les expansions són a la dreta, a la placa. En un punt es fa massa difícil i tenim que utilitzar l'estrep i la "tramposa" per accedir al proper parabolt. Sortim de la placa i seguim per una mena de diedre un xic trencat i arribem a la reunió damunt de la llastra. Llarg molt maco però dur.

Estem prou tocats dels dos llargs i decidim que, com encara és d'hora, anar a fer una via més tranquil.la i així donem per acabada la jornada, satisfets perque ho hem resolt prou bé, encara que a la nostra manera, però resolt i nova via per la "cole"

Per si us intersa:

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
En un dels resalts del primer llarg

Trampejant els passos més difícils

Arribant al passos difícils

Contra tot pronòstic, ho hem aconseguit!

3 comentaris:

  1. Deu ni dó que es veu llis aixó ....però com tú dius resolt !

    ResponElimina
  2. Enhorabona Joan i Agustín ! El Lluís ( Romàntic Guerrer) està molt fort, jo també la tinc piulada i ja explico el pa que hi dónen a la segona tirada.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.