dijous, 11 de novembre del 2021

Via NORMAL a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

Dimecres 10 de novembre de 2021

La gran clàssica de la Formiguera. Tot i que ara li han afegit uns quants parabolts de més, no deixa de ser una bona via per dur a escaladors novells on podrem combinar grau assequible i un cert ambient de paret amb verticalitat. Només necesitarem sis cintes i les reunions per assolir aquesta via

1r llarg: III, IV i II, 6 expansions i uns 40 metres 
Comencem a pujar per l'ample esperó tombat amb passos fàcils un tant relliscossos fins que anem perden dificultat i muntem la reunió al terra.

2n llarg: III i IV, 6 expansions i uns 25 metres
Seguim vers un ressalt entre uns arbustos (parabolts visibles). Afrontem un terreny vertical i de seguit flanquejem a la dreta. Seguim en vertical amb passos verticals però francs fins arribar a la reunió.

3r llarg: IV+ i IV, 6  expansions i uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical a la captura d'un parabolt. Aquest primers passos son fins. Flanquegem uns passos a la dreta i ja en vertical ,encalem una mena de diedre molt divertit però un tant brut. La reunió la muntarem en la instal.lació del ràpel.

Pel descens podem rapelar la via amb un parell de ràpels, els segon amb una instal.lació una mica incòmoda. (mínim amb cordes de 50 mts.), o be caminant seguin camí de baixada a les vies del tren i després pel barranc fins a el parquing de la formiguera.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.