1419887

divendres, 28 de febrer del 2025

Via DEMOS al Roc del Boc, El Garraf

Aquest cim amb la seva creu, ja l'haviem vist un munt de cops quan vaig començar a escalar al "Penyo de Garraf " (axí és com l'anomenàvem) cap a finals de 1978. Mai habia imaginat que alli havien vies. Ara gràcies al blog https://sergialella.blogspot.com/2025/01/espero-sud-al-roc-del-boc.html he descobert que hi ha una via prou interessant, be interessant per a romàntics de l'escalada i "col.leccionistes de vies". Avui, només per tenir la oportunitat de pujar aquest cim per una via i després de tants anys, paga la pena d'anar-hi.

Anant per la carretera de les Costes del Garraf i passats uns cent metres després de la corba per entral al poble del Garraf, hi ha una entrada a una mena d'urbanització a ma dreta sentit Sitges. Hem de trobar el carrer del Castellot que no te sortida i mirar d'estacionar en algún punt. Al Final del carrer, veurem unes escales que pugen entre dos xalets i que diu passatge del Gurugú. Pugem per les escales fins que s'acaben i seguim per terreny costerut (algunes fites). Abans d'arribar a unes parets on hi ha vies d'esportiva, tindrem que intuïr camí flanquejant a l'esquerra. També trobarem alguna fita i camí poc marcat i trams amb tartera fins que arribem a la part de l'aresta dela muralla rocosa i aqui és on comença la via. Un total de mig hora/tres quarts d'aproximació.

1r llarg: IV, V IV+ i III, 2 espits en uns 20 metres
Comencem per placa fins a un petit sostret on hi ha un espit. Seguim en escalada vertical però amb bona presa de mans i pugem per una mena de diedre. A la dreta tenim un segon espit que ens assegura un altre pas i entrem en terreny molt més fàcil i que arribarem a una plataforma inclinada que hi ha un espit al terra on muntem la reunió.

2n llarg: IV, III i II, neta i uns 20 metres
Seguim recte per una placa d'uns cinc metres i un cop superada seguim per una aresta amb passos fàcils. Al vint metres arribarem a una petita bretxa on tindrem que muntar la reunió amb flotants. als peus d'una esmolada aresta.

3r llarg: IV i III, neta en uns 25 metres
Escalem l'esmolada aresta amb passos bonics i poc a poc va baixant la dificultat fins arribar a un únic espit amb argolla on muntem la reunió.

Ara tenim una grimpada/caminada per matolls i petits ressalts curts de roca que ens portan directament al cim i a la creu en uns quaranta metres mes o menys.

El descens el farem caminant en sentit oposat a la via i baixant per terreny de matolls fins el punt on ens habiem desviat per anar al peu de via i d'aqui a la urbanització.

Una visió des d'un punt diferent del poble del Garraf, el seu port i la platja i una nova via per la "Cole".

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

4 comentaris:

  1. Una raconada que vull visitar, gràcies per la informació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pels voltants hi ha vies d'esportiva. Igual anem algun dia a probar-les... tot i que l'esportiva, no m'agrada jajajajaja

      Elimina
  2. Amb el teu permis penjo la teva ressenya al meu blog que esta molt ben parida. Gracies Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens el meu permis, però posala d'alta ressolució, aquesta no es veu be, jejejejejeje

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.