dimarts, 4 de gener de 2022

Esperó Sud del Puigsacalm pel camí dels Tossells

 Divendres 31 de desembre de 2021

El Puigsacalm no es caracteritza per tenir un rocam d'allò més adient, però "deunidó" la de vies que s'han obert darrerament. Aquest cop, per acomiadar l'any i per queno, fer baixar els no pocs excesos de torrons i àpats d'aquestes festes, en convencen de fer una "excursió-escalada per terres de la Garrotxa.

Un cop al Coll de Bracons, seguirem el camí normal de pujada al cim. En un punt, veurem a la nostra dreta en cartell que indica Camí dels Tossells, és llavors quan deixem el camí normal i seguirem per un itinerari desconegut per a mi. Vertical i equipat amb grapes i cadenes en prous trams, el seguirem en forta pujada passant per diversos colls i coronant el Puig Tossel Petit i el Puig Tossell Gros, fins a arribar al final dels Rasos de Manter. Seguim camí marcat i passarem per un coll que diu Santa Magdalena pel Pas dels Burros. Seguim i arribarem aun altre coll. Gairebé estem al cim del Puigsacalm i és en aquest coll que baixarem. Sense camí marcat, thaurem de "tirar del raro instinto del hombre blanco" i  en un punt girar a l'esquerra i resseguir la paret, primer per un bosc penjant i després per una feixa aèria i arribarem al peu de l'esperò. En total, hem trigat dues hores per accedir a l'esperó. Trobarem dos parabolts que en indican on comença la via. 

1r llarg: IV i IV+, 5 parabolts en uns 40 metres 
Comencem vers un petit diedre amb el primer parabolt ben visible. Aquest pas és difícil donat la qualitat de la roca tot estant assegurat per l'expansió, la sortida del diedre es un xic trencada. Seguim pel fil de l'esperò amb pasos fàcils però aèris per l'esquerra superant algun que altre ressalt fins a un replà on trobem el darrer ressalt. En adherència superem aquest pas i fàcilment arribarem a la reunió.

2n llarg: IV i IV+, 4 parabolts en uns 30 metres 
Sortim de la reunió fàcilment tot seguin l'esperó. Trobarem uns passos amb una mica més de dificultat abans d'arribar al ressalt més vertical. Assegurat per dos parabolts, superem el ressalt amb passos verticals però amb molt bones fissures horitzontals per superar-ho. Un com això seguim per blocs fàcils fins a la reunió uns metres abans d'arribar al cim.

Caminant per grades d'herba i en poc més de cinc metres, arribem al cim del Puigsacalm, privilegiat mirador del Pirineu, la Plana de Vic, el Collsacabra i l'Empordà, un dia ben clar on podem observar l'Agullola de Rupit i fins i tot, la muntanya de Montjuïc al sud.

El descens el farem tornant al coll entre el Puigsacalm i el Puigsacalm Xic, tot seguin el camí normal de pujada al Puigsacalm, passant pels Rasos de Manter i la Font Tornadissa i per camí ben marcat, en hora i mitja, ja serem un altre cop al Coll de Bracons.

Encara que ha estat una excursió-escalada amb dues hores d'aproximació i tant sols mitja hora d'escalada, a estat una jornada prou engrescadora i un cop més, nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesus Rodríguez i Joan Prunera

El primer llarg des de la reunió 1

Suprent el ressalt del segon llarg

El company recuperant el segon i darrer llarg

Curta escalada però gratificant

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.