dijous, 21 de febrer de 2013

Pic de Bastiments 2.881 mts. Pirineu Oriental

El Pic de Bastiments, també conegut a la Catalunya nord com Pic del Gegant, es el primer cim de més de 2.800 metres sobre el nivell del mar que trobem a la carena axial dels Pirineus Orientals, entre les comarques del Ripollès i el Conflent. Situat entre els circs d'Ulldeter i de Bassibers, es un cim de fàcil accés tant per ascensions a peu com per a esqui de muntanya. Es un cim de grans dimensions visible des de molts indrets de Catalunya, inclús des de la Mediterrània. Per la seva ascensió, podrem accedir des de el poble de Setcases, per la carretera que porta a les pistes d'esquí de Vallter 2000. Un parell de quilòmetres abans de l'estació hivernal, en un revolt pronunciat, trobarem la indicació del camí al refugi d'Ulldeter. En aquest punt podem deixar el vehicle, punt de partida per la nostra ascensió.

Sortim de l'aparcament a les 9:30 h. i seguim el camí que ens durà al Refugi d'Ulldeter del C.E.C. (2.220 m) seguim per pendent suau i a trossos sense neu, pel GR11 fins la pala pronunciada del Coll de la Marrana a 2.510 m. Durant la pujada veiem les escarpades vessants dels pics del Grà de Fajol Gran i Petit, practicament sense neu. Pugem amb comte la pala dreta per accedir al coll dons aquí la neu es prou dura. Seguim la carena, que ara no trobem neu, en direcció al Pic de Bastiments, impossible equivocar-se per la seva grandària, on ens espera el més dur de la pujada. A mida que pugem anem trobant més neu, dura i tova depenent del lloc i optem per seguir les traces d'els esquiadors fent nombroses ziga-zagues que ens faran més suau la pujada. Al cap de 3/4 d'hora arribem a la creu de metall que vàrem posar el Crup Excursionista i Esportiu Gironí al 1994. Aquesta creu no es al cim pròpiament dit, tindrem que pujar una mica més i seguir la carena estreta que ens durà al vertader cim. Hem fet aproximadament uns 680 metres de desnivell i baixarem pel mateix lloc que en total seran unes cinc hores d'anada i tornada.

Pensant en els cops que he pujat aquest cim, el més curiós d'ara es que podem fer una excursió d'aquestes característiques en una jornada. El primer cop que el vaig pujar, l'any 1979, va ser una Setmana Santa surtin de l'estació de la RENFE de Plaça Catalunya fins a Ripoll. Des de Ripoll, fèiem trasbordament, a la ja desapareguda línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses. en aquest punt, un cotxe de línia fins a Camprodon i Setcases, i si teníem sort i un ànima caritativa ens recollia fent "auto-stop", ens portava fins Vallter 2000... que diferent és tot ara. Abans no tenia cotxe ni diners (ara tampoc tinc diners!) però les ganes de pujar muntanyes no me les he tret pas... això si, les baixades costen més de fer!

Ascensió feta per: Cristina Montiel i Joan Prunera
Arribant al refugi
El Pic de Bastiments al lluny
Ens anem acostant al cim...
El coll de la Marrana al fons de tot. Aquí no toca el sol
La part mes dreta del coll de la Marrana
La Cristina a part final de la pala...
... i jo al darrere
El Pic de Bastiments a la dreta i el Pic del Fresser i el Pic de  l'Infern a l'esquerra
Començem la forta pujada per la pala del Bastiments
Al fons la vall de Comadevaca i el Puig de Balandrau
Part final de la pala del Bastiments
Arribant a la Creu de l'avant-cim
Carenant el cim de Bastiments
El cim
Baixant pel mig de la pala
Baixant del coll de la Marrana
Arribada al refugi d'Ulldeter

5 comentaris:

  1. Hola, felicitats i anims amb les baixades.
    De quin dia són les fotos?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del dimecres dia 20 i les baixades quan ja es tenen uns anys te las has de pendre amb calma...

      Elimina
  2. Hola JOan, veig que avui has deixat la corda a casa per fer treballar les cames, el Bastiments! quantes vegades l'hauré fet...com pregunta el company, de qun són les fotos, ja que es veu força neu, fins i tot s'hi podria nar amb esquis, ja em deleixo....

    ResponElimina
  3. Si jo també l'he pujat amb esquis, amb neu, com aproximació, amb pluja, amb sol, de nit, de tarde, de... vaja una pila de cops però amb la Cristina mai.

    ResponElimina
  4. Quin lloc més maco i quines fotos mes guapas, Joan!!
    Petons.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.