El col·leccionista de vies

diumenge, 13 de desembre del 2015

Via UN GRAN DIA a l'Abella de la Conca. El Pallars Llussà

Dissabte, 12 de desembre de 2015

Ja feia un parell de setmanes que el Ricard m'habia proposat anar a aquesta via però el no ser gens equipada em feia una mica (molt) de respecte, però com em pot més la curiositat que el respecte, a la fi, li dic que si. La via, per mi, es una "petita joia", més fàcil del que ens pot semblar a primera vista es deixarà escalar molt be però no ens enganyem, es compromesa i s'ha d'escalar, tant sols hi ha com assegurances fixes a la paret un clau casolà i un pont de pedra i les reunions amb un sol espit, que tindrem que reforçar per mes seguretat. La ventatge es que es una roca adherent de primera i plena de fissures on podrem emplaçar tascons i friends al gust sobre tot un friend del nº #3 pel segon llarg

Uns dos-cents metres abans d'entrar al poble, venint d'Isona, trobem un trencall de carretera a l'esquerra i en forta pujada que ens portarà a una pista en bon estat. Les parets son molt visibles des de la pista. Seguim la pista, primer asfaltada i després no fins trobar un altre pista més estreta que va a la dreta. La seguim fins el final d'un vallat on podrem deixar el cotxe sense molestar. Reculem caminant uns dos-cents metres fins que trobem una fita i pujant per camps d'ametllers arribarem a la paret en poc menys de mig hora.

1er llarg: neta d'assegurances V-, IV i IV+ en uns 55 metres
Comencem la via lleugerament a l'esquerra de l'evident esperó en un diedre. Superem el diedre i pujarem per blocs, alguns a controlar, plaques i ressalts. Podrem posar assegurances flotants al gust. Als quaranta metres veurem una reunió d'un parabolt i un pont de roca a la nostra dreta. No muntem reunió i seguim per un vertical esperó on al final del mateix trobarem la reunió molt penjada d'un espit i un pont de roca. Millor que reforcem la reunió amb friend per més seguretat. En aquest llarg tindrem que "aguditzar el nostre ingeni per trobar el camí lògic.

2on llarg: V, III, V i III, un clau i un pont de roca emplaçats en 55 metres
Davant nostre tenim una placa fissurada que d'entrada sembla molt difícil. Sortim de la reunió i ens enfilem per la fissura que es doble on podrem protegir-la amb un friend de #3. Al final de la fissura i la placa pujarem per un esperó fàcil i agradable fins que es redressa de nou. Seguim escalant per placa fins que l'escalada ens mena un altre col a l'esperó i fàcilment arribarem a la reunió d'un espit i que també tindrem que reforçar. El millor llarg de la via.

3er llarg: IV, IV+ i IV, neta dassegurances en 30 metes
Enfilem el darrer llarg en vertical de la reunió pujant per placa i ressalts fins un diedre poc definit. El superem i continuem per blocs verticals fins arribar al final de la via. La reunió la tindrem que muntar nosaltres mateixos. També tenim una reunió de parabolts a la nostra esquerra, però ja posats, millor "buscar-nos la vida"

A esta una escalada més fàcil del que creia i no per això deixa de ser compromesa, però amb infinitat d'ocasions de poder posar seguros a dojo.

Per baixar podem fer dos opcions, una es des de la cara oposada a la via (cara Nord) farem un ràpel d'un arbre d'uns 50 metres o be seguin l'aresta cimera vers llevant fins el cim de la roca i després baixant per la mateixa aresta fins una mena de coll on trobarem una corda fixa per davallar uns deu metres. Després caminant fins la tartera/camí que ens durà al Pas de Finestres, la gran bretxa oberta a les parets i d'aquí fins el camí per on hem arribat a la via.

Un dia i una escalda perfectes i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

La via i l'tinerari des de la pista

El punt on podrem accedir a la via

El diedre del primer llarg

El principi del magnífic segon llarg

El final del segon llarg

Arribant a la segona reunió

El darrer llarg

Un gran dia...!!!

L'aérea aresta per arribar al cim

dijous, 10 de desembre del 2015

Via SORDENES MON GUEF al Serrat del Poll. Alòs de Balaguer. La Noguera

Dissabte 5 de desembre de 2015

Seguint els passos dels Galls de Ponent, amb el Ricard, decidim anar al Talòs (Alòs de Balaguer) a fer una via que fa temps que li tinc ganes. La via, no tan maca com la seva veïna, Lo Nik, Gall Lastir, es prou divertida i ens farà el pes. Equipada amb parabolts als passos claus, també necessitarem els tascons i els friends per poder completar-la i pujar amb més seguretat. La roca es bona, tot i que la tindrem que controlar un xic però en el quart llarg, trobarem una placa amb cantells que serà la delícia. La via queda a pocs metres a l¡esquerra de la Olga Frontera i la Nik, Gall Lastir amb una marca rodona i una fletxa que marca el seu inici.

1er llarg: IV, V- i IV+, quatre parabolts en 30 metres
Comencem a pujar per amb facilitat i on anirem trobant els parabolts que mes o menys ens indican el camí. Podrem completar la seguretat amb algun friend i tasco fins arribar a la reunió, prou penjada, on trobarem dos espits. Bon llarg per començar la via

2on llarg: IV i III un pitó i uns 20 metres
Sortim de la reunió en tendència a la dreta a cercar un pitó i tot seguin en escalada fàcil arribem a una mena fe feixa on en un bon replà muntem la segona reunió. Aquí s'ajunten la nostre via i la veïna Lo Nik Gall Lastir. Llarg fàcil però exposat

3er llarg: III i IV i III un parabolt i uns 35 metres
De la reunió ens decantem a l'esquerra i anirem escalant ressalts fàcils fins una placa a protegir. Tot seguit, anirem pujant blocs fins la base de la característica placa del quart llarg , molt semblant a la de la Olga Frontera però més curta. Llarg molt fàcil.

4t llarg: IV+, V, i IV+, tres o quatre parabolts i un pont de roca en 30 metres
El llarg estrella. Tenim davant nostre una placa vertical però amb uns cantells fantàstics. Pugem recte amunt i després amb tendència a l'esquerra amb escalada prou difícil on anirem trobant un parell de parabolts. un cop superada la placa pujarem per una mena d'esperò fins arribar a una cornisa on muntarem la reunió. Llarg molt bonic.

5è llarg: IV-, V- i IV+ un parabolt i un pitó vell en trenta metres
Sortim de la reunió en vertical pel bell mig de l'esperò. En aquest llarg, tindrem que vigilar el rocam, dons hi han alguns blocs una mica inestables, però anant amb comte, no tindrem cap problema. Anirem superant plaques de l'esperó fins arribar a una bona cornisa on muntarem la reunió. El llarg te el seu "puntet".

6è llarg: IV i dos parabolts en uns 20 o 25 metes
Continuem per l'esperó superant ressalts fins una placa final on trobarem dos parabolts prou seguit i de seguit arribarem a la reunió. Llar fàcil però molt divertit.

7è llarg: III i net en uns 15 metres
Sortim de la reunió pàcticament caminant i amb tendència a la dreta per flanquejar i entrar en un collet de la cresta que porta al cim de la paret. Llarg de tràmit molt fàcil per arribar al collet i muntar el ràpel per baixar.

Per baixar, muntarem un ràpel de 20 metres fins una canal. Tot seguit pujarem per una canaleta que tenim al davant nostre i a dalt trobarem un arbre amb la instal.lació per fer el darrer ràpel. Baixarem pel la canla/tartera fins arribar al camí del congost de Mu retornant a on deixem els vehicles.

Via divertida on tindrem que escalar i un altre via nova per la cole...

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El Serrat del Poll i l'esperó de l'esquerra que es la nostre via

El primer llarg

El Ricard recuperant el primer llarg

El segon llarg

El fàcil tercer llarg

El magnific quart llarg

cinquè llarg

Desmuntant el darrer llarg

La darrera reunió abans de muntar el ràpel

Bona i divertida via...

dimecres, 25 de novembre del 2015

Via ADÉU ESPANYA a la Paret del Davessó. Malanyeu

Dissabte 21 de novembre de 2015

Un cop més ens reunim els membres del Centre Excursionista Àliga per fer les col·lectives uns cop cada dos o tres mesos, mes o menys i aquest cop l'esperit engrescador del Joan Asín ens a convocat a Malanyeu. Aquest cop faré cordada amb l'Agus, del blog El tercer gradista i anirem a fer la via ADÉU ESPANYA, dons li tinc ganes, que fa uns mesos la vaig tenir que abandonar.

Quedem, ja esmorzats, a l'entrada del poble a dos quarts de deu i ja hi ha gent amb els estris d'escalar ja col.locats. això es que tenen ganes!!! Fa molt de vent i el dia es rúfol però en Joan Asín diu que que farà sol. Després de salutacions, petones i encaixades de mans l'Agus i jo carreguem motxilla i cap a la paret. També venen amb nosaltres el nebot de l'Agus, l'Hugo i una amiga seva la Pauline que també faran la mateixa via que nosaltres.

Arribem a peu de via i com per art de màgia, els núvols s'obren i surt un sol espaterrant i un cel blau d'aquells de postal i això vol dir que tindrem bon temps.

Com jo ja havia fet el primer llarg l'Agus se'l demana així que jo faré els llargs parells, son quatre llargs, un per cada un. La via comença entre la via Badalona a l'esquerra i la via dels Senzills a la dreta.

1r llarg: IV, IV+, V, V+ i V uns 7 parabolts en 30 metres
Començem recolzant-nos en un arbre i de seguit ens agafem a la paret per placa en tendència a la dreta. Pugem fàcilment fins entrar a una placa típica d'aquí, plena de foradets. Seguim amb passos difícils fins una fissura horitzontal i superem un ressalt. tot seguit pugem per una llastra fins entrar a la reunió una mica incòmoda i amb pedres soltes. El llarg es bonic, tant sols una mica brut.

2n llarg: V+, IV+, V, IV i III, 4 parabolts i dos ponts de roca en 25 metres
Encetem el segon llarg per placa vertical i fina fins decantar-nos a l'esquerra per una fissura ample a mena de diedre fins que ens trobem un altre placa amb un parabolt. Tot seguit flanquegem amb passos fins fins una repisa on seguirem en vertical per una placa tombada molt fàcil fins la reunió penjada però còmoda.

3r llarg: IV+, V i IV+, dos parabolts i tres ponts de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió per placa vertical i plena de foradets. Primer verticalment amb tendència a l'esquerra per seguir a la dreta a la captura dels ponts de roca. En aquest llarg l'escalada, es un plaer, sens dubte, el millor llarg de la via. La reunió la fem en un bon replà força còmode.

4t llarg: IV+, III, V-, IV i III, un pont de roca, un parabolt i dos arbrers amb cinta en uns 20 metres
Començem a escalar el darrer llarg per una mena d'esperó vertical i tot seguit travessem una canal on podem assegurar-nos en uns arbres i tot seguit pujar per una placa llisa amb un parell de passos difícils. Un cop superat això, tenim un altre placa protegida per un parabolt i després seguim per la dreta en escalada molt fàcil fins la reunió.

A estat una escalada magnífica, a tot dos ens ha agradat molt i ara esperarem al companys que venen al darrere per baixar tots junts.
El desens el podem fer per la mateixa via o per la dels Senzills amb quatre o tres ràpels depenent de la llargada de les cordes que portem.

Ja gaire be son quarts de quatre i hem quedat tot junts als prats a la vora del poble per dinar plegats així que no ens dona temps per fer res més. A estat un dia fantàstic on m'he pogut treure "l'espineta" de la via i com no, les xarrades amb les companys del centre.

Una nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera del C.E.Àliga

La Paret del Davesso

Recuperant el primer llarg

El segon llarg

Recuperant el segon llarg

La magnifica placa del tercer llarg

El darrer llarg

La cordada "centenària"

diumenge, 22 de novembre del 2015

Via LLUÍS BACIERO al Cap de la Carena de Sant Joan. Montserrat

Dissabte 14 de novembre de 2015

Aquest dissabte no han sortit les coses com les havia planejat però son coses que passen i per diverses raons hem cambiat de plans i això es el que te no haver disposat d'un "plan B" més estudiat. La qüestió es que decideixo anar a una via que coneixia però que no m'ha fet mai el pes, la via Lluís Baciero, ubicada en no se quin lloc de la cara sud de Montserrat i a prop del camí de les Bateries tocant al pla de les Taràntules... total que seguint les minses indicacions de la nova guia de Gorros i fent gala del "raro instinto del hombre blanco" que ens caracteritza, després de més de mig hora de barallar-nos entre pedres, canals i esbarzers, tot això molt a prop del camí de les bateries arribem a peu de via de l'anomenada roca Carena del Cap de Sant Joan. La via es ben trobada i te el seu "puntet" que caracteritza al germans Masó, malgrat la seva aproximació, arribar a peu de via i la seva "curta llargada"

Per arribar a peu de via temin que seguir el camí fins el Pla de Sant Miquel venint del Monestir i llavors seguir el camí de les Bateries a Collbató i després d'una estona de caminar ens fixem amb la imatge de la roca i en algun punt mig obert dels matolls que trobem, ens enfilem com puguem fins el peu de via... ja us ho fareu!!!

1er llarg: V-, IV+, IV i III/II, 5 parabolts en uns 30 metres
Roca de primera qualitat en una placa un pel tombada on començar la via es el pas més difícil. Al final tenim un petit ressalt on la roca ja no es tan bona. La reunió la farem en un arbre molt a l'esquerra d'on segueix la propera tirada.

2on llarg: V, V+ (no obligat), V i IV+, 5 parabolts en uns 20 metres
En dirigim uns metres a la dreta de la reunió del arbre i ens enfilem per una paret vertical i tot seguit en clar flanqueig a la dreta fins arribar a la reunió prou penjada. La roca es immillorable i sens dubte el llarg més difícil.

3er llarg: IV i III un parabolt en uns 10 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb uns passos compromesos fins un parabolt i tot seguit per rampa fàcil fins la reunió abans d'uns metres d'arribar al cim.

Per baixar ho farem fin el coll que tenim a la nostra dreta tot caminant i després seguirem pel cantó oposat de la via fins arribar un altre cop a prop del peu de via... i per arribar al camí, ja us ho fareu!!!

Com ens ha semblat poca cosa la via, decidim investigar més pels voltants i decidim arribar al Punxó d'en Tatet, on hi ha un altre via dels Masó, la via Llei de Vida, oberta l'any 2000. La nova guia fa una bona referència de la via, però no se quan la deuen haver pujat per que el peu de via es impracticable per la quantitat d'esbarzers que hi ha. De debò que no hem pogut arribar al peu de via. Clarament quan van obrir la via ho van netejar de matolls i ara després de quinze anys això a anat creixent a tort i dret. així que marxem amb la cua entre cames i tenim la genial idea d'anar a Sant Joan a fer la Sala-Baques de la Roca de la Font de Jacob. Quina gràcia em va fer pujar fins el Pla de les Taràntules i tornar a escalar... però som "masoquistes" (?) i no donem res per acabat

Au!!, la setmana que be serà un altre dia i un altre via nova per la cole...

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

La via i la roca des de el camí

El segon llarg

divendres, 13 de novembre del 2015

Via DEL TERRY a l'Agulla de l'Escorpí. Montserrat

Diumenge 8 de novembre de 2015

Encara hi ha alguna roca de la Regió d'Agulles de Montserrat que encara no he pujat i aquesta es una d'elles. Es una via a la que ens tenen acostumats els germans Masó, investigadors dels massís incombustibles i tot al contrari, aquesta via no ens ha costat gaire trobar-la tot i que el peu de via es força amagat.

Sortim de Can Massana i seguim el camí fins el refugi pel coll de les Portelles i d'aquí pujarem per la canal Ampla fins el coll d'Agulles. Després seguim a ponent per marques vermelles, però no gaire i fent gala dels nostre "raro instinto del hombre blanco" veurem amagada entre la vegetació i bastant a munt, la roca de l'Escorpi i a l'esquerra la impresionant i desplomada cara nord de la Torta. Just a la nostre dreta del camí que pugem, veiem una canal molt emboscada i una paret vertical. Baixarem amb comte la canal i seguirem per una feixa a ran d'aquesta paret fins donar la volta a la mateixa. Pugem una mica de canal i en una cornisa abocada al buit trobarem la reunió de peu de via d'un espit i un clau. Aquí comença la via.

1er llarg: III, IV, IV+, IV i III, tres espits i un clau en uns 30 metres
Davant nostre tenim un mur vertical. Sortim flanquejant fàcilment per la dreta fins un ressalt on hi ha un pitó ben visible. Anirem pujant sempre en tendència a la dreta i la timba. Arribarem a un altre ressalt i un cop superat seguim per placa tombada, ara vers l'esquerra fins que trobem la reunió amb tres espits. Prestar atenció a la roca, tot i que es molt bona.

2on llarg: II, III, IV i III, tres en uns 30 metres
Sortim per rampa molt fàcil però un xic trencada i així anirem fent fins que es posa més vertical. Arribem a un arbust on podem llaçar una baga i tot seguit continuem fins una feixa a la base pròpiament dita de l'Escorpí. La reunió la farem en un els arbres. Al principi del llarg, molt de compte amb la roca tot i que es molt fàcil.

Ara farem un cambi de reunió tot caminant per la feixa una quinzena de metres a l'esquerra fins una alzina on podem veure el primer espit molt amunt.

3er llarg: IV, A0e, V+, V, IV i III, set espits en uns 30 metres
Sens dubte el millor llarg de la via. comencem a pujar per l'arbre, que es prou ferm, amb l'esquena a la paret i anem guanyant alçada fins que la solidesa de l'arbre ens mana anar a la paret. Podem llaçar una baga al mateix i fer un pas obert de cames entre la paret i l'arbre per cercar el primer espit. Fem un pas d'A0 i ens col.loquem a la paret. amb passos força fins pugem amb tendència la dreta, sempre amb bona presa però molt vertical fins que anem perdent dificultat i ens ajuntem amb la via normal que be del nord. Aquesta part es més fàcil però sense cap assegurança, només un espit vell. Poc a poc pugem fins arribar al cim. No hi ha reunió, tindrem que anar a l'extrem oposat de la via i fer-la a ràpel.

Per baixar farem un ràpel d'una vintena de metres fins el terra. Via curiosa i fàcil de fer però que te el seu "puntet d'aventura". Creiem que el fet d'estar tant amagada i a la part alta d'Agulles estaríem sols i tranquils... res de tot això, aquest diumenge semblava que regalaven diners per Agulles. Era tot ple com un ou, crits i més crits per les canals i gent, molta gent... coses que passen!

Via nova per la cole i una roca que no havia pujat mai.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La reunió a peu de via

Inici del primer llarg

A mig recorregut del primer llarg

El segon llarg

"Malabarismes" entrer la paret i l'arbre

L'A0e del tercer llarg

Arribada al cim de l'Escorpí

La Torta al darrera nostre

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Via SENDERO LÍMITE. Peña Rueba. Reino de los Mallos

Diumenge 25 d'octubre de 2015

El passat mes de maig vàrem tenir que resignar-nos i no poder fer aquesta via per la cantitat de cordades que hi havien. Aquest cop decidim marxar el dissabte per la tarde i dormir molt a prop del peu de via i així ser els primer en arribar. I així ha estat, a dos quarts de deu ja érem penjats a la paret. Aquest cop no ens pararà ningú...!!!

La via està molt be, tota equipada amb parabolts i alguns ponts de pedra amb cordinos bastant vells però que la majoria no son necessaris. Podríem dir que la via te dos parts, la primera, fins la quarta reunió, molt vertical i amb passos força atlètics però ben protegits que remunta un mur de pedra molt vertical i amb bons còdols i la segona fins la reunió deu, que es de escalada "a plaisir", vaja per gaudir de valent. Aquesta segona part remunta un esperó aparentment tombat però que anirem remuntant ressalts amb passos variats fins assolir una gran feixa on caminat a l'esquerra arribarem al cim del Mallo Común.

Per poder fer la via necessitarem una quinzena de cintes, algunes llargues, i les reunions, tant sols això. Resta tota equipada amb parabolts. Els passos més difícils no son obligats i les reunions son totes equipades amb anella. No us la perdeu, del tot recomanable. Un consell,: aneu ben d'hora per que hi ha cua. Es el que tenen les vies tant ben assegurades...

1er llarg: V-, IV+ i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Comença amb un pas atlètic per entrar a la paret. Després anirem resseguint el parabolts i superant ressalts fins arribar a una cornisa al costat d'una llastra on muntarem la reunió

2n llarg: IV, V+/A0, V, IV+ i V (parabolts visibles) en 30 metres
Sortim pujant-nos al damunt de la llastra i superant una part prou vertical. Després decau la dificultat fins arribar a un mur desplomat on es el pas més difícil del llarg que no es obligat. continuem amb escalada difícil fins una cornisa on entrarem a la reunió per l'esquerra al costat d'una gran savina.

3er llarg: IV, V- i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Ens enfilem per una mena de diedre al costat de la gran savina i anirem pujant per terreny vertical fins un ressalt. Superat això continuem ver l'esquerra fins entrar en un nínxol petit on fem la reunió.

4t llarg: V i V+/A0 (parabolts visibles) en 30 metres
El llarg més difícil. Encetem per la dreta i tota l'estona anirem superant ressalts sempre amb molt bones preses de mans. Els passos més difícils no son obligats. Trobarem molts ponts de pedra però son a tocar dels parabolts. al final dels llarg entrarem en una còmoda cornissa on muntarem una còmoda reunió.

5er llarg: IV+ i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Comença el llarg superant un ressalt vertical i de mica en mica per dificultat fins arribar a la reunió.

6è llarg: IV+, III i IV+ (parabolts visibles) en 30 metres
Segueix la mateixa tònica que el llarg anterior, sempre vers l'esquerra i superant algun ressalt.

7è llarg: IV, V- i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Mur més vertical i compacte amb un pas finet a tocar de la reunió. Aquí la roca es a controlar.

8è llarg: III/IV (parabolts visibles) en 25 metres
Escalada tombada i fàcil on nosaltres hem empalmat el llarg 8 i 9.

9è llarg: III/IV (parabolts visibles) en 25 metres
El mateix que l'anterior

10è llarg: III (parabolts visibles) en 20 metres
Llarg curt i molt fàcil que ens permet arribar a la última reunió. Es recomanable muntar reunió d'un arbust gruixut amb bagues i un maillon enorme. Més a munt, hi ha al terra una reunió, però podem llençar moltes pedres a les cordades de sota, dons el terra es ple de còdols solts.

Bona via, típica de la regió i dels aperturistes. La jornada a estat fantàstica i ara toca la baixada, llarga, llarga però anem be de temps. El descens el farem per la feixa on acaba la via on trobarem marques grogues bastant despintades que ens duran a la ferrada de la mora equipada a trams amb cables i en un hora llarga serem un altre cop a peu de via.
Bona jornada i ara farem un entrepà donç l'hora que es no ens donaran de dinar a cap lloc.
Una nova via per la cole

Escalada realitzada per: Santi Guerra, Joaquim Llòria i Joan Prunera