dimarts, 13 d’agost de 2013

La Pica d'Estats 3.143 m. per la Cresta Occidental

9 i 10 d'agost de 2013

La Pica d'Estats des de l'Estany d'Estats
La Pica d'Estats és el cim més alt de Catalunya, es la muntanya dels catalans. Està situada entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès de l'Arieja i forma part dels macís del Montcalm. Està compost per tres punts culminants, el Pic Central, la pròpia Pica de 3.143 m, el Pic Occidental o Pic de Verdaguer de 3.133 m i el Pic Oriental o Punta de Gabarró de 3.114 m. Per la cara sud trobem el circ glaciar de la Coma d'Estats on estan ubicats els estanys d'Estats i Sotllo. La carena fronterera entre nord i sud delimita Catalunya amb Occitània. Des de el seu cim privilegiat podem güiatar des de l'orinet, el Puigmal i a occident la Maladeta. Pel cantó català es pot accedir des de la Vall Ferrera pel refugi del mateix nom (FEEC) i pel cantó Occità, des de el refugi de l'Estany de Pinet (CAF).

Fa disset anys, vaig fer l'Aneto amb la meva companya Cristina. Per a ella no era el primer tres mil, però si l'Aneto, el cim culminant dels Pirineus. Llavors vaig proposar-me fer junt amb ella els cims més alts i emblemàtics de l'Estat Espanyol. El primer va ser l'Aneto (3.404) el més alt dels Pirineus, el segon, el Teide (3.719) el més alt de l'Estat Espanyol, el tercer el Mulhacen (3.482), el més alt de la Península Ibèrica i finalment, la Pica d'Estats (3.143) el més alt de Catalunya. Espero poder fer altres cims amb ella, tant de tres mil com d'altures inferiors i agraïr-li la seva paciència i comprensió, d'aquesta dèria meva, de pujar i escalar muntanyes.

Prenem el camí des de l'aparcament del Pont de la Molinassa, al final de la pista que surt del poble d'Àreu fins el Pla de Boet. Anem carregats amb tenda, fogonet i menjar per passar la nit als voltants de l'estany d'Estats. Després de dos dies de pluges intenses a la Vall de Cardós, sembla ser que tindrem temps anti-ciclònic i això s'ha d'aprofitar. Com dic, sortim de l'aparcament a dos quarts de cinc de la tarde i pugem amb pas lent però sense pausa pel GR11 per les Pales d'Areste. Passem pels plans de Socauba i Sotllo i en dos hores arribem a l'Estany de Sotllo i amb un hora més plantarem la tenda a l'Estany d'Estats a 2.465 metres d'alçada en un lloc no molt còmode degut a que hi han bastantes tendes plantades. Fet això preparem un... correcte sopar per les condicions que es trobem i ben d'hora ens ficarem al sac.
Passant per les Pales d'Areste camí dels estanys
El Pic de Sotllo al fons
Arribada a l'Estany de Sotllo i la Pica al fons
Ja tenim la tenda plantada a l'Estanys d'Estats
Després d'una nit mes o menys tranquil·la ens llevem a les 6.00 h del matí i després de prendre alguna cosa calenta al cos fem les motxilles i a les 7.00 h en punt marxem cap a la Pica. Boragem per la seva esquerra el llac i en poca estona arribem a les estribacions de la tartera que ens durà al Port de Sotllo. Hi ha força neu per accedir al port i es prou dura en aquestes hores del matí. Pugem la tartera i amb compte travessem les congestes de neu i a les 8.30 h arribem al Port de Sotllo. Fa força vent i fret, dons bufa del Nord i sense perdre gaire temps, ens dirigim al principi de la cresta occidental. Trec el cordino de 30 metres i ens encordem en doble. La Cristina em mira amb la cara de sempre pensant: estàs segur del que anem a fer? Sense més preàmbuls enfilo cresta amunt, que al principi es prou vertical, passos de II i III- i així successivament fins la meitat de la cresta. Ens ajuden en la escalada les fites que anem trobant durant la pujada. Ara la cresta esdevé més fàcil pel canto esquerra on practicament anem caminant fins un altres ressalts més verticals de la cresta (I i III) fins assolir un coll on pujarem per la vessant NO. Davant nostre tenim la cresta que puja vertical per una mena de canal on trobem neu nova dels dies anteriors. Enfilem la canal-cresta amb passos de II i III- fins que poc a poc anem guanyant alçada i arribem a la Punta Occidental o Pic Verdaguer (3.133). Ens desencordem i admirem la cresta cimera que ens durà fàcilment al cim principal. Als nostres peus, ben lluny, veiem els llacs i la tenda com un punt petit de color taronja a un extrem de l'Estany d'Estats. Davallem cap a l'Est en direcció al coll que separa la punta occidental del cim de la Pica i en poca estona ja som al cim culminant del Països Catalans. Son les deu del matí, l'altímetre marca 30 metres menys de l'alçada real (com sempre) i 9.8º C de temperatura. Hem trigat tres hores justes des de la tenda.
Gaudim una estona del cim i mengem unes "barretes energètiques" per recuperar forces. També "admirem" la munió de coses, que no se per quina raó deixa la gent, penjant de la creu del cim... lleig, molt lleig.
La tornada la farem per lo que es la via normal d'accés al cim pel cantó occità. Baixem de la Pica fins el Coll de Riufred i ràpidament perdem alçada fins la Cometa d'Estats. Ara remuntem un altre cop fins el Port de Sotllo per tornar un altre cop al punt de partida, l'Estany d'Estats on pleguem la tenda i recollim per fer el camí de tornada al Pont de la Molinassa, on tenim el cotxe. A estat una dura jornada, sobre tot per la Cristina dons han estat deu hores de dura jornada però amb la satisfacció de la feina feta.

Ascenció realitzada en dos jornades per: 
Cristina Montiel i Joan Prunera
Son las 7.30h i ens acostem a la tartera
Descans a mitja tartera
EL Port de Sotllo al fons
Grimpant en plena cresta occidental
El cim del Pic Verdaguer (3.133)
La Pica d'Estats des de el Pic Verdaguer
El cim de la Pica d'Estats!
3.110 metres, falten 33 metres per que indiqui be l'altímetre...
Baixant ver el coll de Riufred
Les congestes de neu son encara abundants en aquestes alçades de l'estiu
El Pic de Sotllo i l'estany de la cometa d'Estats
Un petit descans baixant per la tartera
Baixant per la Coma d'Estats i la Pica al fons
Ja som un altre cop a la tenda i ara toca el pitjor... la baixada fins el cotxe!!!

1 comentari:

  1. Quina enveja,

    Doncs encara que sembli mentida, no he pujat mai la Pica d'Estats i aquest itinerari que heu fet sembla molt interessant i maco.

    Sembla mentida que, tal i com dius, la Cristina tingui tanta paciència i comprensió, d'aquesta dèria teva, de pujar i escalar muntanyes.
    De totes maneres, jo crec que també li agrada ja que si no, no l'enganyaries tantes vegades.

    Felicitats a tots dos per aquesta ascensió tan maca.

    Quimet

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.