Vies TUAREG i ANTONIA VILASECA VILALTA a la Doble. La Plantació

29.01.2012

La idea d'aquest diumenge era molt diferent del que vàrem planejar en Joaquim i jo. El cas es que quan surtim del cotxe, al parking del Monestir, vem cambiar d'opinió de cop. El termòmetre marcave 2º C i corria un "airet geladet" que no era res engrescador. Be, ja hi erem al Monestir, que fem? Anem a Gorros o a la Plantació? Ja veurem. Arribem a l'estació inferior del Funicular de Sant Joan i vet'aqui, tancat per revisió anual, dons a caminar s'ha dit!

Pujant pel camí cimentat fins a Sant Joan, optem per anar a la Plantació i fer una via dels germans Masó a la Doble que jo fa temps que la vaig fer, així en Joaquim farà una via nova. El sol no llueix gaire i s'està tapant per moments però sembla que no plourà, ja veurem en que queda tort això avui...

Arribats a peu de via el sol escalfa una mica i sembla que el dia s'aguantarà. Devant nostre tenim la vertical aresta del primer llarg. Recordo que al costat hi ha un altra via dels mateixos Masó. Quan acabem amb aquesta podriem fer la seva veïna, no? Be, ens posem a la feina.

Via Tuareg
1er llarg III, IV i V 5 espits i 40 metres.
El començament es una mica trencat i l'espit està força lluny, on es redreça l'aresta. Puc possar un parell de friends abans dels espits i continuo vertical per uns còdols petits i cantelluts amb un grau que va pujant de dificultat fins arribar a la reunió que farem en una petita cornisa per sobre d'una sabina.

2on llarg 1 espit i 35 metres
Sortim de la reunió verticalment pero més fàcil que al primer llarg i també amb molt bona roca. Pasats un metres de l'unic espit de la tirada la cosa ja s'inclina força i pugem amb facilitat. No hem trobat el clau que indica la via però podem possar un merlet molt bo. Arribant al cim la roca es torna dolenta pero de poca dificultat.

Ja som al cim i buja un vent gelat que ens esperona a buscar el rapel. Tindrem que baixar l'agulla principal amb un passos una mica delicats fins un collet. D'un pont de roca hi ha una baga que la podem fer servir per despenjar-nos, però això es a gust del personal. Tot seguit, remuntem un altra agulla fins el seu extrem nord on farem el rapel que ens deixarà en un collet. Recllim cordes i tornem a la mateixa agulla on tenim les motxilles i ens disposem a fer la segona via.

El primer llarg

El Joaquim poc abans d'arribar a la reuió

Començo a tenir fred, encara que faci sol!

El segon llarg

El cim!

Via Antonia Vilaseca Vilalta
1er llarg III, IV i IV+  dos espits i 45 metres
L'espit es veu força lluny però d'entrada no sembla difícil. Vaig pujant i no trobo res per possar i sort que arribo a l'espit, dons ja portave uns deu metres sense res i aquí la cosa ja cambia. després es tomba fins un ressalt on trobo el segon espit. Pas vertical on passat l'espit poso un friens del 0,25 i tot seguit fins que la roca ja es tomba i arribo a la reunió en una cornisa força còmode.

2on llarg IV i III un espit i 35 metres.
Aquest llarg es veu fàcil i al final tot apunta que la roca no serà gaire bona. Desde la reunió veiem un espit amagat que no es divisa facilment. Pujem per una mena d'esperó fins "xapar2 l'espit. després facilment fins que a pocs metres abans d'arribar al cim la roca estorna molt dolenta i entre terra i sabines arribem un altre cop al cim.

Ara només ens resta tornar a fer el mateix d'abans i per avui ja hem tingut prou, dons começa a fer fred de valent i s'està encapotant una mica. Be, no ha sortit el dia tant malament com creiem i hem pogut fer un parell de vies en un lloc molt solitari. Es curiós, avui només hem vist una cordada a la Comez-Xalmet, de camí a la Plantacio i a la tornada, un altre a la Rantanplan. Avui ha fet molt de fred!!!

El primer llarg de la via Antonia Vilaseca

En Joaquim al segon llarg

La codolosa, via dels Indignats. Matinal "escopetejada"

21.01.2012

Avui dissabte farem una matinal dons les obligacion familiars ho recomanen. La via serà la Indignats envlavada en un troçet de paret que queda lliure a la popularísima Codolosa. La via es oberta per l'amic Joan Asín, on hi ha alegria en els tramps de IV i un 6a que segons ell es pot fer en Ae. Ens juntem en Joan Marc, el Guillem, el Joaquim i un servidor on faem dos cordades.

Quan arribem a peu de via veiem que, com ja m'han advertit hi ha aire entre assegurances. El meu pensament ere de fer jo el segon llarg però en Joaquim prefeeix fer-lo ell dons hi han dos parabolts ben seguits.

1er llarg IV, IV+ i V- 4 parabolts i 30 metres
Desde sota es veu una mica "heavy" el llarg però a mida que pujes es torna més "humana", amb bona presa de mans però un xis bruta per la terra que hi ha. En Joan Marc va darrera meu però en el segon parabolt li salta una presa de mà i pica a la cornisa i s'enressent una mica al taló. Jo mentres tant, ja sóc a la reunió i veig que el relleva en Guillem.

2on llarg IV Ae V- i IV 4 parabolts i 25 metres
Surt en Joaquim una mica nerviós pentsant en el 6a pero un cop arriba als parabolts posa un estrep per arribar a una llastra on pot posar un friend i un pont de pedra. Continua, ara més tranquil, per plca amb còdols agraits fins la feixa on muntem la segona reunió. Jo desde la reunió veig molt factible poder intentar-lo en lliure i em surt tot el llarg net. No se si es 6a, em costa graduar de segón i ho indria que provar de primer. Un altre dia...


3er llarg V+ i IV 6 parabolts i 25 metres
Aquest llarg es una mica de tràmic. No es gaire agrait sobre tot l'últim troç que es molt forçat i la roca no gaire bona. El V+ també em surt net (tindré el dia inspirat?) i monto la reunió al cim de la roca o paret i al cap de poc ja som tots quatre al cim. Amb tot això a l'ermita de la Salut es monta un "xirigall" d'una, sembla ser, festa d'aniversari que espantave fins hi tot les cabres. No sé si tornaran a fer niu les suposades aus protegides de la muntanya en aquest zona... de veritat un escàndol brutal!

Dos rapels per la mateixa via i tots un altre cop a vall... i cap a casa que fem tard. Via ràpida per una matinal i si no fos per lo bruta que era la roca m'hages agradat més. Assegurada amb petites excursions entre asegurances per passar una mica de neguit i el grau ben trobat. Una més per la cole.

El primer llarg

El segon llarg

Preparats per rapelar tota la via

Una Locusta migratoria, que atònita, no ens treu l'ull de sobre... poder estave acollonida pel xivarri de la "festa" (fotre)

Circ de Cambra d'Ase - Corredor Gigoló

15.01.2012

La meva resenya, molt personal...

El dijous, en Joan Marc em proposa fer aquest corredor, dons uns quants de la UEC de Sants marxaran a les 5.00 h. del matí del diumenge desde Collbató... començo a "babejar", tinc un fort "monu" de corredors aquest any. Mentre em faig la "película" caic del cel i penso: a les cinc del matí!!!, son bojos aquets romans!!! Ràpidament truco al Joan Marc i sort que som grans i encara ens queda una mica de seny i sense mes miraments, quedem per sortir el dissabte a la tarde i dormir al refugi-xalet de la UEC a la Molina. Estic una mica constipant però pot més la dependencia de neu!


Ens llevem a les 5.30 h. i ja tenim l'esmorzar preparat al Xalet. Suc de fruites, embotit i formatge i la es 6.00 h marxem. Em quedat a les 6.45 h a la rotonda de la frontera amb l'Oleguer, el Bernat, el Xas i el Raimond i pararem una estona en l'únic bar obert que hi ha a la frontera, dons els nois volen pendre alguna cosa abans d'anar a les pistes d'esqui d'Eina. Surtim de la Catalunya dominada per espanyols i ens endinsem en la Catalunya dominada per francesos i a les 8.10 h ja carregats amb tota l'infanteria ens dirigim de cap al Circ de Cambre d'Aze. Per tot el Pirineu Oriental hi ha molt poca neu i no tinc molt clar en quines condicions de neu estarà el Gigoló. En Joan Marc i jo anem fent al nostre pas, que es bastant lent, i així deixem al jovent que vagi obrint traça i a les deu en punt arribem al circ. La visió del corredor es al.lucinant. Es veuen força resalts però semblen prou assequibles, el que no em queda molt clar, es la sortida, dons diuen que es força dreta i difícil d'assegurar.


Mentre el quatre companys que ja s'han col.locat els crampons i es dirigeixen a l'entrada del corredor, en Joan Marc i jo fem el mateix. Ens costa d'arribar dons ara comença a empinar-se. en una roca plana ens vestim de "romanu", treiem la corda els piolets i ens posem el material. L'ambient es fret, molt fret. Estem a la cara nord. El corredor està en condicions gairebé perfectes, la neu dura en el ressalts compromesos i més verticals. Anem encordats en doble a 30 metres i pujem en ensamble fins arribar als ressalts on montem reunions. Fins i tot he posat pitons que feia un munt d'any que no ho feia... al.lucinant! Quan estem a mig recorregut del corredor veiem que els company ja estan a dalt i ens diuen que l'ultim troç, més vertical i amb una sortida de roca en IV es força factible. Muntem reunió a l'entrada del ressalt i ens encordem en simple a 60 metres que serà suficient per arribar a dalt de tot. En Joan Marc em passa tot el material i em disposo a fer l'ultim atac. Tinc un parell de passos en mixte, que els supero amb facilitat i devant meu tinc tot una pala de neu dura de entre 55º i 60º. Els companys al cim, ens miren i fan gresca, cuidadin cuidadin que encara no soc a dalt!!! Trobo un resalt on podrie posar un friend gros... però no els porto, miro de emplaçar un pitó que no queda gaire fi i continuo canal a dalt. Ara estic al resalt final on a la base de la roca poso un friend que queda molt bé i amb tres pasos en roca ja soc al final, on els companys m'estàn esperant. Asseguro al Joan Marc i en poc més de vint minuts ja som tots a dalt.


Encara ara, estic "flipant" de lo maco que es aquest corredor i amb les condicions excel.lents en que ho hem trobat. Feia tres anys que no podia escalar un corredor d'aquesta categoria i tant a mi com als altres, baixem molt contents de l'escalada. Baixem pel canto de ponent del cim dirigint-nos capa l'estació d'eski i "deunidó" el troç que ens queda. Fets pols, en Joan Marc i jo, però amb un sumriure d'orella a orella, baixem (els últims) fins on tenim el cotxe. Per unanimitat decidim tornar pel Túnel del Cadí, que encara que val la friolera de 12,26 euros els pagarem agust i cap a casa amb un corredor nou a la butxaca per la cole...

En Joan Marc al primer ressalt

En Joan Marc al segon ressalt

En mig d'un ressalt, no se quin era

Pujant a "l'ensamble"

En Joan Marc al mig del corredor

Encarant l'ultim llarg

El companys en van fer aquesta bonica fotografía

En Joan Marc al mig de l'últim llarg

Aqui tota la "penya" pendents d'en Joan Marc

El components de "Al filo del ridículo"

via El Caçador de Mamuts al Barretet

07.01.2012

Quedo amb el Guillem per anar a fer la primera via del nou any i també s'apunta en Joaquim. La meva idea, en un principi, era no caminar gaire i quedar-nos per Collbató, però decidim anar a fer una via que feia molt temps que tenia ganes de fer, la Caçador de Mamuts, a la Plantació. No tenim ni idea per on està a questa agulla i tindrem que confiar amb el nostre instint.

Prenen el "cavall de ferro" que ens durà a Sant Joan i d'aquí anirem caminant fins el desviament que ens portarà cap a la Serra del Pollegons. Mirant els croquis de la Guia de la Plantació anem fixant-nos amb la forma de les agulles i no ho tenim gaire clar. Situats devant del Porró, enfilem una canal amunt en direcció al que creiem que podria ser l'Agulla del Barretet. Al cap d'una estona de pujar i pujar, arribem al peu de via... renoi, l'hem trobada a la primera! Son a la vora de les dotze del migdia i la via es curta, 50 metres però força difícils pel nostre nivell... però ben assegurada.
Ens turnarem els llargs, en Guillem el segon i jo el primer.

1er llarg V+ 7 parabolts i un pont de roca i 25 metres
La primera per a mi i ja d'entrada sembla fàcil arribar al primer bolt però, res més lluny de la realitat, al menys per a nosaltres... recte no puc i en veig obligat a pujar una mica a l'esquerra del seguro per poder xapar-lo. Després vas pujant per roca fantàstica i molt agraida fins un ressalt on hi ha un pont de roca i un xic més a munt un altre parabolt. Després, en tendència a la dreta, pujem per bona roca i amb dificultat moderada fins la reunió que la farem en un bon replà als peus d'un diedre.

2on llarg V+ o A0e 5 parabolts i 25 metres
Ara surtirà en Guillem. En aquest llarg la dificultat es més mantinguda, però pots fer trampes més fàcilment. Entrem per un diedre vertical i amb molt bon canto, seguim per placa fins on gran bloc de pedra que si volem el superem en A0e pel mig. Un cop superat, flanquejem a l'esquerra fins una fissura una mica trencada on podem col.locar un friend o tasco i superant-lo, ja som al cim. Bonica agulla on tenim una vista fantàstica del bell mig de Montserrat... proposo fer alguna cosa més però els companys ja estan satisfets i diuen que per avui ja hi ha prou. Jo m'he quedat amb ganes de tibar-hi una mica més... Curta escalada per una aproximació llarga però val la pena pel entorn i la roca de la via.

Ara toca rapelar d'una arrel prou sólida, tot i que fa una mica de "cangel.lo"... en fi, es el que hi ha, i en uns 40 metres ja som al peu de via. Retornem de nou al camí de Sant Jeroni i acompanyem al Guillem, que ell baixa amb el funicular i en Joaquim i jo caminant al Monestir... una agulla nova i una via nova per la cole i cap a casa.

El V del principi de la via que tant en va costar de fer...

En Joaquim a mig primer llarg

El Guillem arribant a la primera reunió

Els primers passos del segon llarg

Sense comentaris...

La Cajoleta via Esquivabolas, l'última de l'any.

31.12.2011

Quina és la millor manera d'acabar l'any? per a mí, escalant. Ens juntem en Guillem i jo sense tenir cap idea i marxem cap a Collbató. Li proposo anar a la Cajoleta, a la via Esquivabolas que feia tems que la tenia entre les propostes. S'ha de caminar una mica però la via s'ho val i a en Guillem li fa gràcia.

Prenem el camí que puja al Coll del Mosset i en poc més d'un hora arribem a peu de via. El dia és anticiclònic i pujant ja em sobra roba. Amb el material possat, en Guillem em diu de que jo em faci l'ultim llarg que tinc més finura. Em poso a riure..., dons vet a quí qui m'ho diu això!!! Li farem cas al Guillem i començaré jo.

1er llarg II i III dos parabolts i 55 metres
Aquest es un llarg molt fàcil. Ens situem un xic a l'equerra de l'Aresta Brucs i pujem per terreny molt fàcil fins un parabolt a la pateixa alçada que l'Aresta Brucs. Cuntinuem, ara un pel més difícil (no us penseu, es III) fins trobar un altre parabolt abans d'arribar a la reunió. Llarg molt sencill on el primer tramp el pots pujar caminant.

2on llarg III+ i IV 5 parabolts i 45 metres
Ara es posa un pel més dreta la cosa però d'escalada fàcil fins els deu últims metres, molt macos i d'escalada vertical. Hem de vigilar una mica la roca dons hi ha llastretes una mica sueltes.

3er llarg IV i V 8 parabolts i 45 metres
Estem a sota de la gran "bola" enganxada al cap de munt d'aquesta roca i crec que d'aquí li ve el nom a la via. Surtim de la reunió en clara tendencia a l'esquerra fins el primer parabolt. En aquest llarg les dificultats estan concentrades en el tram vertical despres del flanqueix. Després, recte a munt amb roca molt bona i la nostra esquerra tenim un notable ambient i si mirem a la dreta, sembla que podriem sortir caminant. Continuem pujant amb roca franca i arribarem a la reunió abans d'assolir el cim de l'agulla.

Em trigat un hora en fer la via i ara asseguts dalt del cim, admirem el grandiós Montgrós i les esveltes arestes dels Plegs. Una visió fantàstica d'aquesta muntanya. Ara només ens queden dos rapels per baixar i en poc menys d'un hora ja som un altre cop al cotxe.

Nova via per la cole i última escalada d'aquest any, i a tots el "blogaires", que tingueu un bon any!!!

En Guillem al segon llarg 

El company a la segona reunió 

En el tercer llarg 

En Guillem arribant a la última reunió

A d'alt del cim, prenent el solet

La Saca Gran i l'Agulla dels Espeleòlegs

24.12.2011
Aresta Brucs o Cerdà-Riera a la Saca Gran o Agulla d'en Dionís

Encara recordo que va ser un 26 de desembre del 1982 quan vem pujar per primer cop, dos companys i jo, l'Aresta Brucs de la Saca Gran. Era un dia fret i molt clar, igual que avui. La vaig veure escalar temps enrere i em va captivar la visió d'una cordada ascendint per aquesta aresta. Han passat una pila d'anys i he perdut el conta de cops que he pujat per aquesta via. Ara toca fer-la amb en Vicens i en Guillem. Es una petita joia, dons el seu traçat es d'una llògica aplastant. De dificultat moderada i amb uns 70 escasos metres, ens farà gaudir d'una escalada típicamente montserratina i clàssica. Ens repartirem els llargs entre el Guillem primer i tercer i jo el segon.  

1r llarg: IV, IV+, IV i III+ un espit dos parabolts i un clau en uns 25 metres
Pujarem a l'esquerra d'un diedre, per placa, una mica relliscosa i aprofitant un espit de la via Estefani i ens situarem en una petita plataforma al costar d'una savina on hi ha un parabolt. Continuem per diedre força vertical fins un replà on trobem un altre parabolt. Continuem per diedre més obert fins que s'acaba i on trobem un pitó vell. Flanquejem ascendentment a la dreta fins la reunió en una estreta cornisa. Antigament, recordo, només habia com assegurançes, la savina, un tac de fusta i el pitó.

2n llarg: IV+, IV, dos parabolts i tres pitons en uns 22 metres
Sortim recte a munt desde la reunió i al poc trobem un parabolt. Continuem per placa fina fins un forat on trobarem un pitó vell. Superem el forat per la nostra esquerra i arribarem a un petit replanet on flanquejarem a la dreta i en una fissura en diagonal trobarem dos pitons vells junts. Continuem en tendència a l'esquerra on trobem un parabolt i així seguim fins entrar a la reunió en un gran replà.

3r llarg: II, IV, IV+ i III un espit i dos parabolts en uns 20 metres
Encarem el tercer llarg vers la caraterística llàmbria que hi ha a la nostra dreta, per terreny molt fàcil, fins situar-nos a sota de la mateixa. Trobarem un parabolt i un espit molt junts. Arribem a la llàmbria i la voltem per sota. Al final trobarem un altre parabolt i amb passos finets arribarem al cim de l'agulla.

El ràpel, d'uns 15 metres, el farem pel costat oposat a la via, on tindrem que desgrimpar un troç fins la instal.lació. Després baixem per una canal, ara en bastant mal estat, fins arribar un altre cop a peu de via.

Així de núvol era de bon matí...

En Vicens al primer llarg i arribant a la primera reunió

El segon llarg

En Vicens i el Guillem al segon llarg

Els tres a dalt de la Saca Gran

Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleòlegs

Com estem a prop i ens be de baixada, aprofitarem i farem  l'Agulla dels Espeleòlegs, que farà com 15 anys que no la pujo. Aquesta agulla es petita però molt esvelta i té una Aresta Brucs típica d'aquesta regió. La vaig pujar cap el any 1984 i degut a les poques assegurances que hi habien, era per a mí una escalada força difícil. Recordo que només hi habia un buril al segon llarg i rer més! Amb els anys li van posar espits (no gaires) i ara està restaurada amb parabolts, també el justos. Ens repartirem els llargs, el Guillem farà el primer i jo el segón.

1r llarg III, un espit vell i 15 metres
Començament amb roca una mica humida i relliscosa i a mida que prenem alçada es torna millor. Llarg fàcil on muntarem la reunió, ara reforçada amb un parabolt, als peus d'una fissura horitzantal.

2n llarg V, cinc parabolts i 40 metres
Surtim de la reunió verticalment fins "xapar" un parabolt al costat d'un buril vell i llavors en tendència a l'equerra amb passos (molt) difícils superem aquest tram vertical fins situar-nos al bell mig de l'aresta. Continuem recte a munt fent petites "ziga-zagues" per una aresta molt bonica fins que a pocs metres de la reunió es torna més fàcil. La reunió la farem d'una alzina gruixuda, una mica per sota del cim.

El rapel, antigament, el feiem per la cada W, però desde la mateixa alzina podem fer un  rapel de 50 metres fins el peu de via, per tota l'aresta.

El dia s'habia aixecat molt boirós i amb núvols, però a mida que pasave el matí, n'ha quedat un dia esplèndit. M'agradat fer aquest parell de vies, dons feia molt de temps que no les pujave i com sempre amb molt bona companyia.
Escalada realitzada amb el Guillem Arias i en Vicens Nin.

El segon llarg

Els compays al mig i al final de l'aresta

Una mica més i no sortim!

Via Nubiola-Piazo-Dori a la Miranda del Pas del Princep

Dissabte 17 de desembre de 2011

Avui dissabte la idea ere anar a Agulles a fer la Saca Gran i alguna agulla més però el vent de ponent, que per cert era fort i gelat, ens va fer cambiar d'idea i vàrem optar per anar a una via sezilla i llarga, on tota l'estona ens tocarà el sol i estarem protegits del vent. Serem tres, en Joaquim en Vicens i jo.

La via que em escollit es la Nubiola-Picazo-Dori a la Miranda del Pas del Príncep que ja la he fet molts cops i es una bona obció per fer metres amb un grau molt assequible i molt assegurada i així en vicens gaudirà d'una via fàcil i llarga.

1r llarg III, IV, 6 parabolts i 40 metres
Surto jo per una rampa de III facilona fins un tram vertical de IV i flanqueix fins la reunió, en una gran i còmoda bauma

2n llarg II, IV, II 3 parabolts i 25 metres
Surt en Joaquim fent un flanqueix fàcil fin el primer parabolt i despres, recte a munt per anar una mica en tendència a la dreta fins la reuió, en un ample replà

3r llarg II, IV+, IV 6 barabolts i 25 metres
Surto en tendència a la dreta fins un mur vertical amb molt bona roca i molt assegurat. Un cop superat aquest mur, flanquejem a l'equerra superant una petita bauma i un altre cop ens situem en un altre bauma que també la superarem per l'esquerra amb un pas fi fins arribar a la reunió, també en un còmode replà i també en una bauma.

4t llarg IV+, III, 5 parabolts i 40 metres
Surt en Joaquim de la reunió capa a l'esquerra, superant un tram vertical, per continuar per una immensa rampa de III fins el els peus d'un d'esplom, on muntarem la reunió

5è llarg V-, II, 4 parabolts i 30 metres
Surto de la reunió amb un pas ben atlètic i un xic desplomat però assegurat per un parabolt. Es un pas ràpit i un cop superat només es queden una vintena de metres de escalada molt fàcil fins un altre ressalt on monto la reunió

6è llarg IV, II, 2 parabolts i 25 metres
Aquest llarg es molt fàcil on només tenim un pas de IV al començament i li oferim al Vicens. No està molt acostumat a fer de primer però les carctersitiques del llarg el fan molt adient per ell

Ja som al avant cim de la via i ens fem la foto de rigor i ara només ens quede una grimpada de II fins el cim de la roca on conteplem la regió d'Agulles a la nostra esquerra, la regió de Frares al devant nostre i a la dreta la regió del Ecos. Un dia fantàstic molt ventos i fret pero amb una companyia immillorable.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin, Joaquim Llòria i Joan Prunera

En Joaquim i en Vicens al primer llarg

En Vicenç al segon llarg

El darrer llarg

Fotofinish!!!