Via PENSIONISTES a la Codolosa. Montserrat

Tornem al, ja massa saturat, sector de Montserrat de la Codolosa a tastar la via PENSIONISTES que em falta a la "cole". La via busca obrir-se lloc entre l'espai que queda lliure entre la via ALIMERA i la de LES CABRES. Per cert, ara algú a escrit el nom de les vies a l peu i que gràcies a això, podem anar una mica més orientats; no pasa el mateix en la part de dalt que la gent va despistada com és el cas d'avui.

La via la trobarem tota equipada amb austeritat,es sent necessari només entre 6 i 8 cintes i si voleu un parell de friends mitjans o petits i no necessaris per un emplaçament eventual.

1r llarg: IV, IV+ i IV i 4 expansions en 30 metres
Comencem en diecció a un pont de roca i seguim per una mena de diedre canal no masa consistent en algún punt. Seguim mirant de no "xapar" expansions dels costats per no despitar-nos i escalem per placa fins a arribar a un roc gran que el superarem per l'esquerra i ja caminant, entrarem a la reunió.

2n llarg: III, IV+, V, IV+ i IV i 6 expansions en 30 metres
Procuran no perdre el camí, de la reunió, escalarem una placa tombada vers la dreta a cercar un ressalt. Podrem assegurar un primer pas amb un friend mitjà en una llastra. El pas que farem es més fàcil del que pot semblar. Amb una tibada escalarem en bavaressa i tot seguit a l'esquerra i ens situarem en una petita cornissa. Ara tenim una placa fina que escalarem fins a arribar a un fil d'esperó. Escalem a l'esquerra i seguim en vertical. Entrarem en un petit diedre i un cop superat arribarem a la reunió que tenim a la dreta.

3r llarg: III, IV, IV+ i IV i 5 expansions en uns 25 metres
Sortim facilment per la dreta i pugem per placa. Si no hem escalat varies vies d'aquí, segur que ens despistarem per les expansions i cordinos que hi ha pel voltant, però amb una mica d'imaginació trobarem el cami correcte. En un punt del llarg trobarem un pas una mica més picant però ben assegurat. La reunió sera la mateixa que la ALIMERA (això crec) i que també serà el ràpel pel descens.

De baixada podrem fer-ho rapelant per la vi,a ja quetenim les reunions raplelables de la via ALIMERA o baixar acostant-nos a la drecera de Fra Garí que en poc mes de mig hora serem un altre cop al començáment del camí.

Una nova via més per la "cole" en aquest sector ja massa saturat o més ben dit, colapsat de Montserrat.

Escalada realitzada per:  Carles Marqués i Joan Prunera amb Dicac i l'Agus

Via PLACA DE LA LLUM al Santuari de Corbera. Espinalbet

La placa de la llum és una via oberta ja fa uns quants anys i que busca les parts escalables entre la vegetació. L'any passat la cordada Panyella-Baraldes la van re-equipar, fent una nateja exaustiva i deixant-la llesta per escalar-la amb més comoditat. És un lloc tranquil i que, de moment, no podem accedir a la via sino és rapelant-la. Consta de tres llargs, sent el segon, el més bonic. Tota assegurada amb ponts de roca, parabolts i claus, no farà falta portar res mes.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta i arribarem al prat. Remuntem pel bosc (fites i cordillets vermells lligats als arbres) i en poca estona i de seguit veurem un corriol que baixa, Després seguim amb ziga-zagues per l'esquerra fins a arribar a la cresta de la cinglera i abocat al buit, veurem la instal-lació dels ràpels. Seran tres, el primer de 25/27 m, un segon de 25 m. i el darrer de 20 m. i ja serem al peu de via. Vint minuts mal contats d'aproximació.

1r llarg: V, IV+, V i IV. 2 expansions, 2 claus i 2/3 ponts de roca en uns 20 metres
Comencem per l'esquerra de la reunió fent un parell de passos difícls i emprenem un flanqueig a la dreta. En tot moment en la via, les assegurances ens marquen el camí. Ja al costat dels arbres remuntem amb un pas delicat en vertical i anirem pujant per placa fins a arribar a la reunió un pel incòmoda i pentjada.

2n llarg: V/A0, IV+, V, IV i V,. 5 parabolts, 6/7 potns de roca i uns 25 metres
Sortim per l'esquerra d'una soca seca a cercar un parabolt. Per superar facilment el pas farem un pas en A0 i seguirem en vertical tota l'estona per placa i per "canalons". Arribarem a una llastra que la superarem en "bavaressa" i tot seguit entrarem en una cornisa petita. Uns parell de passos a l'esquerra i pujarem per placa de "canalons" i amb passos difícils, entrarem a la reunió que també es un pel incòmoda.

3r llarg: IV, III i II 2 claus i una expansió en uns 25 metres
Llarg de tràmit, només per arribar a dalt. Sortim en vertical vers un ressalt que el superarem sense gaire dificultat i després tot en vertical per plaques i ressalts molt fàcils i un tant brut de terra. En algun punt la roca no és massa bona i arribarem a la darrera reunió i final de la via.

Via recomanable, tot i que rapelant-la no em feia gaire gràcia, però que a la fi a resultat millor del que esperabem i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

El flanqueig del primer llarg

Arribant a la R1

Començant el segon llarg

Els "canalons" del segon llarg

El fàcil darrer llarg

Anticicló, mar de núvols i el Montseny de fons

Via ANY DE TRASPÀS a la Paret de la Codolosa. Montserrat

La part esquerra de la Paret de la Codolosa, no es caracteritza per ser un lloc massa agraït pel que fa a l'estètica de la roca, però tot i així, dona per fer una matinal ben ferma i començar l'any fent una mica d'exercici. Una de les vies que ens queda per probar, es la "ANY DE TRASPÀS". Per poder escalar-la només necessitarem sis cintes i les reunions. El grau no es obligat en el primer llarg, però si en els dos darrers. La roca és d'allò més bona, l'unica pega és el traçat discontínuo, malgrat tot, va buscant les parts més escalables d'aquesta caòtica paret. Nom escrit al peu de via.

1r llarg: IIII, V. A0, V, II i III, 2 parabolts en uns 20 metres
Comencem encarant-nos a la placa vertical de sobre nostre on son ben visibles el dos parabolts. La placa és d'escalada fina i molt vertical. Si no anem fins en V+/6a, podem fer un pas d'A0. Del darrer parabolt, sortir lleugerament per l'esquerra i tot seguit, gaire be caminant i en diagonal a l'esquerra, arribarem a la reunió d'un parabolt i un espit.

2n llarg: IV, IV+, V i IV+. 6 parabolts en uns 20 metres
Sortim recte de la reunió i els parabolts ens indiquen el camí a seguir. Anirem escalant per placa i ressalts verticals. Passos bonics i de roca molt bona ens portaran a un relleu on muntarem la reunió.

3r llarg: IV, III, II i V/V+, 4 parabolts en uns 20 metres
Comencem per l'esquerra de la reunió en vertical i després fent un petit pas de flanc a la dreta entraem en un terreny molt facil fins a arribar als peu d'una placa vertical. Escalem la placa fina i vertical on trobarem tres parabolts. Els còdols son petit i molt bons. El darrer pas en obligat i un cop fet, muntarem la reunió i final de la via.

Pel descens podrem baixar caminant per la dreçera de Fra Garí fent una petita desgrimpada i de seguit ja serem al camí. També podem rapelar la via però jo no ho recomano.

Bona via per una matinal i també per conbinar-la amb qualsevol via del voltant i començem l'any amb una via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

Via del DIEDRE (?) a la Paret de la Codolosa. Montserrat

Dissabte 30 de desembre de 2023

Tot i que he sortit d'un fort refredat, al final m'animo a fer la darrera sortida de l'any. Serem quatre i decidim anar a la Codolosa, a mi ja m'està prou be, poca aproximació però ja de camí decidirem quina via fer. Fa uns dies parlant a crits desde diferents vies, un company de la UEC de Sants que feien la via del DIEDRE a la Codolosa m'espicaba que estaba prou be, via per assegurar-la i de grau "amable" i de camí a la Codolosa ens decidim d'escalarla.

La via, sembla ser, que te uns quants anys, hi han burins vells i bastants tacs de fuesta en molt mal estat i que en el meu cas, no vaig "xapar" cap, alguns ponts de roca i uns quants parabolts de 8mm. i espits que en el darrer llarg, deuen ser d'un altre via. Una via que ens ha sorprés bastant, tot pel fet d'autoprotegir-la i que de dificultat no passa de IV+. La via es a l'esquerra de la ALIMERA i comença en un diedre ben visible i nom escrit al peu.

1r llarg: IV i 2 ponts de roca en uns 30 metres
Començem escalant pel diedre amb còdols generosos, anirem trobant tacs de fusta totalment obviables i poden autoprotegir-nos amb friends i tascons molt fiables. Anirem trobant petis ressalts i al cap de 30 metres arribem a la reunió. El diedre en un pel brut de terra i herbes.

2n llarg: III+, IV+, IV i IV+ i 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa tombasa i molt fàcil en direcció al visible diedre. En el llarg trobarem tres expansions distats entre elles. El diedre és un pel més exigent que en el primer llarg però podrem protegir-lo al gust. Els darrers passos per accedir a la reunió, els farem sortints del diedre i pujant per una placa/esperò i en una petita cornissa mutarem la reunió.

3r llarg: IV, III+ i IV, 3 espits un d'ells sense plaqueta i una reunió intermitja en uns 25 metres
SOrtim de la reunió en vertical i tot seguit flanquegem a la dreta per esquivar un desplom, seguim per placa i arribarem a una reunió que la deixem estar i seguim. Trams de roca un tant mediocre per placa tombada i arribem a un ressalt que superem sense dificultat i arribarem al final de la via.

Pel descens podrem baixar rapelant per qualsevol via de les properes però per a mi, millor baixar acostant-nos a la drecera de Fra Garí que en poc mes de mig hora serem un altre cop al començáment del camí.

M'ha sorprés molt aquesta via, tant per la roca com pel traçat i el fet de poder assegurar-la, cosa poc habitual en Montserrat. Ens acomiadem de l'any podent fer el que ens agrada... i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera, amb en Jesús Rodríguez i l'Agustín Perez.

Via INTEGRAL MIRANDA DE FRA GARÍ entran per la via MÒNICA a La Codolosa. Montserrat

Recorregut discontinu poc atractiu, amb trams escalables amb roca bona en general. Ideal si anem amb escaldors novells o gent que escala poc. La via la trobarem a la part esquerra de les vies de la paret de la Codolosa , al costat dret de les vies Any de Trapas i 29 de Febrer . Hem començat per la via Mònica

1r llarg: IV, 4/6 expansions en uns 30 metres
Pugem en vertical per roca molt bona i seguit els parabolts arribaem a una reunió. La passem i seguim fins que la dificultat decau molt i muntem la reunió.

Ara farem un canvi de reunií i seguirem per l'esquerra caminanr per una mena de feixa fins arribar a un esperò i que a pocs metres del terra trobare la reunió.

2n llarg: IIV, un clau en uns 20 metres
Pugem per l'espreró tombat  amb roca en algun tram a controlar fins a arribar a un ressalt on trobem la reunió

3r llarg: IIV i III, dos claus i un parabolt en uns 20 metres
Superem el resalt sortin de la reunió i continuem per l'esperò fins a arribar a un altre ressalt on muntem la reunió.

4t llarg: IV, III i IV, un parabolt en uns 40 metres 
Superem el ressalt i seguim per plaques tombades. Aqui ve quan es lia la cosa. Nosaltres hem continuat per un altre esperó a la part esquerra i un cop a dalt i caminant, fem un petit descens i arribem al torreó final de la via. Hem muntat una reunió en una soca seva i vella.

5è llarg: III, V/A0 i IV i un pont de roca i tres parabolts en uns 15 metres
De la reunió anem a cercar una fissura amb un pont de roca. En enfilem en vertical amb passos difícils no obligats fins que sortim un pel a la dreta i arribem al cim del torreó muntant una reunió d'un sol parabolt que hi ha al terrra i final de la via.

Pel descens baixarem per l'esquerra mirant a collbató i de seguit passarem pel quart llarg desgrimpant per una canal que amb marques grogues en portarà a la drecera de Fra Garí i en poc més de mig hora serem al camí.

Via nova per la "cole" pero un tant prescindible i amb poc interés.

Escalada realitzada per:  Vicenç Nin i Joan Prunera

Primer llarg de la via Mònica

Entran a la R3

Darrer llarg

Arriban al final de la via

Final de la via

Via DEL NIL a la Cinglera dels Esqueis al Santuari de Corbera

Després de temps, tornem al Santuari de Corbera per aprofiar el dilluns i fer una matinal. La idea era repetir alguna via però tot arribant, veiem el nom d'una via escrit a la roca a l'extrem esquerra de la cinglela amb el nom NIL. Busquem per internet però no ens aclareix gaire, ni el grau ni els expansions i decidim ficar-nos a veure que surt.

És una via com de tantes que hi ha en aquest sector sud, en la ja molt matxacada cinglera. Passatges bonics amb passos verticals i atlètics sense superar mai el IV+. Molt bruta de terra i amb algún pas a controlar la roca. Bona obció per convinar-la amb alguna del voltant.

Via tota equipada amb les reunions rapelables, És recomenable, fer tres  ràpels de 25 metres per que no sen enganxin les cordes.

1r llarg: IV+ i IV, 5 parabolts i uns 23 metres
Començem superant un bloc i seguirem seguin el parabolts amb passos verticals pero de roca molt bona. Arribarem a una cornissa de terra còmoda i muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+. II, V i IV, 7 parabolts i 25 metres
Sortim lleugerament per lèsquerra vers un ressalts. Arribats al segon parabolt superem pel mig el ressalt i tot just un parell de passos a la dreta trobarem un parabolt amagat. D'ell penja un cordino que el fa visible. Seguim, ara amb molta facilitat fins a arribar a una roca en forma d'esperó amb tres expansions. Superem l'esperó i ja entrem a la reunió.

3r llarg: III, II i IV, 4 parabolts i 25 metres
Llarg de tràmit no gaire vistós en que el més interessant és a la part final. no pujar a l'agulla, si no, per les roques de la dreta i fent reunió a la via JOAN FRANCESC i final de la via.

Escalada curta i divertida, un tant bruta de terra però que es deixa fer sense cap problema. No esperava fer una via nova però no ha estat així , doncs via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Cresta X-Strats, Sant Llorenç de Montgai

L'altre dia vaig veure una "pilulada" en el blog de http://escaladaperatontos.blogspot.com/, una ressenya d'una aresta que no tenia nom ni dades dels aperturistes a Sant Llorenç de Montgai. Em va picar la curiositat i vaig veure que era prou interessant. Assegurada mínimament però encarada al Nord, tot i axí, ens disposem a anar-hi. Al ser una via a la cara Nord, vem trobar els dos primers llargs molt humits i com que la via, en algún tram es molt terrosa i sovint envoltada de boira al matí, els "peus de gat" vàren quedar ben bruts de fanc; tindrem que escalar amb una mica de cura per no patinar. Els del blog la van batejar com a Cresta X-Strats a l'espera de que algú s'adjudiqui l'autoria. El nom sembla ser que ve del tercer llarg per les estratificacions obvies.

Per accedir a la via, prendrem el mateix camí que per anar a la Cresta de la Coma d'en Gelis, deixant el vehicle a al vora del pont que creua el pantà i després de camirar 15 minuts arribem al peu de via. La cresta es molt evident des de tot el camí.

1r llarg: IV, i II  1 parabolts i dos sabines en uns 25 metres
Començem a peu de camí i pugem per roca inestable tota l'estona. Des del camí sembla més fàcil. En uns blocs inestables trobem el parabolt que ens assegura el pas més difícil del llarg i un cop superat entrarem en una zona terrosa i bruta on tindrem escalar amb cura fins a arribar al peu de la paret on muntarem la R1 als peus d'un diedre vertical.

2n llarg: V, IV+ i IV 3 parabolts i un parell de sabines en uns 30 metres
Sortim lleugerament per la dreta i entrem de ple en el diedre. A uns tres metres tenim un parabolt i amb passos difícils continuem pel diedre on podrem llaçar una sabina i més amunt un altre parabolt. Ara la dificultat decau i arribem a un altre sabina que la pujarem per l'esquerra i ja, gaire be caminant, arribarem a la reunió d'una sabina. Millor acabar de completar la R2 amb algún friend., dons la reunió es un pel pentjada

3r llarg: 3 parabolts, III, IV, V i IV i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i entrarem de ple en un llarg ben curiós. És tot estratificat i sembla més difícil del que en realitat és. Escalarem pel damunt d'un estrat ample sempre per l'esquerra. En el llarg trobarem quatre parabolts però podrem afegir flotants al gust. Son tres ressalts que tindrem que superar, essent el segón el més difícil ,que en el meu cas l'he fet empotrat. El darrer ressalt én més fàcil i ens portarà al final del llarg, als peus de la cresta.

4t llarg: 1 parabolt, IV i caminant en uns 5 metres de escalada efectiva
Aquest darrer llarg, pràcticament  és de transcissió, doncs només te un ressalt d'uns tres metres i la resta és caminant. Millor muntar la reunió uns metres abans del final de la cresta en una bona sabina. Arribar al cim és caminant.

Pel descens, caminarem fins el final de la cresta on trobarem una baga molt llarga envoltant un gran merlet que en permetrà accedir al ràpel després d'una petita desgrimpada. El ràpel sembla molt espectacular i aerí però son vint metres tant sol i que ens deixa a peu plà. Només tindrem que pujar pocs metres per arribar a un coll i seguir les traçes de camí i fites que ens duran al camí en uns 30 minuts.

Bona via d'aventura, molt humida i un tant bruta pel fanc i freda a l'hivern, però ideal per anar autoprotegint-la. Una bona troballa i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Començament de la via

El diedre del segon llarg

Superant ressalts del tercer llarg

Final del tercer llarg

Vistes des del tercer llarg

Arribant a la R3

El petit ressalt del darrer llarg

Final de via i ara si, ens toca el sol