dimarts, 27 d’agost de 2013

Via Sol Solet a la Miranda de Can Jorba. (Montserrat)

25 d'agost de 2013
La via Sol Solet, que podria dir d'aquesta popular via? No se quants cop l'he fet. Si no teníem una idea clara, aquesta via sempre era una bona excusa per anar a ferla. Fins i tot, un "plan B", si anàvem malament els plans. Roca cantelluda i de primera, bon equipament, cinc llargs de corda i curta aproximació, fan un "còctel" irresistible per passar un parell d'horetes, grimpant per la roca i oblidar-nos dels problemes. Repassant el meu "quadern de bitàcola" on escric cada escalada que faig, veig que l'últim cop que la vaig fer era pels voltants d'octubre de 2004... fa nou anys. Com passa el temps! En em decantat per aquesta via degut a que en Joaquim porta totes les vacances sense "tastar roca" i com diu ell, li costa engegar una mica i es una via, que com dic, te un grau molt assequible i bon equipament. Això si, el primer llarg no el recordava tant polit pel pas de les acordades. Tot i que es una via de IV i IV+, jo al primer i tercer llarg, li posaria un parell de V.

Sortim de l'aparcament de Can Jorba i seguim el tant recorregut cami que porta a la canal del Joc de l'Oca i un cop arribem, ens dirigirem a la paret de la nostra esquerra i en mig d'un petit bosc arribem a peu de via en menys de mig hora.

1er llarg: IV+, IV i IV+, nou parabolts en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos a sobre d'un arbre ajagut i comencem un curt flanqueig a l'esquerra. Aquí si volem, podem "xapar" la primera expansió de la via Bego-Miguel-Kush. Tot seguit arribem a la primera expansió de la via, que es un espit, per anant fent a dreta i esquerra tot seguint el parabolts fin la reunió en una petita cornisa. Llarg d'escalada homogènia on la roca la trobarem una mica polida.

2on llarg: IV, IV+ i IV, cinc parabolts en uns  25 metres
Encarem el segon llarg recte amunt, sempre seguin els parabolts. Ara la roca ja no es polida i podem escalar amb més tranquilitat. Farem la reunió còmodament lleugerament a l'esquerra en un petit relleix.

3er llarg: IV+ 13 parabolts en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per seguir en tendència a la dreta tota l'estona. Magnífic llarg on gaudirem d'una roca de primera i molt bon equipament. Tant sols trobarem un parell de passos, que pel meu gust son una mica més de IV+ però que els podem resoldre sense cap problema.

4t llarg: IV, IV+ i IV, sis parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió flanquejant a la dreta fins una cornisa ben ample, on hi ha una sabina gruixuda (un parabolt). Superem aquest pas i ens dirigim a una placa vertical amb molt bon cantell. Seguim amunt per la placa fins que ens obliga a pujar una mica per una mena d'esperó on amb un pas fàcil de flanc, arribem una còmoda reunió.

5è llarg: IV, III, IV i III, 4 parabolts en uns 25 metres
Davant nostre tenim una placa inclinada amb dos parabolts. La superem i anem a cercar una cornisa ample on hi ha un arbre molt gran. Tot seguit segui per la nostra dreta per un altre placa inclinada i en poca estona arribem al final de la via.

Per baixar podem fer dos coses. Per la mateixa via, dons les reunions son rapelables, o flanquejant uns metres a la dreta a buscar la última reunió de la via Escabroni Escapullini que totes les reunions també son rapelables i son noves i d'acer inoxidable i amb ters ràpels som un altre cop a peu de via.

Via divertida i amb cert ambient on podrem escalar sense gaire compromís i passar una jornada ben aprofitada. Un altre opció seria continuar per l'Aresta Brucs fins el cap de munt de l'Agulla de Can Jorba però com hem deixat les motxilles a peu de via ho deixarem per un altre ocasió.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg arribant a la reunió
El segon llarg
Sortint de la primer areunió
El tercer llarg
El Joaquim al tercer llarg
I la foto de final de via

2 comentaris:

  1. Doncs, tal i com diu en Joan, desprès d'una temporadeta sense tocar roca, em costa una mica engegar.
    Però, amb aquesta via tant maca, amb la roca tant bona (excepte el començament del primer llarg que sembla un mirall), l'ambient i cosa rara, no hi havia gent! he gaudit de valent.

    Salut i mosquetons

    ResponElimina
  2. Via molt agradable de fer.
    Quan vaig anar-hi amb la Montse fa un mes i mig em va resultar llarga la distància entre el primer i el segon spit del primer llarg, i al mig del tercer llarg li marcaria un passet de V.
    Apa, Joaquim, bona manera de retornar!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.