Xemeneia NUBIOLA-TORRAS a la paret NO de la Miranda de Sant Jeroni (Montserrat)

6 de juliol de 2013

Fa uns quants anys, tants com onze, vaig fer per primer cop la Xemeneia TORRAS-NUBIOLA a la Paret de Sant Jeroni i en la aproximació em vaig fixar amb la seva xemeneia veïna, la NUBIOLA-TORRAS. Es podia veure, i de fet semblava que era més difícil, que la que anàvem a fer i vaig pensar que ja aniria un altre dia. Veien una última "piulada" al blog dels escalatroncs d'aquesta via em va picar la curiositat d'acostar-me i pel fet de tenir informació de primera mà. Anirem com de costum en Joaquim i jo i a ultima hora s'apunta en Joan Pera que ell tampoc la ha fet mai. Fa molta calor i anar en aquesta banda de la muntanya es una bona opció per que no ens doni de ple el sol.
Per arribar, ens dirigim a Sant Cecília i prenem el camí de l'Arrel fins el desviament on remuntarem amb forta pujada el camí de la Font del Llum fins arribar al Coll de Mig Dia. D'aquest punt davallem vers el S fins trobar, a la nostra esquerra, les marques grogues que porten al Cim de Sant Jeroni. continuem amunt per les marques grogues i en un punt on travessem una torrentera i uns cent metres abans d'arribar a la Pilota, remuntem penosament aquesta canal fins en punt on trobem una corda fixe, Pugem fins el final de l'esperò on trobem la feixa de la base de la Paret NO de Sant Jeroni. Amb cura seguim la feixa i en poc menys de deu minuts arribem a peu de la xemeneia. L'aproximació es dura, però he preferit anar pel Coll de Migdia que pel camí de Sant Jeroni, dons amb la "calitja" que cau i el sol que fa no es gaire recomanable.

1r llarg: III i IV-, un doble burí, una soca molt gran seca, una savina i un pont de roca en uns 30 metes
Començem amb facilitat, fins que la xemeneia es posa vertical i anem progressant amb tècnica d'oposició prou còmode. A la poca estona, trobarem una doble expansió de burins. Seguim amb "remonage" fins que una gran soca seca ens barra el pas. Llaçem una baga i la superem. Ara l'escalada es més fàcil i podem llaçar una savina. Continuem i la la xemeneia es fa més estreta i en veiem obligants a encastar-nos. Estem totalment dins una cova. La roca es bruta i relliscosa per una mena de pols que hi ha i dos o tres metes abans d'arribar a la reunió trobem un pont de roca. La reunió es en un còdol, mes o menys gran que hi ha al terra i còmodament muntem la reunió de quatre burins.

2n llarg: IV i IV+, tres burins, dos ponts de roca i un clau en uns 30 metres
Sortim de la reunió en "remonage"a cercar la llum a la nostra esquerra, pujant en diagonal fins arribar al primer burí. Seguim amb la mateixa tècnica ara a munt. Anirem trobant punts d'assegurança fins que el sostre de la llastra en barra el pas. Aprofitant una cornissa molt bona que tenim als peus, ens dirigim cara a la"timba" per superar el sostre. Aquí trobem un pitó molt rovellat que ens assegura el pas. Seguim aprofitant uns còdols fantàstics que trobem a la paret i amb tècnica d'oposició guanyem el final de la llastra on muntem la reunió molt còmoda.

3r llarg IV+, III i II neta en 20 metes
Aquest llarg es curt però depenent per on l'ataquem serà molt fàcil o prou difícil. Sortim pel mig de la reunió amb passos fins al principi i després es van suavitzant fins que gairebé caminem i en un petit ressalt trobem la reunió. Si ho volem ,és fàcil podem sortir per la nostre dreta, per una cornissa i anant a cercar el punt més feble i inclinat de la paret. Amb dues maneres no trobarem cap expansió fins la reunió. D'aquí anem grimpant amb molta facilitat fins les pilones que hi han al cim de la Miranda de Sant Jeroni, punt culminant alt de tot el macís de la Muntanya de Montserrat.

Xemeneia més difícil que la seva veïna, encara que més curta, però amb l'al·licient que es una més difícil i te un segon llarg amb molt d'ambient. Per baixar, dons hem deixat les motxilles a peu de xemeneia, baixarem per la canal més propera que tenim baixant del cim fins que trobem un arbre amb un parell de bagues i un maillon. Primer farem un ràpel d'uns 50 metres fins una instal.lació de tres espits i desprès un altre ràpel de 50 metres més fins el peu de la feixa. anirem a buscar les motxilles i reprendrem el camí de tornada a Santa Cecília.

Be, una via nova de les clàssiques per la "cole" que em quedava per fer. Anem baixant tots tres explicant "batalletes" d'altres èpoques, així la baixada no es fa tan dura i a remullar-ho amb unes birres al Bar La Roca de Monistrol.

Escalada realitzada per:
Joan Pera, Joaquim Llòria i Joan Prunera

Començant el primer llarg de la xemeneia

En Joan Pera fent "remonage"

Començant el segon llarg i dirigint-nos a la llum

Ratpenat despertant-se de la hibernació?

L'últim llarg

El cim de la Miranda de Sant Jeroni

Via FUNCIÓ ClLOROFIL·LICA al Serrat de la Pastereta (Montserrat)

29 de juny de 2013

Fa molt temps que volem anar a la via Jerónimo a la Roca de la Presidenta i avui era el dia escollit. Mirant llibres i ressenyes sembla ser que ho teníem molt clar. Sortim ben d'hora de la zona d'aparcament de la Pastereta i enfilem camí a munt direcció a la Plantació. Carai, s'està fent llarg el camí! En el punt que diuen "Mirador de la Plantació" (?) i després d'uns quants entrebancs, trobem el que seria o diuen la canal de baixada a la preuada Roca de la Presidenta, donç la tenim davant els nostres ulls. Baixem una canal molt dreta i sort del arbres que si no... fins que un barranc, amb bastants metres de desnivell i sense veure-ho clar, ens barra el pas. Caguem dubtes!!! Trobem una corda fixe que flanqueja a l'esquerra (?). Ni en Joaquim ni jo ho tenim clar. Fa massa estona que caminem i voltem sense rumb fixe i jo, particularment, m'he destrempat. Decidim tornar sobre el nostres passos i com no tenim un "Plan B", no sabem que fer. Mentre baixem mirem la cara O. de la Pastereta plena de diminuts escaladors trescant per les seves parets i em ve a la memòria la via Vilmambar que també fa temps que volem fer. Arribem a peu de via i us ho prometo, jo estic trinxat!!! Em miro el primer llarg i el segon i no estic inspirat. No farem res de res avui!!! Calla, li dic al Joaquim, i la Funció Clorofil·lica? fa un munt d'any que no la faig, tants com... vuit... i el grau es molt assequible... i es la que està més lliure de totes. Be donç, passarem a fer la descripció de la via.

1er llarg: IV, V, IV i V uns nou parabolts en gaire be 45 metres
Situats a la vertical d'un arbre i a l'esquerra d'un diedre, pugem per placa fins tocar el díedre. Amb passos verticals però amb bona presa de forats i bons còdols, anem guanyant alçada fins que un petit desplom ens barra el pas. Seguim amb tendència a l'esquerra i superem el pas. Ara davant nostre tenim una gran placa tombada però de poques preses i sempre seguin el diedre a la nostre dreta. Al final de la placa tombada arribem a un desplom pronunciat assegurat amb dos parabolts. Es un pas prou difícil per entrar a la reunió però que si ens concentrem be ens pot sortir en lliure amb prou dignitat. Reunió molt còmoda de dos parabolts sense anella.

2on llarg: IV uns set o vuit parabolts ens uns 45 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta seguin un marcat esperó que de cops anem acostant-nos al diedre. Sense gaire dificultat seguim pujant amb escalada plaent fins un gran replà a mena de feixa on còmodament puntem la segona reunió. Es curiós que la part final d'aquest llarg es poden posar friends i tascons amb facilitat i al costat de les fissures trobem parabolts. Incleible però veritat!!!

3er llarg: IV uns sis parabolts en 30 metres o menys
De la reunió estant, pugem per la placa de la dreta amb un festival de còdols generosos i de dificultat molt assequible i continua que gaudirem d'una escalada plaent, tant sols interrunpuda per la col.locació de cintes amb els nombrosos parabolts que trobarem... be, això es optatiu, si volem podem "xapar" la meitat d'ells.

Com hi ha un bon "guirigall" de gent pujant i baixant per aquest pany de paret i estarem una bona estona per baixar, amén de les pedres que cauen i això no fa gens de gràcia, optem per desgrimpar una mica i baixar fins una de les reunions de vies de la cara sud de la Pastereta fins trobar la primera reunió de la via Pel teu somriure, cel i d'aquí fins la base de la cara O. de la Pastereta i així ens hem estalviat "follones".

Ara, el sol ja pica de valent i son quart de tres. Avui em "patejat" més que no hem escalat i marxem al poble del Bruc a fer un mos i a remullar la gola que ja toca i mentre acabem d'enganyar l'estòmag ens trobem que venen també d'escalar en Joan Pera i en Mohawk (http://venalitats.blogspot.com.es/) i la fem petar una bona estona. No a estat un dia rodó, però a la fi, hem pogut fer una escalda prou interessant.

El primer llarg

En Joaquim a la part central del primer llarg

El fàcil i agraït segon llarg

Via Francesc Casanovas i Pera als Plecs del Llibre (Montserrat)

16 de juny de 2013

Mai havia tingut l'oportunitat d'escalar als Plecs del Llibre, degut a que les escalades som molt exigents i requereixen tenir bon grau i "coco" per poder anar sobrat amb grau de V "a pel" per aquestes esveltes arestes. El dimarts rebo un missatge d'en Joan Pera dient-me que si vull anar a fer la Francesc Casanovas dels Plecs i justament el dilluns caminant em torço un peu... te nassos las cosa. Amb en Joan Pera ens vàrem conèixer fa vuit anys en un curs de monitors d'escalada i des del primer moment, va haver "bon rotllo", però mai havien quedat per escalar junts, malgrat els cops que ho vem dir. Renoi, em sabia greu! però el peu manava. El divendres, sortosament ja no em feia tant de mal i per altres circumstàncies el dissabte vaig quedar per escalar i no va ser possible. Quedava la Francesc Casanovas... grau exigent, llarga i aproximació també llarga, m'aguantarà el peu? El truco i li dic que vinc. Serà una escalada on, en Joan Pera, commemorarà els 15 anys que es va obrir la via en memòria del seu cosí i jo, per fi, m'acostaré als tant preuats Plecs del Llibre. També ens acompanyaran l'Àngels i en Vicenç, amics d'en Joan Pera amb la idea de fer la Griviola Bella del Montgrós... deu nidó la via!!!
Quedem al Bar Muntanya de Collbató per esmorçar però sembla que el dia està "lletxot" sembla que plourà d'un moment a l'altre. Prenem els "trastos" i enfilem cap al coll de l'Ajeguda i per sort escampant els núvols i queda un dia esplèndid... però també, molt calurós.
Caminant al darrera d'en Joan Pera, vaig mirant les arestes dels Plecs, mentre començen a despertar-se les papallones de l'estòmac. Quin passatge i quines parets més "acollonidores" vaig pensant. Be, arribem a peu de via i amb les material i els peus de gat posats presenteixo que aquest cop m'arresegaran... "Animo Juanito, que son pocos y cobardes"

1er llarg: IV i IV+ tres espits en 15 metres
Començo jo per no "apalancar-me". El llarg es curt però la roca es prou polida i un xic incòmoda i el sol escanya de valent, però amb tranquilitat arribo a la cornisa de la runió i ja he entrat en matèria.

2on llarg V, 6a, V+ i V uns 10 o 12 espits en 40 metres
Surt en Joan Pera i des de la reunió no es veu tant "fiera" la tiradeta... no us enganyeu, es molt difícil, al menys per mi. Es un llarg tot de placa, amb regletes i preses petites on les assegurances son properes però s'ha d'escalar i samblave que estaven molt lluny. En Joan Pera es va fer tot el llarg sense tocar res, jo, evidentment, un repós a cada espit.

3er llarg V+ (A0e) V i IV+ uns 6 o 7 espits en 35 metres
Aquest llarg el volia fer jo però en Joan Pera no em va deixar... vinc de convidat i faré el que em manin! el pas més difícil de la via es sortir de la reunió. Un pas d'adheréncia i desprès un desplomet ben assegurat que si no el pots fer en lliure o fas en A0e. després, ja més tranquil, va baixant la dificultat fins la reunió.

4t llarg IV i IV+ uns 6 o 7 espits en 40 metres
Li dic que vull fer de primer per que si no, es que no puc fruir de l'escalada, que ara ja vaig calent... i per sort em deixa!!! El llarg es prou tranquil però te les seves coses. Has de pujar a dreta i esquerra buscant el camí més evident. Surts de la reunió amb bona presa no massa vertical per anar redressant-se a mida que vas pujant fins muntar la reunió en un desplom on toca l'ombra que es per on va la via Aresta del Sol

5è llarg V, 6a, V+, V i IV uns 10 espits en 45 metres
Aquest es el llarg que a mi em feia més por però tot el contrari, aquí la presa es boníssima, vertical però molt bona. es un xic més fàcil que el segon llarg. sortim de la reunió per la nostra dreta pel fil mateix de l'esperó fins que a uns 10 metes es posa molt vertical. despès de superar un parell de passos (6a) es torna més humana la cosa i podem gaudir de la roca fins la reunió que en porta al cim d'un dels Plecs. Ara desgrimparem un pleg i un altre més fins el coll dels Plecs i el Montgrós des d'aquí podem veure a l'Àngels i el Vicenç que els hi queden pocs llargs per arribar al cim del Montgrós. a veure si podem ser-hi tots junts a l'hora.

6è llarg: IV+, IV i III tres espits en uns 40 metres
Ara escalarem el Montgrós en dos llargs més de pur tràmit per arribar al cim. Sortim del collet per placa amb un pas finet però de mica en mica va perdent verticalitat fins transformar-se en una rampa immensa fins una reunió en un relleix molt còmode.

7è llarg: II neta i uns 40 metres
Llarg totalment de tràmit, on grimpant molt fàcilment, arribem al bosc penjat de l'avant cim del Montgrós i farem reunió en uns arbres i d'aquí caminat arribarem al cim.

Per sorpresa, al cim del Montgrós em trobo a l'amic Jordi Calabuig que amb un amic han fet l'Aresta Sud o Normal de la Salamandra. Al poc arribem els companys i ens fem la foto plegats. La veritat es que la via m'agradat molt, m¡ho he passat dallò més be, tant sols el segon llarg es un pel massa difícil pel meu grau però me n'he sortit prou be. Es el primer cop que escalava am en Joan Pera i de debò que ha estat un plaer, espero que no sigui la última.

Ara toca la baixada... i ara si que tinc el peu una mica tocat. Poc a poc aniré baixant i en una mica més d'un hora, ja som al cotxe i cap el poble del Bruc a fer les "birretes" de torn. Be, ja m'estrenat als Plecs fent una via nova per la cole i es curiós que fa temps que hem voltava pel coco l'Aresta Arcarons a veure si em portaven de combidat... però la veritat escalant tota l'estona la tenia a la meva dreta i la veritat se m'ha passat les ganes de poder anar a fer-la. Un ha de ser conscient de les pròpies limitacions.

Escalada realitzada per: Joan Pera i Joan Prunera

A peu de via, les impressionants arestes dels Plecs

Els passos de 6a al segon llarg

El quart llarg

El cinquè llarg

El companys a la via del Montgrós

Al cim del Montgrós esperant al companys

Ja som tots quatre a dalt del cim

Aresta GER al Roc Ponent

1 de juny de 2013

Ens trobem a la comarca de La Conca de Barberà, al municipi de Vimbodí i venint del poble de l'Espluga de Francolí, arribem al Monestir Cistercenc de Poblet. Prenent la carretera que porta a Prades trobem un desviament a l'esquerra on, des d'aquí, podem veure el Barranc de Castellfollit i el seu magestuos Roc Ponent. Estem a la Serralada Prelitoral Catalana on el normal seria trobar roca calcària. Però en aquest bonic indret, trobarem afloraments de granit rosa més normal al Pirineu que a les comarques tarragonines. El Barranc de Castellfollit és un curs d'aigua que va de Sud a Nord al mig de les Serres de Prades i els Boscos de Poblet dintre del Paratge Natural d'Interés Nacional (PNIN). L'escalada es regulada.

El Roc Ponent i la seva cresta

De ben petit, anava amb els meus pares i el meu germà de vacances a l'Espluga de Francolí i ja recorria a peu i en "bici" aquests boscos i aquest barranc i mirava "bocabadat" els cingles i les agudes crestes dels voltants. Tindria 14 anys quan caminant des de l'Espluga faig fer la pujada tot sol al Roc Ponent pel seu itinerari normal i sense que ho sabessin els meus pares. Molts anys després, l'Aresta GER va ser la primera escalada que vaig fer al Roc Ponent i es una via que no em cansaré mai de repetir. Divertida, llarga, gradació assequible, pràcticament sense equipar, granit com el Pirineu i un paratge de somni ens farà gaudir d'una escalada poc freqüent a Tarragona on tindrem que saber orientar-nos per aquesta grandiosa cresta per trobar el lloc més evident per arribar al cim i gaudir d'un paisatge, que ben be diria, dels més bonics de Tarragona.

Del Monestir de Poblet prenem la carretera T-700 en direcció a Prades i quan passem u pont que travessa el barranc a mà esquerra trobem un desviament amb una gran creu de pedra. Aquesta es la pista que ens duu al barranc. Podem deixar els vehicles passada la informació del parc en uns voral de la pista quan veiem el Roc Ponent. Caminarem uns minuts i quan trobem una mena de pedreta entrarem en una mena de pista curta que s'acaba i des d'aqui baixem al riu i el travessem i només tenim que seguir el camí fitat fins la tartera de grans blocs de granit que en durà a peu de la cresta.

Decidim anar a tocar granit a Tarragona en Vicenç el Joaquim i jo però desgraciadament, al Joaquim li surt un problema i no pot venir. Així que marxem en Vicenç i jo i arribant al Casal de l'Espluga ens trobem als companys Lluís Nadal, l'Àngel i el Carles que van a fer la mateixa via. Es nota que s'ha obert la veda... Fem petar la xarrada entre mos i glop i fem i ens dirigim al Roc Ponent.

1r llarg: IV, V, IV quatre claus en 25 metres
Iniciem el primer llarg al mig de l'aresta per un diedre prou ample fins un petit replàt on trobem el primer pitó. Fem un pas de flanc i continuem per un altre díedre molt vertical però amb bon canto i protegit per dos pitons. Un cop superat un desplom ens barra el pas i trobem u altre pitó flanquegen ascendent ment i arribem a una bona plataforma amb un arbre on muntem la primera reunió. Ull amb el terra que hi ha molta pedra solta.

2n llarg: V, IV, IV+, III tres claus en 35 metres
Davant nostre tenim un díedre-xemeneia sense equipar. En oposició i en escalada prou difícil, pugem fins el final on trobem la característica finestra (forat a la roca) i veiem l'altre vessant, molt aèria, de l'aresta. Seguim recte a munt fins que trobem una placa tombada a la nostre esquerra protegida per tres pitons. Proguresarem amb un parell de passo de bavaresa per seguir flanquejant fàcilment fins un bon i gran replà i assegurant d'una grossa alzina farem la segona reunió.

3r llarg: III, IV+, III neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió clarament a la dreta fins un gran bloc que el superarem per una placa inclinada amb un pas fi. A la base de la placa podem posar un bon friend o tascó. Seguim pujant a munt amb escalada fàcil fins un replà als peus d'una xemeneia i en un altre alzina muntem la còmoda tercera reunió.

4t llarg: III neta i uns 45 metres
Ataquem el llarg per la nostra dreta enfilant-nos per l'esperó enllaçant diferents ressalts i petits díedres amb escalada molt plaent fins que un gran mur desplomat ens barra el pas. Flaquegem a l'esquerra i als peus d'una petita sabina prou ferma fem la reunió. També podem fer la reunió una mica més a l'esquerra de dos parabolts inox nous d'una via moderna... però li treu encant a la via. A gust del consumidor. En aquest llarg podem posar assegurances a "caldo"

5è llarg: IV+, IV, III neta i uns 30 metres
De la reunió flanquegem fins els parabolts i tot seguit enfilem recte a munt, fins llaçar una sabina. Seguim i en bon punt es redreça la paret flanquegem a la dreta per situar-nos damunt d'una plataforma penjada al buit. continuem per l'esperó amb passos fàcils i divertits emplaçant friends o tascons al gust fins que l'aresta esdevé molt fàcil i al final d'una gran plataforma d'alzines fem reunió a la que més ens agradi. Jo prefereixo fer reunió en aquest indret per no tindre que arrossegar les cordes fins el cim.

6è llarg: II neta i uns 20 metres
Últim llarg, molt fàcil que pràcticament el fem caminant, que ens durà a la creu del cim en una vintena de metres.

Vistes aèries del barranc on veiem la pista ben petita als nostres peus. Com sempre que vinc en aquest paratge, un cop al cim m'envaeix una sensació de tranquilitat aquest cop trencat pel fort vent que ens a acompanyat tota l'escalada.
Per baixar del cim seguirem l'aresta cimera ver el Nord fins un collet boscos on trobarem unes fites que ens manaran baixar per una tartera un altre cop a peu de via i d'aquí pel mateix camí de pujada fins la pista.
Com es de llei marxem cap a l'Espluga de Francolí tots plegats a fer unes birres i uns entrepans i comentar la jugada. Ens acomiadem fins un altre bona retrobada i el Vicenç i jo fem via cap a Barcelona, escoltant un "cassette" (si, encara en tenim d'això) de "Ses Satàniques Majestats" Els Rolling Stones.

Escalda realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El peu de via

El primer llarg

El segon llarg

Aribant a la segona reunió

El tercer llarg

El quart llarg

La creu del cim

via PER AMOR A L'ART a l'Albarda Castellana

25 de maig de 2013

Semblarà estrany però el cim de l'Albarda Castellana a Montserrat, no l'havia pujat mai. Sempre en vaig fixar més am la seva veïna, el Puntal. Es el sostre comarcal del Baix Llobregat amb una alçada de 1,167 metres sobre el nivell del mar es un mirador esplèndid de la muntanya. Farà tres setmanes baixant de l'Agulla Inclinada em vaig fixar que havien uns escaladors en una aresta d'aquesta roca i remenant per Internet, vaig trobar una ressenya dels germans Masó. Així que aquest dissabte ens acostem en Joaquim i jo. Mirant la ressenya original el camí per arribar a peu de via es senzill... res més lluny de la realitat. A hores d'ara, encara no tinc clar com hem arribat. Prendrem el camí de Sant Jeroni fins el punt on tenim una indicació a l'esquera, que ens mena al coll de l'Albarda. Seguirem canal a vall fins que arribem a l'alçada del Camell de Sant Jeroni i en aquest punt que no hi ha cap marca ni camí tindrem que veler-nos del "rar instint de l'home blanc" per baixar i pujar, flanquejar i ensumar per trobar el peu de via. No hi ha cap camí marcat, al menys que nosaltres trobesim... Ben esgarrinxats i plens de branques seques per dins el nostres malmesos cossos, trobem la "feltxeta" marcada a la roca on comença la via. El germans Masó diuen que es l'aresta Brucs de l'Albarda però ben mirat, està més encarada al poble de Collbató que al Bruc, es percepció meva. Via només per a col.leccionistes degut a la aproximació i el recorregut en si mateix però d'una tranquilitat i solitud perfecta, això si, arribar al cim de l'Albarda ja no serà tant solitari, Els turistes agosarats ens miraran bocabadats al veurens arribar al cim. Tot un espectacle.

1r llarg. III, II, i IV, dos espits en 55 metres
Típica rampa montserratina on superarem dos petits ressalts i on només trobarem dos expansions. Podrem posar algun merlet però el llarg no te més secrets. La reunió la farem en una alzina als peus del mur del segon llarg.

2n llarg. A0e/V+ V, IV+ IV i III, vuit expansions entre parabolts de 8mm i espits en 30 metres
Sortirem de la reunió i ens tindrem que enfilar a la part més feble de l'alzina. Penso que pel pas de les cordades, al final, es trencarà. Fent passos acrobàtics per no trencar l'alzina arribarem al primer parabolt de 8 mm. Jo he fet els passos en lliure i l'he graduat de V+ però no son obligats. Seguirem recte a munt amb molt bona roca fins que perdem dificultat i arribem a una bona i còmoda reunió. Aquí trobarem el "típic pot de registre" que fan servir els germans Masó per deixar les nostres firmes. Curiós. Es el llarg més bonic de la via.

3r llarg. III, II, V, IV i III, tres espits ens uns 50 metres
Sortim de la reunió amb facilitat per un esperó tombat que poc a poc es va fent molt fàcil fins que un ressalt vertical es barra el pas. Es un pas de bloc amb mol bon cantell i un cop superat anirem lleugerament a l'esquerra per situar-nos al vell mig de l'aresta. Trobarem un altre espit i de mica en mica arribarem al final de la via i a terra trobarem un espit i un parabolt.

Per arribar al cim seguirem caminant per l'ample llom de l'Albarda fins uns petits ressalts de roca compacta que no arriben al III grau i ja serem al cim. Com ja dic, via per col.leccionistes on tindrem tranquilitat assegurada i vistes esplèndides de la Muntanya de Montserrat. n altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Començant el primer llarg

En Joaquim al segon llarg

Arribant a la segona reunió

Part final del tercer llarg

El cim de l'Albarda Castellana

A ponent les vistes del Montgrós...

...i a llevant, Patriarques, Roca de les Onze i el Cavall Bernat

El curiós pot de registre.

Vull donar el meu humil condol a la família, els amics i tota la gent que varen tenir la sort de conèixer en aquest gran alpinista i amant de la muntanya que era en Juanjo Garra. Que el seu cos i la seva ànima estiguin per sempre més, entre el cel i la terra, el millor lloc que desitjaria per morir.

Esperó Blocaire a la Codolosa

19 de maig de 2013

La Codolosa, que podríem dir de la Codolosa... be, no es un dels llocs que més m'encissen de Montserrat en que l'entorn, no es dels mes bonics que podem trobar, però també per la massificació i el predomini de vies amb poc espai vital al seu voltant. Ultimanent hi ha una cantitat desmesurada de vies on, si el que busquem es tranquilitat, no serà el lloc més adient que estrany es el dia que no hagi anat en que m'he trobat com a hora punta del metro i avui no es un dia diferent, però com a tot, sempre se li pot treure un bon partit. Com deia la meva mare: tanto sirve para un roto como para un descosido.
Quedo amb en Joan Marc que te el "monu" d'escalar i amb en Joaquim i la intenció d'avui es anar cap el Serrat de l'Albarda, tranquilitat i poca massificació, tot el contrari de la codolosa però esmorçant a Collbató ja veiem que la cosa no pinta gaire be i decidim per unanimitat, caminar poc i escapatòria ràpida per si cauen llamps i trons... i aigua! Arribant a la paret de la codolosa ja veiem el plan, es cas es que la maquineta de "su turno" ja no dona més torns i ens dirigim a l'extrem oriental de la pared on només hi ha quatre persones donant unes nocions d'assegurament a la via ALIMERA i ens fiquem a la via ESPERÓ BLOCAIRE. Jo ja l'he fet amb el mateix aperturista, en Joan Baraldés, farà uns mesos i així provaré el segon llarg de primer que en va agradar força.

1er llarg: III, IV i III tres parabolts de 8mm en uns 30 metres.
No ens costarà gaire trobar el peu de via, es la que hi ha més a la dreta de la via de les Cabres i de l'Alimera. Comencem per la dreta a cercar el primer parabolt una mica lluny però amb facilitat anem pujant per una mena d'esperò tombat fins que un tram descompost ens porta a la gran feixa que ralla el primer terç d'aquesta pared. Escalada tranquil·la amb roca a controlar en algun punt. Reunió molt còmoda en la feixa de dos parabolts de 10 mm units per una corda.

2on llarg: IV, V, V+, IV+ i IV quatre parabolts de 8mm i un clau en uns 30 metres.
Sortim amb facilitat de la reunió per enfilar-nos per un esperó vertical i molt marcat. La roca es de molta qualitat i cantelluda. En el segon parabolt comença la dificultat. Tot seguit trobem un pitó i si prestem atenció i anem tranquils gaudirem de valent podent fer tot aquest tram en lliure. Arribem a un altre parabolt i només ens queda un pas difícil per sortir i fer els ultims metres del llarg amb una dificultat més moderada, això si, amb poques assegurances fins la reunió on podrem posar un parell de friends en forats i fissures. Muntem reunió en un petit replà prou còmode.

3er llarg IV, i IV+ cinc parabolts en uns 25 metres.
Aquest llarg, encara que la seva visió no es gaire engrescadora, ens sorprendrà. De dificultat moderada, tindrem que prestar atenció a la roca, sobre tot a la placa de l'ultim tram, que la veritat està força trencada. Un cop superada la placa la reunió la tenim molt a la dreta en l'unic lloc de roca bona per poder muntar-la.

Ja som tots tres al final de la via i ara be la maniobra del ràpel. Col.locat en un lloc prou incòmode, però el millor per poder fer-ho,  muntarem un ràpel de 55 metres fins la primera reunió (ull amb les pedres al baixar, dons tot es molt trencat, però molt, no es broma) i d'aqui un altre de 30 metres fins el peu de via. Sort que la qüantitat inimaginable de cordades que tenim al nostre voltant estan prou amunt i no els i toca cap de les pedres que involuntàriament cauen. Realment, no es agradable aquest ràpel

Be, el temps se'ns ha aguantat, no a plogut i hem passat una bona estona amb els companys i ara toca anar al Bar Muntanya a Collbató i regalar-nos amb un bon "vermut" i de pas, veure com guanya la cursa de Moto GP en Dani Pedrosa i cap a casa que hi falta gent!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Joan Marc Griñan i Joan Prunera

En Joaquim començant el primer llarg

Au, vinga, vinga, que hi falta gent!!!

En Joan Marc al bon segon llarg

El tercer llarg, que malgrat tot, sorprent

Els tres "Calimeros", delinqüents de l'inutil

L'Ou de Colom Aresta Brucs

12 de maig de 2013

L'Ou de Colom va ser ascendit, segons el llibre Montserrat Pam a Pam de J. Barberà, per primer cop per la seva via normal el 8 d'octubre de 1944 amb l'ajuda d'un tronc, per Casasayas (Haus) i Estrems, cosa habitual en aquella època que desconeixien la utilització de l'expansió en el món de l'escalada.
Desafiant la llei de la gravetat, trobem aquesta amagada però al mateix temps, altívola agulla de Montserrat. Roca curiosa, que no extranya, es un dels monòlits que per la seva forma ens convida a pujar per les seves parets. Amb un ambient i unes dimensions molt modestes, la seva Aresta Brucs ens farà gaudir d'una escalada prou difícil i acrobàtica assegurant-nos d'un equipament variant i en una bona part, original.
Aquesta via la vaig pujar per primer cop l'abril de 1985 amb Josep Miró i Mika Duran.

Del refugi d'Agulles prenem el camí al coll d'Agulles i un cop passat la Roca de la Partió trobem a la nostre esquerra una canal amb traces de camí. Es la Canal de l'Ou. Seguirem dita canal  (marques blaves) fins trobar que la canal es divideix en dos. Prendrem la de la dreta que és més empinada fins que a la nostra esquerra trobem una petita canal que en portarà a un petit coll. Des d'aquí pugem un esperó amb roca a controlar fins el pedestal on comença pròpiament la via.

1er llarg: V+, A0e, V i IV, nou expansions diverses en uns 30 metres
Primers metres molt verticals i fins on l'escalada es obligada i un cop a la segona expansió, podrem seguir fent A0e i petites sortides en lliure per atènyer les assegurances, totes prou velles. Mica en mica la paret perd dificultat i podem progressar en lliure més fàcilment, ara assegurant-nos amb parabolts fins arribar a la reunió a sota del característic ou.

2on llarg: A1e, IV, III i IV+ 10 expansions entre espits i burins molt vells però fiables en uns 25 metres
Sortim amb facilitat de la reunió fins el primer espit de l'artificial on seguirem la mateixa tònica amb passos mes o menys llargs fins l'ultima expansió on farem una sortida en lliure de IV prou maca. Arribarem a una doble expansió de burins vells, seguirem fins un relleix molt vertical i assegurat per un parabolt. Farem un petit pas de flanc a la dreta per tornar tot seguit a l'esquerra i entrar en la reunió situada uns metres a sota del cim de l'agulla.

Un cop d'alt del cim, al nord tenim la curiosa Boleta del Portell Estret desafiant, també , la llei de la gravetat. a la seva esquerra la més alta d'Agulles, la Torta i al sud, l'altívola Bola de la Partió. Esplèndid paisatge de formes capritxoses que coronen la muntanya de Montserrat.

Per baixar anirem al cantó opossat per on en pujat, on trobarem la instal.lació, prou acceptable i reforçada amb un parabolt. Amb una sola corda de 60 farem un ràpel de 30 metres pel cantó nord i un cop a la base baixarem per la canal que tenim a la nostra esquerra que es la mateixa per on hem pujat.

Escalada realitzada per Joaquim Llòria i Joan Prunera

En Joaquim arribant a la primera reunió

Al primer passos de l'artificial

Part final del segon llarg

El cim de l'agulla

La part alta del Frares Encantats i la Boleta del Portell Estret a l'esquerra