19 de maig de 2013
La Codolosa, que podríem dir de la Codolosa... be, no es un dels llocs que més m'encissen de Montserrat en que l'entorn, no es dels mes bonics que podem trobar, però també per la massificació i el predomini de vies amb poc espai vital al seu voltant. Ultimanent hi ha una cantitat desmesurada de vies on, si el que busquem es tranquilitat, no serà el lloc més adient que estrany es el dia que no hagi anat en que m'he trobat com a hora punta del metro i avui no es un dia diferent, però com a tot, sempre se li pot treure un bon partit. Com deia la meva mare: tanto sirve para un roto como para un descosido.
Quedo amb en Joan Marc que te el "monu" d'escalar i amb en Joaquim i la intenció d'avui es anar cap el Serrat de l'Albarda, tranquilitat i poca massificació, tot el contrari de la codolosa però esmorçant a Collbató ja veiem que la cosa no pinta gaire be i decidim per unanimitat, caminar poc i escapatòria ràpida per si cauen llamps i trons... i aigua! Arribant a la paret de la codolosa ja veiem el plan, es cas es que la maquineta de "su turno" ja no dona més torns i ens dirigim a l'extrem oriental de la pared on només hi ha quatre persones donant unes nocions d'assegurament a la via
ALIMERA i ens fiquem a la via
ESPERÓ BLOCAIRE. Jo ja l'he fet amb el mateix aperturista, en
Joan Baraldés, farà uns mesos i així provaré el segon llarg de primer que en va agradar força.
1er llarg: III, IV i III tres parabolts de 8mm en uns 30 metres.
No ens costarà gaire trobar el peu de via, es la que hi ha més a la dreta de la via de les Cabres i de l'Alimera. Comencem per la dreta a cercar el primer parabolt una mica lluny però amb facilitat anem pujant per una mena d'esperò tombat fins que un tram descompost ens porta a la gran feixa que ralla el primer terç d'aquesta pared. Escalada tranquil·la amb roca a controlar en algun punt. Reunió molt còmoda en la feixa de dos parabolts de 10 mm units per una corda.
2on llarg: IV, V, V+, IV+ i IV quatre parabolts de 8mm i un clau en uns 30 metres.
Sortim amb facilitat de la reunió per enfilar-nos per un esperó vertical i molt marcat. La roca es de molta qualitat i cantelluda. En el segon parabolt comença la dificultat. Tot seguit trobem un pitó i si prestem atenció i anem tranquils gaudirem de valent podent fer tot aquest tram en lliure. Arribem a un altre parabolt i només ens queda un pas difícil per sortir i fer els ultims metres del llarg amb una dificultat més moderada, això si, amb poques assegurances fins la reunió on podrem posar un parell de friends en forats i fissures. Muntem reunió en un petit replà prou còmode.
3er llarg IV, i IV+ cinc parabolts en uns 25 metres.
Aquest llarg, encara que la seva visió no es gaire engrescadora, ens sorprendrà. De dificultat moderada, tindrem que prestar atenció a la roca, sobre tot a la placa de l'ultim tram, que la veritat està força trencada. Un cop superada la placa la reunió la tenim molt a la dreta en l'unic lloc de roca bona per poder muntar-la.
Ja som tots tres al final de la via i ara be la maniobra del ràpel. Col.locat en un lloc prou incòmode, però el millor per poder fer-ho, muntarem un ràpel de 55 metres fins la primera reunió (ull amb les pedres al baixar, dons tot es molt trencat, però molt, no es broma) i d'aqui un altre de 30 metres fins el peu de via. Sort que la qüantitat inimaginable de cordades que tenim al nostre voltant estan prou amunt i no els i toca cap de les pedres que involuntàriament cauen. Realment, no es agradable aquest ràpel
Be, el temps se'ns ha aguantat, no a plogut i hem passat una bona estona amb els companys i ara toca anar al Bar Muntanya a Collbató i regalar-nos amb un bon "vermut" i de pas, veure com guanya la cursa de
Moto GP en
Dani Pedrosa i cap a casa que hi falta gent!!!
Escalada realitzada per:
Joaquim Llòria, Joan Marc Griñan i Joan Prunera
 |
| En Joaquim començant el primer llarg |
 |
| Au, vinga, vinga, que hi falta gent!!! |
 |
| En Joan Marc al bon segon llarg |
 |
| El tercer llarg, que malgrat tot, sorprent |
 |
| Els tres "Calimeros", delinqüents de l'inutil |
Semblarà estrany però el cim de l'Albarda Castellana a Montserrat, no l'havia pujat mai. Sempre en vaig fixar més am la seva veïna, el Puntal. Es el sostre comarcal del Baix Llobregat amb una alçada de 1,167 metres sobre el nivell del mar es un mirador esplèndid de la muntanya. Farà tres setmanes baixant de l'Agulla Inclinada em vaig fixar que havien uns escaladors en una aresta d'aquesta roca i remenant per Internet, vaig trobar una ressenya dels germans Masó. Així que aquest dissabte ens acostem en Joaquim i jo. Mirant la ressenya original el camí per arribar a peu de via es senzill... res més lluny de la realitat. A hores d'ara, encara no tinc clar com hem arribat. Prendrem el camí de Sant Jeroni fins el punt on tenim una indicació a l'esquera, que ens mena al coll de l'Albarda. Seguirem canal a vall fins que arribem a l'alçada del Camell de Sant Jeroni i en aquest punt que no hi ha cap marca ni camí tindrem que veler-nos del "rar instint de l'home blanc" per baixar i pujar, flanquejar i ensumar per trobar el peu de via. No hi ha cap camí marcat, al menys que nosaltres trobesim... Ben esgarrinxats i plens de branques seques per dins el nostres malmesos cossos, trobem la "feltxeta" marcada a la roca on comença la via. El germans Masó diuen que es l'aresta Brucs de l'Albarda però ben mirat, està més encarada al poble de Collbató que al Bruc, es percepció meva. Via només per a col.leccionistes degut a la aproximació i el recorregut en si mateix però d'una tranquilitat i solitud perfecta, això si, arribar al cim de l'Albarda ja no serà tant solitari, Els turistes agosarats ens miraran bocabadats al veurens arribar al cim. Tot un espectacle.
