Via de l'ALICORN a la Paret de la Cubil. El Montgrony

Diumenge 3 d'abril de 2016

Aquest cap de setmana hem quedat cinc antics companys de joventut, que ja habitualment, fem trobades tant a Barcelona com caps de setmana a. aquest cop hem anat al Santuari de Montgrony, on habitualment anàvem un parell d'ells. Jo no he anat mai, tant sols un parell de cops a fer escalada esportiva i a dinar al restaurant del santuari i aprofitant la ocasió, en Santi i jo decidim fer una via. Fa anys que tinc una guia prou bona d'on he tret infinitat de bones escalades, EL PLAER DE L'ESCALADA on es ressenyada la via de l'Alicorn. A mi, particularment, em fan una mica de "pànic" les plaques inclinades d'adherència... però l'hem de provar, oi? tant i tant de pànic em fan que en el segon llarg, arribant al tercer químic no m'atreveixo i tiro cap a vall. Tot es qüestió de decisió i tècnica i fins que no la vaig fer de segon no em vaig adonar de lo que realment costa... o no costa tant, tot depèn, com dic de la decisió.

Son plaques compactes inclinades amb canaletes de dalt a vaig on ens veiem obligats a escalar arrossegant-nos com sargantanes fent o posició amb els peus cap en fora i amb els dits cap en dins escalant en X. Mes que escalada en placa es escalada d'oposició. Realment sorprenent. La via originalment tenia menys assegurances que ara, però no ens enganyem, hi han excursions de seguro a seguro. La recomano, no us la podeu perdre.

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrén trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. En quinze minuts arribarem a peu de via per camí marcat molt evident. Al final pujarem per una tartera arreglada amb escalons de pedra per accedir més fàcilment a la paret.

1r llarg: III, IV i caminar fins la reunió, tres assegurances en uns 30 metres
Estant a peu de via ja veiem els tres químics de la placa vertical d'uns deu metres i un cop superat caminem per una feixa fins a peu de la paret com si fossim a peu de via. Reunió amb cadena per rapel.lar.

2n llarg: V, A1e (6a?) V, IV, V+, V i IV+, unes 10 assegurances en 45 metres
Comencem el llarg amb passos atlètics i verticals fins el proper químic. Amb l'ajuda d'un estrep si no fem 6a (?) intentarem arribar al proper químic i llavors seguirem escalant amb tècnica d'oposició per les canals de la placa fent força amb el peus, un a cada banda de les canals i amb les mans fent força al contrari, cap en dins i així arrossegant-nos com sargantanes anirem fent fins a meitat de llarg. Arribem a una cornisa i lleugerament a l'esquerra superem un desplomet i continuem amb la mateixa tècnica però ara més difícil. Les assegurances no allunyen tant fins que anem perdent dificultat i en un altre relleu, muntem la reunió amb anelles per rapel.lar. Llarg fantàstic però prou difícil.

3r llarg: V, V, III, IV, V, A0e, V, unes 7 o 8 assegurances en 40 metres
Sortim e la reunió per l'esquerra per situar-nos al mig de les canals i seguir amb la mateixa tònica que el darrer llarg. Podem aprofitat un arbre a l'esquerra de la placa per llaçar una bona baga i continuar fins que la placa s'acabe. Seguim per terreny fàcil fins uns ressalt on arribarem a un bloc vertical amb una fissura ample a l'esquerra. Superem aquest ressalt i seguim per placa fissurada amb passos difícils fins arribar a la reunió. Llarg molt bonic un pel més fàcil que l'anterior.

Per baixar farem tres ràpels de les tres reunions que em fet i ja serem un altre cop a peu de via. Segons diuen hi ha un camí de baixada però nosaltres no tenim cap dada certa i preferim rapel.lar.

Escalada molt curiosa que a mi, d'entrada, m'ha fet recular. Impressiona molt estar arrambat a les canal de la placa i mirar lo lluny que sembla que son els químics!!!. Bona via del tot recomanable i amb més assegurances que originalment i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera

La paret des de el Coll roig

El primer llarg 

El tercer llarg

Final de via

... i la visita turística, el dia abans, pels voltants del Montgrony i Castellar de N'Hug

I l'autocar de l'imserso, on es...? vine nena vine!!!

Via TATOCAO LO GALL entrant per la SUEÑO VERTICAL. Alòs de Balaguer. Col.lectiva STAE

Dissabte 12 de març de 2016

De nou tornem a fer una col.lectiva en el C.E. Àliga i el lloc escollit es el Pic de Castellàs al Serrat del Poll en el poble d'Alòs de Balaguer. com som uns quants ens repartirem en diferents vies gràcies a la cantitat (massa exagerada) que podrem trobar recentment (això no tindrà un final massa bo pels escaladors...). A la via anem una bona colla, quatre cordades i la meva serà la capdavantera. La via que hem escollit es la recent TATOCALO LO GALL i entrant per la SUEÑO VERTICAL.

Partim del final de la pista transitable per vehicles i ens dirigim, segons les explicacions del Joan Asin,  fins a peu de via que no triguem mes de 20 o 25 minuts. La via es pràcticament equipada amb prabolts, tant sols necessitarem algun friend mitjà i tascó per acabar d'arrodonir la protecció si anem un pel porucs. La via segons diuen es 6a però no es obligat, amb estreps o A0 ho resoldrem sense masses problemes.

1r llarg: IV, V+, IV, IV+ i V, tres parabolts i una sabina en 35 metres
Comencem atacant una placa llissa assegurada per un parabolt i amb tendència a l'esquerra entrem en una cornisa. Seguim per terrenys fàcil fins una sabina i ataquem una placa vertical però amb bon canto fins que al final sortim per l'esquerra per entrar a la reunió. Llarg bonic però un pel brut

2n llarg: IV+, 5 parabolts en uns 25 metres
Seguim reste a munt a la recerca dels parabolts per plaques compactes de bona roca. Tant sols al final trobarem un petit ressalt amb roca a controlar. Arribem al final d'una mena d'agulla i desgrimpem fina arribar a la reunió. Llarg molt bonic

3r llarg: III i IV, 3 parabolts en uns 40 metres
seguim pujant molt fàcilment superant ressalts de mes o menys dificultat i tots assegurats per un parabolt fins arribar a la reunió. Llarg un pel lleig.

4t llarg: caminant
Aquí fem cambi de via. Anirem pujant per terreny amb matolls per la feixa central de la paret fins arribar a peu de la paret. seran uns 60 metres de caminada.

5è llarg: IV i V, 5 o 6 parabolts i un clau en uns 30 metres
Comencem el primer llarg de la via Tatocaologall enfilant-nos per blogs i un petit diedre fins una cornisa als peus d'una bona placa vertical. Amb passos fins però ben assegurats anem progressant fins assolir una cornisa sorrosa on muntarem la cinquena reunió. Llarg amb una placa molt maca.

6è llarg: V, Ae i V, 6 o 7 parabolts en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió fent un pas un pel extrany per entrar a una mena de canal i tot seguit enfilar per un altre placa vertical i fina. Mes amunt trobarem tres parabolts seguit que si el nostre grau no es molt fort podrem fer tres passos en A0 o A1e. Superat aquests passos continuem per ressalts més fàcils fins entrar a la reunió en un bon replà als peus d'un arbre. Llarg més maco si no fos per lo brut que es de terra.

7è llarg: IV, V, V+/A0, V, V/A0, uns set parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió pujant per blocs mes o menys fàcils fins arribar al peus d'un diedre, sota mateix d'un sostre. Superem al diedre molt vertical però ben protegit fins que el sostre ens barra el pas. Flanquegem a la dreta i continuem per placa dreta i fina fins que seguin els parabolts flanquegem a l'esquerra i amb passos molt fins arribem a la darrera reunió, penjada i molt petita.

Ja som al final de la via i podem fer dos opcions per baixar: una es pujar un parell de metes fins un gran merlet de la cresta cimera on hi han llaçades de cordinos per fer un ràpel de 20 o 25 metres fins la canal i llavors fer el descens clàssic o be repelant els tres llargs de la via i després baixar per la feixa fins el pàrquing. Degut a que havien molt companys pujant al darrera, optem per la primera opció.

Ara toca esperar als companys i dinar tots plegats, be, tots plegats no, esperarem als que teníem al darrera i així farem la xerrada i comentarem l'escalada.

Ens a sortit rodó el dia i hem pogut fer una via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Joan Prunera i companys de C.E.Àliga

Primer llarg de la TATOCAOLOGALL

El company recuperant el llarg

El darrer llarg

Pas finet al darrer llarg... poques fotos hem fet avui

Via del PA DE QUILO, Serra de Sant Joan de Montanissell, Alt Urgell

Diumenge 21 de febrer de 2016

Anys i panys han passat per que vingues a fer aquesta via. Mai era el moment idoni però a la fi ha caigut. Be, jo m'esperaba algo diferent, no m'ha fet el pes del tot, sincerament m'hagrada més la seva veïna, El Cap i el Passarell a Montanissell. La he trobat massa "matollera" i plena de trams plens de terra que no et feien escalar a gust. Al seu favor, el sisè llarg que es fantàstic i el flanqueig del quart llarg que es preciós, per lo demés... passable. Serà que tenia moltes ganes de fer-la i m'ha decepcionat una mica, però com sóc un col.leccionista de vies, es una més per la col.leció. De totes maneres, la recomano.

Per accedir a la via farem la mateixa aproximació que per anar al Cap i el Passarell... i uns metres abans, al peu d'un diedre herbós comença la via. Espit visible a un parell de metres per damunt nostre.

1r llarg: A1, V, A0/A1e, V i IV+, 6 pitons i 3 espits en 45 metres
Comencem el llarg fent un pas d'A1 ficant un friend o tasco en una fissura fins arribar a un espit i tot seguit sortint en lliure per un diedre herbós. Seguim per placa fins un sostre que en barra el pas. flanquegem en lliure o en A0 per mitjà d'uns pitons fins un replà on hi ha un arbre. Flanquegem a la dreta també en A1e/V fins continuar en lliure per plac tombada i entrar a la reunió caminant. Llarg molt estrany, així m'ha semblant a mi.

2n llarg: I, IV, II/III, III i I, un espit en uns 50 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra a cercar un espit visible en un ressalt. Seguim en tendència a l'esquerra tot grimpant per terreny molt fàcil i trencat fins arribar a l'alçada d'un bosc de pins on només tindrem que superar un petit ressalt molt fàcil i a peus d'una placa trobarem la reunió. Llarg molt lleig i de tràmit.

3r llarg: IV, IV+, III i IV, un espit i un pitó en uns 30 metres
Pugem per placa fins arribar a un espit i continuem fins un petit ressalt que el superem sense cap problema. Seguim fàcilment fins un ressalt on trobem un pitó i un cop superat, arribem a la reunió als peus d'un gran desplom.

4t llarg: IV+, V, IV+, V+/A0e i IV+, dos pitons i dos espits en uns 30 metres
Flanquegem a la dreta per placa amb passos aeris fins a cercar un espit. Continuem i li donem la volta al desplom fins entrar a una cornisa on tot es molt herbós i seguim fins un ressalt on hi ha un espit al començament d'una placa. Superem la placa en lliure (V+) o fen un petit pas d'Ae per seguir per placa molt bruta de terra hi herba fins arribar a la reunió als peus d'una placa immensa. Llarg maco si no fos per lo brut que es.

5è llarg: III, V i IV, dos pitons en uns 25 metres
Ens dirigim clarament a l'esquerra a cercar una mena de xemeneia curta on hi ha un pitó. La superem amb passos se diedre o be empotrats fins sortir a una cornisa. Seguim per blocs un tant inestables fins un bon replà als peus d'un altre xemeneia/diedre tot just a sota de l'arbust que dona nom a la via.

6è llarg: V+, IV+, V, V+ i V, 4 espits i 2 pitons en uns 45 metres
Sortim de la reunió pujant per placa i diedre intentant superar el fort desplom per passar a la dreta amb un pas difícil fins arribar a un espit als peus del "pa de quilo". Li donem la volta per la dreta i seguim per placa amb un rocam fantàstic. Arribem a un diedre que es fa fent mes vertical fins que un sostret es barra el pas. Flanquegem a la dreta amb passos difícils però tot molt ben protegit i seguim a munt per placa  fins arribar a una bona cornisa on farem la reunió. Sense cap dubte, el llarg més maco de la via amb una roca fantàstica.

7è llarg: A1e (dos passos) V, IV+ i III, 3 espits i 2 claus
Sortim de la reunió fen un parell de passos en A1e de dos espits per superar el desplom. Sortim en lliure vers la dreta per entrar a una placa amb molt bona roca i un cop superada entrarem en terrenys fàcil però trencat i amb tendència a la dreta pujarem per una mena d'esperó on al final trobarem la reunió d'un parabolt  (l'altre només està l'esparrec) i ja som al final de la via.
Per accedir al cim, anirem caminant per l'esquerra ascendentment fins el cim on hi han les famoses antenes.

Sempre que he pujat en aquest cim, he baixat per la pista, molt llarg, però segura. No he tingut massa clar el baixar per altre lloc. Tenim un hora i mitja de baixada ben bona.

Dons ja tinc una altre via nova per la "cole"que m'ha deixat un regust estrany, per que no m'ha fet el pes del tot, però tot son opinions i gustos

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

A mig primer llarg

El fàcil segon llarg

El tercer llarg

Començant el quart llarg 

La reunió del quart llarg. Tot amb molta herba

El cinquè llarg 

Molta, molta herba 

El fantàstic sisè llarg 

El darrer llarg després dels dos passos d'Ae

Molta calor, per ser febrer, em passat

ARESTA BRUCS a la Piràmide o Roca nº 181, Els Frares Encantats de Montserrat

Diumenge 14 de febrer de 2016

La Piràmide es un roca poc coneguda, de fet en el llibre de Montserrat Pam a Pam, surt sense nom, tant sols amb el número 181. No es fins que editen el llibre, Roques, parets i agulles de Montserrat que ja es anomenada com a Piràmide. A primera vista la seva aresta sud no inspira gaire confiança i així han passat els anys sense parar a fixar-me amb ella. A la recerca de noves vies per engruixir la col.lecció, ens decidim a anar-hi i la veritat es que es una escalada molt senzilla però no mancada d'aventura. amb un equipament mínim el segon llarg es una petita joia per trobar llocs on emplaçar assegurances flotants i amb un rocam de primera. Via del tot recomanable sobre tot per a col.leccionistes...

Per accedir a peu de via farem gala del "raro instinto del hombre blanco". Partint del refugi i ens dirigim a la Canal Ample i seguirem torrent a munt. En arribar a una explanada gran, al poc de deu minuts de marxa, i fixant-nos amb les agulles de la nostre dreta (Regió dels Frares), enfilem pel mig del bosc fins a tocar la paret oest de la Piràmide. Resseguim la paret vers la nostre dreta fins arribar a peu de l'aresta sud i serem a peu de via. Uns vint minuts des de el refugi.

1r llarg: II i III, net d'assegurances i uns 15 metres
Llarg molt senzill i de roca discreta però molt fàcil que en durà a una cornisa al peus d'un ressalt on podrem muntar la reunió en un dels arbres que trobarem. També podem pujar per la canal de la nostre dreta fins la primera reunió... però no te gràcia.

2n llarg: IV, IV+, III i IV, dos espits i uns 30 metres
Sortim de la reunió ver l'esquerra per terrenys vertical però de còdols generosos i amb bones posibilitats de emplaçar tascons, friends o tricams i algun merlet fins una placa inclinada però llisa i protegida per un espit. Superat aquest tram, decau la dificultat fins entrar a la reunió on poc abans trobarem un altre espit. La reunió es a sota d'un sostret on hi han dos burins vells i un altre de mes nou que no inspiran gaire confiança. Podem reforçar la reunió amb un parell de friends ben bons. Segons el llibre de Roques, parets i agulles aquí no es fa reunió però com aquestes guies eren, de fet, poc precises muntem la reunió. Llarg molt bonic

3r llarg: IV, III i II, llaçar sabines i uns 30 metres
Sortim de la reunió per sota del sostre i enfilem per l'esquerra de la llastra amb bon rocam però a controlar. fins arribar al cap de munt de la llastra. seguim per terreny molt fàcil per una mena d'esperò inclinat fins que es redreça i al peus d'un petit ressalt trobem la reunió al terra amb un parabolt i dos espits amb anella. Llarg amb un cert ambient.

4t llarg: IV i III, llaçar sabines i uns 15 metres
Enfilem per terreny amb roca no gaire bona per superar un tram vertical però fàcil però compta amb la roca fins arribar practicament al cim de l'agulla on muntarem la reunió en una sabina o be al cim mateix amb dos burinades al terra o en un parell de grapes metàl·liques. Llarg no gaire maco però que ens serveix per arribar al cim.

Per baixar, desgrimparem un ressalt fàcil per la vessant nord i d'aquí baixarem caminant fins una sabina on trobarem una baga amb un maion i farem un petit ràpel d'una quinzena de metres fins el coll. Tot seguit, baixarem per la canal encarada al sud fins arribar un altre cop al peu de via i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El segon llarg 

Arribant a la segona reunió 

Començant el tercer llarg

Dia clar, però amb mot de vent

Petites troballes on emplaçar "caxarrets"

Via ANGLADA-AUQUÉ a la Mamelluda. Els Frares Encantats de Montserrat

Diumenge 24 de gener de 2016

La Mamelluda es una d'aquelles agulles que per mi sempre ha estat envoltada de misteri i respecte. No la coneixia fins que el 1982 va anar a parar a les meves mans el quart volumen de Roques, parets i agulles de Montserrat dedicat al Frares Encantats, però aquell V+ i les explicacions, no massa clares de la guia i també la desconeixença de la regió, va fer que ignoresim certs itineraris i en especial aquesta via. No se si amb els anys tens més seny o el vas perden, el cas es que fa temps que me la mirava de lluny fins que ens decidim a tastar les seves voluptuoses i cridaneres metes. Es una escalada curta, tipìca aresta Brucs, però molt exposada, s'ha de tenir sang freda per per el segon llarg i va anar d'un trist que em baixes...

Aquest cop ens acompanya al Joaquim i a mi, en Francesc Blanch (Quico) company que hem conegut mitjançant el "putufeisbuc". No te gaire experiència amb això d'escalar, però si moltes ganes.

Per accedir a la Mamelluda i partint del refugi Vicenç Barbé, anirem pujant per la Canal Ample fins arribar a la Sense Nom i ens bifurcarem a la dreta seguint les marques blaves del camí al de Frares fins arribar al coll que hi ha entre la Mateixa Mamelluda i la Caputxa. Davallem vers el Sud una canal fins arribar a la vistosa aresta de la Mamelluda i en el punt mes baix comencem l'escalada.

1er llarg: II, III i IV, un burí i uns 50 metres
Comencem l'escalada pujant per la inclinada aresta fins un que a meitat de recorregut trobarem una burinada. També podríem pujar per la canal de la dreta de l'aresta i arribar en aquest punt i començar l'escalada. Ara es posa més vertical però sempre molt fàcil fins els sis o set metres final on muntarem en un bon replà la primera reunió de burins. Llarg fàcil però exposat.

2on llarg: V+, V, IV, IV+, IV i III, un burí i uns 20 metres
Sortim de la reunió un xic per la dreta on podrem aprofitar, si allarguem un pel el braç, un parabolt d'una via que va per la dreta. Seguim un parell o tres de passos molt fins fins a tocar el burí de la nostra via. Plaqueta, per cert, prima com una llauna de sardines. Superat el burí tenim uns tres metres molt verticals i fins que gaire be al final, trobarem uns còdols ben bons. Aquí una de les mamelles ens barra el pas on sortosament podem posar un bon friend (KONG nº 3) a sota del pitram. Flanquegem a l'esquerra fins situar-nos al bell mig de la regatera. Aquí podrem llaçar una pedra encastada que farà de pont de roca. Mitjançant tècnica d'encastament pujarem en oposició entre les mamelles, ull a la roca en la sortida i al final, en un replà al peus del cap muntarem la reunió en un arbust que hi ha al terra. Llarg que et posa les piles i molt exposat.

3er llarg: IV+, IV i III, un clau i un burí en uns 15 metres
Encetem el darrer llarg enfilant-nos pel mig del cap amb un parell de passos difícils. Tenim dos opcions: anar a cercar un burí vell a la dreta o decantar-nos a l'esquerra a cercar un pitó vell. Tant una cosa com l'altra ens portarà a un flanqueig a la dreta per sota d'una llastra un pel desplomada que superarem per la part més feble fins arriar al cim. Llarg curt però molt bonic.

El descens el podem fer desgrimpant per la via normal amb un parell de passos de III, només tenim un espit al cim de l'agulla i no recomano fer cap ràpel i si desgrimpem, recomano fer-ho prenen la màxima seguretat dons es prou exposat. Un cop passada la part més compromesa, es pràcticament caminant.

Be, ja tenim a la "cole" una de les clàssiques. Fa un dia anticiclònic però per les alçades, fa massa vent i decidim de camí a vall, anar a la via Normal del Setrill:
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2012/05/agulla-sense-nom-i-el-setrill-vies.html

Escalada realitzada per: Francesc Blanch, Joaquim Llòria i Joan Prunera

La Mamelluda envoltada d'agulles

El primer llarg

El segon llarg

Superant les "mamelles"

El darrer llarg

Via curta però intensa

La desgrimpada per la via normal

DIRECTA DE L'AVATAR al Tossal de la Feixa. Alt Urgell

Diumenge 17 de gener de 2016

Després d'estar dos mesos en aturada forçosa ens tornem a retrobar amb el Joaquim que te unes ganes enormes d'escalar. Per començar de mica en mica no anirem a fer una via curta i senzilla, no, anirem a fer via llarga i de calcari. Això si, sense gaire compromis, tota parabolada i amb passos d'artificial per que no perdi la costum.

Escollim la via Directe de l'Avatar al Serrat del Coniller a l'Alt Urgell, sempre amb la recança de que farà un fred de justícia però la veritat es que no hem passat gents, tot fent un dia esplèndid, malgrat algun moment que algun núvol ens va negar la presència de l'astre rei però sense cap problema. En algun llarg vàrem suar!

Com érem tres i la via en un pel treballosa per culpa dels trams en artificial, sobre tot els tres primers llarg, em trigat sis hores en completar la via amb el resultat d'arribar de nit al cotxe, però, i el que ens hem arribat a riure a la via?, això no te preu.

La via l'Agus i jo ja la habiem fet fa anys però el Joaquim no i la veritat es que se li notava les ganes d'escalar... Joaquim ben retrobat de nou per les parets!!!

La via no te cap misteri, només tenim que seguir el rastre del parabolts grocs, ara, gaire be despintats sense cap mena de problema per seguir la via. La via te dos parts, els tres primers llargs predomina l'artificial o l'A0e i la segona part, els tres darrers en lliure, no obligat, per la proximitat de les assegurances.

Sortim de Coll de Nargó, prenem la carretera en direcció a Isona. A un 3 km. del poble tenim a mà dreta un trencall direcció Sallent. Seguim uns 3,5 km més i  en un cambi de rasant a la nostre dreta trobem una pista. Estacionem el vehicle a l'esquerra en un petit replà on hi ha una fita. L'aproximació es llarga, un hora i quinze minuts tot seguin marques de color vermell. Quan arribem a unes feixes sense arbres veurem les parets a tocar. Cambiem de sentit i seguirem marques de color groc que ens portaran a peu de via. Tres parabolts grocs a la paret.

1r llarg: A1e, V, IV, V A0e i V (A1e i IV) uns 20 parabolts en 30 metres
Comença molt vertical però en artificial es puja molt còmodament. Quan portem uns 4 o 5 passos podem forçar en lliure i de mica en mica per dificultat fins arribar a un altre ressalt fent uns passos de flanc a la dreta. Seguim forçant passos en lliure o en A1e fins entrar a la còmoda reunió.

2on llarg: III, A0e, V, A0e i V (A1e i IV) uns 15 parabolts en 25 metres
Srtim de la reunió per rampa fàcil fins un ressalt on fem un primer pas d'A0e. Després podem anar forçant passos en lliure o fen A1e al gust fins arribar a la reunió, també molt còmoda.

3r llarg: IV, A1e, V i IV+, uns 15 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg per rampa fàcil fins uns ressalts amb molt poca presa fins arribar a un nínxol amb un arbre als peus d'un fort desplom on comencem un artificial desplomat. La sortida en lliure la pode forçar en lliure quan acaba el desplom si no, podem continuar uns parell de passos més en artificial. La entrada a la reunió es vertical però amb molt bona presa. La reunió es un pel penjada.

4t llarg: IV+, V i IV i uns 15 parabolts en 40 metres
Aquest llarg paga la pena empalmar-lo amb el següent, així queda un llarg de 40 metres de V i IV molt més agraït.
Sortim de la reunió per la dreta pujant per una placa inclinada però prou llisa on ens delectarem amb la adherència i les petites regletes per poder pujar. als vent metres, a l'esquerra es troba la reunió que ens la saltarem i continuarem per placa, ara molt més fàcil fins una feixa on trobarem una corda fixa.

5è llarg: V, A0e, IV+ i III, uns 10 o 12 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió superant un ressalt vertical i tot seguir a l'esquerra per superar un altre ressalt amb roca a controlar (podem fer un A0e). Seguim ara decantant-nos a la dreta fins un arbre penjant en una petita cornissa i seguim fent una bavaresa . al final d'aquesta  i fàcilment, flanquegem a la dreta i entrem a la reunió.

6è llarg: V, V i IV, uns 8 parabolts en uns 20 metres
Comencem amb un pas difícil fent una curta bavaresa per continuar pel fil d'un esperó però amb tendència a l'esquerra superant uns ressalts molt macos fins que de mica en mica perdem dificultat i arribem al final de la via.

Pel descens anirem ver ponent tot seguit la cresta fent baixades i pujades per camí poc marcat i fixant-nos amb les marques vermelles que anirem trobant. Al poc arribarem a un coll ample i baixarem pel vessant sud fins trobar un altre cop el camí que hem fet de pujada. Un hora i mitja de baixada i arribem de nit al cotxe. sort que portem frontals...

Via repetida però que la he pogut apurar més del que creia i com sempre ens ho em passat de conya tot i les sis hores que hem estat penjats.

Escalada realitzada per membres del C.E. Àliga: Joaquim Llòria, Agustín Perez i Joan Prunera

El primer llarg

Arribant a la R1

El segon llarg

El fort desplom del tercer llarg

Sortint del desplom del terer llarg

La bonica placa del quart llarg

El cinquè llarg

El darrer llarg

Arribant al final de la via

Sis hores escalant... i ara toca la baixada

Arribant de nit