dilluns, 31 de gener del 2022

Via XIN XAN a la Paret d'Escales, Soperia

Dissabte 29 de gener de 2022

Tants cop passant per l'embassament de Soperia i mirant-me la paret d'Escales, i mai havia escalar aquí. Y no serà per ocasions, però no havia manera. Aquest cop, planejant una sortida, em proposen vàries opcions i surt "Soperia"... per què no? Són molts quilòmetres per un dia i només som dos, però la proposta paga la pena. Arribem massa d'hora i a la paret i fa fred, ven i no toca el sol. Ens hem d'esperar fins a les dotze del migdia i llavors ja dona de ple l'escalfor a la paret.

La via es molt bona, molt assegurada, tot i que han tret parabolts, però es fa molt bé. El grau que he trobat per les xarxes, al meu parer, està molt inflat, de debò, mireu que jo soc dolent i covard escalant, però es que la via te passos aïllats de V i V- i molt protegits, predomina el IV. Comença amb plaques tombades i es va fent vertical a mesura que pugem. Tan sols el darrer llarg, té una pega, que la roca és a controlar, tantmateix amb tranquil.litat, es fa molt bé. Del tot recomanable. A l'hivern, escaleu a partir de les dotze del migdia i a l'estiu molt d'hora.

1r llarg: IV, IV+ i V-, 14 expansions i uns 40 metres
Comencem molt tombats i seguint els parabolt, a mesura que pugem l'escalada es fa un xic més difícil, però amb les assegurances tan a prop ens hi trobarem valents. Llarg molt maco

2n llarg: IV i IV+, 9 expansions i uns 35 metres
Sortim de la reunió un xic per la dreta i anirem seguint els parabolts, trobarem un parell de ressalts una mica més difícils, però com ja dic, les assegurances no ens faltaran. Bona tirada un mica més vertical.

3r llarg: V, IV+ i IV, 14 expansions en 45 metres
Sortim de la reunió en vertical, ull que el primer parabolt es mou. I encara escalarem sempre seguin els parabolts. L'escalada és vertical i mantinguda en el seu grau, però ens permet de reposar en molts llocs. Quan decau la verticalitat entrarem per la dreta d'un ressalt i en la cornisa farem la reunió. Llarg molt bo.

4t llarg: IV, IV+, 5 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta escalant tot una sèrie de ressalts  sempre seguin els parabolts i entrarem en un altre cornisa i muntem la reunió.

5è llarg: IV, IV+ i V 11 expansions en 45 metres
Comencem en vertical i com ja dic, seguint els parabolts. El llarg el molt maco però la roca és a controlar. La dificultat màxima es concentra en els deu darrers metres. En una part vertical i en placa trobarem dos parabolts seguit, per l'esquerra la roca és molt trencada, ho superarem per la part dreta de la placa i això ens durà a una segona placa, també assegurada per dos parabolts i un cop superat, ja serem a la feixa. Uns quatre metres endavant veurem la reunió a la paret de la feixa. Malgrat la roca, llarg molt bonic

El descens és tota una petita aventura, Seguirem a l'esquerra vers la part alta de l'embassament i ajudats d'un passamà i per una cornisa, entrarem en un túnel amb cadena. Això ens portarà a una sèrie de finestres abocades a la presa, nosaltres seguirem un altre túnel a la dreta que ens menarà a la cara Nord de l'embassament i seguin per una feixa, també amb passamà arribarem  a la part alta de l'embassament. Ara saltarem la tanca i baixarem fins a un passamà que en durà a les vistoses escales excavades a la roca. Anirem amb cura, doncs estan malmesas pel pas dels anys. Trobarem passamans vells que ens ajudaran per anar més segurs i ens portaran un altre cop al peu de via. En total uns 35 o 40 min. de baixada, depenent del que ens entretinguem.

M'ha fet molt bones sensacions aquesta via amb el fet que feia mot temps que no de cotava el grau d'una via, i nova via "diventente arrampicata" per la "cole".

Escalada reralitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Comencem el llarg amb placa tombada

La part mes fina del primer llarg

El segon llarg

Arribant a la segona reunió

Tercer llarg, vetical i mantingut

Arribant a la tercera reunió

El fàcil quart llarg

Tot el recorregunt amb bon ambient

El darrer llarg

Fita aconsegida!!!

4 comentaris:

  1. Enhorabona Joan ! veig el company molt abrigat i tú en màniga curta...la baixada és tant o mes divertida que l'escalada aquí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al començament anàvem abrigats, però al tercer llarg, jo ja hem vaig despullar, al company li va fer mandra... jejejejeje

      Elimina
  2. Bona informació Joan. Ens hi hem apropat i ens agradat força.
    Estic d'acord amb el grau que has posat.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.