La Torre de Marboré 3.010 metres. Pirineu Central

 Dies 25, 26 i 27 de juny de 2023

Com cada estiu, si es possible, planegem una sortida al Pirineu amb el Vicenç i em proposa La Torre de Marboré que és l'unic tresmil que li queda per fer en aquesta zona i com jo no l'he fet, ja m'està be. Així que marxem tres dies, amb la reserva feta del refugi de Góriz, cap a el Pirineu d'Osca.

Farem un dia per arribar al refugi i dormir, el segon dia, l'ascenció programada i tornada al reufigi a descansar i el tercer dia, de tornada, ben de matinada per arribar a Torla i amb tota tranquilitat per que la vall d'Ordesa és llargíssima!!!

Partint del refugi de Góriz, emprenem camí en direcció a la Bretxa de Roland. Anem agafant alçada suaument en les primeres llums del dia. El cami és llarg. Primer arribem al cuello de Millars i des d'aquí veiem un cami llarguísim fins el proper port, el collado del Descargador. És curiós que la Torre de Marboré la tenim a sobre de nosaltres però per barreres de paret immenses. Ara ens dirigim al proper port on començarem a pujar per la dreta. Ara ja tenim vistes del Tallón i la Bretxa de Roland. Amb forta pujada arribem a la gruta helada de Cauterets, lloc molt humit i fret ona la gran columna de gel que en 1979 vaig vure per primer cop, ja no queda gaire be res. Travessem la gruta per l'esquerra degrimpant amb cura i començem a pujar al cuello de los Sarrios. Un cop arribats, ja veiem la muralla de la Torre de Marboré. Aqui tindrem que calçar-nos els crampons per travessar tota la faixa dse neu i el darrer corredor per accedir al cim. Des de sota el corredor sembla molt empinat però no cec que pasi de 30º o 35º d'inclinació. Un cop arribats a dalt nomes remuntarem un curt ressalt de 6 o 7 metres de roca i per blocs de pedra arribarem al cim.

Ara toca la tornada que serà dura i feixuga, dons estem cansats i la fem pel mateix lloc fins a el refugi. En total han estat 11 hores entre la pujada i la tornada.

En Vicenç ja a completat tots els tresmils de la zona i ja un més a la "cole"

Ascensió realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Desde el cuello de Millars veiem el collado del Descargador

La torre de Marboré davant nostre

Emprenem l'ascensió al cuello de los Sarrios

El Tallón i la Bretxa de Roland

La gruta helada de Cauterets...

... i el que queda de la clumna de gel

Pujada al cuello de los Sarrios

Seguim pujant...

... i pujant

I per fi, ja tenim la Torre de Marboré

Amb el crampons calçats començem la pujada

Cada cop és més a prop

En Vicenç al darrera meu

Ja hem superat el corredor

El tram final de neu i roca

I per fi, ja hem fet el cim!

La tornada, dura i llarga

Unes flors de neu pel camí

3 Vies a Mola de l'Ermita a les Moles del Corb. L'Alt Urgell

Dissabte 13 de maig i Diumenge 2 de juliol de 2023

Fa unn temps vem participar amb les jornades del Grup Cavall Bernat i vàrem fer unes escalades col.lectives entre difenents companys i dies després vàrem acabar de completar les tres vies que l'amic Joan vidal "Indi" va obrir en aquest sector.

Son tres vies de poc compromis i ben assegurades, tot i que la roca es dolenta, si escalem amb "seny" podrem gaudir sense mases problemes. En els trams fàcils, costa una mica trobar les expansions.

Un cop sortim d'Oliana seguim la carretera C-14 fins al desviament del Peramola i prenem la carretera LV-5118. Un cop a dins de Peramola seguim els indicadors de la carretera de Cortiuda, primer per asfalt i després per pista en molt bon estat. Fets uns quatre quilòmetres a la dreta trobarem un desviament a Mas Torrent i un cop allí deixarem el vehicle en una bona explanada prop de la masia.

De la masia seguirem el camí ben marcat amb pintura groga i blava fins arribar a les cingleres de la Mola del Corb on ens creua una pista ben ample i la seguim vers l'esquerra. En poc més de deu minuts arribarem al Coll de Mu tenint davant nostre les Moles de Sant Honorat. Seguim la pista a la dreta i en poc mes de deu minuts arribarem a l'entrada de la canal que puja per acce4dir al cim de la Mola del Corb. Les vies les trobarem al llarg de la cinglera.

Tres vies sense massa pretensió i en un entorn idil.lic i solitari que de ben segur gaudirem, malgrat la roca, i tres vies noves per a la "cole"

Via DON GIOVANNI a la Serra de les Canals, l'Alt Urgell

Dilluns 1 de maig de 2023

A l'extrem occidental de la Serra de les Canal hi han obert recentment un itinerari nou, no massa complicat i en un terreny discontinu. La dificultat és molt moderada i l'equipament just a excepció del darrer llarg. Tot això ens permetrà de fer una escalada senzilla i no mancada d'una certa "aventura".

Per accedir a la paret, millor deixar el vehicle a una explanada que hi ha a la carretera abans de creuar el pont que hi ha per accedir a la carretera que va a Pramola. L'únic incovenient serà travessar la carretera pels vehicles que passen. Un cop passat això, entrarem a la carretera que hi ha a la dreta que porta a la presa. Passats cinquanta metres pujarem per la dreta d'un torrent. Despès l'atravesarem i seguirem pujant per l'esquerra  per una mena de canal i que ens durà a peu de via.

1r llarg: III i IV, neta i 60 metres
Començem en vertical i amb poca dificultat. Hem de controlar la roca. Trobarem en el recorregut alguna fissura o forat per friends i tricams i llaçar alguna sabina. El llarg és una mica compromés pel tipus de roca i que no hi ha cap assegurança. Al final superarem per l'esquerra una gran roca i fàcilment i gairebe caminant arribarem a la reunió.

Ara farem una canvi de reunió i anirem caminant fins al peu de la paret.

2n llarg: IV, III, IV+ i III+, dos parabolts i un clau en 35 metres
De la reunió sortim en vertical i superarem uns petits ressalts fàcils en sentit esquerra. Trobarem un parell d'expansions que ens indiquen el camí. Seguim pujant per una canal molt fàcil fins a una cornisa devant d'un esperó. Escalem aquest i trobarem un pitó i continuarem ara molt fàcilment pero amb roca molt trencada i trams matollers. Arribarem a un coll i muntarem la reunió a l'esquerra en una petita cornisa a la paret.

3r llarg: I, III+ i IV, 1 parabolt en uns 25 metres
Pujarem en vertical i pel costat esquerra d'una llastra, arribats a un petit ressalt, l'atacarem per la dreta i continuarem escalant tot arribant a una reunió molt incòmoda i un xic pentjada.

4t llarg: IV, V, IV, IV+ i IV, 7 parabolts en uns 40 metres
Poder el llarg més bonic de la via. Sortim per la dreta de la reunió per una placa tombada però un xic difícil. Tindrem que escalar en adherència. La placa és ben assegurada però tindrem que escalar. Un cop acabada la placa entrarem en terreny més fàcil fins a arribar a un desplom. Superarem un ressalt on hi ha una expansió per l'esquerra i de seguit farem un franqueig a la dreta superant els darrers metres en vertical fins a arribar a la reunió i final de la via.

Pel descens farem quatre ràpels, un des de cada reunió. Dels dos últim sllargs es podrien fer en un sol ràpel però no es recomanable. Nosaltres hem deixat una baga i un maillon, Els altres estan equipats per rapelar.

Via d'aventura amb un recorregut no massa encisador, però, assequible en el seu grau, roca de tota mena de consistència i amb un primer llarg exposat i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Jesús Rodríguez i Joan Prunera, del C.E. Àliga

Via JOSEP BAQUÉS i ESTEVE a la Talaia del Montmell

 Dissabte 22 d'Abril de 2023

L'escalada que toca avui es molt semblant a la seva veïna, l'ESPOLÓN GUERRERO, una aresta discontinua amb froça trams de caminar. Trobarem plaques verticals de bona de roca i prou assegurada

Sortint de Barcelona, prenem la AP7 que ara és de franc., la seguirem i ara canviem de direcció a Lleida per l'AP2 i a la sortida 12-La Bisbal del Penedés, deixem l'autopista. Seguirem per la TV-2401 fins a La Juncosa del Montmell, abans d'entrar al poble hi ha una rotonda, prenem la direcció a Mas Llorenç i al poc, uns 100 metres a la dreta, hi ha un trencall, primer per esfalt i després pista en direcció a l'Area Recreativa Forestal del Montmell. La pasem i quan arribem a l'esglèsia nova de Sant Miquel del Montmell, alli deixem el vehicle, i prenem el camí de pujada a les ermites. Abans d'arribar al ESPOLÓN GUERRERO, deixarem el camí i ens endinsarem per dins el bosc poca estona fins a arribar al peu de la via.

Un cop al cim, baixarem per a llevant fins el coll entre el Castell i la Creu, seguirem baixant i al poc, ens decantem a l'esquerra a buscar l'altre via que aprofiarem per escalar. La via JORDI CARBONELL GESTI (Picnic). Es un esperò més curt pero amb una mica més de dificultat. Esta tot equipat amb material cassolà una mica "matuser" però podrem arrodonir la seguretat afeggin-te algun tasco o friend.

Per baixar del cim, prenem un corriol que baixa vers a l coll entre la Creu i El Castell del Montmell. Passarem per l'Esglèsia Vella de Sant Miquel i d'aqui en poc, arribarem un altre cop a la pista.

Escalada realitzada per: Joaquim Llória, Agustín Perez i Joan Prunera, del C. E. Àliga

Via CHEBURASHKA a la Gronsa Sud. Els Estrets d'Arnes

Dimarts 30 de maig de 2023 

La cara oest de la Gronsa Sud és una vessant prou popular d'aquesta zona dels Ports. La seva roca és d'allò més particular, trobant en un mateix llarg de corda, roca fantàstica i roca deplorable, tot en un. Totes les seves vies sobrepassen, generalment els dos-cents metres i així ens permetran gaudir d'una bona jornada d'escalada. La via que farem avui és la CHEBURASHKA.

Per arribar a peu de via sortirem d'Horta de Sant Joan cap els Estrets. Seguirem uns quilòmetres fins al pàrquing del Lliberós, tot molt ben indicat i d'aquí ens endinsarem pel camí del riu i en poc més de 30 minuts arribarem al peu de la Gronsa. Per accedir a peu de via podem pujar entre uns matolls o be per una mena d'esperó molt inclinat i molt fàcil, uns 80 metres fins a un replà on hi ha un parell de parabolts de la veïna SALSHITXES TIBETANES.

1r llarg: II i III 3 expansions en uns 30 metres
Començem a escalar per sota d'una gran llastra cap a la dreta en sentit ascendent . en el segon pàrabolt, pujarem recte fins a arribar a la reunió.

2n llarg: III, 3 expansionsen uns 40 metres
Prosseguim en vertical amb la mateixa tònica que el primer llarg però un xic més vertical i muntarem reunió.

3r llarg: III+ i II, neta i 60 metres
Llarg un tant lleig i sense cap assegurança, molt fàcil però expossat. Podrem llaçar dos sabines i en una llastro un bon frien mitjà. Son seixanta metres molt juston fina muntar la reunió d'un sol parabolt

4t llarg: IV, V-, IV+, 5 expansions i uns 50 metres
El millor llarg de tota la via. Sortim de la reunió per la dreta a cercar el primer parabolt i tot seguir recte amunt vers un ressalt. Seguim, ara han més facilitat fins a la reunió

5è llarg: IV, IV+ i IV, 3 expansions i uns 35 metres
Sortim en vertical vers un ressalt a l'esquerra d'un arbres i un cop superat, entrem en terreny més facil i vers l'esquerra fins aençar un altre ressalt protegit amb dos parabolts i de seguit arribem a una bona cornissa i muntem reunió.

6è llarg: II i IV, 1 expansions i uns 20 metres
Comencem el llarg fent un flanqueig a l'esquerra molt fàcil. Superem amb un pas de gegant el passar una escletxa i pugem per un esperó on hi ha una sabina per assegurar-no i tot seguit arribarem a la reunió final.

Per baixar seguirem una serie de grades i canals a la l'esquerra i per la vessant Est i després a la dreta tot sortejant ressalts per la part més feble. Trobarem alguna fita indicadora fins a arribar a sota el bost. Un cop a baix, travessarem una riera seca i seguirem traçes de camí fins a arribar al parquing del Lliberós. Conteu una hora de descens.

Via prou fàcil i llarga, amb un tercer llarg que desmereix la resta però, per mí, una nova via per la "cole"

 Escalada realitzada per: Agustín Perez i joan Prunera

Via de l'AMADEU a la Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai

 Dissabte 27 de maig de 2023

Aquest cop, ens acostem a Sant Llorenç de Montgai que a la bnda esquerra els escaladors de Lleida han obert tot una sèrie d'itineraris força llaminers i ben assegurats, en lo de "ben assegurats", hem referixo a que no s'ha de portar res, només cintes i reunions (i un estrep pels que no fem grau). La via que decidim fer és la de l'AMADEU, oberta fa poc i ben sanejada. Ens sorprendrà per la roca, que en  algun tram no es massa bona, però amb les expansions a tocar, no patirem en excés i també per la verticalitat en els primers tres llargs.

Per accedir a peu de via podrem deixar el vehicle en el parquin que hi ha uns cinc-cents metres més endavent del pont o be, al costat del pont. Pendrem la pista que surt a la dreta i quan arribem a un petit espai per estacionar un parell de cotxes ens dirigirem  a peu de paret que es a tocar. Pedra sicada amb el nom de la via.

 

1r. Llarg:V, V+, IV i III, 8 expansions i 1 pont de roca i uns 30 metres

Ens enfilem en vertical i en escalada atlètica pregresem entre fissures i còdols fins a arribar al pas més díficil del llarg. Per sortir ens anirà be una petit tronc que ems permetrà entrar a una bonica xemeneia vertical. En acabat pujarem per una canal força bruta fina arribar a la reunió

2n llarg: IV+, IV i IV+, 10 expansions i 1 pont de roca en uns 25 metres.

Sortim per un desplom i que ens ajudarà els estreps fent un parell de passos d'Ae. Sortim en lliure difícik i anirem pujant ara amb més facilitat. Seguim a la recerca de l'expansió i a la dreta trobarem un altre pas difícil. Flanquegem a la dreta i pugem en vertical fina a un bon replà on muntem la reunió

3r llarg: V+, V, IV+, V i IV+, 11 expansions i 1 pont de roca i uns 25 metres

Flanquegem a l'esquerra i superem amb passos difícils i atletics un mur molt vertial. Seguim vers la dreta i sempre seguin les expansions per bons ressalts fins arribar a un altre replà molt còmode on farem la reunió.

4t Llarg: IV+, V i II/III, 7 expansions i 1 pont de roca i uns 35 metres

Flanquegem a l'esquerra i superem un mur vertical però no gaire difícil. Seguim a la per l'esquerra fins a arribar a un mur vertical i que superarem amb un pas díficil d'entrada, després seguirem gaire be caminant fins a la reunió.

5è. Llarg: II i IV, 3 expansions i uns 20 metres

Sortim molt fàcilment fins a un petit ressalt amb roca no massa bona però assegurat per  dues expansions ho supererem sense cap problema i muntarem la reunió.

Nosaltres hem fet un parell de llargs més, no massa interesant de la via AUGUSTA, per arribar al cim de la roca.

El descens el farem per camí prou marcat fins un coll i després per canals i camí trobafrem el descens natural de les vies de la paret del pont.

Via agradable de fer, atletica, ben assegurada ideal per gaudir d'una jornada ben complerta i... nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

L'obsolescència planificada del blog

L'obsolescència planificada és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte de manera que aquest es torni obsolet, inservible o que el creador del producte estigui "cremat", com és el meu cas, per diferents raons i que al cap d'un període de temps i durant la fase de disseny, creació, modificació o ús que li dona la gent, no té sentit d'una continuació. L'obsolescència planificada s'utilitza en productes molt variats i estimula en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes, les xarxes van plenes de blogs sobre el món de l'escalada i el meu no és una excepció, millor o pitjor, no soc jo que he de jutjar-ho. El cas és que, per les experiències que tinc, la gent en fa molt bon ús del blog, però un cop fan servir les ressenyes i les explicacions, poc són els que deixen un comentari al blog, per no dir cap, en un sentit crític, d'agraïment o simplement que els ha fet un bon servei. També la meva petita i humil creació, la pengen a les xarxes sense esmentar d'on l'han tret, inclús modificant-la i afegint fotografies. El blog és públic i poden fer l'ús que convingui, per això és gratis, no com les guies, que tenen "copyright", no dir res dels que si els fas un comentari perqué l'han penjat a les xarxes, encara es "reboten". 

Fer entrades al blog, encara que no ho sembli, porta molta feina, dibuixar les ressenyes, recordar els llargs i les assegurances que hi han posades, picar i corregir textos, seleccionar fotografies, ... etc. És més fàcil baixar una ressenya del blog, que valorar una feina, per aquesta raó, no se quan, però el blog s'acosta a la seva fi. No sé quant durarà, el temps ho dirà. Només cal demanar que un cop baixeu les ressenyes, no costaria un comentari d'agraïment o nomenar d'on l'heu extret la informació si la pengeu a les xarxes.

També un agraïment a tots els seguidors, habituals o esporàdics del blog, sense un reconeixement, no té cap sentit la continuació del blog.