9 de febrer de 2013
Fa dos mesos vàrem muntar una colectiva del C.E. Àliga i aquest dissabte planegem un altre i marxem una bona colla cap a terres de la Noguera. Tots plegats ens reunim al Bar Sport a Bellcaire d'Urgell i entre glop i moç treiem ressenyes i mirem el que podem fer. Serà com un "cop d'estat" per part del membres del centre per les roques d'aquest bonic lloc de la Noguera.
Arribats al pàrquing que condueix a la paret de la Formiguera ens repartim les cordades i uns aniran a la Paret de l'Extrem que està força lluny, uns a l'Esperó Sud i d'altres a la Formiguera. En Joaquim i jo decidim fer el diedre Vidal-Farreny del Cilindre i després, si dona temps, a la Normal de la Formiguera.
Son les deu del matí i fa un fred que pela. Ens acomiadem fins després i nosaltres marxem al Cilindre. Tenim una aproximació d'un quant d'hora mes o menys. El tenim davant de nosaltres i amb aquelles parets verticals, mentre ens aproximem, sento com si tingués papallones dins el meu estómac.
La via son dos llargs, amb assegurances bones però distants i ambient assegurat.
1r llarg III, IV, IV+ i V- 5 parabolts i 40 metres
Comencem a la dreta d'una petita xemeneia sense continuïtat i per una rampa inclinada, ens situarà a la vertical de la via on un parabolt es indicarà el camí. Anirem pujant, sempre per terreny molt vertical, salvant petits ressalts amb una roca que es més bona del que sembla escalarem còmodament amb generosos còdols. Farem reunió en un replà penjant i força còmode de dos parabolts i un pitó.
2n llarg V, IV+, V+/A0e (repos) IV+ 6 parabolts i un pitó en 30 metres
Sortim de la reunió per una fissura vertical amb passos atlètics fins un parabolts. Seguim recte on trobarem una bona sabineta que ens ajudarà a descansar una mica i podrem xapar un parabolt que tenim al costat. Seguim amunt amb tendència a la dreta per un terreny vertical però una mica més fàcil fins un altre parabolt. En aquest punt la paret es torna més vertical i amb un parell de passos arribem a un pitó vell però molt ferm. Un parell de passos més a munt tenim la màxima dificultat. Davant nostre tenim un ressalt molt vertical en que tindrem que suar una mica per poder superar el pas. Amb una bona estona de repòs en el parabolts, aconseguim superar el pas. Tot seguit, a la dreta amb flanqueig, continuem uns tres metres a la vertical de l'ultim parabolt i un cop superat ens queden els darrers metres per coronal el planer cim del Cilindre.
Per baixar del cim, prendrem un camí a ponent que ens porta directament, seguin el camí evident i les fites, un altre cop a l'explanada on tenim el cotxe en menys de vint minuts.
Escalada vertical i mantinguda però força assequible on les assegurances son les justes per no passar gaire por... si no estem acostumats a la verticalitat de les parets del Cilindre.
Com hem acabat força d'hora del que cens pensàvem, anirem a fer la via Normal de la Formiguera on està la majoria de la colla pentjants per les seves parets.
 |
| La paret que ens disposem a escalar |
 |
| Començant el primer llarg |
 |
| En Joaquim al mig del primer llarg |
 |
| Començant el segon llarg |
 |
| En el pas de V+ |
 |
| El Joaquim surtin del pas difícil |
 |
| Arribant al final de la via |
 |
Sans i estalvis al final de la curta via... però intensa
|
Via Normal a la Paret de la Formiguera
Lo dit, ja som a la Formiguera i els companys estan tots enfeinats en escalar i rapelar de diferents vies. Nosaltres ens hi posem a la via normal. Es una via d'uns 100 metres força fàcils però d'escalada divertida on trobarem parabolts, ponts de roca i savines per poder assegurar-nos. Un cop acabada la via tots plegats comencem a baixar i ens reunim totes les cordades menys els que han escalar la via Pensionistes a la Paret de l'Extrem. Ja ens hem comunicat per telèfon amb ells i no vindran al dinar, donç estan acabant i encara tenen una bona estona de retorn.
 |
| El Joaquim al segon llarg |
 |
| El segon llarg |
 |
| El tercer i últim llarg |
 |
| El Joaquim arribant al final de la via |
Ens ho hem passat d'allò més bé tots plegats fent el que més ens agrada que es escalant. Ara a esperar quin dia serà el proper que ens ajuntarem tots. No trigarem gaire...
 |
| Els companys a la Formiguera |
 |
| Tot havent dinat, bocabadats mirant com unes mosses feien la Directa del Cilindre |
Encara que el divendres nevés gaire bé a ran de mar i Montserrat quedes covada de neu, el diumenge, almenys, per la cara sud, ja no quedava res de neu i la colla de sempre quedem per esmorçar i petar la xarrada a Collbató i si el fred ens ho permet farem una petita escalada. Mentre "movem el bigoti" no tenim clar a on anem. El que si tenim clar es que ens quedem per la Codolosa o el Graus dons el fret es punyent. Proposem vies però la gent no es decanta per cap cosa en concret i al final en Guillem diu de fer la via de l'avi Joan. Sempre he sentit parlar d'aquesta via però pels comentaris no em feia el pes. Total que avui amb el fred que fa ja m'està be. En Guillem ja la ha fet un parell o tres de cops i ens porta cap el peu de via molt evident des de on deixem el cotxe i gaire be amb vint minut arribem al peu de via del curiós i tombat esperó o aresta, no se com anomenar-lo.
