Dissabte 16 de juny de 2012
Ja som de ple a la canícula i es època de passar calor, molta calor escalant i per això en Joaquim va pensar en fer la via Stromberg a la Gorra Frigia. Es una via que no la he repetit doncs farà uns nou any que la vaig fer i recordo que eren burins. Ara estàs reequipadeta amb parabolts pel mateix aperturista i que tindrem l'honor de que ens acompanyi. Som matiners però sense "asfixia" i arribem a peu de via a quarts d'once i trobem una cordada de tres a la primera reunió. Com no tenim presa ens ho prenem amb calma que amb aquesta calor no son bones les presses.
Ens repartim els llarg i al Guillem li fa gràcia el primer i ami el tercer i en Joaquim com es un "fiestero" i tornat tard a dormir, ara està una mica "tocadet" i es demanarà la segona. Qui no es conforma es per que no vol!
1r llarg V i V+ 9 parabolts i 30 metres
Comença en Guillem el primer llarg, vertical i mantingut en V grau i per a mi, un pas de V+. Va pujant i dona gust veure'l "piano piano si va lontano" només un pas se li atraganta, però recula i som-hi que no a estat res. En aquest pas la distancia entre parabolt i parabolt no es la normal de les vies del Guillem. Arriba a la reunió i se sent un fort: "joeeeeeeer, la tiradeta!!! Al darrera, en Joaquim i jo anem rebufant i jo pensant: per que carai m'he demanat la tercera? Tirada curiosa i difícil on trobarem la roca un pel polida.
2n llarg IV 5 parabolts i 25 metres
Es prepara en Joaquim i el llarg es vertical però amb uns còdols immensos i en vint i cinc metres tenim, com diria "l'Escalatroncs", una escalada plaent. Llarg bonic de fer i agradable sense ser massa difícil.
3r llarg IV+ V+ (A0e) V i V- 12 parabolts en 35 metres
Ja estic més animat i m'he calentat com els neumàtics de la "Fórmula u" i encaro el tercer llarg. Al principi es vertical com el segon i amb grans còdols i tinc que mirar on son les assegurances doncs amb el sol de cara no es veuen i queden amagats. Arribo al desplom i aquí comença el "ball de bastons". Per un pel no em surt el pas en lliure. descanso una mica agafat al parabolt. trec cul en fora ajudat del "fifi" i arribo a una bona presa i tot seguit xapo l'assegurança. A partir d'aquí es un festival d'escalada, pressa cantelluda i molt vertical on gaudeixo de valent. desprès de forces metres arribo a un altre petit ressalt on intueixo un forat enorme per agafar-me i com el sol el tic de front no veig un parabolt que tinc a l'esquerra i... me'l salto (això em diu desprès el Joaquim). de seguit arribo a la reunió faltant-me "botelles" (d'oxígen) i rebufant monto la reunió. Poder es el llarg més maco de tota la via, encara que no es el més difícil.
4t llarg IV i III 3 parabolts en 20 metres
Ara li toca a en Guillem. Aquest es un llarg de tràmit per arribar a l'ultim ressalt.No te gaire complicació. Un curt tram vertical assegurat per dos parabolts per continuar per una fàcil rampa fins el desplom final.
5è llarg A0e (dos passos) o 6a (diuen, jo no ho sé) IV+ IV i III 6 parabolts en 25 metres
La cirereta de la via es un pas prou "burru" molt desplomat i com que el Guillem es gat vell (amb això de l'escalada, eh), s'envà molt més a la dreta on el desplom es menys pronunciat i que també hi ha un parabolt... però jo que veig les "triquiñuelas" per arribar al segon parabolt, i veient també al Joaquim mig pillat, opto per seguir la via original amb dos passos d'A0e i llestos.
Ja som a dalt del cim on he perdut el conta de la de cops que l'he pujat i he vit aquesta creu i la antiga! però es igual ens fem la foto de sempre acompanyats de la omnipresent creu de ferro que presideix els 1.141 metres sobre el nivell del mar d'aquesta conegudíssima roca montserratina.
Ara tranquil.lament baixarem i anirem a remullar la gola al bar el Rincón a l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat... com sempre. Salut a tots i bones i xafogosses escalades!
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Guillem Arias i Joan Prunera
Ens repartim els llarg i al Guillem li fa gràcia el primer i ami el tercer i en Joaquim com es un "fiestero" i tornat tard a dormir, ara està una mica "tocadet" i es demanarà la segona. Qui no es conforma es per que no vol!
1r llarg V i V+ 9 parabolts i 30 metres
Comença en Guillem el primer llarg, vertical i mantingut en V grau i per a mi, un pas de V+. Va pujant i dona gust veure'l "piano piano si va lontano" només un pas se li atraganta, però recula i som-hi que no a estat res. En aquest pas la distancia entre parabolt i parabolt no es la normal de les vies del Guillem. Arriba a la reunió i se sent un fort: "joeeeeeeer, la tiradeta!!! Al darrera, en Joaquim i jo anem rebufant i jo pensant: per que carai m'he demanat la tercera? Tirada curiosa i difícil on trobarem la roca un pel polida.
2n llarg IV 5 parabolts i 25 metres
Es prepara en Joaquim i el llarg es vertical però amb uns còdols immensos i en vint i cinc metres tenim, com diria "l'Escalatroncs", una escalada plaent. Llarg bonic de fer i agradable sense ser massa difícil.
3r llarg IV+ V+ (A0e) V i V- 12 parabolts en 35 metres
Ja estic més animat i m'he calentat com els neumàtics de la "Fórmula u" i encaro el tercer llarg. Al principi es vertical com el segon i amb grans còdols i tinc que mirar on son les assegurances doncs amb el sol de cara no es veuen i queden amagats. Arribo al desplom i aquí comença el "ball de bastons". Per un pel no em surt el pas en lliure. descanso una mica agafat al parabolt. trec cul en fora ajudat del "fifi" i arribo a una bona presa i tot seguit xapo l'assegurança. A partir d'aquí es un festival d'escalada, pressa cantelluda i molt vertical on gaudeixo de valent. desprès de forces metres arribo a un altre petit ressalt on intueixo un forat enorme per agafar-me i com el sol el tic de front no veig un parabolt que tinc a l'esquerra i... me'l salto (això em diu desprès el Joaquim). de seguit arribo a la reunió faltant-me "botelles" (d'oxígen) i rebufant monto la reunió. Poder es el llarg més maco de tota la via, encara que no es el més difícil.
4t llarg IV i III 3 parabolts en 20 metres
Ara li toca a en Guillem. Aquest es un llarg de tràmit per arribar a l'ultim ressalt.No te gaire complicació. Un curt tram vertical assegurat per dos parabolts per continuar per una fàcil rampa fins el desplom final.
5è llarg A0e (dos passos) o 6a (diuen, jo no ho sé) IV+ IV i III 6 parabolts en 25 metres
La cirereta de la via es un pas prou "burru" molt desplomat i com que el Guillem es gat vell (amb això de l'escalada, eh), s'envà molt més a la dreta on el desplom es menys pronunciat i que també hi ha un parabolt... però jo que veig les "triquiñuelas" per arribar al segon parabolt, i veient també al Joaquim mig pillat, opto per seguir la via original amb dos passos d'A0e i llestos.
Ja som a dalt del cim on he perdut el conta de la de cops que l'he pujat i he vit aquesta creu i la antiga! però es igual ens fem la foto de sempre acompanyats de la omnipresent creu de ferro que presideix els 1.141 metres sobre el nivell del mar d'aquesta conegudíssima roca montserratina.
Ara tranquil.lament baixarem i anirem a remullar la gola al bar el Rincón a l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat... com sempre. Salut a tots i bones i xafogosses escalades!
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Guillem Arias i Joan Prunera
 |
| En Guillem al difícil i mantingut primer llarg |
 |
| En Joaquim barallant-se amb els còdols! |
 |
| En Joaquim a la festassa de còdols del segon llarg |
 |
| Jo començant el tercer llarg |
 |
| Foto del Guillem amb i sense "zoom" |
 |
| En Guillem al tercer i últim llarg |
 |
| Ei, que la creu està al darrera, el que passa, es que els nostre "sobrepres", la tapa... |
Toca ombra i a l'Stromberg la tens assegurada, però veig que malgrat això, vau suar! Felicitast al Guillem per aquesta via, molt ben trobada, amb una roca d'escàndol.
ResponEliminaEi Joan, estàs fet un crac, ara ja et saltes els parabolts en els passos difícils !!!
ResponEliminasalut i a tibar