10.08.2012
Ja som de vacances i amb la crisis que hi ha decidim no "tirar de beta" i quedar-nos a la península i combinar les vacances entre la muntanya i la platja. Per augmentar el "currículum" de tres mils que te la Cristina la convenço per fer la (dura) pujada al cim del Mont Perdut així coneixerà una cara diferent del Pirineu. Els Plans no surten com jo voldria, doncs no hi ha lloc en el refugi fins el dia 20 o 25 (això diuen al Refugi de Goriz) Una de les opcions es Sortir a les 7.00 h del matí del poble de Nerín i agafar un autocar que et deixa al abaixador de Ciarracils a horta i mitja del refugi i tot seguit fer l'ascenció al cim i baixar de nou al baixador on l'autocar et recull a les 20.00 h... no li convenç la opció i a mi tampoc dons la baixada es força dura. A la fi, optem per carregar tenda i sacs pujar per la pista fins a Cuello Arenas i dormir en tenda als voltants del refugi.
El Mont Perdut, en aragonès
Mont Perdito, és el massís calcari
més alt dels Pirineus i el seu pic de més altura és el Mont Perdut amb
3.355 m. El massís de Mont Perdut, conegut per Las Tres Sorores, en
aragonès
As Tres Serols, el componen els pics de: Mont Perdut amb
3.355 metres, El Cilindre amb 3.328 metres i el Pic d'Anyiscle de 3.263
metres que també se'l coneix amb el nom de Soum de Ramond. Tots tres
cims pertanyen al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, A la cara nord
del Mont Perdut encara es troba una de les poques glaceres
que queden al Pirineu en franc retrocés. Es una glacera dividida en dos
en un desnivell d'uns 800 metres
Primer dia
Sortim del càmping Ordesa als voltants de les 12 del migdia amb les motxilles fetes i arribem a Nerín prop de la una on dinem uns entrepans de truita en un bar i acabat això ja estem disposats per la faxuga pujada per la pista. Fa un sol de justícia però la feina es la feina. Encara no portem un hora de camí i veig que puja un "tot terreny"... que carai! fem dit. Ens para i ens pregunta que a on anem. Al Cuello Arenas per anar al refugi, li dic jo. Em diu que ens pot deixar més amunt on deixen els autocars. Dit i fet, jo pujo al darrera on hi ha un pastor alemany enorme que treu baba per la boca com un descosit. Li agraïm moltissim l'ajuda i ens disposem a reprendre el camí ver el refugi. en ho prenem amb calma, que com dic, fa molta calor i anem admirant la Vall d'Ordesa des de la Serra Custodia. a les 17.00 h arribem al refugi i reservem per sopar i esmorçar i en bon punt ja hem sopat anem a plantar la tenda i a dormir que demà ens espera una "dura jornada"
 |
| Les Tres Sorores des de la Brecha de Arazas |
 |
| La Vall d'Ordesa des de la Sierra custodia camí del refugi de Góriz |
 |
| Posta de sol al refugi |
 |
| Amb la tenda plantada ens disposem a dormir. son 2/4 de deu |
Segon dia
Sona el despertador. Son las 6.00 h del matí. Desmuntem tenda i anem a esmorçar. A les 7.00 h. sortim del refugi i amb pas lent però constant anem seguint les fites que ens portaran al Cuello del cilindro on hi ha el Lago Helado a 2.900 metres. Aquí fem una parada tècnica per descansar i prendre alguna cosa i preparar-nos per la pujada al cim que ara serà més dura. Prenem el camí de pujada, que amb petites ziga-zages, ens porta a un esperó de roca de fàcil grimpada. Un cop superat l'esperó arribem a lo que anomenen "la escupidera" que amb neu s'ha d'anar en compte, doncs al llarg dels anys, s'ha matat bastant gent en aquest punt. Sense neu es una tartera empinada que costa una mica de pujar però en qüestió de mig hora ja arribem a la gran explanada on podem admirar la glacera de la cara N. del Mont Perdut. Ara només resten deu minuts de pujada per ascendir al cim del Mont Perdut. Tot això ho hem fet amb tres hores i mitja. Son les 10.39 h. l'altímetre marca 25 metres menys i tenim 16º de temperatura amb un lleuger ven fred que ens fa abrigar-nos. No està malament el temps que hem trigat, dons les guies diuen que es fa en tres hores. Foto de cim on podem contemplar un paisatge esplèndid del Cilindro, el Taillon, El Pic d'Anyisclo i el Massís del Vignemale a ponent. També podem contemplar la vall d'Ordesa i el Cañon de Añisclo i el refugi, petitissim, al fons. El cim està ple com un ou i va pujant més gent i decidim després d'un quart d'hora, fer la baixada. Hem fet uns 1.200 metres de desnivell i ara tenim que baixar uns 1.700 fins el cuello Arenas on ens recollirà el servei d'autocar del poble de Nerín a les 20.00 h. Ens ho prenem amb calma que tenim temps fins les 8 del vespre. Arribem al cotxe a les 21.00 h. i prenem la carretera a Torla. Dutxeta i sopar a camping i demà toca descans a la piscina. Be, la Cristina ja te un altre tres mil per afegir a la col.lecció de cims.
 |
| Son las 7.30 h. del matí i ja es veu el coll del Cilindro |
 |
| Un pas una mica compromes però amb l'ajuda de les cadenes pujem sense problemes |
 |
| Encara falta per arribar al coll del Cilindro... |
 |
| Ja som al coll al peus del lago helado |
 |
| Vista del Mont Perdut des de el lago helado |
 |
| De pujada tota l'estona veiem el Cilindro de Marmorés |
 |
| La Cristina al mig de la tartera |
 |
| Part final de la tartera |
 |
| Un últim esforç i ja serem dalt del cim! |
 |
| Cim del Mont Perdut |
 |
| El Cilindro i a la seva esquerra el Taillon i al fons el Vignemale |
 |
| 10.39 h de matí i 16º, però l'altímetre no marca be, tindria que ser 3.355! |
 |
| De baixada, fem una última mirada a la cara nord |
 |
| La Cristina baixant per la tartera |
 |
| Dia claríssim i molta claror |
 |
| Una parada al Cuello Gordo o inferior de Góriz |
Dit això passem a descriure la via en qüestió. En Joaquim, entre familiars a casa el mes de juliol i les vacances, porta, al menys, dos mesos "sense tastar roca" i li proposo anar a fer la via de l'Adrià al Gorro Frigi que fa un quants anys que no la fem i sembla ser que han variat el primer llarg i va una mica més a l'esquerra. També s'apunta en Guillem i serem tres per fer la via.
