Via NORMAL a l'Agulla del Miracle. Els Ecos de Montserrat

Petita agulla abocada a la cara Nord de Montserrat, just entre els límits dels Frares Encantats i els Ecos; petita i solitaria, per la seva cara Sud-Oest, ens brindarà una escalada curta i fàcil, no exenta d'aventura i compromis. Conquerida per primer cop l'any 1941 pels pioners de l'escalada a Catalunya. Via sense equipament, tant sols un parell de parabolts amb argolla per poder fer el ràpel amb més seguretat.

Per accedir a l'agulla anirem des de can Massana pel camí de la cara nord d'Agulles i frares fins el coll de Port o be des de les Portelles passant pel refugi d'Agulles. Un cop arribem al coll de Port seguirem el camí que en endinsa als Ecos i passarem primer per les baumes del coll de Port i després per l'agulla Vista i tot seguit pel Cor de Be. Després d'aquesta última, remuntarem per dintre el bosc fins arribar a la muralla nord i anant a la dreta arribarem a la nostre agulla. Una fissura Descomposta i vertical ens indica el peu de via.

Ens enfilarem pel diedre prou vertical i tenint en comte la roca, Trobarem un parell de sabines per llaça-les i arribarem facilment a una cornissa amb una llarga fissura horitzontal. Podrem emplaçar un bon friend. Ara anirem a l'esquerra per superar el petit ressalt i seguir en vertical amb tendència a la dreta per un rocam excepcional. Poc a poc mimba la dificultat i arribarem a la reunió, pocs metres abans d'assolir definitivament l'agulla.

Per baixar farem un fàcil ràpel per la mateixa via de pujada.

Via curta però amb un regust d'altres temps on la escalada era tot una aventura i via i agulla nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Via GARCÍA a La Roca de Sant Salvador o l'Elefant

Pels anys 80' sabia d'aquesta via oberta a la cara Oest de l'Elefant, però mirant la ressenya no em va fer gaire el pes per anar a escalar-la. Amb els anys i les "xarxes socials", me la proposen uns quants cops però sense ferme gare gracia. L'any 2014, la vàren restaurar, elpropi aperturista i un amic, sembla ser que respectant el seu estat original i això va fer que em decidis a escalar-la. el darrer llarg el farem per la via Hispano-suecia.

Per arribar al peu de via podem seguir el camí de Sant Benet anant a l'ermita de Sant Salvador i un cop passada arribarem a un coll, devallem seguint marques grogues fins a arribar a la cara Nord de la Roca de Sat Salvador, molt visible desde el camí on estem. Tot seguit veurem un corriol que ens porta directes a la paret Nord, ara amb alguna marca blaba despintada. Abans de flanquejar tota la paret, intuirem una canal molt tancada d'arbres que ens durà a peu de la via. Pujarem uan canal estreta entre la roca i en un boix muntarem la R0.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 1 pitó tres parabolts i un buri en uns 25 metres
Sortim de la part més alta de la canal en direcció a un desplom amb una fissura horitzontal. Arribant a la fissura trobarem un pitó vell, Flanquegem a l'esquera i trobem un parabolt. Seguim flanquejant i una mica amunt, trobem un burí vell. Ara fem un petit descens per seguir flanquejant a l'esquerra i als peus d'una placa tombada i bruta per la baixada d'aigua, muntem la reunió. Llarg curios pel seu traçat, Ull en algun punt que la roca que es un xic trencada.

2n llarg: IV, IV+, V, Ae (3 passos), V+ i V, 7 parabolts en uns 30 metres
Començem per placa tombada de color gris en direcció a la part mes vertical. Amb pasos fins i delicats i expossats arribarem al primer parabolt d'un curt artificial. A la part mitja de la placa podrem col.ocar un friend petit i un tricam. Amb pasos molt llarg fem un artificial, la sortida en lliure es dificil, vertical però amb molt bona roca. Amb escalada dificil arribem a la reunió d'un forat. Llarg potent i dificil.

3r llarg: III+ i III, 1 parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i a un metre de la R trobem un parabolt, Seguim en encalada molt fàcil i de roca molt bona fins a un replà amb espits vells al terra de la reunió. 

4t llarg: III i IV, dos burins, un d'ells sense plaqueta en uns 45 metres
Sortim per l'esquerra fent un llarg flanqueix per sota del desplom. Trobarem un burí sense plaqueta i seguim flanquejant passant per un ressalt/canal aparentment trencat. Seguim flanquejant i trobem la darrera reunió de la via Hispano-Suecia a l'esquerra. Ara pujarem per un diedre on podrem emplaçar algun frien petit o mitja i una sabina. Seguim amb escalada f¡acil i vertical i trobem un burí. Seguim ara per rampa mol tombada i arribem al petit ressalt del cim on muntem la reunió final.

Pel descens, baixarem al sud fins el coll dela roca amb la pròpia Trompa de l'elefant i tot seguit desgrimparem una curta xemeneia. D'aquí, seguir baixant i desgrimpant algún troç fins a el camí d'aproximació a la via i retorn a Sant Benet.

Via de traçat curiós i lògic amb molt d'ambient en tot el recorregut, de roca aceptable a molt bona i no gens fàcil i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Via MATEU-BOTELLA a la Miranda de Santa Magdalena, Montserrat

Avui toca anar a fer una via nova de recent fornada. Esta dedicada pels aperturistes a un parell de metges amics seus que van, malauradament, traspassar l'any passat, un fent alpinisme i l'altra per causes naturals. Bona manera de ser recordats, felicitats als aperturistes.

La via esta tota equipada amb parabolts inoxidables de 12 mm, en quatre llargs. El millor, el primer, amb roca de molta qualitat i els altres amb algún tram interessant. Via rebuscada i de caire, com diuen, de "love-climbing", en cara Oest, que al matí no ens doranà massa el sol.

Per accedir a la via partirem de l'estació superior del Funicular de Sant Joan i seguirem el camí a l'ermita del mateix nom. A la darrera corba a la dreta, abans d'arribar a les ruïnes de l'antic restaurant, prenem un camí poc marcat. Entre clarianes i bosc, arribarem a un coll entre dues roques, la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Davallem vers ponent i travessem per sota de la Roca del Mirador de Sant Joan. Seguim camí més o menys traçat fins a arribar a l'alçada de les vies Directa Níria i Núria de la Miranda de Santa Magdalena. Aquí es on es complica una mica l'aproximació i tirarem del "raro instinto del hombre blanco". Passades aquestes vies, ens tindrem que fixar en una llastra que hi ha a la paret de la nostre dreta i mirar de pujar per una canal amb molts aritjols i entre la canal i la roca anirem grimpant fins a apropar-nos a un altre canal al costat d'un espero de roca. Nosaltres hem pujat per l'esperó aquest facilment fins arribar al capdemunt. Ara, només seguirem arran de paret uns vint metres i ens situarem a la base de la via. Parabolts molt visibles. 

1r llarg: Ae, V+/A0, V+ i V,  13 expansions en uns 30 metres. Comencem en artificial d'expansió fins que passats 6 o 7 parabolts podem fer algun pas en lliure i repós en A0. Ara els parabolts es distancien una mica i podem seguir tot en lliure amb roca de primera, bona i cantelluda. Sis o set metres abans d'arribar a la R1, a la dreta hi ha una llastra sospitosa, Escalarem per l'esquerra i ens situarem a la part alta de la llastra i entrarem a la reunió. Llarg molt bo.

2n llarg: IV i IV, 7 o 8 expansions en uns 25 metres. Sortim per la dreta fent una escalada ascendent en diagonal a la dreta i de mica en mica va decaien la dificultat i facilment arribarem a la R2. Llarg molt fàcil i sobre-equipat.

3r llarg: II, I i caminant, unes 4 expansions i uns 57 metres. Ara escalem un esperó molt tombat, fàcil i de roca trencada per seguir fent un llarg flanqueig, pràcticament caminant vers la dreta. Trobarem una reunió al terra que nosaltres ens saltem. Seguim i per dintre d'un petit bosc caminant i arribarem a la reunió. 

4t llarg: III, IV, V, IV, III i IV, unes 11 expansions en uns 45 metres. Escalem per placa tombada vers un ressalt molt pronunciat, en un parell de passos de V no obligats el remuntem i seguim per trams una mica trencat i tombat sempre en tendència a l'esquerra, els parabolts ens indiquen el camií Al final trobem un altre ressalt molt més fàcil i que arribem al final de la via i cim de la Miranda.

Via perfecte als matins d'estiu i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Via GAVINÒDROM a Les Roques Bessones de Solius

Dos mesos i escacs, és el que he estat, com se sol dir, "en dique seco", pel trencament del tendó del segon dit de la ma esquerra, i no escalant, si no netejant el seient de la moto, coses que poassent. totes les propostes de l'estiu s'han anar a "norris". Ara ja amb una mica de cura, he fet una escalada a Montserrat i com la cosa va prosperant, ja sents el "cuquet" que et va taladrant el servell demanant guerra... Fare la segona escalada en un lloc nou per a mi, la zona de Solius, granet una mica peculiar que a vegades s'esmicola entre el dits però bo i adherent. 

L'aproximació es una mica perdedora si no coneixes la zona però fent us del "Raro instinto del hombre blanco" i amb ajuda d'algún texte extret d'internet, no en ha costat gaire trobar el lloc. Prenem l'AP7 que va de Barcelona a Girona. Ens desviarem cap a l'autovia C-65 que va de Llagostera a Sant Cristina d'Aro. En un punt, veurem un edifici de veta de mobles al costat de l'autovia i entrarem en una carretera secundaria. La seguirem i aqui està el quit de la qüestió. Hem de trobar una explanada a ma esquerra d'on surt una pista i aqui podrem deixar el vehicle. Caminarem per pista en mal estat uns deu minut iarribarem a una explanada. Seguirem el cami; les Roques Bessones, es veuen tota l'estona mentre baixem, que a cop es fitat i en el descens arribarem a una pista. La creuarem i pujarem uns cinquanta metres on veurem un corriol que surt a la dreta. En poca estona arribarem a les Roques Bessones i just al costat d'un pi sec, aqui comença la via.

1r llarg: III, III+, IV i IV+, 4 parabolts, una reunió i dos sabines en uns 35 metres
Ens esfilem per un espero tombat fins a un ressalt més vertical on hi ha el primer parabolt. Seguim escalant i arribem a una reunió que ens la saltem. Pujem una mica i fem un llarg flanqueix a la dreta amb algun pas dificil i arribarem a un patita cornisa on muntem la reunió

2n llarg: IV+, V+, V i IV, 5 parabolts en uns 20 metres
Ens enfilem per diedre sempre un xic per l'esquerra. Entre el primer i segon parabolt, trobarem la màxima dificultat. Seguim per diedre fins que decau la dificultat i arribem a la reunió

3r llarg: III, una linea de vida i uns 35 metres
Llarg que seria de tràmit per arribar a l cim de la Bessona. Durant la travessia per l'esperó esmolat, en spodrem assegurar de la línea de vida de les vies esportives que hi han pel vessant Sud. tot seguit, caminarem una estona i grimparem per arribar a una alzina surera on farem la reunió. Curiosament el cim es plé d'una molsa que sembla una catifa.

El decens el farem caminat facilment. Desfarem el primer tram i arribarem a la linea de vida. tot seguit baixarem per un corriol entre les dues agulles i borejarem la segona agulla pel Nord i facilment baixarem fins a la pista i remuntarem el cami de baixada fins a arribar una altre cop a la carretera.

Via curta però recomanable, sobretot que ara a l'estiu toca l'ombra al mati, però la tornada a estat un "infern" i altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Xavi Diez i Joan Prunera

Via ENTRE XÀFECS a la Serra de Les Canals. Oliana

 

Per variar anem un altre cop a la Serra de les Canals per tastar un altre via nova de les últimes que han obert en aquest sector. Totes tres que he escalat semblen calcades, tant pel grau, equipació i tipus d'escalada, rampes immenses de roca a controlar en algún lloc i excursions entre assegurances a escepció quan la dificultat apreta.. Aquesta via esta a la dreta de l'Esperó d'Oliana, no hi harà confució en trobar-la.

L'aproximació és la mateixa que en les altres vies i el descens igual.

1r llarg: III i IV, 2 parabolts i uns 35 metres
Placa tombada que anem escalan amb tendencia a l'esquerra en un principi i després en vertical fins a la reunió.

2n llarg: IV+, IV, III i IV, 6 parabolts en uns 58 metres
Les dificultats del llarg es concentren en el principi i que es molt llarg

3r llarg: IV, III, IV+ III, 3 parabolts i uns 30 metres
Llarg de les mateixes característiques que els darrers i que la dificultat esta a la meitat.

4t llarg: V+ (A0), V i IV, 4 parabolts i una sabina en uns 20 metres
Farem una tibada forta a la sortida de la reunió o un A0 de l'arbre i entrarem en una zona vertical. Seguim un parell de metres en vertical per continuar fent un flanqueig ascendent a la dreta. La dificultat va decaient i arribarem a la barana on muntarem la reunió.

Via de caire gaire be igual que les precedents on predominen les plaques tombades amb alguna crosta i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Jordi Esgleas i Joan Prunera amb els companys, Victor i Àngel.

Via ESPERÓ OLIANA a la Serra de Les Canals, Oliana

 

Ens dirigim un altre cop a la Serra de les Canals per tastar un altre via nova de les últimes que han obert en aquest sector. De caire semblant a la anterior (Extra Omnes) i amb quatre llags de placa tombada amb ressalts mes o mneys verticals i equipament auster.

D'Oliana prenem la carretera cap a la Seu d'Urgell i sortint del poble prenem la desviació a Les Anoves. Arribant a petit parquing per anar a la Ferrada, estacionem el vehicle, (només 6 cotxes si no son tot terreny). Prenem el corriol a la ferrada, primer en horitzontal i deprés en pujada i de seguit arribem a les plaques tormbades i boscoses de la paret. De seguit veurem les fites que indiquen els peus de via pintats a la base. La nostra via es la de més a l'esquerra. Pintat a peu de via "E O"

1r llarg: III i III+, 2 parabolts i uns 40 metres
Començem pujant entre arbustos lleugermant a l'esquerra. El primer parabolt ens indica el camí. Seguim en escalada fàcil per placa tombada fins a arribar a la reunió

2n llarg: IV i III, 4 parabolts i un parell de sabines en uns 45 metres
De la mateixa tónia que la primera però un pel més compromesa, sempre per placa tombada amb passos d'adherència. Com en tots els llargs trobarem plaques en que si piquem amb el puny, sona a buit.

3r llarg: IV i III, 3 parabolts i uns 25 metres
Llarg igual que l'anterior amb plaques tombades amb adherència. La reunió als peus d'un tram més vertcial.

4t llarg: IV+, III i III+, 4 parabolts i una reunió (?) i uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió per placa vertcial però de roca molt bona. Seguim escalant amb cura fins que decau la dificultat i arribem a sota d'una bauma on hi ha una reunió. (Creiem que es per rapelar la via ?), Des d'aquesta reunió, ara escalem a l'esquerra borejant un ressalt i de seguit arribem al final de la via. La reunió la muntarem en un dels passaments del camí equipat.

Decidim baixar caminant doncs no fa gracia rapelar, doncs tindrem que desgrimpar uns 8 metres fins la reunió que hi ha gaire be al final del llarg. Baixem caminant resseguint el camí normal de pujada a la Serra de les Canals equipat amb passamans i cadenes i en poc més de mig hora ja tornem a ser a la carretera.

Escalada ràpida dels mateix estil que la seva veïna Extra Omnes i nova via per la "cole" 

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera i amb els companys, Jesús i Agustín

Via EXTRA OMNES a la Serra de Les Canals. Oliana

En Ricard em proposa anar a fer una via nova, oberta de fa pocs dies a la Serra de les Canals. Jo només he escalar un cop aqui i la roca no em fa massa el pes però em deixo convèncer. Crec que em fet la primera repetició. Es una via de poca dificultat però un pel exposada, doncs les assegurances son molt justes i amb poques opcions d'autoprotegir-nos a escepció d'alguna sabina. Via ràpida enllaçant plaques d'adherència on trobarem roca de bona qüalitat a dolenta tot i que ha estat prou sanejada.

D'Oliana prenem la carretera cap a la Seu d'Urgell i sortint del poble prenem la desviació a Les Anoves. Arribant a petit parquing per anar a la Ferrada, estacionem el vehicle, (només 6 cotxes si no son tot terreny). Prenem el corriol a la ferrada, primer en horitzontal i deprés en pujada i de seguit arribem a les plaques tormbades i boscoses de la paret. De seguit veurem les fites que indiquen els peus de via pintats a la base. La nostra via es la primera, a l'esquerra hi han dues mes. Pintat a peu de via "Ex Om"

1r llarg: IV, 3 parabolts i uns 48 metres
Començem pujant en vertical per terreny trencat entre arbustos per arribar a una cornissa i començar a pujar per placa tombada. Escalada en adherència sempre buscant la millor posició. Trobarem tres parabolts en els cinquanta metres del llarg. Al darrer parabolt, fer un flanqueix ascendent a la dreta per entrar a la primera reunió.

2n llarg: IV, 2 parabolts i un parell de sabines en uns 35 metres
Sortim per la dreta de la reunió i ja comencem a escalar per placa. La tònica es igual que el primer llarg, plaques tombades amb passos d'adherència. Entre els parabolts podrem llaçar un parell de sabines. Arribarem a la reunió als peus d'un tram més vertical.

3r llarg: III, 3 parabolts i uns 25 metres
Començem per la dreta i per placa fina fins a arribar al parabolt. Ens decantem un xic a l'esquerra i seguim en vertical fins a una part més fàcil. Tenim ara, un ressalt prou fi i un xic expossat i tornem a entrar en un tram fàcil. Superem un altre ressalt amb pas fi però assegurat  i arribem a la reunió.

4t llarg: IV, II, V, A0 (6a) i V, 3 parabolts i uns 17/18 metres
Sortim de la reunió en vertcial per una placa fàcil i entrem en terreny trencat però molt fàcil. Arribem als peus d'una paret vertical amb dos parabolts distants a la vista. Pugem en diedre a cercar el primer parabolt. Arribem al segon i la cosa es posa molt vertcial, un xic desplomada. Amb un pas d'A0, ens decantem a la dreta i pugem per un esperó vercial i a la sortida trobem el darrer parabolt que ens assegura el darrers passos al final de la via. La reunió la muntarem en un arbre a l'esquerra amb una baga i un maion que seveix si volem rapelar la via.

Podem decidir si volem baixar caminant o rapelant la via. Decidim baixar caminant doncs no fa gracia rapelar, masses arbres i pedra solta. Baixem caminant resseguint el camí normal de pujada a la Serra de les Canals equipat amb passamans i cadenes i en poc més de mig hora ja tornem a ser a la carretera.

Escalada ràpida amb roca bona en prous trams i que dintre de tot ens ha deixat prou satisfets, en el meu cas i nova via per la "cole" i segur que hem fet la primera repetició!!!

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera.

Peu de via

Començant el primer llarg

El segon llarg

Recuperant el segon llarg

Tercer llarg

Arribant a la R3

El darrer llarg

Via acabada

Via NORMAL o de la Cara Nord a la Panxa del Bisbe. Montserrat

A principis i mitjans del anys 80', tenia la mirada possada amb vies que sortien a la guia de "Roques, parets i agulles de MONTSERRAT 2/ REGIÓ DE TEBES I TERBAIDA" i que encara conservo que si fos d'or.  Una d'aquelles roques era la vistosa Panxa del Bisbe, amb vies "esgarrifosses" que pujaven per la cara sud. Al Setembre de 1984, vem aconseguir, el que deia en aquell temps la guia, la via PER DAVANT. He fet i repetit unes quantes vies d'aquesta roca i sempre rapelant pel mateix lloc i arribant al final del ràpel, mirava el que era la via Normal per accedir al cim. En aquell temps la consideraba una via de poc interés i poc atractiva i sempre amb espectatives de fer algo més difícil, no la tenia en compte. Han passat els anys des de l'ultim cop que vaig pujar aquesta roca i llavors vaig posar l'ull a la via NORMAL. Han passat onze anys d'aquell últim dia i avui, decideixo "embarcar-me" en aquesta escalada. Poques referències he trobat per les xarxes, només una referència del blog de J.M. Alsina, "Blog de Muntanya" i que fa referència en aquesta via. 

Començem a pujar per les escales dels pobres i que cada cop s'en fan més pesades de pujar i ens dirigim a la cara sud de la Panxa. Un cop arribats, començem a pujar per la canal entre la Panxa i l'agulla del Plà dels Ocells. És una canal molt costeruda i trencada, dons fa molts anys va haber un despreniment de roques. Penosa de pujar, ens durà a un collet petit als peus d'un esmolat esperò nord on hi ha un arbust on muntarem la R0. La via està tota sense cap equipament, només trobarem un burí que és d'una via que la creua.

1r llarg: IV, i III, un burí en uns 45 metres
Sortim pel damunt de l'arbre escalant en vertical i sempre un xic per la dreta buscant els millors còdols per progressar. En arribar al burí, farem una llarga escalada amb tendència a la dreta, navegant per un camp immens de conglomerat. Podrem emplaçar "merlets" en còdols adients i friends petits a mitjants en forats. Sempre amb escalada a la dreta, arribarem a una cornisa, en un principi estreta i que es va fent més ample a mida que anem arribant a la cara sud. Segons la guia, sembla que hom feien reunió en un jardinet i en un arbre. Ara, l'arbre, és mig mort i poc fiable. Una mica més a la dreta on la paret ja no es gens vertical. he trobat un parell de "merlets" al terra on he muntat una reunió prou fiable.

2n llarg: IV+, III, II, III i II, neta en uns 30 metres
Segons la guia, podem sortir directament del jardi, pujant per la roca o anar a la fàcil aresta sud. Decidim pujar per la paret del devant en escalada fàcil durant uns 6 o 7 metres i després practicament caminat arribarem a un altre resalt facilment escalable i arribarem al cim.

Els descens és per lloc de sempre, per la cara nord amb un ràpel ben ferm d'anelles i d'uns 30/40 metres.

Via malauradament oblidada però d'una bellessa espectacular, no en si per la dificultat, sino pel que representa l'escalada a Montserrat i dels seus pioners l'any 1944. En un principi, escalaba amb por i respecte i a mida que progressaba, escalaba relaxat, tranquil i gaudint d'una via fantàstica i molt recomable, no ens deixarà desebuts i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Vies HUSKY i TIEMPO CURVO a la Miranda de Santa Magdalena

 

Tornem a fer una matinal ràpida a Montserrat i seguim amb un parell de vies, una antiga i l'altre més modernes, a la Miranda de Santa Magdalena. Vies de tipus esportiu, assegurades i de grau amable

Les vies d'aquesta paret, per lo general, tenen pintat el nom de la via al peu. Hi ha algunes que son reequipades el 2002 per membres del SEAM i això facilita el localitzar les vies.

Via HUSKY: Son dos llargs de corda d'uns 20/25 metres i asseguada amb parabolts. Podrem trobar algun burí de la primera obertura i la dificultad es molt similar entre els dos llargs, essent el primer, el més vertical.

Via TIEMPO CURVO: Similar a l'anterior amb les materixes característiques, Trobarem un primer llarg vertical i sempre amb tendència a l'esquerra i un segon unxi perdedor, doncs no està massa clar on decantar-se, però sempre anar el més recte possible

Un parell de vies per passar l'estona i gaudir de la bona roca que ens oferex aquesta privilegiada paret sud

Escalades realizades per: Albert Cazorla i Joan Prunera

Via ELS SENYORS DE LES PEDRES al Puig de Queralbs. Alt Empordà

La via en qüestió, la recomano només per "col.leccionistes de vies", tot i que em va agradar força, és una via d'aventura, tant com pel traçat com per l'entorn. No sabia de l'existència d'una via d'escalada per aquestes contrades i en Carles em va parlar d'aquesta via i després de tres intents ho hem pogut lligar i serem dues cordades. La via és llarga i has de saber navegar una mica per la roca, tot i que gràcies a una ressenya original i les poques assegurances fixes, ens va anar prou be per trobar les reunions i el traçat amb certa garantia.

L'aproximació es llarga i feixuga (en el nostre cas). Venint de Figueres a Roses, prendrem la carretera que va de Roses a Cadaqués i entrarem a la urbanització "Mas Fumats". Aquí no us explico com arribar al final del carrer Menorca, ho farem per GPS per que sinó, en les urbanitzacion, al menys jo, vaig venut. Abans d'arribar al final del carrer podem estacionar en un revolt i seguir fins a el final del carrer caminant i d'on surt un corriol a l'esquerra, sempre seguint marques grogues. Farem 3/4 d'hora de pujada forta i en arribar a un coll, trobarem una caseta d'obra metal.lica. Seguim camí mes o mens planer sempre seguint les marques fins a arribar a un altre coll molt ample on ja és posible intuïr la via. D'aquí prendrem un corriol poc marcat en direcció d'una gran cova molt visible, on trobarem, a dins, una cara pintada a la roca (diuen que és un Buda... imaginació al poder!). D'aquí caminem una mica més i de seguit baixarem per una tartera fins a la part més baixa de la roca. Trobarem fites i flanquejant pocs metres arribarem a una clariana on hi ha una sageta picada a la roca. Aqui comença la via. Aproxiació d'un hora i mitja, mes o menys. Farem dues cordades, l''Agus i jo i al darrera, el Carles i el Víctor.

1r llarg: III+, V, IV+ i IV, 1 clau, 1 pont de roca i dos parabolts en uns 40 metres
Comencem pujant per rampa fàcil i arribarem a la vertical de la paret. Passos difícils ens situen pel damunt d'un clau i seguim escalant en vertical fins a un parabolt. Després amb més facilitat arribem a un altre mur vertical amb un parabolt. Remuntem uns metres i tot seguit flanquegem uns metres a l'esquerra on trobarem la reunió d'un clau i un parabolt.

2n llarg: IV, V, IV+, V+/A0 i IV, 3 parabolts i un clau en uns 50 metres
Sortim per placa a cercar un parabolt i després seguim fins a un petit replà i ens decanem a la dreta per pujar per un esperó aerí. Arribem a un ressalt al costat d'un arbre gros. Superem el ressalt i escalem un altre esperó aeri i molt estètic fins el pas més difícil de la via assegurat per un parabolt. Un cop superat la dificultat decau i arribem a la reunió.

3r llarg: caminat i petits passos de III, 1 clau en uns 80 metres
Llarg de transcisió i que el podem fer tranquilament ensamblats fent un llarg flanqueig a l'esquerra superant un petit esperonet i baixar uns metres per una canal i arribar a la reunió al costat d'una gran placa amb grans forats. Les fites ens facilitaren trobar el camí.

4t llarg: IV, IV+ i IV i 3 parabolts en uns 50 metres
Sortim de la R i escalem per la placa. Dos parbolts distants ens marquen el camí a seguir. Arribem a un replà amb un fort desplom al davant nostre i continuem per la dreta per un diedre. Al final trobarem un parabolt. Aqui hem de flanquejar a la dreta i desgrimpar un parell de metres on ja podem veure la reunió amb el pot registre.

5è llarg: V i IV, 3 parabolts en uns 55 metres
Sortim amb dificultat per placa vers uns grans desploms. També els parabolts ens indiquen el camí a seguir. Per placa i amb passos dificils, superem el desplom per la dreta i entrem en una petita cornisa i que un parabolt ens assegura el pas. Després seguim amb més facilitat i arribem a una mena de coll  obert on hi ha la reunió.

6è llarg: neta i uns 50 metres
Llarg de transcisió que també podem fer-lo al ensamble on només tindrem que escalar un petit esperó i després muntar la reunió en un arbre al costat d'una paret fosca amb una fissura vertical. Les fites ens facilitaren trobar el camí.

7è llarg: V, III+, IV i III+,  1 clau i un sabina amb cordino i uns 50 metres
Sortim per la dreta i ens situem sota una fissura vertial d'uns tres metres. Passos difícils ens situaran pel damunt de la fissura i escalarem per terreny brut i trencat fins a arribar a un altre ressalt on hi ha un clau. Superar el clau per l'esquerra pujant per una mena de diedre i al final i darrera d'una pedra punxeguda, tronarem un parabolt i muntem la reunió.

8è llarg: III, i II, neta en uns 30 metres
Llarg molt fàcil que ens serveix per arribar al cim. Caminem uns metres desde la reunió i pugem per una placa fáicl i tot seguir per un esperó. també molt fàcil i gaire be caminant arribarem a la reunió d'un sol parabolt en una roca punxeguda i muntem la darrera reunió. Pocs metres i caminar ens separen del cim.

El descens el farem cap el nord i tot seguit pel camí amb les marques grogues, algunes verdes i vermelles, cap a l'est on arribarem al coll ample on ens haviem desviat per anar a peu de via. Llavors desfer el camí de pujada fins uns altre cop a la urbanització. Un hora i mitja de tornada.

Via d'aventura i prou encertada, de traçat discontinu i algún tram de roca a controlar però bona en general. Solitut garantida i ambient magnífic i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera amb Carles i Víctor

Via DARWIN a la Miranda de Santa Magdalena, 40 anys després

 

La Miranda de les Magdalenes, la vaig descobrir l'any 1986 i va ser una segona opció després d'escalar una via "llarga", com li deiem abans. Recordo haber escalat infinitat de cops les vies HUSKY, DARWIN, LA VACA QUE RIE, CANALETA DE LES NIMFES, ILBERA, etc., habien més però no recordo el nom. Era un lloc que amb bones assegurances (burins) passavem l'estona apretant el grau. Ara, després de quaranta anys, el grau a pujat considerablement, no a canviat la roca, jo he canviat...

Les vies d'aquesta paret, per lo general, tenen pintat el nom de la via al peu. Hi ha algunes que son reequipades el 2002 per membres del SEAM i això facilita el localitzar les vies.

1r llarg: IV+, V , IV+, V i IV+, 5 expansions en uns 20 metres
Començem vertical i a partir de la primera expansió, seguir recte, no anar a l'esquerra que es un altre via. Trobarem passos fins i verticals fins a arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, V+, V, IV+ i IV, 5 expansions en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra i situar-nos sota d'un ressalt. Hi ha un parabolt que ens assegura els pas que es bastant difícil i vertical. Un cop superat seguim amb escalada fina i vertcial fins que poc a poc va decaien la dificultat i arribem a la reunió.

3r llarg: III, V, IV i III 4 expansions en uns 20 metres
Sortim facilment i ens dirigim a sota d'un ressalt on trobem un parabol i un buri. Superem per l'esquerra el ressalt i seguim recte  fins a la propera expansió. Després lleugerament a l'esquerra per tornar a la dreta i muntar la reunió.

Seguirem si no volem rapelar, fent una curta grimpada i després caminant entre còdols sueltos fins garibé el cim de la Miranda de les Magdalenes o be, un un rapel de 55 metres desde la darrera reunió.

Bona via, curta però intensa que la podrem convinar amb qualsevol del voltant.

Escalada realitzada per: Carles Marqués, Agustí Perez i Joan Prunera

Ressenya dels 80'

Via NEW YORK 2012 al Mirador de Sant Joan, zona de Sant Joan, Montserrat

 

Per aprofitar el dia, que no pinta gaire be, ens dirigim a la roca del Mirador de Sant Joan. Existeixen unes cinc vies en aquesta roca, sent la més llarga la Integral Josep Barberà i Suqué i La via del Pitu i la Nuri, les altres dues son més curtes i fàcils, la que escalarem avui te més dificultat i amb un equipament auster. Realment, la via m'ha sorpres, tot i sent curta, tant sols dos llargs, no et deixa indiferent.

Partin de l'estació superior del funicular de Sant Joan, ens dirigim a l'ermita del mateix nom. Quan arribem a la darrera curva a el que era l'ermita de Sant Onofre, prendrem un sender que va a la dreta fins a un coll entre la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Anirem flanquejant la paret passant per un parell de vies i arribarem a un altre collet. Uns metres abans comença la nostre via. Escrit a la paret el nom.

Dues vies de la zona: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/08/mirador-de-sant-joan-via-denpitu-i-la.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/12/integral-josep-barbera-i-suque.html

1r llarg: IV, V, IV i III, 4 parabolts en uns 45 metres
Sortim vers les dues expansions que ens asseguraran els passos més difícils del llarg. Despres serà navegar a dreta i esquerra per emplaçar flotants i trobar les dues úniques sassegurances que trobarem dins arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, III+, V, III i II, 2 parabolts en uns 25 metres
Sortim lleugerament a la dreta per superar un pas difícil. Un cop superat seguim en vertcial per una zona de bons i grans còdils. Arribarem a un altre ressalt i fent un parell de passos de flanc a la dreta, superarem un altre ressal. Seguirem a ra amb molta facilitat fins a arribar a la reunió que es d'espits de la via Integral Josep Barberà.

Els descens serà caminant i desgrimpant un curt ressalt i seguir el camí fina a la pista de la Estació del funicular

Via poc interessant a primer cop d'ull però que ens sorprenderà gratament. Un primer llarg que tindrem que afinar "el raro instinto de hombre blanco"  per emplaçar friends, tricams i merlets per progressar amb certa seguretat i una nova via per la "Cole".

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via DEMOS al Roc del Boc, El Garraf

Aquest cim amb la seva creu, ja l'haviem vist un munt de cops quan vaig començar a escalar al "Penyo de Garraf " (axí és com l'anomenàvem) cap a finals de 1978. Mai habia imaginat que alli havien vies. Ara gràcies al blog https://sergialella.blogspot.com/2025/01/espero-sud-al-roc-del-boc.html he descobert que hi ha una via prou interessant, be interessant per a romàntics de l'escalada i "col.leccionistes de vies". Avui, només per tenir la oportunitat de pujar aquest cim per una via i després de tants anys, paga la pena d'anar-hi.

Anant per la carretera de les Costes del Garraf i passats uns cent metres després de la corba per entral al poble del Garraf, hi ha una entrada a una mena d'urbanització a ma dreta sentit Sitges. Hem de trobar el carrer del Castellot que no te sortida i mirar d'estacionar en algún punt. Al Final del carrer, veurem unes escales que pugen entre dos xalets i que diu passatge del Gurugú. Pugem per les escales fins que s'acaben i seguim per terreny costerut (algunes fites). Abans d'arribar a unes parets on hi ha vies d'esportiva, tindrem que intuïr camí flanquejant a l'esquerra. També trobarem alguna fita i camí poc marcat i trams amb tartera fins que arribem a la part de l'aresta dela muralla rocosa i aqui és on comença la via. Un total de mig hora/tres quarts d'aproximació.

1r llarg: IV, V IV+ i III, 2 espits en uns 20 metres
Comencem per placa fins a un petit sostret on hi ha un espit. Seguim en escalada vertical però amb bona presa de mans i pugem per una mena de diedre. A la dreta tenim un segon espit que ens assegura un altre pas i entrem en terreny molt més fàcil i que arribarem a una plataforma inclinada que hi ha un espit al terra on muntem la reunió.

2n llarg: IV, III i II, neta i uns 20 metres
Seguim recte per una placa d'uns cinc metres i un cop superada seguim per una aresta amb passos fàcils. Al vint metres arribarem a una petita bretxa on tindrem que muntar la reunió amb flotants. als peus d'una esmolada aresta.

3r llarg: IV i III, neta en uns 25 metres
Escalem l'esmolada aresta amb passos bonics i poc a poc va baixant la dificultat fins arribar a un únic espit amb argolla on muntem la reunió.

Ara tenim una grimpada/caminada per matolls i petits ressalts curts de roca que ens portan directament al cim i a la creu en uns quaranta metres mes o menys.

El descens el farem caminant en sentit oposat a la via i baixant per terreny de matolls fins el punt on ens habiem desviat per anar al peu de via i d'aqui a la urbanització.

Una visió des d'un punt diferent del poble del Garraf, el seu port i la platja i una nova via per la "Cole".

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via ELS TRES POLLETS al Cingle del Plà de Corbera

Tornem a la Cinglera de Corbera per escalar una de les vies que ens falta per fer. Via de poc atractiu igual que les seves veïnes amb un primer llarg amb algún pas interesant, un segon llarg molt bo i dos darrers que es poden fer amb un de sol, amb una escalada per blocs en aresta. Existeixen nombroses variants partint de la primera reunió. La que ens interessa va tot recte sortint de la reunió

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de l'esquerra i arribarem al prat. Remuntem pel bosc i unes fites ens portaran a la canal de baixada per accedir a les vies. En poca arribem a un petita vall oberta entre arbres. D'es d'aqui en dirigim a la paret i arribarem a una petita cornissa on comença la via. 

1r llarg: III i IV, 6 punts d'assegurances entre parabolts, sabines i un clau en 30 metres
Comencem pujant per blocs facilment. Les assegurance ens indiquen el camí a seguir. La roca no es massa fiable en algun punt degut a que es bruta de terra. Per entrar a la reunió flanquejarem a la dreta. Curiosament la reunió està molt per damunt  d'una mena de plataforma de fusta i que realment serveix per depositar la corda mentre recuperem al company.

2n llarg: IV+, V, V+ i IV, 14 punts d'assegurances entre parabolts, isabines en uns 30 metres
Sortim recte de la reuió, sempre seguint els parabolts. L'escalada és vertical però franca controlan en algún punt la roca. A prop d'uns desploms, seguim ara lleugerament a l'esquerra per entrar en un diedre un xic desplomat. Aqui trobem els més difícil de la via. Un cop superat entrem en un terreny una xic brut de terra, vertical però fàcil on trobarem un parell de sabines per assegurar-nos i de seguit arribarem a la reunió.

3r llarg: III i II, 1 pont de roca i 2 reunions en uns 30 metres
Encetem una aresta molt fàcil on trobarem un pot de roca al principi i dues reunions en tot el recorregut que tranquilament ens les podem saltar i empalmar tot el llarg, arribant al final de la via facilment

El descens el farem caminant per un camí molt evident que ens portarà un altre cop als prats de sota l'ermita de Corbera.

Via recomanable en el seu estil semblant a totes les que hi han pel seu voltant i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera