dijous, 8 de gener del 2026

Via DEL PAS DE LA GALLEDA, La Creu del Montmell

Via recentment oberta, un tant rebuscada, que aprofita els ressalts més evidents per dibuixar una linea prou engrescadora, malgrat no tenir ambient, ens deixarà un bon regust per la bona qüalitat de la roca. Assegurada amb les expansions justes i ponts de roca emplaçats i un parell de pitons, no necessitarem gaires proteccions flotants per arrodonir la escalada. Si necessitarem un parell d'estreps pel cinqué llarg si no tenim grau.

Prenem la AP7 i la seguirem fins que canviem de direcció a Lleida per l'AP2 i a la sortida 12-La Bisbal del Penedés, deixem l'autopista. Seguirem per la TV-2401 fins a La Juncosa del Montmell, abans d'entrar al poble hi ha una rotonda, prenem la direcció a Mas Llorenç i al poc, uns 100 metres a la dreta, hi ha un trencall, primer per esfalt i després pista en direcció a l'Area Recreativa Forestal del Montmell. La pasem i quan arribem a l'esglèsia nova de Sant Miquel del Montmell, alli deixem el vehicle. En algún tram final esta en mal estat.

Per accedir a peu de via, seguirem un camí que va a la dreta, seguint una mena de jardí botànic amb cartells d'identificació d'arbres. En un punt, el cami puja en direcció a la paret, però sera el cami de baixada. Seguimen direcció a la part més baixa de la paret sense pujar i en poca estona veurem a tocar de la paret, tant sols pujant una mica, arribarem al peu de via en un replà i una fletxa picada a la roca. 15 minuts.

1r llarg: V, IV, V, IV, A0/V i IV, 3 parabolts, tres ponts de roca i un pitó en 25 metres 
Comencem remuntant un pas explosiu assegurat per un parabolt i seguim, ara més facilment fins a un ressalt assegurat per un pont de roca. Podem pujar pel mig o per la dreta més fàcilment. Arribarem a una cornissa sota un fort mur assegurat per un pitó i un parabolt prou junts. Superat aixó, seguim a la dreta i pujarem per un esperó arribant a la reunió.

2n llarg: IV, IV+ i IV, 2 parabolts i 2 ponts de roca en 20 metres 
Sortim per la dreta d'un ressalt i entrem en una curta xemeneia. Ens empotrem i arribem a una cornissa als peus d'una placa. Superem la placa amb un pas dificil i arribem a un ressalt. Al final hi ha un pi, remuntem uns metres i arribem a la reunió. Trobarem una corda fixa. 

3r llarg: caminant i III, un pont de roca en uns 30 metres 
Desgrimpem per una canal en la base del pi o baixem per la corda fixa que no arriba  del tot a la canal i fem un llarg flanqueixa a l'esquerra caminant fin arribar a un tram de roca. ampassos fàcils i de flanqueix arribarem a la reunió. Llarg de transcició.

4t llarg: II, III, IV, III i V, un parabolt i dos ponts de roca en 25 metres 
Sortim de la reunió en flanqueix ascendent molt fàcilment vers un pont de roca en un ressalt. El superem  i anem directes a un ressalt vertical assegurat per un parabolt. Un cop superat travessem el camí que farem de baixada i arribem a la reunió als peus d'un enorme bloc de pedra coronar per un pi.

5è llarg: III, Ae (3 passos) V i III, 3 parabolts i un pitó en 15 metres 
Sortim de la reunió vers el blog de pedra. Farem (en el nostre cas) tres passos d'estreps, el primer, força desplomat, els altres una mica més fàcils. El darrer pas el podem fer en lliure o A0. Arribarem al pi i podem muntar reuió en el mateix, si no, tindrem que desgrimpar uns metres per arribar a la reunió situada per sota del pi.

6èr llarg: III, V i IV 3 parabolts i un pont de roca en 15 metres 
Flanquegem a l'esquerra per situar-nos als peu d'una placa. A la manera de diedre superem els pas difícil i arribem per l'esquerra a un pont de roca i un cop superat, arribem a la reunió i final de via.

Per baixar seguirem un cami poc marcat per la carena que puja a la Crreu del Montmell. Arribarem a un pi que hi penja una galleda vella, estri que dona el nom a la via i fent un gir a la dreta seguirem baixant per camí fitat fins a la base de la paret, a prop d'on comença la via INTEGRAL DEL SOL I LA LLUNA. Ara baixarem per una canal en mal estat i arribarem en poca estona al camí. Entre mig i tres quarts d'hora de baixada.

Per si us pot interessar: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2022/03/integral-del-sol-i-la-lluna-la-talaia.html

Via divertida, amb poc ambient i les assegurançes on toca i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per: Jesús Rodriguez, Agustín Perez i Joan Prunera

dissabte, 3 de gener del 2026

Variant IMSERSO de la Via Pensionistes a la Codolosa. Montserrat

Variant nova de la via Pensionistes, equipada fa poc i encaixada amb calçador entre les vies del costat que ens permet fer un segon llarg diferent de la original i una sortida per la dreta en el darrer llarg.

1r llarg: IV, IV+ i IV i 4 expansions en 30 metres
Comencem en diecció a un pont de roca i seguim per una mena de diedre canal no masa consistent en algún punt. Seguim mirant de no "xapar" expansions dels costats per no despitar-nos i escalem per placa fins a arribar a un roc gran que el superarem per l'esquerra i ja caminant, entrarem a la reunió.

2n llarg: III, V, V, III V- i IV+ i 8 expansions en 28 metres
Sortim en vertical de la reunió arribem facilment a la base del ressalt. Amb passos verticals i assegurats per dos parabolts arribarem a un petit ressalt on la via Pensionista tira a l'esquerra. Nosaltres farem un petit pas de flanc a la dreta un tant fi i entrarem en una zona molt fàcil als peus dd'una mena de diedre vertical. Seguim escalan per placa vertical i en poca estona arribem a la reunió.

3r llarg: III, IV, IV+ i IV i 5 expansions en uns 25 metres
Sortim facilment per la dreta i pugem per placa. En un punt a mig llarg veurem parabolts a l'equerra de la via Pensionistes, nosaltres anirem a la dreta. Trobarem algun tram una mica trencat i brut i en poca estona arribarem a la reunió. Darrer tram amb poca lògica donc la variant i la original gaire bé es toquen.

Una variant nova per la "cole" en aquest sector ja massa saturat de vies a Montserrat.

Escalada realitzada per:  Joan Asín, José Luis Sancenón, Agustín Perez i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.