Via UTOPIA a la Serra de les Canals

Nova via recentment oberta al costat de la via DISTOPIA i que sent molt nova, encara hi ha trams de pedra solta. Més difícil que la seva veïna de l'esquerra, ens depararà una escalada amb roca de bona a dolenta. Equipada austerament amb el necessari on trobarem algún tram un xic exposat, sobretot al primer llarg.

Per acedir a la via prendrem el camí que fem de baixada fins arribar on acaben les cadenes de la baixada. Seguirem cami poc o gens traçat cap a la dreta. Trobarem fites que ens indicaran el camí a seguir i en poc mes de vint minuts arribarem al peu de via de la DISTOPIA amb una fita als peus, només tindrem que desplaçar-nos uns deu metres i situar-nos a sota d'uns forts ressalt on ja podrem divisar el primer parabolt de la via.

Per més informacio:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2026/02/via-distopia-la-serra-de-les-canals-alt.html

1r llarg: IV, V i IV, tres parabolt i una sabina amb cordino en uns 40 metres.
Comencem a l'esquerra de la vertical d'un fort desplom, pujarem per on la pedra és més neta deixant a la dreta plaques de roca foscca. Arribem a sota del desplom on podrem emplaçar un friend mitjà i en adherència escalem fins una mena de xemeneia on hi ha un parabolt a sobre nostre. Escalem en diedre i xapem el parabolt. Aqui la roca és a controlar. Pugem un tram curt en bavaressa i trobem una sabina. Tot seguit, escalem a l'esquerra a cercar un parabolt. Tot seguit, escalem en vertical per placa més o menys bona fins a la reunió.

2n llarg: IV, V- i IV, tres parabolts i una sabina amb cordino en 25 metres
Sortim per la dreta i fent un llarg flanqueig ascendent, trobarem un pas prou difícil per placa i amb adherència abans d'arribar a una sabina. Seguidament continuem fent el flanqueig fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V+, IV, IV+ i III, dos parabolts i uns 25 metres
Sortim en vertical de la reunió a cercar el primer parabolt que no esta tant a prop com sembla. El pas es difícil, vertical i obligat. Un cop superem el parabolt la dificultat decreig. Arribem a un ressalt on hi ha un parabolt. Superarem un xic per l'esquerra el ressalt i arribarem a una zona de pedra bastant descomposta. En vertical trobarem un parell de sabines que podrem llaçar i arribarem a dalt. Caminant, anirem a la dreta on trobarem una sabina on muntar reunió i final de via.

De la reunió baixarem per una mena de cornissa/feixa que baixa a la nostre dreta mirant cap a baix. Trobarem fites indicadores i sempre buscant el lloc més adient, anirem baixant fent ziga-zagues fins al camí d'aproximació.

Via curta però que ens deixarà una bona sensació i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera

Via FASE UNO a la Formiguera, Sant Llorenç de Mongai

A l'octubre de 2021, vem abandonar des de la primera reunió la via Fase uno, doncs el company, va fer masses A0's i no ho va passar gaire be i vem decidir baixar. A les hores, aquesta via, la vaig deixar arraconada sense pensar-hi mes. El dijous en Víctor em diu d'anar a escalar per terres de Lleida i que si tinc alguna via pendent, vaja, per no repetir via. De cop se m'encen la "llumeta" i penso en la Fase uno. Per aprofitat el dia i no pujar per la canal per arribar a peu de via, escalarem la fàcil via del Bob Esponja.

La via està totalment equipada amb parabolts, tenint una curiositat un xic incòmoda per entrar a la reunió, que es una mena de plataforma de fusta subjectada amb cadenes i que balla més que un engronxador, sort que de moment la fusta aguanta, quan es degradi, veurem si aguanta el pes de dos tius...

La via Bob Esponja, son tres llargs molt assegurats i una dificultat que va entre el III i un parell de passos de IV arribant al final de la via. D'aquí, ens decantarem a l'esquerra seguint una cadena que ens portarà a una canal i de seguit arribarem a la base de la paret. A la dreta de la via, als peus d'un arbre hi ha un seguit de parabolts que sembla ser, una entrada més directe a la via però clarament, més difícil. Nosaltres optem per la original.

1r llarg: A0 (dos passos) V i V+, 7/8 parabolts en uns 20 metres
Començament atacant un tram molt vertical amb poca presa de mans i ho solventem fent un parell de passos en A0. De seguit, fem un llarg flanqueig a la dreta per seguir en vertical. L'escalada en ben dreta i difícil però les expansions son a tocar i les presses són ben agraïdes. Abans d'entrar a la reunió, trobem un pas ben difícil i el darrer, serà barallant-nos un xic amb la mena de plataforma, que balla molt, per entrar a la reunió.

2n llarg: V+, V i IV+ uns 9/10 parabolts  en uns 30 metres
Sortim un xic per la dreta (en el meu cas) superant un tram ben vertical i difícil per cercar una presa de mans prou bona i que està sicada. Continuem sempre en vertical seguint els parabolts, anirem trobant regletes i petites fissures horitzontals que enpermetran escalar atents i concentrats, però sempre amb els parabolts a tocar. En els darrers metres, baixa considerablement la dificultat i arribem al final de la via on només hi ha un parabolt per muntar la reunió.

El descens el farem anant cap a llevant seguin cami poc marcat i amb alguna fita. Aixó en portarà al camí de descens normal de les vies de la cara sud de la paret de la Formiguera.

Via curta però prou interessant on trobarem una escalada exigent però amb poc compromis, allargant l'escalada per sota fent seixanta metres més i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

Via CAINEJO a la Paret del Grau. Coll de Nargó

Fa temps que la vaig abandonar per que no hi veia clar com arribar a la primera expansió i després de diferents intents, o ven deixar còrrer. Des de les hores, m'habia quedat aquell cuc remenant-me els budells de fer la via i sortosament, he "enganyat" als comapanys per venir. No tenia clar si la podriem escalar però, ens la vem jugar...

Arribats a Coll de Nargó ,ens dirigim a Coll Piquer a la zona d'escalada i aparquem el cotxe, i serà uns vint minut d'aproximació fins el peu de via. La via esta a la part mitja de la paret on les vies son mes curtes. El dia promet, sol i calor. La via és prou difícil, al menys per nosaltres, tens que escalar i de valent entre expansió i expansió i no ho regalent. Hem trobat menys expansions que la ressenya que portavem i no valens els A0, has d'arribar a l'expansió si o si. Han estat 50 metres d'escalada però, que s'ens han fet... eterns!

1r llarg: IV+, V, IV-, V+ i V, 6/7 expansions i uns 28/30 metres
Comencem escalant un tram de roca conglomerada a la vertical de l'expansió que és força a munt. Aixó ho solventarem pujant per l'esquerra i fent un parell de passos de flanc a la dreta. L'expansió propera la tenim a la dreta i pujarem per un tram molt vertical fins asolir una zona mes amable i arribant al peus d'un desplon a sota d'un diedre. Seguim pujant per diedre, trobant bústies d'escàndol però molt atlètic, passos en bavaressa i canalons de roca calcaria que recorden al Naranjo de Bulnes. Els darrers passos son per una placa que ens durà a la còmoda reunió de dos anelles als peus d'un fort ressalt.

2n llarg: V+, V, V i IV, 4 expansions i uns 20/22 metres.
Sortim en vertical atacant una zona amb fissura prou vertical. dos parabolts ens indiquen per on seguir. Son passos dificils que un cop superats, ens portaran a una placa ben maca de roca molt adherent. Després, la dificultat baixa considerablement i només ens quedarà superar un petit ressalt a la dreta i arribar a la reunió final.

Pel descens farem dos rapels d'uns 25 metres cada un, totes les reunions son rapelables.

Via prou difícil pel nostre nivell, bastant obligada però amb una roca exelent, curta però molt intensa, tant que no hem tingut mes ganes d'escalar i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà. Agustín Perez i Joan Prunera

Via BARBARROJA a la Pedrera Sud del Penyal de Garraf

Un altre via de la pedrera sud el Penyal, que no es que sigue cap merevella, però que et dona una mica de joc. La roca és la que és i trobarem passatges prou interessants, tot i que no son obligats, però fent A0 o amb estreps, ho podrem solventar prou be.

L'aproximació es curta i podrem pujar directament a la via per una canal de pedra solta. Les R1 i R2 amb anella per poder rapelar si ens volem estalviar el darrer tram.

1r llarg: III, IV, A0, V i III, entre 7 i 9 expansions en uns 40 metres
De la R0, pugem en vertical facilment fins que arribem a uns ressalts prou verticals i un xic desplomats. Les expansions son properas i si no tenim grau, fent A0 o amb un estrep pujarem amb certa garantía. La sortida es fineta peró factible per la dreta i tot seguit amb escalada fàcil arribarem a una tartera que ens portara a la reunió.

2n llarg: V, A0, V i IV, entre 10 i 12 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra i pujarem en vertical per atacar una tram molt vertical i amb roca polida. Aqui també les expansion son a tocar i ens deixaran progressar amb certa facititat fent A0. La sortida és prou difícil i un cop superat aixó, anirem més facilment a la reunió.

3r llarg: III i IV i pujar per tartera incomoda, neta i uns 25 metres
Sortim per la dreta  a buscar uns ressalts fàcils i pujarem per una mena de diedre que, un cop superat, entrarem en una tartera de pedra petita i terrosa que ens farà la progressió prou incòmoda. Tot seguit, arribarem a una mena de feixa petita on hi ha un gros pi on podrem muntar la reunió.

4t llarg:  IV- neta i uns 25 metres
Sortim un xic per la dreta i seguirem pujant per grades amb pedra de tot tipus, trencada i bona. Aixó ens porta en vertical i per plaques mes o mensy estables, al final de la via on podrem muntar la reunió d'un pi petit.  Aquests dos llargs, els podriem fer amb un de sol. No sabem si amb cordes de 50 mts. és factible.

Via poc obligada amb el dos primers llargs interessants. Els dos darrers trencats i sense equipar que es podrien fer amb un de sol i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustin Perez, Víctor Alvà i Joan Prunera

Via DEL CARLES a la Gorra Frigia, 39 aniversari del primer cop

Afinals dels 70' i principis dels 80', ja habia escalat la Mompart, la Haus-Estrem, la Badalona, la Snoopy, la Òpera Prima i la GEDE, no coneixia cap via més en aquesta roca. Al juny de 1987, en Chufi, m'ensenya una via nova al Gorro, la via del Carles i ens decidim a probar-la. Era la època que ens enteravem d'una nova via i ens faltaven cames per anar-hi. L'he repetit uns quans cop mes i el darrer va ser ara, fara quatorze anys. Ja fa dies que volia reptir-la però si no arribes d'hora, et robes molta cua i avui ens hem decidit i per sort hem arribat els primers.

Val a dir que el grau ja no m'ha semblat igual que fa quatorze anys enrere, però com "el diablo sabe más por viejo que por Diablo"... doncs farem el que podrem.

1r llarg IV, III i V i IV+ i IV,  6 parabolts en 30 metres
Comença vertical i decau una mica la dificultat fins que es posa vertical. Tenim un pas difícil i agreujat per lo pol.lid de la roca. Superat aixó l'escalada es fa plaent, pertical però amb bons còdols.

2n llarg IV, IV+ i IV 6 parabolts i 30 metres
Sortim recte amunt fins on es posa vertical seguin la mateixa tónica que el primer llarg, un pas diflicil pero ben protegit i de mica en mica arribem a la reunió.

3r llarg III, IV+ IV+, Ae (2 passos) o V+ i V, 6 parabolts i 20 metres
Començem facilment fins un petit ressalt i apartir d'aqui, ja es posa molt vertical, gaire be un pel desplomat. Els còdols son bastant polits i ens tira enrere. Aquest cop o solventarem amb una "tramposa", doncs no poto estreps. Després, menys dificil, ens restan tres metres fins a la reunió.

4t llarg IV+ i IV 6 parabolts en uns 40 en uns 35 metres
Sortim per la dreta i anirem pujant i superant petits ressalts de roca fantàstica, la tipica del Gorro, fins a arribar a on se junten, gairebe, totes les vies d'aquesta cara del Gorro.

5è llarg III, IV+, IV i II 3 parabolts en uns 30 metres
Darrer llarg que només te la dificultat d'un curt ressalt que ens porta a la típica creu. Si no, podem seguir per l'esquerra, arribant al cim més facilment.

La baixada, com sempre, la farem amb un parell de rapels de 25 i 20 metres per la via normal de la cara sud.

Com tot, ara, després d'anys de fer una via que la tenia, podriem dir "aburrida" de repetir-la, la tornes a escalar i t'en adones que tot és molt més dificil que abans, fins el punt que et sembla que has fet una via nova.

Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustin Perez i Joan Prunera

ESPERÓ DELS RECORDS, Muntanya de Sant Salvador, Camarasa

Mirant blogs, em vaig fixar en una via per la zona de Camarasa i que fa uns 26 anys que és oberta i jo no la coneixia. Així doncs, "enganyo" al company i ens dirigim a Camarasa. D'aquesta zona, fa anys vaig fer una via d'esportiva a les Crestes del Conill, no tornant mai mes i fara uns tres anys vaig escalar la via J.R. 

Per accedir a l'indret, prendrem la pista que surt a la dreta, tot passant el pont de la carretera que va a Sant Llorenç de Montgai. A l'explanada dixarem el vehicle i prendrem un camí planer a la dreta que ens dirigeix a les Crestes del Conill. En un punt remuntem pista a munt passant per una mena de construcció on ja veiem l'esperó que anem a escalar. Passarem pel costat d'una ferrata i seguirem camí poc marcat amb algunes fites en direcció l'esperó. Quan arribem als peus d'aquest, veurem una fita. Aquí desgrimprarem un troç i arribarem als peus de l'esperó. L'unic parabolt de la via es ben visible. En total d'aproximació, serà una mig hora. 

Val a dir que portavem dues ressenyes i que no ens van servir de res. La via només està equipat (és una manera de dir-ho) el primer llarg, tota la resta, és una mica "campi qui pugui". i  amb les explicacions dels blogs, no vem treure "l'agua clara". El descens, és un altre historia. Ès la meva ressenya, qualsevol semblança amb altres ressenyes, és pura coincidència.

1r llarg: III, IV+ i IV, dos ponts de roca un parabolt i un clau en uns 45/50 metres.
Començem per placa en tendència a l'esquerra  cercar el pont de roca i en vertical ens dirigim al parabolt amb passos prou fins on arribarem a una mena de feixa. A la dreta tenim un diedre que escalarem fins trobar un pitó i de seguit arribarem a una bona cornissa, on dos parabolts ens indiquen la reunió.

2n llarg: IV, II i III, neta i uns 45/50 metres.
Començem per la dreta pujant una placa tombada i seguirem pujant molt fàcilment entre roca i matolls. Arribem a un lloc on tenim un bloc de pedra al costat d'una bretxa. Seguim pujant mirant de trobar el cami més evident entre matolls fins a la base de l'esperò on muntarem una reunió, be en uns arbustos o llaçant un cordino gran en algun blog.

3r llarg: IV, IV+ i III, neta i uns 30 metres.

Aqui, les ressenyes que portem no deixen clar per on anar, i el meu "raro instinto del hombre blanco", em diu de tirar recte. Remuntem per uns blocs fins a un petit ressalt amb pedra trencada als peus, superem el ressalt i fem un flanqueig a la dreta per continuar per l'esperó i arribant als peus d'una mena de diedre, muntem reunió amb tascons i friends.

4t llarg: IV, IV+ i III, neta i uns 30 metres.
Ens enfilem pel diedre amb ressalts i escalem en vertical. Es un tram d'escalada prou atlètica pero divertida. Arribem a una plataforma on a l'esquerra, tenim una mena de llastra enganxada a un gran bloc de pedra. En enfilem al capdemunt de la llastra i superem el bloc de pedra. Arribarem a una petita plataforma herbosa i devant nostre tenim una reunió amb dos parabolts amb anella, poder es la reunió d'alguna via d'esportiva.

5è llarg: III , II i III, neta i uns 40 metres.

El darrer llarg és pel fil cimer de l'esperó, d'escalada molt fàcil i amb trams aeris que ens durà al cim de l'esperó i final de la via

Del cim baixarem pocs metres en direcció al coll i a la nostre dreta trobarem un arbust amb unes bagues i un maion. Farem un ràpel d'uns 20 metres mes o menys, primer per paret i després entre arbustos. Un cop fet el ràpel tindrem que remuntar per l'esquerra entre matolls i sense camí fins un petit coll que ve d'una cresta paralela a la nostre via. Des d'aquest mena de coll, baixarem sense camí i entre matolls fins un punt on anirem baixant en diagonal a la dreta per la base de la paret, ara amb poca vegetació i més còmodament. Arribarem a la part alta les Crestes del Conill i llavors seguirem camí poc marcat fins arribar gaire be al peu de la via i d'aquí, desfarem el camí fins el parquin. Entre 3/4 i un hora de baixada bastant penosa.

Via només recmanable per a "col.leccionistes" i via nova per la "cole". Mes que "esperó dels recors", jo diria dels mals recors...

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

Via INTEGRAL ESPIGOLO a la Pedrera Sud de Penyal de Garraf

No he escalt mai en aquest sector esquerra de la pedrera del Penyal i després d'un parell d'intents, m'hi poso. No es un sector gaire engrescador (per a mi) però degut a que no hi han restriccions en aquesta zona, es una bona opció. Recordo que a finals dels 70' vàrem descobrir aquesta zona del Garraf i per estalviar-nos la baixada per la cresta, ho feiem per la pedrera. Val adir que la acumulació de pedres i terra, era més amunt i ara per on hi han algunes vies, podiem baixar caminant i desgrimpant algún tram. Ara la tartera es molt més a baix.

1r llarg: V, IV i III, 5 expansions en uns 25 metres
A la dreta d'un grand pi, trobem uns parabolts sellats de color vermell, ens enfilem en vertical amb passos difícils fins que passats tres parabolts la dificultat decau i pugem per una mena d'esperó tombat fins arribar a la reunió en una còmoda repisa.

2n llarg: III, IV i III, 3 expansions en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra facilment i arribem a una tartera de pedra i terra pujant per la dreta d'uns arbustos. Després anem a l'esquerra a cercar una placa on als seus peus hi a un parabolt. Pugem en vertical i arribem a una altre tartera igual a la de sota. De seguit trobem un altre placa tombada i superats uns metres trobem la reunió de dos burils i un parabolt al costat d'una corda fixa. Llarg lleig i poc agraït.

3r llarg: III i IV+, corda fixa en uns 10 metres
Ara farem un canvi i pujarem per una placa amb un petit ressalt a la dreta de la corda fixa. Al final entrem en un altre tartera i als peus d'una paret vertical muntem la reunió. Llarg molt curt i de tràmit.

4t llarg:  V/A0, IV+ i III, 5 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra uns cinc metres i ens enfilem per una paret vertical amb dos parabolts. Passos d'A0 i tot seguit pujem per paret vertical amb petites cornisses. Arribem a un diedre tombat ben bonic d'escalar i facilment entrem a la reunió que tenim a l'esquerra. Bonic llarg.

5è llarg: V, Ae, IV+ i II, 6 expansions en uns 20 metres
Anem fen un petit flanqueig a l'esquerra a cercar els parabolts que aqui son nous i  inox. Pugem en vertical per roca polida fins a un petit replà als peus d'una plca molt vertical. Amb un parell de passos en A0 sortim a un petit ressalt i de seguit arribem a la feixa abans del cim del penyó. El llarg més difícil de la via.

El descens el farem pel camí de la carena i que seguirem per l'esquerra. Aixó ens deixarà a la cara nord on hi es la pedrera abandonada i en poca estona ja serem un altre cop al port o be, més feixuc, seguir crestejant per la dreta.

Via típica d'aquesta zona de pedrera amb cert ambient als dos darrers llargs i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Via DISTOPIA a la Serra de Les Canals. Alt Urgell

Tornem a la Serra de les Canals a tastar una via de nova obertura. Ubicada a l'extrem dret de la serra tot just on son les cadenes de baixada. De poca dificultat i amb un equipament molt auster, tant sols dos parabolts en totat la via a escepció de les reunions que son de dos parabolts. Trobarem alguna baga en sabines i que sempre podrem afeigir friends en algun forat o fissura amagada. Via de poc ambient i que trobarem roca de molt bona a dolenta.

Per acedir a la via prendrem el camí que fem de baixada fins arribar on acaben les cadenes de la baixada. Seguirem cami poc o gens traçat cap a la dreta. Trobarem fites que ens indicaran el camí a seguir i en poc mes de vint minuts arribarem al peu de via amb una fita als peus.

1r llarg: III, IV, IV+ i III, un parabolt i dos bagues en unes sabines i 35 metres.
Ens enfilem en vertical i anirem trobant cordinos llaçats en sabines. En algún punt la roca és a controlar. Arribarem als peus d'una placa de roca bona i assegurada per un parabolt i tot seguir en ascenció a l'esquerra arribarem a una cornissa on és la reunió.

2n llarg: IV, II i IV+, una sabina i uns 25 metres
Sortim per l'esquera amb bona roca i ens assegurem en una sabina. Flanquegem una mica a l'esquerra i entrem en una placa llissa. Podem pujar per la plca o be seguir per la dreta on trobarem una fissura a l'esquerra un xic trencada on podrem posar algún friend poc fiable. Seguim flanqujant facilment i arribem a la reunió prou penxada.

3r llarg: IV+ i II, un parabolts en uns 25 metres
Sortim en vertical de la reunió i anem pujant en tendència la dreta per roca prou aceptable. Un cop s'acaba la placa, pugem molt facilment i arribem als peus d'un petit ressalt on hi ha al terra la reunió d'un sol parabolt.

4t llarg: III II i III neta i uns 15/20 metres
Llarg de transcició per arribar a la carena cimera. Només tindrem un ressalt de roca molt dubtosa al sortir de la reunió. Seguim per aresta i trobem un altre ressalt facil i caminant arribarem a la carena on muntarem la reunió en un arbre.

De la reunió baixarem per una mena de cornissa/feixa que baixa a la nostre dreta mirant cap a baix. Trobarem fites indicadores i sempre buscant el lloc més adient, anirem baixant fent ziga-zagues fins al camí d'aproximació.

Via molt senzilla, poder la mes d'aquesta zona, amb un segon llarg un tant rebuscat i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera

Via TUAREG a la Doble, Regió de la Plantació. Montserrat

Fa uns quinze anys, ja vaig pujar aquesta agulla en dos cops i la recordo molt ben trobada, amb una aresta força vertical i amb roca de primera. Una via típica dels prolífics germans Masó, ben assegurada en el difícil i neta en el fàcil. Com fa tant de temps que no venia, no recordo molt be com arribar, però fent valer el "raro instinto del hombre blanco", tant sols amb un petit error, he trobat el peu de via sense gaires problemes.

Per accedir a la roca podem anar des de Sant Joan passant per la cara Oest del Gorro Frigi i descendint pel Torrent dels Llorers. Anem baixant passant pel peu de via de Lo Tio Gos a la Gorra Frigia i seguim baixant en ziga-zagues. En un punt veurem a la nostre dreta una canal que puja i que ens deixarà en el coll de la Doble. Aqui veurem clarament la vertical aresta de la via.

1r llarg: III, IV, IV+, V i IV, 5 espits i uns 35 metres
Comencem pujant per la rampa de l'aresta i arribant a una llastra on podem emplaçar un parell de friends o tascons que ens permetran arribar a l'aresta. Pujarem en vertical per l'aresta on anirem trobant el cinc espits que hi ha en tot el llarg. Val a dir que les preses millors son a l'esquerra dels espits. Abans d'arribar a la reunió, la roca no es tant bona. Reunió de dos espits i bastant petita. Llarg amb bon ambient.

2n llarg: IV i III un espit en uns 30 metres
Sortim en verticial per una bona placa i no tant vertical com el primer llarg. La roca és molt bona i podem emplaçar algún tascó. friend, merlet o tricam. A la meitat del llarg, l'aresta es tomba i en algún punt, la roca no es massa bona però facilment, arribarem a la reunió de dos espits i dos parabolts.

Per baixar del cim tindrem que fer un petit ràpel o deixar-nos anar per la corda, d'uns 5 metres, desde un parabolt amb un maion. tot seguit remuntarem una segona agulla facilment i una tercera. Al seu extrem Nord, veurem una sabina amb unes bagues i un maion. Farem un ràpel d'uns 15 metres mot vertical que en deixarà en un collet als peus de les roques de la Precessó del Monjos i d'aquí baixarem un altre cop a la canal de baixada.

Via curta però molt recomanable i que si el temps ho permet podrem arrodonir amb alguna mes del voltant.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera amb Víctor Alvá i Carles Marqués

Via DEL PAS DE LA GALLEDA, La Creu del Montmell

Via recentment oberta, un tant rebuscada, que aprofita els ressalts més evidents per dibuixar una linea prou engrescadora, malgrat no tenir ambient, ens deixarà un bon regust per la bona qüalitat de la roca. Assegurada amb les expansions justes i ponts de roca emplaçats i un parell de pitons, no necessitarem gaires proteccions flotants per arrodonir la escalada. Si necessitarem un parell d'estreps pel cinqué llarg si no tenim grau.

Prenem la AP7 i la seguirem fins que canviem de direcció a Lleida per l'AP2 i a la sortida 12-La Bisbal del Penedés, deixem l'autopista. Seguirem per la TV-2401 fins a La Juncosa del Montmell, abans d'entrar al poble hi ha una rotonda, prenem la direcció a Mas Llorenç i al poc, uns 100 metres a la dreta, hi ha un trencall, primer per esfalt i després pista en direcció a l'Area Recreativa Forestal del Montmell. La pasem i quan arribem a l'esglèsia nova de Sant Miquel del Montmell, alli deixem el vehicle. En algún tram final esta en mal estat.

Per accedir a peu de via, seguirem un camí que va a la dreta, seguint una mena de jardí botànic amb cartells d'identificació d'arbres. En un punt, el cami puja en direcció a la paret, però sera el cami de baixada. Seguimen direcció a la part més baixa de la paret sense pujar i en poca estona veurem a tocar de la paret, tant sols pujant una mica, arribarem al peu de via en un replà i una fletxa picada a la roca. 15 minuts.

1r llarg: V, IV, V, IV, A0/V i IV, 3 parabolts, tres ponts de roca i un pitó en 25 metres 
Comencem remuntant un pas explosiu assegurat per un parabolt i seguim, ara més facilment fins a un ressalt assegurat per un pont de roca. Podem pujar pel mig o per la dreta més fàcilment. Arribarem a una cornissa sota un fort mur assegurat per un pitó i un parabolt prou junts. Superat aixó, seguim a la dreta i pujarem per un esperó arribant a la reunió.

2n llarg: IV, IV+ i IV, 2 parabolts i 2 ponts de roca en 20 metres 
Sortim per la dreta d'un ressalt i entrem en una curta xemeneia. Ens empotrem i arribem a una cornissa als peus d'una placa. Superem la placa amb un pas dificil i arribem a un ressalt. Al final hi ha un pi, remuntem uns metres i arribem a la reunió. Trobarem una corda fixa. 

3r llarg: caminant i III, un pont de roca en uns 30 metres 
Desgrimpem per una canal en la base del pi o baixem per la corda fixa que no arriba  del tot a la canal i fem un llarg flanqueixa a l'esquerra caminant fin arribar a un tram de roca. ampassos fàcils i de flanqueix arribarem a la reunió. Llarg de transcició.

4t llarg: II, III, IV, III i V, un parabolt i dos ponts de roca en 25 metres 
Sortim de la reunió en flanqueix ascendent molt fàcilment vers un pont de roca en un ressalt. El superem  i anem directes a un ressalt vertical assegurat per un parabolt. Un cop superat travessem el camí que farem de baixada i arribem a la reunió als peus d'un enorme bloc de pedra coronar per un pi.

5è llarg: III, Ae (3 passos) V i III, 3 parabolts i un pitó en 15 metres 
Sortim de la reunió vers el blog de pedra. Farem (en el nostre cas) tres passos d'estreps, el primer, força desplomat, els altres una mica més fàcils. El darrer pas el podem fer en lliure o A0. Arribarem al pi i podem muntar reuió en el mateix, si no, tindrem que desgrimpar uns metres per arribar a la reunió situada per sota del pi.

6èr llarg: III, V i IV 3 parabolts i un pont de roca en 15 metres 
Flanquegem a l'esquerra per situar-nos als peu d'una placa. A la manera de diedre superem els pas difícil i arribem per l'esquerra a un pont de roca i un cop superat, arribem a la reunió i final de via.

Per baixar seguirem un cami poc marcat per la carena que puja a la Crreu del Montmell. Arribarem a un pi que hi penja una galleda vella, estri que dona el nom a la via i fent un gir a la dreta seguirem baixant per camí fitat fins a la base de la paret, a prop d'on comença la via INTEGRAL DEL SOL I LA LLUNA. Ara baixarem per una canal en mal estat i arribarem en poca estona al camí. Entre mig i tres quarts d'hora de baixada.

Per si us pot interessar: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2022/03/integral-del-sol-i-la-lluna-la-talaia.html

Via divertida, amb poc ambient i les assegurançes on toca i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per: Jesús Rodriguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Variant IMSERSO de la Via Pensionistes a la Codolosa. Montserrat

Variant nova de la via Pensionistes, equipada fa poc i encaixada amb calçador entre les vies del costat que ens permet fer un segon llarg diferent de la original i una sortida per la dreta en el darrer llarg.

1r llarg: IV, IV+ i IV i 4 expansions en 30 metres
Comencem en diecció a un pont de roca i seguim per una mena de diedre canal no masa consistent en algún punt. Seguim mirant de no "xapar" expansions dels costats per no despitar-nos i escalem per placa fins a arribar a un roc gran que el superarem per l'esquerra i ja caminant, entrarem a la reunió.

2n llarg: III, V, V, III V- i IV+ i 8 expansions en 28 metres
Sortim en vertical de la reunió arribem facilment a la base del ressalt. Amb passos verticals i assegurats per dos parabolts arribarem a un petit ressalt on la via Pensionista tira a l'esquerra. Nosaltres farem un petit pas de flanc a la dreta un tant fi i entrarem en una zona molt fàcil als peus dd'una mena de diedre vertical. Seguim escalan per placa vertical i en poca estona arribem a la reunió.

3r llarg: III, IV, IV+ i IV i 5 expansions en uns 25 metres
Sortim facilment per la dreta i pugem per placa. En un punt a mig llarg veurem parabolts a l'equerra de la via Pensionistes, nosaltres anirem a la dreta. Trobarem algun tram una mica trencat i brut i en poca estona arribarem a la reunió. Darrer tram amb poca lògica donc la variant i la original gaire bé es toquen.

Una variant nova per la "cole" en aquest sector ja massa saturat de vies a Montserrat.

Escalada realitzada per:  Joan Asín, José Luis Sancenón, Agustín Perez i Joan Prunera