dimarts, 4 de febrer de 2014

Via Àfrica a la Paret del Grau. Coll de Nargó

Diumenge 5 de gener de 1714/2014
La meva ressenya
Tot començant l'any, m'he trobat, podríem dir, mandrós o poc motivat per reprendre el blog amb les noves escalades de l'any. No se si te a veure amb la conjuntura social que estem vivint o que em trobo un pel "saturat"... no ho se, el cas es que aquest matí he senti curiositat de com estave el blog, que fa un mes i escacs que no el miro, i m'he motivat. Passaré a descriure la primera escalada de l'any, que ja toca!!!

La Montse, el Jordi-Joan i jo decidim anar a fer la via El Cap i el Passarell a Montanissell, al Single del Repetidor. En Jordi i jo ja l'hem fet i es una via que a la Montse li agradarà, però ja sortint del Poble de Coll de Nargó veig que te tots el números de estar força nevat. Un cop arribem al coll de Boxols les meves sospites es fan realitat en contra de l'excés d'optimisme del Jordi-Joan. Tota l'aproximació nevada i la paret mullada per la neu desfeta. Que fem? El Jordi-Joan fot mà a les noves tecnologies que es tan aficionat i des de l'andròmina iPhone o no se que carai es, comença a remenar lloc on anar, no estigui nevat i sigui a prop . Res de res tot es molt lluny i el que tenim més a prop es la paret del Grau que es al mateix poble de Coll de Nargó. El cas es que no tenim ressenyes... però tenim l'andròmina del telèfon-ordinador-càmera de fotos i un munt de coses mes i trobem la via Àfrica, la més senzilla de la zona però no vol dir que sigui fàcil. La primera ressenya que trobem es la de l'Escalatroncs, com es habitual i que diu: equipada amb parabolts i de compromís baix... mentidaaaaaaa!!! vaja, al menys per nosaltres... si de fet es equipada però si no volem passar "cangüel.lo" porteu friends i tascons i bagues per sabines i ponts.

Com arribar a la via, es tant evident, que si teniu una mica més de "llums" jo, no us costarà gens de trobar el peu de via. Des de el mateix poble de coll de Nargó es pot veure la paret del Grau i les agulles.

1er llarg: IV, V (V+?), V, IV, V i IV, quatre parabolts en 25 metres
Comencem al costat esquerra d'un diedre un pel humit fins sota un desplom on trobem el primer parabolt força amunt. Costa una mica superar el sostret. Jo he trobat un V+ però en percepció meva. Un cop el superem, anem en tendència a l'esquerra fins unes cornises per continuar per la dreta per un diedre tombat fins un altre ressalt. en aquest tramp podem posar friends, tascons i un pont de pedra arribant al tercer i ultim parabolt de l llarg. La reunió la farem en un bon replà als peus d'un mur vertical.

2on llarg: V+, V, IV+, V i IV+, tres o quatre parabolts en 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra. Hi ha distància entre assegurances i tindrem que protegir alguns passos per no passar gaire por. Realment he trobat difícil el principi del llarg, això si, la roca es de primera. Un cop superem el mur, arribarem a una placa llisa i un xic tombada on podrem emplaçar algun friend abans de "xapar l'ultim parabolt del llarg. La reunió, un pel penjada, la farem sota d'un desplomet còmodament.

3er llarg: IV, III, IV, IV+, V, IV i V (V+?), 5 parabolts en 35 metres
Sortim de la reunió fàcilment per la dreta fins una mena de canal un pel trencada (comte amb la roca) fins una placa vertical prou llisa. en oposició entrem a la placa i al poc arribem a un ressalt assegurat per un parabolt. Un cop superat per una mica la dificultat fins una cornisa on hi ha un arbre gruixut i encetem de nou una nova placa força difícil i mantinguda assegurada per dos parabolts.

Per baixar de la via farem dos ràpels. Un fins la segona reunió d'uns 35 o 40 metres i després un altre fins el terra.

La via m'agradat força tot i que la he trobat una mica "justeta" de grau, no se si seran els torrons i els àpats de Nadal, o els anys... o jo que sé!!! En fi, bona via per perdre el matí. Tinc que tornar-hi per gaudir-la una mica més del que ho he fet avui.

Una via nova mes per la cole.

Escalada realitzada per: Montserrat Perez, Jordi-Joan Garcia i Joan Prunera


Com podeu veure, la paret mullada i l'aproximació nevada

L'evident aproximació cap a la paret del Grau

El primer llarg
La Montse al final del primer llarg
En Jordi-Joan al principi del segon llarg

2 comentaris:

  1. Tomo nota para cuando este por allí cerca mirarla pero sobre todo felicidades por la via

    ResponElimina
  2. Hola Joan, dons sí, pensava, que li passa a aquest home que no publica? content de veure que continues animat i amb ganes d'enfilarte. La Paret del Grau pròpiament no hi he escalat mai, sí a la zona d'esportiva, pe`ro amb mals records, és on em vaig lesionar!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.