Via STEPHANIE a la Saca Gran 30 anys després. Regió d'Agulles

Dissabte 10 de novembre de 2018

Trenta anys han passat des de que vaig fer per primer cop aquesta via un desembre de 1988 i repetida un parell més de cops mes, en els 90'. Recordo els espit nous de trinca i el grau molt inferior del que he trobat ara. O tot ho trobava més fàcil  abans o ara tot es més difícil... millor no pensar i mirar d'escalar fent servir tots el mitjans possibles per sortir-me be del compromís com per exemple els estreps i reposant com a un desesperat a les assegurances, tot i que ara fan por de lo velles que son!!!

La via segueix el mateix traçat que l'Aresta Brucs però més directe i no tant sinuosa amb uns primers metres del primer llarg força difícils i fins i un darrer llarg de 6a no obligat que es por fer en Ae. La via necessita una bona restauració doncs les plaquetes dels espits estan molt velles i rovellades.

Per accedir a l'Agulla, partirem des de el coll de les Portelles ascendint al nord, el camí marcar amb marques vermelles. Camí ascendent, pel qual passarem pels costat d'agulles com la Pelada, les Savines, els Merlets. Entre la Peluda i els Merlets, trobarem una corda fixe on pujarem fins la base de l'Agulla del Cap de Munt. Seguim les marques vermelles quedant a la part alta de la zona on ja es visible la Saca Gran i per camí mes o menys planer arribarem al la base de l'agulla.

1r llarg: IV, V+, V i IV, cinc espits en uns 30 metres
comencem al costat de l'aresta Brucs pujant directe fins la primera expansió. Tot seguit i en tendència a l'esquerra, amb passos força fins, cercarem la segona expansió. Després la dificultat decau però amb la distancia dels espits, ens obliga a estar atents. La reunió es un pel penjada i de tres espits vells.

2n llarg: IV+ i IV, quatre espits en uns 25 metres, a cercar el segon que es força lluny. tot seguit escalem en vertical vers una llastra que tenim a la dreta i amb escalada mes suau amb bona roca arribarem a la reunió uns metres a l'esquerra de l'Aresta Brucs

3r llarg: IV. A0/V+, Ae i IV sis espits en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment fins arribar al mur vertical de davant nostre. Els primers passos son molt difícils però no obligats i un cop a la tercera expansió trobem un fort ressalt que amb tres passos d'Ae, els podem solventar. La sortida en lliure no es gaire difícils i de seguit arribarem a la reunió de dalt el cim.

Els descens els farem amb un sol ràpel de 15 metes pel canto oposat a la via, desgrimpant des de el cim uns metres arribant a un coll entre la saca i un contrafort i tot seguit desgrimpant per una canal vertical i arbrada que ens retornara un altre cop al camí de pujada

Via ràpida de fer i que la austeritat de l'equipament ens els dos primers llargs i el fet que estan molt vells ens donarà un plus mes d'aventura a una via de caire esportiu típica dels anys 80'

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Arribant a la primera reunió 

El segon llarg 

Començant el darrer llarg

Sortint de la part mes dura del darrer llarg

Bon dia però dalt del cim, un vent molt fred

Via DEL PERE a l'Agulla Ajaguda. Abella de la Conca

Dissabte 3 de novembre de 2018

Sortint  del poble d'Isona i prenent la carretera a Coll de Nargó veiem la Serra de Carrànima i a l'esquerra del poble d'Abella, la Serra de Monteguida. En aquesta serra, hi ha una mena d'agulla esvelta i allargada que ha estat punt de mira d'un company del centre, en Joan Asín que junt amb una amiga han obert una curta però bonica via. La roca te el nom d'Agulla Ajaguda (?) i es ben visible per la carretera. Abans d'arribar al poble d'Abella prenem el desviament a ma esquerra que ens porta a la Roca Viella i abans que acabi la carretera asfaltada estacionem a l'esquerra en un petit espai. A la reta tenim una pista que puja fins uns camps d'ametllers. L'agulla es del tot visible. Remuntem per l'esquerra traces de camí amb fites que ens portaran en 20 minuts a peu de via de l'Agulla. Pont de roca visible a peu de via.

1r llarg: IV+ i III, dos ponts de roca i uns 25 metres
Comencem a pujar per placa fins un pont de roca i continuem per la mateixa en tendència a l'esquerra fins un altre pont de roca. tot seguit i ara ca a la dreta en escalada molt fàcil fins la reunió emplaçada en una petita plataforma en un bosquet. Llarg no gaire maco a excepció dels primers metres.

2n llarg: IV, IV+, V+ i V, dos pitons i un parabol en uns 30 metres
Sortim de la reunió recte a munt a cercar un clau. Seguim a munt en vertical fins un petit ressalt. Ull amb la roca que es un pel trencada. En el ressalt, flanquegem a la dreta i seguim a munt fins un clau. Continuem reste fins un parabolt que ens situarà al bell mig d'un diedre/bavaresa que el tindrem que protegir. escalem en tècnica de bavaresa prou difícil fins el final del diedre. Remuntem uns parell de metres fàcils i muntem reunió d'un clau i un parabolt en un petit relleix. Diedre mantingut, curt però difícil.

3r llarg: V+, IV+, V, IV+ i IV, dos parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
De la reunió sortirem per l'esquerra per placa fins uns ressalt protegit per un parabolt. Passos difícils. Seguim escalant per l'esquerra de la gran placa fins un segon parabolt. Continuem per placa fins un punt on sembla que ens barra el pas uns matolls. Escalem per la dreta en flanqueig ascendent fins un pont de roca i fàcil ment arribarem al final de la placa on muntarem reunió als peus de la cresta final de la via. Llarg més fàcil del que ens pot semblar tot i que els tindrem que protegir prou.

4t llarg: III+, neta i uns 50 metres
Cresta fàcil i aèria on buscarem el tram més fàcil per progressar. Ull amb alguns blocs de pedra. La reunió la podem fer al final de la cresta descendint un metre en el mateix lloc del ràpel.

Pel descens farem un primer ràpel d'uns trenta metres lleugerament a l'esquerra si mirem des de dalt, d'unes grades fàcils fins l'altre instal.alció emplaçada uns metres abans d'una plataforma amb matolls. D'aquí un altre ràpel de vint metres fins els terra. A nosaltres ens va costar una mica esbrinar com trobar el segon ràpel.

Via curiosa on mitja via va per plaques i l'altre per cresta. bona via per practicar l'auto-protecció i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'Agulla des de la carretera

El primer llarg

Comencant el diedre del segon llarg

La bavaresa 

El tercer llarg

arribant a la tercera reunió

Començant la cresta cimera

La cresta dels del el cim

Arribant al final de la via

Via FELISÍN sortint PER JABALI ERRANTE a Peña Predicadera. Sierra de Guara

Divendres 12 d'octubre de 2018

La Peña Predicadera, en terres aragoneses i ubicada a la Sierra de Guara, es com una gran mola solcada de profundes canals per la vessant sur ens farà l'efecte que estem en un món surrealista que no ens deixarà de sorprendre. La roca es conglomerat calcari molt bo i d'infinitat de vies de diversos graus, generalment moderat i amb poca verticalitat però d'un paisatge privilegiat. Pel que he vist i he llegit, les vies van començar a obrir-se a mitjans dels 80' i que ara estan re-equipades com es el cas de la nostre via que sense ser massa díficil podrem gaudir d'una escalada poc exposada i de escàs ambient, però llarga i ràpida.

Per arribar a la zona vindrem per la A-22 de Lleida-Osca fins a on acaba i continuarem per la N-240 fins la desviació a Liesa i Ibieca. Arribarem a un cruament, a la dreta Aguas i a l'esquerra Loporzano, anirem uns 50 metres a l'esquerra i prendrem un altre direcció per un a carretera petita en direcció al pantà de Guara. Seguirem la carretera fins una rotonda seguirem per pista en bon estat fins els pàrquing de la Tejeria. Com a molt caben 8 cotxes. Ja caminant, remuntarem una llarga pista fins una gran explanada on podrem veure la Peña Predicadera. Baixarem per la pista fins un rierol sec i remuntarem per grades i canals fins el cap damunt on arribarem als peus de la Peña Predicadera. En total 3/4 o un hora d'aproximació.

Com marxem un cap de setmana i hem arribat relativament tard ens decidim per una via curta però que podent empalmar-la amb els darrers llarg d'un altre ens dona una bona opció per avui. Ens decidim per la via Felisín originalment de tres llargs que es poden fer en dos i totalment assegurada amb parabolts. Està justament a la dreta de la via Jabalí errante on els parabolts son ben visibles.

1r llarg: IV, IV+ i III, 9 parabolts i uns 30/35 metres

Comencem a pujar per paret no molt vertical amb un rocam de primera i seguin els parabolts arribarem a la reunió que ens saltarem. Superem el ressalt i continuem per paret tombada i fàcil fins un altre reunió i es aquesta on la muntarem.

2n llarg: V, IV, V, IV+ i IV, 7 parabolts en uns 40 metres

Sortim de la reunió fins un bon ressalt i un cop superat escalem més fàcilment fin un altre de les mateixes característiques. Seguim per un esperó fins un diedre curt un xic trencat a la sortida i continuem amunt per placa bona fins muntar la reunió als peus d'una cornisa i d'un bon desplom.

Ara continuarem per la via Jabalí errante.

4t llarg: Ae, V, IV+ i IV 8 parabolts i uns 40 metres

Sortim de la reunió vers l'esquerra per cercar el primer de dos parabolts per fer un Ae (hi han un parell de burins vells que no son necessaris). Fet això, escalem en vertical per un diedre/xemeneia vertical i amb preses molt franques fins sortit del diedre. Continuem per un esperó estret i vertical fins arribar a la reunió als peu d'una gran balma i un fort desplom.

5è llarg: III, IV, IV+ i II, 3 parabolts i uns 40 metres

Sortim de la reunió per situar-nos sota del desplom i seguim per l'esquerra practicament caminant. Seguim flanquejant i fem un pas de gegant per passar d'un cantó a l'altre per superar una canal. Seguim caminant i arribem a un petit mur amb dos parabolts. Amb passos fins superem el muret i continuem per terreny ajagut i molt fàcil fins una única savina on hi ha una baga on muntarem la reunió.

El descens el farem pujant com si anesim al cim però abans ens decantarema l'esquerra i baixant per una canali. Remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Altres vies del sector per convinar:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/06/via-espoon-estarlux-pena-predicadera.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/05/via-jabali-errante-pena-predicadera.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2017/09/espolon-guanchinfu-la-pena-predicadera.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'itinerari de la via

El primer llarg

El company recuperant el llarg

La Segona reunió

Arribant a la segona reunió

El llarg de la via Jqbalí errantre

Sortin del curt artificial

El flanqueig del darrer llarg

Demà mes...

Via DATE LA VUELTA o ARESTA BRUCS a l'Agulla Reina. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018

L'Agulla Reina, segons el que he llegit, es una de les últimes agulles que es van escalar i assolida per primer cop per membres de la "Operació Montserrat" l'any 1969. El llibre Montserrat Pam a Pam, dona constància del fet no donant cap referència mes a una Aresta Brucs. La via que ara descric, en el llibre Agulles Regió de Montserrat  d'en Joan Miquel Dalmau, descriu aquesta via com a DATE LA VUELTA, i que ascendeix per una típica aresta Brucs. L'equipament es vell i rovellat i podem trobar un parell de caps de burí sense plaqueta i també aprofitar un parell d'espits de la via Aresta Oblidada.

Típica aresta Brucs de dificultat moderada però exposada i que tindrem que tenir cura de la roca en algun lloc i que no ens deiarxà indiferents el navegar entre el còdols buscant els burils.

Per accedir a la via i partint del refugi, prendrem el camí de la canal de les Bessones i un cop arribem a la Oest de la Bola de la Partió remuntarem la canal que tenim a la nostre dreta fins el peu de l'Aresta de l'Agulla Reina.

1r llarg: II, IV, III, IV i III, un burí i un espit de l'Aresta oblidada en uns 40/45 metres
Comencem a peu d'aresta fins un petit ressalt i continuem per rampa fins que s posa dret on trobarem una burinada. Seguim lleugerament a l'esquerra fins trobar un espit de la via del costat i en poc arribarem a la reunió d'aquesta via.que la aprofitarem. Llarg fàcil però exposat

2n llarg: IV, III, IV, IV+ i III, dos burins sense plaqueta, tres burins i un espit de l'altre via en uns 35/40 metres
Sortim de la reunió cap a la dreta fen un flanqueig, on trobarem un cap de burí. seguim a munt per una part vertical on trobarem un altre burí amb plaqueta. Aquí l'escalada es senzilla però exposada, Abans arribar a la part vertical, trobarem un cap de burí a terra lleugerament a l'esquerra de l'aresta. Tornem a la dreta per encarar la part més vertical però amb còdols generosos. Dos burins ens indican el camí a seguir. A la part final trobarem un pas díficil però aprofitant un espit de la via del costat ens serà més fàcil. Després, la dificultat decau fins assolir el cim de l'agulla i que farem reunió en el curiós merlet que hi ha al seu cim, donant un parell de voltes a la corda.

El descens el farem per la vessant Nord/Oest des de una instal.lació prou vella i fent un ràpel d'una vintena de metres. Caldria reforçar-lo amb algun cordino de més.

Escalada per col.lecionistes, fàcil però exposada, on tindrem que escalar amb cura però que ens donarà molt bones sensacions i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant l'aresta 

Arribant al final del segon llarg

El merlet on fem la reunió del cim

La Bola de la Partió com a fons

El ràpel, requereix una restauració urgent

Xemeneia TORRAS HOMET a l'Esquelet, Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018

La Xemeneia de l'Esquelet es una de les grans clàssiques d'Agulles. Quan la vaig escalar per primer cop, la coneixíem per l'empotrament de l'Esquelet, una llastra d'uns 45 metres i escalada per primer cop pel Josep Maria Torras en solitari, la fèiem en dos llargs. El primer es una canal arbrada amb roca mediocre que la pujàvem amb la corda a l'esquena, ara ja no m'atreveixo. Després ens "empotravem" dins la xemeneia i reptàvem com llimacs. Com anècdota explicar que jo no entenia  per que tenia el nom de l'esquelet aquesta agulla i per mol que me la mires no li veia la similitud fins que en van explicar que els primers que van escalar l'agulla, els germans Estorach, vàrem trobar un esquelet d'ocell i d'aquí li ve el nom.

Partint del refugi Vicenç Barbé prenem el camí de la canal de les Bessones i tot just quan descendim a la canal, ens decantem a l'esquerra fins l'avenc dels Pouetons i d'aquí a la dreta resseguint la paret per la seva base arribarem a peu de la canal.

1r llarg; II i III, neta i uns 25 metres
Canal arbrada amb uns passatges de roca trencada en el seus darrers metres on podrem assegurar-nos als arbres i arribar al començament de la llastra i muntar una còmoda reunió.

2n llarg: IV+ un parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió i ens enlairem vers la llastra. Amb tècnica de remonage o "enpotran-nos" a dins pujarem amb dificultat. La roca es molt polida i relliscosa. Al poc podem sortir amb mes tranquilitat on trobarem un parabolt. Continuem en remonage més estret i vertical fins assolir un gran bloc empotrar on muntarem la reunió.

3r llarg: IV+ dos parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió i continuem en "remonage" (ull, la roca es molt polida). Tant podem empotrar-nos a dins o pujar mes separat, això va a gustos. En un punt, la xemeneia es fa molt estreta i ens obliga a sortir a fora on trobarem un parabolt que ens donarà moral i ja en placa sortirem a l'exterior. Arribarem als peus d'un diedre on hi ha un parabolt. Pujarem amb tècnica de diedre on podrem emplaçar o be tascons o friends en la fissura. Ull al final del diedre que es molt trencada la roca i de seguir caminant arribarem a un arbre on muntarem la reunió.

Pel descens, anirem al canto oposat i desgrimparem uns metres i trobarem la instal.lació del curt ràpel que ens deixara al terra.
Fantàstica escalada que ens transporta a temps pretèrits on només l'afany de descobrir sensacions noves ens omplia el cor. Trenta set anys ja fa que la vaig escalar per primer cop, amb "rotxetons" i "cletes".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'Esquelet i la seva llastra

Sortint de la canal i arribant a la primera reunió

El primer llarg de la xemeneia

Sortint de la segona reunió

Encaixonat dints de la llastra

Sortint de la xemeneia

Llestos, i ara, a un altre agulla

ARESTA DEL CONVENI DEL METALL a la Cinglera del Bolet. Sant Llorenç del Munt

Diumenge 30 de setembre de 2018

Escalar a Sant Llorenç del Munt es sempre una sorpresa... o no, doncs de la manera que es la roca ja t'ho pots imaginar. El mateix passa amb la via de la Cinglera del Bolet, mig roca, i mig fang. Carregats de moral ens trobarem una via estètica a quan a traçat però "esgarrigossa" en el seu roquissar. La via es semi-equipada amb parabolts nous però prou exposada tant per l'austeritat de l'equipament com per la qualitat de la roca, essent només una via per "col.leccionistes i sobretot de Sant Llorenç.

Sortint de Terrassa, arribem a Matadepera i ens dirigim al final del carrer del Cavall Bernat de Matadepera on podrem deixar el cotxe si no hi ha massa aglomeració. Prenem el camí dels Monjos i trenquem a la dreta un segon camí que ens durà a la Castellassa de Can Torras passant pel Mal pas de la Castellassa. Fàcil però ull. Un cop al pla de la Castellassa trenquem a l'esquerra un corriol  que ens portaria a la canal Gentil i guiant-nos per la curiosa roca del Bolet ens endinsarem entre matolls i punxes als seus peus. Aquí comença la nostra via.

1r llarg: III i II, neta i uns 10 metres
Pugem per una canal terrosa molt descomposta on podrem assegurar-nos en una arrel d'un arbre que surt del fang. Un cop sortim de la canal entrem en un terreny trencat però fàcil i abans d'arribar al coll entre la cinglera i el Blet, podem fer reunió en una bona alzina (recomanable)

2n llarg: V, A1, V+, IV i III, un parabolt i un clau que es mou en uns 20 metres
Encetem el llarg pujant fàcilment el pedestal on som a la reunió. Encarem un mur vertical de roca dubtosa un xic per l'esquerra i amb passos delicats arribem a un parabolt. Flanquegem a l'esquerra fin un bon ressalt on hi ha un clau que es mou. Amb molta fe, tan en lliure com amb un estrep farem uns passos de moral i pujarem per un diedre també trencat on anirà decaient la dificultat fins un gros pi on farem la segona reunió.

3r llarg: III, Ae, (tres passos), IV, V/A1, IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió amb facilitat en direcció a una paret vertical, trencada però amb tres expansions fiables. Fem tres passos en Ae i sortim per l'aresta amb molta cura. Trobarem un pont de roca. Ara la parat es torna a redressar. A l'esquerra hi ha una fissura trencada on surt una grossa sabina, la llacem i si no tenim... fem un pas d'estrep (el meu cas) i sortim del petit desplom. Seguim per placa trencada on per sort ens podrem assegurar a un parell de sabines prou fiables fins arribar a una plataforma on trobarem la reunió.

4t llarg: IV+, V i II, neta i uns 15 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per de seguit anar a l'esquerra on superarem un petit ressalt i enpendre un flanqueix a l'esquerra molt aeri però amb posibilitats d'assegurar-nos. Al final, i amb un pas fi, ens enlairem en vertical i de cop acaba la dificultat pujant per rampa fàcil fins el cim de la cinglera on muntarem la reunió en un arbre.

Via només per col.leccionistes de Sant Llorenç. Si voleu escalar el Bolet es cosa vostre, nomes la visió des de la primera reunió, et posa els pels en punta, i jo ja no tinc els "instints suïcides" que tenia als 23 anys, així que, via nova per la cole però que no crec que la repeteixi mai mes.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El bolet i el peu de via 

La canal per accedir a la primera reunió 

Quina por, els còdols es "desenganxen" als meus peus

Fang i alguns còdols... 

En plena aresta i el bolet a sota 

el darrer llarg amb la roca que ja es bona, dura poc

El final del suplici, vull dir, de la via

Les CRESTES DEL NINET, Els Mollons. Trenta nou anys després

Dijous 27 de setembre de 2018

Trenta nou anys fa que vaig escalar per primer cop aquestes crestes, quan ningú de nosaltres teníem cap vehicle i carregats amb la motxilla sortíem de Plaça d'Espanya per agafar els "catalans" que en portaven a la Pobla de Claramunt. Nits de gresca a l'estació del poble fins que ens quedàvem dormits i pel matí plegàvem trastos i fèiem cap fins les cingleres dels Mollons i així passàvem la jornada amb dos entrepans aixafats i reservant uns "duros" pel bitllet de tornada i unes cerveses al bar del poble... diuen que qualsevol temps passat es millor, no ho se però per mi eren els millors!!!

Aquest cop torno a les crestes del Ninet, que deu fer com uns 30 anys que no les escalava doncs he vist que algú les a restaurades i m'ha picat la curiositat. No es que hagi estat un gran re-equipament però podríem dir que es correcte sense abusar massa dels salvadors/maleïts parabolts... tindrem que portar algun tasco i friends per completar la protecció. La cresta l'he fet com la feia antigament, amb sis llargs

Per arribar des de Barcelona anirem per la A2 fins la primera sortida que trobem a Igualada i després seguirem els indicadors que ens portaran a la Pobla de Claramunt. Travessarem el poble i abans de sortir d'ell girarem a l'esquerra i passarem un pont que ens porta a la estació del FFCC Catalans. Des d'aquí la cosa ja es una mica "peluda". Tindrem que anar per una mena d'urbanització (cartell indicat de el Mollons) i intentar travessar per sota l'autovia per un petit pont i tot seguit anar per una pista en bon estat que ens deixarà molt a prop de la base de les parets. De l'esplanada on deixem el vehicle, Molló Gros, surt un corriol que ens deixarà a peu del Molló Gros i un cop a la seva base, seguirem un camí a l'esquerra poc traçat passant per sota les cingleres fins guaitar l'agulla del Ninet i arribant a la seva base.

1r llarg: III, IV, IV, III i II, un parabolt en uns 20 metres
Ens enfilem per la paret (parabolts a la vista) vertical però amb bones fissures per enfilar-nos. Trobarem un parell de passos difícils a la seva meitat i tot seguit decau la dificultat escalant per terreny fàcil fins a la base del diedre Grog on farem reunió en una sabina prou ferma.

2n llarg: IV i IV+, dos parabolts en uns 20 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt i escalem a prop del diedre que tenim a l'esquerra. En aquest podem posar un bon friend mitja i tot seguit a la dreta trobarem el segon parabolt. Amb passos fins i verticals escalem per placa amb roca a controlar fins arribar a la segona reunió a la part dreta del Ninet. Sols hi ha un parabolt però ho podem reforçar amb un friend petit.

3r llarg: II, net i uns 10 metres
Escalem en diagonal a la dreta per la base del Ninet fins arribar al coll entre el mateix i les crestes on trobarem un parabolt. Mes que un llarg, es un canvi de reunió

4t llarg: Ae dos passos de dos parabolts i III, uns 6 metres
A la vessant nord del ninet trobem un parell de parabolts que amb dos passos d'Ae i una sortida fàcil arribem al cim. Un petit ràpel d'unes cadenes ens deixarà un altre cop al coll

5è llarg: III+ i IV un parabolt en uns 15 metres
Escalem per placa tombada i amb poca presa amb tendència a l'esquerra fins un petit ressalt on ens podrem assegurar a una sabina. La roca no es molt bona. i un cop al replà, untem reunió en una petita sabina que hi ha al terra

6è llarg: II i IV, un parabolt en uns 20 metres
En dirigim a una llastra molt visible on hi ha un parabolt i amb passos de bavaresa escalem la part final de la cresta. Podrem assegurar els passos sense cap problema amb friends o tascons. La reunió es penjada i d'un sol parabolt.

Després, sols tenim que crestejar molt fàcilment fins arribar a la creu que corona el punt mes alt dels Mollons.

El descens el farem des d'aquesta mateixa creu en direcció a una ampla pista però trobarem un petit corriol a la dreta que ens menarà per un camí entre boscos fins una canal equipada amb cordes que ens portarà al coll per on baixem del Molló Gros i d'aquí un altre cop a la base d'aquest.

Escalada molt senzilla però que el diedre gris continua tenint aquell caràcter ben difícil.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El diedre gris

El darrer llarg escalant la llastra

La reunió penjada del darrer llarg

Polígons industrial que en els 70' no hi eren

Miira l'ocellet Vicenç!!!