dilluns, 25 de juny de 2012

Via Itzi a les Agudes del Montseny

23.06.2012

Encara que sigui la revetlla de Sant Joan crec que no hi ha cap motiu per anar a escalar, no? Vaja, així o creiem en Vicenç i jo i hem decidit anar a fer la via Itzi a les Agudes. Jo la he fet fa molt de temps, al poc de que la van obrir. El primer cop que vaig veure les Agudes, seria pels voltants de 1976 en la meva primera ascensió al Matagalls des de Sant Marçal, la visió d'aquell cim, amb la cresta dels Castellets en va enamorar. Durant molt de temps vaig somiar en cavalcar per aquella cresta, que en aquell temps, jo ni tant sols escalava... però "la cabra ya tiraba pal monte", era qüestió de tremps! Les Agudes les he pujat infinitat de cops, tant per diferents vessants com pels Castellets, tant amb neu o sense, però escalar aquells esperons de la cara SE, mai ho hagés cregut fins que van obrir la via Itzi. Es una escalada típica de Pirineu, amb una roca semblant al granit, el gneis, però un mica menys adherent i plena de líquens. Es un esperó amb un pas compromès en cada llarg, sempre protegit amb un espit o pitó i en cada llarg podrem posar tascons i friends al gust, vaja una escalada amb una mica de compromís que mai serà molt difícil ni exposada i molt divertida.

En Vicenç i jo sortim de Barcelona a les 7.30 h. Paguem religiosament als senyors d'ABERTIS no sigui que s'enfadin... ells i els seus socis, els polítics i posem rumb a Sant Celoni. Un cop arribem a Santa Fe de Montseny continuem per la carretera que va a Sant Marçal i en el km 23.8 i hagen passat un petit pont, a mà dreta hi ha un replà per deixar uns 3 o 4 cotxes. Davant nostre  al costat d'una canal obaga que baixa des les Agudes trobem les primeres traces de sender ben marcat amb uns triangles de color grana que si no els perdem ens portaran directament a peu de via. L'aproximació es d'uns 50 minuts, primer entre bosc i desprès per tarteres. Ens trobarem en un punt que passarem d'una tartera a un altre que està a la dreta. Sempre, com ja dic seguint les marques caracteristiques, entrarem en una canal que tindrem que grimpar amb passos de I i II fins un arbre gruixut i allí en una cornisa trobarem la R0 o hi ha un "casquillo" d'un espit que s'han endut.

1er llarg III, IV i IV+ un espit en 30 metres
L'escalada transcorre sobre blocs i ressalts fins un desplom que d'entrada dona respecte però el protegeix un espit. En tendència a la dreta pugem pel bell mig de la placa i amb un pas de decisió superem el pas difícil i arribem a la punta, com si diguem, d'un gendarme. Tants sols tenim que fer una petita desgrimpada i ja podem muntar la reunió. En aquest llarg podem posar friends i tascons al gust. a la reunió hi ha un "casquillo" d'espit i la monto amb dos tascons ben ferms d'una fissura vertical.

2on llarg III, IV- i IV+ dos claus en 40 metres
Sortim per l'esquerra de l'esperó tombat per unes plaques fàcils fins superar un ressalt que ens durà, desgrimpant, a un altre collet. Pugem per placa on es possible posar tascons i friends i un pitó emplaçat. Quan la placa es posa dreta de debò, trobem un altre pitó que ens assegura un pas vertical i bastant aeri. Sempre amb bona presa el superem per l'esquerra i suaument arribarem a la reunió. Aquí trobarem un espit que podrem reforçar amb un tascó.

3er llarg III, IV, IV+ i III dos espits en 30 metres
Sortim de la reunió clarament cap a la dreta a buscar una placa vertical. travessem una canal i ens enfilem per la placa. Es aquest llarg no podem posar res, però el pas difícil ens l'assegura un espit. continuem per placa amb tendència a l'esquerra i superem unes grades un xic herboses, on trobem un altre espit (?) i llavors per blocs, arribem en un bon replà amb un espit que reforçarem amb un friend.

4t llarg II, III i IV- neta en 50 metres
Aquest es l'ultim llarg en que el podem pujar al nostre gust, si volem fer passos més o menys difícils, sempre al nostre criteri. desprès d'uns 40 metres ens situem en una mena de balmat de pissarra vermellosa on a la dreta intuïm un diedre on superat aquest arribem al final de la via i al tram final dels Castellets. D'aquí al cim de les Agudes tenim 10 minuts escassos de pujada.

Pleguem trastos a dins les motxilles i pugem al cim de les Agudes. foto del cim, per que no i desprès de contemplar el paisatge i un cel sense núvols i ple de falciots farcint-s'he el pap d'insectes, reprenem la tornada fins el cotxe. Per baixar tenim que dirigir-nos al coll de les Agudes i seguir un camí amb marques vermelles. Primer anirem en sentit SW i desprès en sentit NE, on arribarem a la Font del Briançó on, com caiguda del cel, ens podrem refrescar amb la seva aigua gelada que brolla constantment. Desprès del, mai millor dit, refrigeri, continuem per bon camí sempre seguint les marques vermelles que ens duran en poc més d'un hora a l'àrea de la font de Passabets al costat de las carretera. Tindrem que caminar a la vora de dos kilòmetres per tornar al cotxe. En Vicenç es queda en un racó ombrívol de la carretera amb les dos motxilles i jo, "carretera i manta" a la recerca del cotxe. Un cop els dos al cotxe, arribem al restaurant Avet Blau on ens mengem un bon àpat i en Vicenç un bon "cigaló" que aquest cop no condueix ell i s'ho pot permetre... i cap a casa que la Cristina m'està esperant per la "revetlla".
El primer llarg
El Vicenç assegurant-me al segon llarg
El segon llarg
Entrant a la segona reunió
La segona reunió
En el tercer llarg
El Vicenç assegurant-me al tercer llarg
El final de la via...
Fotografia de final de via i ara ens toca pujar al cim
El cim de les Agudes
Refrescant-nos de baixada a la Font del Briançó

7 comentaris:

  1. Una via a l'ombra que be s'agraeix aquests dies, es beu prou maca, saps que encara no he escalat mai a les Agudes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume... la via li toca el sol tot el dia, es cara SE. No vem passar gaire calr dons corria un airet molt bo però escalàvem a uns 27º. Quan tinguis temps apropa't que es un lloc maquissim
      Bones escalades company!

      Elimina
  2. La ultima vez que la hice solo faltaba el spit de la RO
    pero parece que la van desmontando poco a poco,en todo caso felicidades por disfrutar de ella

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, de CATETOS, la GEOMETRIA de este mundo está llena. Pero bueno nada que no se pueda solucionar con un tasconcito o friend...

      Elimina
  3. Em sembla que el problema d'aquesta via, és, que trepitja un altra via més antiga (això és el que vaig llegir en un fòrum).
    Felicitats, vau estar de sort que bufes la marinada pq si no fa calor a l'estiu. Aquesta via no la conec, però la del vol de l'home ocell si, i si no l'heu feta està força bé.
    Salut company

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buf!, els "fòrums"... la meitat que es diu, és mentida i l'altra, posa-la en dubte. Fa temps que no llegeixo els "fòrums" d'escalada, la veritat es que no aporten res, son com la "telebasura". I parlant de coses serioses, tinc que anar a fer la del vol de l'home ocell, que te que estar molt be.
      Bones escalades Mingo!

      Elimina
  4. Només dirte que demà anem a fer aquest via i que moltes gràcies per la teva descripció. Molt bona feina!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.