Via CIRERER D'ARBOÇ al Torrent de Santa Caterina. Trobada Colectiva del C.E. Àliga

 Dissabte 21 de desembre de 2024

Com cada any, al Centre Excursionista Àliga, celebrem l'arribada del Nadal amb un sopar de carmanyola i que l'anomenem "Sant STAE" i així, l'endemà, tenim una excusa per fer una colectiva a Montserrat. A la paret de la Codolosa, ens hem repartit per tota les zona. Aquest cop hem fet cordada amb el companys Carles Ferre, L'Agustin Perez i jo i hem anat a la via Cirerer d'arboç al Torrent de Santa Caterina.

Per accedir al peu de via ho podem fer de forma molt ràpida desde l'ermita de la salut ujant pel Torrent de Santa Caterina i en 10 minuts serem a peu de via

La via son dos llargs de corda on el primer llarg el tindrem que acabar de protegir i el segon es tot equipat. Via ràpida prou assequible per una bona matinal. La via comença al costat un Arboç, arbre que dona nom a la via.

1r llarg: IV, IV+, V, IV+, V i IV+ 4 expansions i un pont de roca en uns 30 metres
Començem vers el pont de roca on de seguit arribarem a un ressalt i un cop superat ens troben un altre un xic més difícil. Continuem per l'esquerra arribant a una petita placa i entrarem en un bon replà on muntar la reunió. 

2n llarg: IV, V IV+, V i IV+, 6 expansions i 2 ponts de roca en uns 27 metres
Sortim en vertical a cercar dos ponts de roca i seguir per placa, que en algún troç és a controlar. Seguim recte fins a un ressalt i un cop superat entrem en una petita cornisa als peus d'un altre ressalt que el superarem per la dreta arribant al a reunió i final de la via.

El descens el farem en un sol ràpel de 60 metres o be amb dos de 30 metres

Via senzilla amb algún punt "picant", ràpida i que la podem conbinar amb qualsevol de les proximitats i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Carles Ferré i Joan Prunera

 

Via EL CHICO MOÑÓN a l'Agulla de l'Embut. El Montsec

Diumenge 15 de decembre de 2024

L'amic Ricard em proposa aquesta via a l'Agulla de l'Embut doncs jo fa temps que la tenia en les pendents, però en el segon llarg, tenia els meus duptes, tot i que en una ressenya que tenia la donaba de V+/A0. "Buenu", lo de V+/A0, a hores d'ara, ni el Ricard ni jo, ho entenem, però és el que corre per les xarxes. Jo tant sols he fet una via en aquest sector, la Montsiciana i el que anomenem Parets d'Ager, sempre se m'han fet molt feixuges les vies d'aquí. Així que hem deixo enganyar i cap a la via que marxem.

El segon llarg no estic capacitat per graduar-lo, però amb un estrep i la "tramposa", tot i així, no es fàcil. A primers d'estrep no arribes, a menys que facis metro noranta d'alçada. Va haber un punt que per sortir a la recerca del parabolt, en Ricard va fer un pas d'estrep amb un "totem" que val saltar fent un "saque" sense conseqüències greus. Ho va resoldre amb un tricam que si va aguantar. No cal dir el que jo vaig patir per recuperar el llarg. Tot i això vàrem sortir per d'alt.

Sortint d'Àger, prenem la carretera que puja fins d'alt de tot de la serralada. Quan siguem ben alts i havent fet uns deu quilòmetres de carretera, trobarem una pista en bon estat que surt a la nostre dreta i la seguirem fins arribar a un gran bloc després de la paret. Podem aparcar abans o després d'aquesta pedra en uns replans al costat de la pista i un corrior ben visible amb fites ens portarà a peu de paret en una mig hora escasa.

1r llarg: IV i V, 4 parabolts i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem per placa tombada fins a arribar a un ressalt. El superem i seguim escalant amb cura fins a una petita feixa als peus d'una placa vertical. Escalem amb dificultat la placa i tenim un altre pas dificil a protegir per entrar a la reunió en una cornisa còmoda al costat d'un arbust. La reunió es d'un clau, un espit i un parabolt un xic alts.

2n llarg: Ae+, V+, Ae+, 8/10 parabolts en uns 25 metres
Sortim per la dreta, ja fent us d'un estrep. Els pasos son molt llargs en un començament i curts pel mitg i que fent A0 arribes sortosament amb facilitat. En un punt allargan bastant i/o fas us d'una antena o, en el nostre cas, col.locan un tricam i fen un pas d'A2 segons el cap de corda. Seguim en Ae+ fins a arribar a la reunió en una petita cornisa.

3r llarg: V, IV+ i V, 3 parabolts i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim en vertical amb passos fins per placa. Seguim per una fissura ample vers un arbustos ho hi ha un pont de roca que ens porta directes a un fort ressalt. Superem el ressalt i amb tendència a l'esquerra pugem per placa difícil fins arribar a la reunió.

4t llarg: IV+ i IV, 1 parabolts en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra per placa vers una llastra. Seguim en vertical a cercar un parabolt i tot seguit per placa inclinada, ara més fàcil, per l'esquerra arribant a la reunió als peus de la feixa.

Pel descens el farem caminat pel cami molt evident i fitat o be rapelant la via doncs les reunions son rapelables. Optem per donar finiquitada la jornada i arrossegant les meus ossos adolorits fins el cotxe... i no va via per la "cole" i val a dir que: "tengui i no vuelvi".

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Via EL JARDÍ DE LES MENTIDES a la Paret del Grau. Coll de Nargó

Fa temps que volia fer aquesta via però els V+ hem feien dubtar una mica i sempre la comentave amb els col.legues però mai arrivàbem a bon port. L'amic Ricard em comenta d'anar a escalar i li dic que si i li proposo  aquesta via a la Paret del Grau. Com ell només a fet dues vies d'aqui i jo sols una, li sembla be. Així que aniré amb més seguretat que ell esta ben fort en grau!!!

Arribats a Coll de Nargó ,ens dirigim a Coll Piquer a la zona d'escalada i aparquem el cotxe. El matí es fret pero serà un dia d'anticicló i fara calor tot i se-hi al desembre. De l'aparcament al peu de via son 15 minuts i la via en qüestió està a l'esquerra i a tocar de la via Àfrica.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/02/via-africa-la-paret-del-grau-coll-de.html

1r llarg: IV+, IV i V, 6/7 i expansions en uns 25 metres
Comencem  a la part baixa d'una zona de roca conglomerada vermellosa. Escalem en vertical amb bones preses i tot seguit seguim per un esperó que ens portarà a un bon ressalt. Seguim i trobem un altre ressalt que el superem amb tècnica de diedre prou atlètic i que ens situarà en el tercer ressalt. Si l'ataquem pel mig, és molt difícils però si fem un pas de flanc a l'esquerra podem aprofitar un tronc tallat per possar el peu i superar-nos amb més facilitat i arribar a la reunió.

2n llarg: V, V+ i V, 7/8 expansions en uns 25/30 metres
Sortim per l'esquerra per situarnos a sota d'un ressalt vertical. El superem i continuem per placa bastant fina amb una mica de tendència a la dreta. Un cop superat això, entrem en un terreny fàcil però una mica brut als peu d'un diedre. Superem ara un ressalt ben fort per la dreta i deixant al darrere el diedre. Seguim per la dreta i en vertical fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V+, V, IV i V, 6 expansions en uns 25 metres
Comencem en vertical i superem un ressalt difícil (podem fer un A0) i continuem en escalada vertical superant diferents ressalts. En algún lloc hi ha roca a controlar . Arribem a una petita feixa i ens decantem a la dreta on trobarem un diedre. Aquí podrem posar algún tascó o friend per assegurar els primers passos per arribar a la expansió. Superem en bavaressa i placa els darrers metres fins a arribar a la reunió i final de la via.

Pel descens podrem fer dos o tres ràpels al gust, totes les reunions son rapelables.

Via molt recomanable amb una roca exelent a secepció d'algún tram curt dels dos darrers llargs i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Via PATRULLA CANINA, al sector de la Torre de Guaita, Corçà. El Montsec d'Ares

Dissabte 23 de novembre de 2024

Parlant amb el Joaquin Olmo a la seva botiga, em va comentar que fa un parell d'anys van obrir i equipar tot una sèrie de vies noves per la zona del Montsec, als voltants del poble de Corçà. Després de tres intents fallits i consecuents errors en escollir la pista correcte, a la fi vem poder trobar la pista correcte i on deixar el vehicle i arribar al peu de via. Jo, al estar un pel lessionat en la mà, vem decidir fer una via prou senzilla i aquest va ser el nostre destí. La via es sezilla i amb equipament auster, se la podria anomenar "l'aresta de la Patrulla Canina" per les característiques que te. A destacar només el segon i darrer llarg, els altres son de transsició. Podrem aparcar en un parell de llocs amb cabuda d'un parell o tres de vehicles. Al Costat d'uns camps d'oliveres, surt una pista que ens dura a una explanada d'ametllers i només tenim que seguir unes poques fites i ens portaran al peu de la via molt visible en tota l'estona.

Sis-cents metres abans d'arribar al poble de Corçà, hi ha una entrada d'una pista que ens durà practicament a 15 minuts de la via. Si no la veiem al passar, arribem a poble i reculem i de seguit la veurem, d'anada s'ens pot escapar de veure la pista, això és el que ens va despistar. Agraïa unes noies joves que amb el Wikiloc ens van ajudar a trobar la pista correcte!!!

1r llarg: IV 2 expansions en uns 15 metres
Començem per placa tombada i amb passos d'adherència pujem els escasament 15 metres de la placa i de seguit muntem reunió.

2n llarg: V, III i IV, 4 claus i una expansió en 35 metres
Sortim per l'esquerra caminant vers uns ressalt i tot una cresta.Seguirem tota l'aresta amb algún pas interessant, els darrers metres anirem per l'esquerra superant un petit ressalt i arribarem a la reunió

3r llarg: III i II una expansió en 35 metres
Sortim vers la cresta superant un parell de ressalts molts fàcils fins a arribar a la reunió al costats d'uns arbres

4t llarg: III i III, 1 expansions en uns 35 metres
Seguim la mateixa tònica però encara més fàcil que l'anterior llarg. Gairebe al final del llarg caminarem uns metres vers la dreta i en una canal, als peus d'una placa vertical ,munarem la reunió.

5è llarg: V i IV, una expansion un pont de roca i dues sabines llaçades en uns 30 metres
El millor llarg de la via. Ataquem la placa per l'esquerra fins arribar al parabolt. Sortim per la dreta i continuem ara ja més fàcilment. Arribarem a uns ressalt que, al meu parer, és millor fer-los per l'esquerra amb bones posibilitats d'autoprotecció. Practicament al final del llarg trobarem un pont de roca a la dreta i arribarem al final de la via. Només uns metres mén en davant veurem la reunió.

Pel descens, Podem fer sues coses: uns metren en davant veurem una nstal.alció que amb dos ràpel en deixen  a la cara est de la roca. Nosaltres em optat per baixar caminant. i que seguirem unes fites a l'esquerra que ens portaran  a la canal i tartera de baixada directes a unes ruines d'una masia. Son 15 minuts de baixada però una mica engorrosos.

Via sense gaires pretensions, només amb l'excusa de tastat una una zona nova, poder tornarem per tastar una altre via del sector i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via ELS PEDREGALS a les Roques de Masmut. El Matarranya

Diumenge 13 d'octubre de 2024

Fa molts anys que coneixia les Roques de Masmut, però al ser força lluny i vies poc equipades sempre ens decantavem per quedar-nos als Estrets d'Arnes. El mes de juny passat i remenant unes carpetes amb vies d'aquesta zona dels Ports que em van passar, vaig descubrir una via de poc grau i prou equipada i la vaig guardar per futures sortides i aquest cap de setmana hem coincidit tres. Malauradament el dissabte va estar plovent i va ser el diumenge que vem poder escalar amb un dia esplendit.

La via en qüestió es curta, de bona roca i equipada,  tant sols hem de portar 10 cintes de material. Els que no estem acostumats a las típiques "panzas rigleras" s'ens farà una mica més dificils els quatre únics passos que hi en cada llarg de corda però mai obligats, tot i així, es pot fer molt be tota en lliure.

De Pena-Roja de Tastavins prendrem la pista que porta al mirador de Masmut, arribarem a un plà on hi ha un dipòsit d'aigua i un metres més en davant una cruïlla. Prenem el cami de la dreta i arribarem a una corba on ja divisem les Roques de Masmut i podem aparcar el vehicle. Devant nostre surt un cami en forta pujada que ens situa en una zona oberta d'arbres i llavors flanquejan a la dreta en lleuger descens ens portarà, en poc menys de 15 minuts, al peu de via. La via comença a l'esquerra de la vistosa aresta. A la Dreta hi han més vies.

1r llarg: II, III, V i IV  9/10 expansions en uns 30 metres
Començem a pujar per aresta i rampa fàcil on hi ha moltes assegurances, A mida que pugem es fa més difícil i les assegurances allunyen un pel més. Entrarem en una placa força fina on anirem escalant cap a la dreta i de seguit trobarem la reunió sota un ressalt.

2n llarg: V, IV i III,  5 expansions i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim vers l'esquerra a cercar el primer parabolt en el desplom. Les preses son bones encara que semble que tenen que saltat, El segon parabolt esta amagat i no es veu fins que estas devant d'ell. Continuem en diedre i trobem un pont de roca. Ara continuem recte per placa i a mida que pugem decau la dificultat i muntem reunió en un bon replà.

3r llarg: IV+ i IV, 3 ponts de roca i 2 expansions en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra pujant un esperó fins arribar a un ressalt (panza). Superarem amb diedre el ressalt i a la sortida trobarem un pont de roca una mica vell. Un cop superat la dificultat decau força i arribem a la reunió.

4t llarg: IV+ i IV, 3 expansions en uns 1 5 metres
Superem per la dreta un tram força vertical i continuem per zona amb roca a controlar fins a un ressalt, el suprem en diedre que ens portarà a una sabina i final del llarg. Aquest i el anterior llarg, es poden encadenar amb un sol.

El descens el farem per l'esquerra fent un parell de desgrimpades (fites) i després per el camí de pujada. 20 minuts en total.

Via molt recomanable, que ens pot semblar curta, però que ens deixarà un bon regust i lloc nou i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Localització de la via

Primer llarg

La placa abans d'arribar a la R1

Superant la part més dificils del segon llarg

La primera reunió

Començant el tercer llarg 

Superant la panza

El darrer llarg 

Els darrers passos

Contra tot pronòstic, hem pogut escalar

Amb els apresturistes de la via (Sendero Límite)

Via DEL FERRAN a la Roca de la Coma, Abella de la Conca

Dissabte 5 d'octubre de 2024

Via dedicada al malaurat i estimat Ferran Guillén, membre actiu i col.laborador del Centre Excursionista Àliga.

La via és per "col.leccionistes" situada en un indret bastant solitari i salvatge amb molta vegetació com és típic en la regió. Està poc equipada però amb les reunions amb dos parabolts i anelles. Val dir que la segona reunió i la tercera estan ubicades en llocs il.lògics i amagades, doncs costa trobar-les. Ara amb la netega i substituint un tac de fusta per un clau que hem fet a la via, crec que ara no sera gaire difícil trobar les reunions.

Per accedir a la via sera el mateix que per anar a les vies Un gran dia, Gutierrez "lo puto amo" o Lo Gall Pinto. Un cop a prop d'aquestes vies, seguirem pujant fins el coll el "Pas de Finestres" ben visible. Un cop al coll, procurarem divisar la via i descendir fins al fons de la coma i remuntar-la tot fent valer "el raro instinto del hombre blanco". També hem afegit més fites a les que habien. En total, un hora d'aprocimació.

1r llarg: III, IV, IV i III, neta i uns 25 metres
Començem pujant per grades fàcils fins un gran bloc que el superem amb oposició. Seguim vers un altre bloc que el superem també amb la mateixa tècnica i tot seguit per placa, arribem a una feixa boscosa i caminant a la dreta arribarem a la reunió.

2n llarg: III, V+, V, IV+, IV i III, un parabolt, dos claus i una sabina amagada amb un cordino en uns 25 metres.
Sortim per l'esquerra de la reunió a cercar l'expansió, amb uns pas fi i vertical cerquem un pitó (aqui habia un tac de fusta que l'hem sustituit per un ferm pitó) i seguim recte amb tendència a la dreta per una placa. Flanquegem a l'esquerra i trobem un altre pitó que ens portara a un diedre. Superat el diedre, pujem per placa fàcil fins a un replà força còmode. Aqui seria el lloc ideal per la reunió. La reunió la tenim cinc metres amunt en un lloc totalment il.lògic i amagat. Ara i després d'una neteja, crec que serà més visible. Una "F" picada a la roca indica el començament de la via.

3r llarg: IV, IV, II i III un clau i dos ponts de roca en uns 40 metres
Ara per accedir al tercer i darrer llarg, aurem de desgrimpar uns tres metres per accedir a l'esperò. En un començament la roca és a controlar fins a un clau, de seguit millora i proseguim per l'esperò fins a un ressalt assegurat per un pont de roca. Arribarem a un bon replà on hi ha un altre pont de roca. Des d'aquest punt pujar en vertical per blocs facilment i arribar a la reunió amagada a sota d'una gran alzina. Val a dir que la reunió també esta en un lloc del tot ilógic. Uns tres metres per sota sria ideal.

Pel descens, nosaltres hem fet només dos ràpels però es poden fer de reunió a reunió. Com la R2 és ubicada pel damunt de la cornissa tindrem que fer "malabarismes" per arribar. Al meu parer, es tindrien que modificar les reunions R2 i R3 i quedaria més ben aconseguida la via.

Via recomanable en el seu grau amb possibiltats d'auto-protecció però només per "col.leccionistes" i via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera, membres del C. E. Àliga.

Situació de la via des del Pas de Finestres

Accés del parquing a la via

Pic du Taillon 3.144 metres des del Col de Tentes. Alts Pirineus

Dimecres 28 d'agost de 2024

L'any 1979 va ser el primer cop que vaig estar a la Vall d'Ordesa on un parell d'amic ens vem engrescar en fer els que seria per primer cop un 3.000. En aquell juliol de 1979, vàrem arribar a la Bretxa de Roland i els companys van dessistir de pujar al Taillon i vaig tornar amb la "cua entre cames". L'any passat amb el Vicenç vàrem decidir fer La Torre de Marborè, el Casco i el Taillon però la cosa es va quedar només am la Torre de Marboré. Asseguts en el sofà i mirant el mapa, tot és molt curt i fàcil...

Aquest cop decidim anar-hi però desde Gavarnié partint des de el col de Tentes per estalviar-nos tot el desnivell des de Bujaruelo, son molt quilometres de carretera per França però aixó ho vem decidir.

Dormirem al refugi de la Grange de Holle que és molt a prop de Gavarnié, refugi que per cert esta molt be.

Sortim del refugi de la Grange de Holle a les set del matí i arribem per carretera fins el Col de Tentes en uns vint minuts on enim un gran aparcament. Prenem la carretera asfaltada fins al Puerto de Bujaruelo, on pròpiament comença ja l'ascensió. Començem pujant per l'esquerra (cartell indicador al Refugi dels Sarradets) per pujada suau, travessem tota la paret nord del Taillon fins arribar on baixa la torrentera del poc que queda de la glacera del Taillon. Pujada empinada on tindrem que travessar la torrentera amb mes o menys dificultat i amb forta pujada i ziga-zagues, arribarem al col des Sarradets i en pocs minuts al refugi. Davant nostre, ja trenim l'imponent Brèche de Roland. Parada per fer un petit descans, hidratar-nos i començem la pujada a la bretxa. El camí es marcat. Pujem per una tartera que de principi puja vertical i després en diagonal a l'equerra fins a arribar a un petit llac gelat. Trobem una mica de neu per atacar la pujada a la bretxa però sense gaire dificultat, nomes uns quant passos verticals però fàcils per ressalts de roca i en poca estona arribem a la bretxa. Descans obligat per admirar el paissatge de la vesant espanyola. Ara seguirem vers ponent travessant tota la Punta Bazillac (travessia molt llarga i monòtona) fins el Doigt de la Fausse Brèche (El Dedo de la Falsa Brecha) i que també farem una parada obligatoria. Davant nostre tenim la mole imponent del Taillon que començem a pujar per carena i despres per zigue-zagues i tot seguit per una llarga diagonal ascendent fins arribar al cim. Vistes espectaculars de tot el circ de Gavarnié i tota la carena divisoria del macis del Monte Perdido. 

El descens el farem pel mateix lloc de pujada desfent tot el camí pujat. 

Sense parades, hem trigat sis hores i deu hores i dinou minuts en total amb un desnivell de 944 m, i uns 15 km de recorregut. 

Ascensió llarga sense dificultat però molt llarga i el darrer 3.000 del Pirineu que fa el número 30 dels que he pujat. Per fí l'he pogut pujar despres de 45 anys!!!

Ascensió realitzada per: Santi Guerra, Vicenç Nin i Joan Prunera