Via ITZI a les Agudes del Montseny

Dissabte 23 de juny de 2012

Encara que sigui la revetlla de Sant Joan crec que no hi ha cap motiu per anar a escalar, no? Vaja, així o creiem en Vicenç i jo i hem decidit anar a fer la via Itzi a les Agudes. Jo la he fet fa molt de temps, al poc de que la van obrir. El primer cop que vaig veure les Agudes, seria pels voltants de 1976 en la meva primera ascensió al Matagalls des de Sant Marçal, la visió d'aquell cim, amb la cresta dels Castellets en va enamorar. Durant molt de temps vaig somiar en cavalcar per aquella cresta, que en aquell temps, jo ni tant sols escalava... però "la cabra ya tiraba pal monte", era qüestió de tremps! Les Agudes les he pujat infinitat de cops, tant per diferents vessants com pels Castellets, tant amb neu o sense, però escalar aquells esperons de la cara SE, mai ho hagés cregut fins que van obrir la via Itzi. Es una escalada típica de Pirineu, amb una roca semblant al granit, el gneis, però un mica menys adherent i plena de líquens. Es un esperó amb un pas compromès en cada llarg, sempre protegit amb un espit o pitó i en cada llarg podrem posar tascons i friends al gust, vaja una escalada amb una mica de compromís que mai serà molt difícil ni exposada i molt divertida.

En Vicenç i jo sortim de Barcelona a les 7.30 h. Paguem religiosament als senyors d'ABERTIS no sigui que s'enfadin... ells i els seus socis, els polítics i posem rumb a Sant Celoni. Un cop arribem a Santa Fe de Montseny continuem per la carretera que va a Sant Marçal i en el km 23.8 i hagen passat un petit pont, a mà dreta hi ha un replà per deixar uns 3 o 4 cotxes. Davant nostre  al costat d'una canal obaga que baixa des les Agudes trobem les primeres traces de sender ben marcat amb uns triangles de color grana que si no els perdem ens portaran directament a peu de via. L'aproximació es d'uns 50 minuts, primer entre bosc i desprès per tarteres. Ens trobarem en un punt que passarem d'una tartera a un altre que està a la dreta. Sempre, com ja dic seguint les marques caracteristiques, entrarem en una canal que tindrem que grimpar amb passos de I i II fins un arbre gruixut i allí en una cornisa trobarem la R0 o hi ha un "casquillo" d'un espit que s'han endut.

1r llarg III, IV i IV+ un espit en 30 metres
L'escalada transcorre sobre blocs i ressalts fins un desplom que d'entrada dona respecte però el protegeix un espit. En tendència a la dreta pugem pel bell mig de la placa i amb un pas de decisió superem el pas difícil i arribem a la punta, com si diguem, d'un gendarme. Tants sols tenim que fer una petita desgrimpada i ja podem muntar la reunió. En aquest llarg podem posar friends i tascons al gust. a la reunió hi ha un "casquillo" d'espit i la monto amb dos tascons ben ferms d'una fissura vertical.

2n llarg III, IV- i IV+ dos claus en 40 metres
Sortim per l'esquerra de l'esperó tombat per unes plaques fàcils fins superar un ressalt que ens durà, desgrimpant, a un altre collet. Pugem per placa on es possible posar tascons i friends i un pitó emplaçat. Quan la placa es posa dreta de debò, trobem un altre pitó que ens assegura un pas vertical i bastant aeri. Sempre amb bona presa el superem per l'esquerra i suaument arribarem a la reunió. Aquí trobarem un espit que podrem reforçar amb un tascó.

3r llarg III, IV, IV+ i III dos espits en 30 metres
Sortim de la reunió clarament cap a la dreta a buscar una placa vertical. travessem una canal i ens enfilem per la placa. Es aquest llarg no podem posar res, però el pas difícil ens l'assegura un espit. continuem per placa amb tendència a l'esquerra i superem unes grades un xic herboses, on trobem un altre espit (?) i llavors per blocs, arribem en un bon replà amb un espit que reforçarem amb un friend.

4t llarg II, III i IV- neta en 50 metres
Aquest es l'ultim llarg en que el podem pujar al nostre gust, si volem fer passos més o menys difícils, sempre al nostre criteri. desprès d'uns 40 metres ens situem en una mena de balmat de pissarra vermellosa on a la dreta intuïm un diedre on superat aquest arribem al final de la via i al tram final dels Castellets. D'aquí al cim de les Agudes tenim 10 minuts escassos de pujada.

Pleguem trastos a dins les motxilles i pugem al cim de les Agudes. foto del cim, per que no i desprès de contemplar el paisatge i un cel sense núvols i ple de falciots farcint-s'he el pap d'insectes, reprenem la tornada fins el cotxe. Per baixar tenim que dirigir-nos al coll de les Agudes i seguir un camí amb marques vermelles. Primer anirem en sentit SW i desprès en sentit NE, on arribarem a la Font del Briançó on, com caiguda del cel, ens podrem refrescar amb la seva aigua gelada que brolla constantment. Desprès del, mai millor dit, refrigeri, continuem per bon camí sempre seguint les marques vermelles que ens duran en poc més d'un hora a l'àrea de la font de Passabets al costat de las carretera. Tindrem que caminar a la vora de dos kilòmetres per tornar al cotxe. En Vicenç es queda en un racó ombrívol de la carretera amb les dos motxilles i jo, "carretera i manta" a la recerca del cotxe. Un cop els dos al cotxe, arribem al restaurant Avet Blau on ens mengem un bon àpat i en Vicenç un bon "cigaló" que aquest cop no condueix ell i s'ho pot permetre... i cap a casa que la Cristina m'està esperant per la "revetlla".

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El primer llarg

El Vicenç assegurant-me al segon llarg

El segon llarg

Entrant a la segona reunió

La segona reunió

En el tercer llarg

El Vicenç assegurant-me al tercer llarg

El final de la via...

Fotografia de final de via i ara ens toca pujar al cim

El cim de les Agudes

Refrescant-nos de baixada a la Font del Briançó

Via STROMBERG a la Gorra Frigia

Dissabte 16 de juny de 2012

Ja som de ple a la canícula i es època de passar calor, molta calor escalant i per això en Joaquim va pensar en fer la via Stromberg a la Gorra Frigia. Es una via que no la he repetit doncs farà uns nou any que la vaig fer i recordo que eren burins. Ara estàs reequipadeta amb parabolts pel mateix aperturista i que tindrem l'honor de que ens acompanyi. Som matiners però sense "asfixia" i arribem a peu de via a quarts d'once i trobem una cordada de tres a la primera reunió. Com no tenim presa ens ho prenem amb calma que amb aquesta calor no son bones les presses.

Ens repartim els llarg i al Guillem li fa gràcia el primer i ami el tercer i en Joaquim com es un "fiestero" i tornat tard a dormir, ara està una mica "tocadet" i es demanarà la segona. Qui no es conforma es per que no vol!

1r llarg V i V+ 9 parabolts i 30 metres
Comença en Guillem el primer llarg, vertical i mantingut en V grau i per a mi, un pas de V+. Va pujant i dona gust veure'l "piano piano si va lontano" només un pas se li atraganta, però recula i som-hi que no a estat res. En aquest pas la distancia entre parabolt i parabolt no es la normal de les vies del Guillem. Arriba a la reunió i se sent un fort: "joeeeeeeer, la tiradeta!!! Al darrera, en Joaquim i jo anem rebufant i jo pensant: per que carai m'he demanat la tercera? Tirada curiosa i difícil on trobarem la roca un pel polida.

2n llarg IV 5 parabolts i 25 metres
Es prepara en Joaquim i el llarg es vertical però amb uns còdols immensos i en vint i cinc metres tenim, com diria "l'Escalatroncs", una escalada plaent. Llarg bonic de fer i agradable sense ser massa difícil.

3r llarg IV+ V+ (A0e) V i V-  12 parabolts en 35 metres
Ja estic més animat i m'he calentat com els neumàtics de la "Fórmula u" i encaro el tercer llarg. Al principi es vertical com el segon i amb grans còdols i tinc que mirar on son les assegurances doncs amb el sol de cara no es veuen i queden amagats. Arribo al desplom i aquí comença el "ball de bastons". Per un pel no em surt el pas en lliure. descanso una mica agafat al parabolt. trec cul en fora ajudat del "fifi" i arribo a una bona presa i tot seguit xapo l'assegurança. A partir d'aquí es un festival d'escalada, pressa cantelluda i molt vertical on gaudeixo de valent. desprès de forces metres arribo a un altre petit ressalt on intueixo un forat enorme per agafar-me i com el sol el tic de front no veig un parabolt que tinc a l'esquerra i... me'l salto (això em diu desprès el Joaquim). de seguit arribo a la reunió faltant-me "botelles" (d'oxígen) i rebufant monto la reunió. Poder es el llarg més maco de tota la via, encara que no es el més difícil.

4t llarg IV i III 3 parabolts en 20 metres
Ara li toca a en Guillem. Aquest es un llarg de tràmit per arribar a l'ultim ressalt.No te gaire complicació. Un curt tram vertical assegurat per dos parabolts per continuar per una fàcil rampa fins el desplom final.

5è llarg A0e (dos passos) o 6a (diuen, jo no ho sé) IV+ IV i III 6 parabolts en 25 metres
La cirereta de la via es un pas prou "burru" molt desplomat i com que el Guillem es gat vell (amb això de l'escalada, eh), s'envà molt més a la dreta on el desplom es menys pronunciat i que també hi ha un parabolt... però jo que veig les "triquiñuelas" per arribar al segon parabolt, i veient també al Joaquim mig pillat, opto per seguir la via original amb dos passos d'A0e i llestos.

Ja som a dalt del cim on he perdut el conta de la de cops que l'he pujat i he vit aquesta creu i la antiga! però es igual ens fem la foto de sempre acompanyats de la omnipresent creu de ferro que presideix els 1.141 metres sobre el nivell del mar d'aquesta conegudíssima roca montserratina.

Ara tranquil.lament baixarem i anirem a remullar la gola al bar el Rincón a l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat... com sempre. Salut a tots i bones i xafogosses escalades!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Guillem Arias i Joan Prunera

En Guillem al difícil i mantingut primer llarg

En Joaquim barallant-se amb els còdols!

En Joaquim a la festassa de còdols del segon llarg

Jo començant el tercer llarg

Foto del Guillem amb i sense "zoom"

En Guillem al tercer i últim llarg

Ei, que la creu està al darrera, el que passa, es que els nostre "sobrepres", la tapa...

El Montarto d'Aran (2.833) o com fer el somiatruites

9/10.06.2012

En Viçens, en Joaquim i jo, mirant fotos d'altres anys, per aquesta mateixa època, veiem  que havia neu a la Canal W del Montarto... però teníeu que haver vist la cara dels tres "somiatruties" al arribar al Refugi dera Restanca i veure el corredor més pelat que el meu cap. Sort que la patejada des de l'aparcament del cotxe fins el refugi, no va ser gran cosa, això si, carregats amb piolets, grampons, corda i ferralla variada per la canal, vàrem passejar el material fins el refugi... "corramos un estúpido velo"

El Montarto és un dels cims clàssics de la Val d'Aran, que per diferents raons, no l'he pujat mai. Sigui per mal temps o per cambi de plans, ha estat un cim que l'he deixa't sempre per altres ocasions. La seva vista des de Arties es esvelta i captivadora i aquest cop, amb permís del temps, ens tocarà fer-lo per la via normal.

Dissabte deixem el cotxe al Pontet de Rius i carregats amb tota "l'artilleria" i amb 50 minuts arribem al refugi de la Restanca a 2.010 metres d'alçada. Sopem a les set del vespre... i a les deu de la nit ja estem ficats al "sobre". A les set del matí diana que ens tenen l'esmorçar preparat... a mi es que la "nocilla" i els "melindros" amb suc de taronja industrialitzat, no en fa el pes, però... Sortim a les vuit tocades, amb un lleuger vent i uns núvols un tant amenaçadors i anem guanyant alçada els tres "sumiatruites" fins arribar al coll d'Oelhacrestada a 2.475 metres. En aquest camí, tenim la visió frustrant del corredor W tot pelat de neu, només una mica a la part intermitja.. des d'aquest coll, veiem l'estany des Monges en part cobert per la boira donant una visió semblant als fiords noruecs (això en va semblar a mi). Voregem les estriacions del Montarto cap a l'est i enfilem tot recte a munt en direcció N fins el Coll de Montarto per llocs amb pendent de neu i per camí. Un cop al coll tenim davant nostre la mole del Montarto i al fons la Val d'Aran i tot el Pla de Beret. Els núvols corren de valent i ens preparem per pujar l'ultim troç del famós cim aranès. Em trigat tres hores justes en fer cim, cosa estranya doncs marca això des de el refugi. Foto de cim dels tres... "alpinistes" i ens posem a raser d'unes pedres per que no ens toqui tan el vent i jo aprofito per menjar-me mig fuet que la "nocilla" ja la tinc a la punta dels dits dels peus. Comencem a fer cap al refugi i a les dues de la tarde ja som un altre cop al refugi. Recollim el material, paguem la pensió i en poc més de mig hora ja som un altre cop al cotxe. Ara, cansats i famolencs anirem a Vielha a fer un mos i de retons cap a casa.

Be, ja no puc dir que no he fet el famós pic del Montarto, encara que sigui per la normal. ei, des de el cim la vista es espectacular, llàstima que el núvols ens tapessin part de la visió, però es el que te la muntanya i qui no es conforma es per que no vol. Aquí teniu tot un seguit de fotografies per anar mirant-les.

... Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors. (Joan Manuel Serrat)

El Refugi dera Restanca

A la dreta la canal, peladeta, peladeta de neu!

All fons el Coll de Oelhacrestada

L'Estany des Monges

En Vicenç a les pales de neu

Mes pales de neu

El Coll de Montarto

En Joaquim i la boira

El Petit Montarto des de el cim principal

Ja som al cim!

L'altímetre tota l'estona va marcar correctament... molt curiós

Els llacs dera Restanca i més a munt el Lac de Mar

La Vall d'Artiés des de el cim del Montarto

Un Trypocopris vernalis que vaig trobar pel camí

Arribant al refugi

Travessant la presa, de camí al cotxe

Via TERRITORI DAKOTA a la Roca de Sant Cugat

02.06.2012

Les prediccions dels "mentidòlegs", que aquest cop l'han encertat de ple, es de bon temps el dissabte i malament el diumenge. Truco al Guillem i li faig proposicions deshonestes doncs fa temps que tenim pensat anar a aquesta via i com que amb la calor que fa, anar a que ens toqui el sol, no es gaire assenyat. La via te uns al.licients: cara Oest, garantia d'ombra, molt assegurada i un cim que ni el Guillem ni jo, hem pujat mai. el Guillem, com no sap dir que no li encanta la proposta i ja ens veus a tots dos baixant per la canals dels Llorers que segons ell pot ser millor que per la Vinya Nova. Tot baixant arribem en un punt, passat el peu de via de la Tio Gos del Gorro Frigi trobem un corriol-et que ens durà al coll de la Doble. Tot seguit baixarem una canal molt antipàtica fins la Mamella. Un cop la canal es fa més ample i humana arribem a un bon replà, on evidentment, veurem que som als peus de la via que volem fer. Per tornar si tenim que pujar per aquesta canal, suarem la "carn-salada"! Ens posem el material mentre veiem la muralla que tenim davant nostre. El Guillem hem diu que avui mano jo i que esculleigi llarg. No m'ho rumio gaire i li deixo per a ell el segon llarg...

1er llarg III, IV+, V i V+ 10 parabolts de 8 mm en 35 metres
Pujo per rampa fàcil però sense cap assegurança... cap problema que es fàcil. Passats un parell de bolts la cosa cambia i en tendència a la dreta la cosa es posa dreta. Podem pujar tranquil.lament, doncs es ple de parabolts. Amb passos fins anem guanyant terreny fins que abans d'entrar a la reunió trobem el pas clau de la via sempre molt ben assegurat arribem a la reunió una mica incòmode doncs es molt penjada.

2on llarg V+, V i IV+ tres claus i 8 parabolts de 8mm en 30 metres
Davant nostre tenim un diedre verticalissim que espanta una mica. Tot el contrari, bona roca i una fissura que entren els dits a "caldo". Surt en Guillem i en la fissura entra un bon tascó, Després, com ja dic pugem en diedre molt atlètic fins el final on trobem un parabolt. Aquí l'escalada es fina però amb uns cantells de pelicula. Passem dos parabolts més i pugem en vertical i ara l'escalada ens es una mica més fàcil fin que va perdent verticalitat i entrem en una reunió força còmode.

3er llarg IV, IV+, A0e,IV+, IV, III i II 5 parabolts de 8mm en 35 metres
a sobre nostre tenim el sostre i pas clau de la via. Surto per placa fàcil fins situar-me a la dreta del sostre molt ben assegurat amb dos parabolts. Ho intento en lliure però no hem surt. Ho torno a intentar i tampoc. M'estic cansant i millor que faci un A0e. Continuo per placa fàcil i poc a poc vaig arribant al cim sempre amb conta de no llençar pedres dons l'arribada al cim es molt trencada. Faig reunió en un gran arbre al costat d'una fita de còdols immensos.

Ja som d'al del cim d'aquesta mítica roca de la Plantació. Hem trobat una via molt maca i exigent però amb poc compromís, que com ja dic es molt assegurada però que no ens ha deixat indiferents. A sigut força difícil pel nostre nivell. Via molt recomanable.

La baixada la farem pel cantó Nord amb un ràpel de 20 metres de dos parabolts amb anella que ens durà al coll d'aquesta roca alb l'Agulla Jaume Mata. Un cop a baix seguirem pel cantó esquerra de la Jaume Mata fins arribar al coll de l'Agulla la Doble i un cop al coll baixarem i arribarem a la canal dels Llorers i sols ens quedarà remuntar la canal fins el camí de Sant Jeroni i... un altre via nova i cim nou per la col.lecció. Ara amb la calor, el millor es anar al Bar el Rincón a fer unes "birretes"...

El primer llarg

En Guillem desde la reunió

Ja ala reunió a sota del diedre

En Guillem al mig del diedre

En Guillem al mig del segon llarg

Entrant a la segona reunió

En Guillem a la reunió desde la sortina del desplom

... i foto del cim de la roca de Sant Cugat

VIA CARA OEST o DE LES CANALETES a La Panxa del Bisbe

Diumenge 27 de maig de 2012

A plogut molt des de el primer cop que vaig fer aquesta via, farà 28 anys... Llegint la descripció de la via a la guia d'en Rodés i Labraña de la Regió de Tebes/Tebaida, tant sols podies "acollonir-te"... "una de les vies més difícils de Montserrat", si la volies fer. Per això l'any 1984 vàrem fer només la via per Davant i al cap de dues setmanes vem voler repetir-la per que puges un company i aquest cop a mi en va tocar el segon llarg. Arribat en el punt on pots anar a la per Davant o la Canaletes, m'ho miro i... de cap a la Canaletes! Recordo que eren 40 metres clavats i cap assegurança en tot el recorregut, tant sols unes burinades d'una reunió abans d'entrar a la canal. En aquella època ja no era VI, però V si que li vaig posar. Ara després de tants any i veien la ressenya dels Escalatroncs ens animem a fer-la. L'últim cop que veig fer la per Davant va se l'any 2002, veurem com la trobo aquest cop.

Farem cordada en Joaquim i jo i pujant per les escales a Sant Benet ens trobem a Jordi Monterde que va cap a la ermita dons hi ha una reunió de "suposats escaladors", que dic jo, per discutir, amigable-ment, assumptes grimpaires. Ens convida a pujar-hi però li diem que anirem desprès, ara a la via no li toca el sol i això es ideal.

1r llarg IV, V, V+ (A0e), V i IV+  6 espits molt vells i un burí sense plaqueta en 40 metres
Pujo per rampa amb roca agraïda, però sense cap assegurança, fins que de cop es posa dret de debò. Arribo a un espit vell i el "xapo" es molt dret i la roca bona però una mica polida. Arribo al proper espit, també molt vell i aquí es el pas clau de la via. Sortosament a prop hi ha un cap de burí que li poso una plaqueta i em serveig per ajudar-me una mica i fer el pas. La resta es escalda obligada de V fins un replà on hi ha una vella reunió on aprofito un burí per seguir uns passos a l'esquerra i continuar, ara una mica més fàcil, per un mur vertical fin la reunió en un còmode replà. Poca broma amb la tiradeta, m'ha fet suar de debò.

2n llarg IV+ i IV 2 espits i 15 metres
Seguirem la ressenya del blog dels Escalatroncs i farem un llarg intermig curt. Antigament, no vaig fer reunió aquí, per la raó de que no hi havia... Surt en Joaquim en flanqueig ascendent a la dreta fins un espit. Aquí els còdols son petits. després recte a munt fins un altre espit i al poc arribem a la segona reunió en un replà còmode.

3r llarg IV, V i IV+ un parabolt de reunió i dos espits en 30 metres
Com no sabem el que ens trobarem i la por nostra es que no hi hagin assegurances, sobre el camí decidirem si anem a la Canaletas o continuarem per la per Davant. Surto de la reunió amb clar flanqueig a l'esquerra buscant lo fàcil fin un punt on estic a la canal. Miro a munt i veig un parabolt lluent en una reunió a la dreta de la canal però molt a munt. Pel mig de la canal diviso un parell d'espits i això em dona moral. Facilment arribo al parabolt i de seguit entro a la canal. Aquí la cosa es més difícil, roca llisa i poca presa però amb molt bona roca esdevé una escalda plaent fins la reunió. Inclus puc posar un friend. Be, no ha sigut tant tràgic i a quedat un llarg ben bonic!

4t llarg III i II un espit i 30 metres
Els propers dos llargs don els típic de la Panxa, fàcils i arrampats per accedir al cim. Surt el Joaquim tot recte fin un muret que el supera fàcilment i llavors diagonal-ment en escalada molt fàcil fins una reunió amb parabolts al peu d'un altre muret.

5è llarg III i II un espit i 50 metres
Surt també en Joaquim i aquest llarg de les mateixes característiques que l'anterior ens durà al cim d'aquesta curiosa roca montserratina.

Ja som al cim. Deu anys feia que no pujava i ha sigut una bona escalda, obligada i amb unes assegurances que deixen molt que desitjar... però la hem gaudit de valent. Ara toca en ràpel que es molt aeri, uns 40 metres per la cara NW on ens deixarà al coll de la roca i tot seguit baixarem per una canal una mica en mal estat que en durà de nou al camí. Com el sol "pica" de valent donem per acabada la jornada i ens dirigim a Sant Benet a veure que es el que queda d'aquella" trobada d'escaladors montserratins"

Via molt maca per fruir de la roca de la Panxa del Bisbe, però no aniria malament fer-li una neteja de cara a les assegurances que son espits... i en bastant mal estat.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El verticals passos del primer llarg

Arribant a la primera reunió

Al mig de la tirada de les Canalaetas

En Joaquim al mig de la canal

Vista de la tercera reunio des de la canal

Foto al cim de la Panxa del Bisbe