dimarts, 6 de novembre de 2012

Via Òptima al Gorro Frigi

3 de novembre de 2012
Cap de setmana llarg de pont però que per mi, no va ser pont i un ensurt el dimecres, va fer que m'estigués tres hores a urgències de l'Hospital Clínic. Tot per culpa d'una reacció al.lèrgica que ves a saber que carai era, em va deixar prou tocat el dijous i el divendres. Jo ja estave resignat a que el cap de setmana miraria la tele a "dojo", però un missatge del Vicenç Nin m'anima per anar a escalar, encara que sigui algo fàcil. La primera intenció era anar a fer la via Facilona al Monestir però també s'apaunta en Guillem i ens convenç per anar a fer una via que ha obert aquest estiu, la via Òptima al Gorro que la Facilona no val res... Via de poc compromís, ideal per dies com aquests i per escalar amb tranquilitat. A mida que passaven les hores el temps anave a pitjor, fins hi tot ens va ploure una mica, després per la tarde, va fer millor, tot el contrari del que van pronosticar els "mentidòlegs", en fi es el que hi ha.

1er llarg IV, un A0e, V, IV+, IV i III  molts parabolts, tants com 16, en 45 metres
En Guillem en cedeix el primer llarg, que diu que m'agradarà. Comença dret però amb bon canto, tants sols un pas no en va sortir, per el demés, vas pujant amb roca acceptable fins que es va arrampant i ja es torna més fàcil fins la reunió.

2on llarg IV- i III molts parabolts (he perdut el comte) en 45 metres
Per no liar les cordes i com anem tres, també faré jo aquest llarg. 45 metres d'escalada fàcil i arrampada ens portarà a sota d'un desplom descompost on muntarem una còmoda reunió.

3r llarg IV- A0e IV- i III, també, molts parabolts en uns 30 metres
Ara si, fem cambi de cordes i surt en Guillem. Encetem el llarg clarament a l'esquerra fent un llarg flanqueig per trobar la part més dèbil del desplom. Seguint els parabolts superem un ressalt on la roca no es de molt fiar doncs es trencada en algun punts. Gracies als parabolts que en ajuden, arribem a típica cornisa ajardinada d'aquesta vessant del Gorro, on fem la reunió.

4t llarg IV+, Iv i III, molts parabolts en uns 30 metres
Llarg semblant a les vies veïnes de la seva dreta on trobarem una roca molt bona que ens farà gaudir d'aquest últim llarg per arribar al cim del Gorro Frigi.

Un altre via nova per la "cole" que la recomano per els matins d'estiu i per les tardes de l'hivern, però amb un dia, tapat i núvol com avui, no es del tot recomanable. Fem la foto "típica" per el blog i ens fixem que volta l'helicòpter dels bombers amb una camilla i tot apunta que deu haver passat algun ensurt. Mirem pel voltant però no trèiem l'aigua clara i decidim baixar que fa bastant fred.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Vicenç Nin i Joan Prunera
Una paradeta i mirant com fan la Buriles rojos de la Panxa. Després vaig saber que eren el Manel i la Ita
En Vicenç al primer llarg

Començant el segon llarg
El Guillem al principi del tercer llarg
El Guillem a l'ultim llarg
Aquest cop fem una fotografia del cim però sense la "típica creu"
L'helicòpter dels bombers feia passades pels Gorros i portaven la camilla...

2 comentaris:

  1. Aquesta via del Gorro no la tenia controlada, el Guillem no para....l'haurem d'anar a conèixer, vaja amb l'alergia!

    ResponElimina
  2. Joan, quin pal això de l'alergia, no? be finalment et vas recuperar i vas poder fer una escalada maca. L'hem posat a la llista de pendents. Felicitats!!!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.