divendres, 30 d’agost de 2013

Via GAM o Aresta Brucs a l'Ànec en solitari (Montserrat)

28 d'agost de 2013
 M'he aixecat aquest matí i m'he trobat angoixat. Com si sentis una necessitat inexplicable, prenc el llibre de frares buscant una via fàcil i m'apareix l'agulla de l'Ànec en mig del Portell Estret. Una típica agulla, que per la seva escassa dificultat, al llarg del temps, vaig deixar de escalar. La vaig fer fa un munt d'anys amb el Pepe Guerrero (Pepe el "Chino") i des de llavors no he tornat. Fa poc vàrem fer l'Agulla Fàcil i la vaig estar recordant... Carai!, l'Ànec, bona via per intentar-la en solitari. El que passa es que no recordo com està. Es igual no m'ho penso més i me'n vaig!

Entre la tonteria de buscar via i fer-me la motxilla perdo massa temps i arribo a Can Massana a un quart d'onze i la meva sorpresa es que en aquest moment arrien en Guillem Arias, l'Esteve i en Martí. Que fas aquí? T'apuntes amb nosaltres..? No se dir que no i m'apunto. La qüestió es que arribant al coll de Guirló l'Esteva comença a trobar-se malament i per no deixar-lo sol decidim recolar. De totes maneres, el dia es lleig però de valent, núvols per tot arreu i negres de descarregar aigua de debò. Arribats a Can Maçana, en Guillem portarà a l'Esteve ràpid cap a casa i jo al Martí que te el cotxe al Bruc. Ens acomiadem i ja quedarem un altre cop. Em quedo sol al Bruc "descompuesto y sin nóvios" i em dic: que carai faig ara?, son quarts de dotze i el temps sembla que millora... Men vaig a la via!
Arribo a coll de Guirló (un altre cop) i decideixo anar per la cara nord a buscar el Portell Estret. Sembla que faci una humitat del 100%, com si sortís de la dutxa ara mateix.

Ja soc a peu de via. El primer llarg, una rampa immensa de II i III em fa decidir de lligar-me tan sols a la corda. Des de peu de via el segon llarg no es veu... quan arribi ja m'hi trobaré. La meva sorpresa va ser que esta tota equipada amb parabolts i per poder rapelar tota la via!!!

1er llarg: II, III i II, dos parabolts en uns 40 metres
Com dic, lligo nomes la corda a l'arnés i per la meva sorpresa, quan estic a uns deu metres en un relleix, em trobo un parabolt. No se que fer. Lligo una punta de la corda, em faig dos nusos Machard i deixo la motxilla, i cap a munt. Segueixo i en una llastra poso un friend (després, al rapelar el llarg, veig un parabolt mes que no he vist) i continuu a munt. De mica en mica perdem dificultat (no es que hi hagi gaire) i arribo a una reunió de dos espits amb cadena i un parabolt al costat. Ara toca rapelar el llarg i recollir la motxilla i tornar-lo a pujar.

2on llarg: IV, III i IV, quatre parabolts en uns 30 metres
Faig cambi de reunió i en situo a peu de, ara si, una aresta molt més vertical però aparentment fàcil. Si al llarg de sota està equipat, el segon crec que també... Evidentment. Des de la reunió veig dos parabolts. Preparo be la corda amb els nusos de Machard i un nus més de redundància. Dono uns metres de corda i enfilo aresta amunt. Es prou vertical però amb molt bona presa i pujo amb confiança. Com vaig trobant parabolts pujo, encara més, amb més seguretat. Mes o menys a meitat de recorregut es torna més fàcil fins que arribes a un seria antigament la segona reunió. Hi han uns burins i plaquetes velles matxacades a terra i al costat un parabolt. Davant meu tinc un ressalt molt vertical però curt que el supero amb un pas de quart i de seguida per dificultat l'aresta fins trobar una reunió amb dos parabolts amb anelles. Mont el ràpel per recuperar material i tornar-lo a pujar (es el que més mandra en fa d'escalar en solitari).

El dia cada cop s'està espatllant més i a sobre meu hi han uns núvols amenaçadors que no fan gaire cara d'amics. Em miro de reull l'Aresta Brucs de la Sense Nom, dons estic engrescat i necessito més conglomerat, però el seny i la metereologia em diuen que no. Rapelo per la cara nord en uns 15 metres però abans admiro una estona la muralla nord de Frares i La Boleta del Portell Estret recordant, anys enrere, quan vaig fer la Iglesias-Torres-Casanovas amb el meu amic Chufi i tants i tants itineraris amb amics que ja no hi son, o per sort, amb companys que encara podem gaudim d'això tant inexplicable i tant poc racional, que ens mou a pujar i escalar muntanyes. Plego material un cop al coll de l'agulla i desfaig el camí de pujada.

Escalar en solitari es una activitat enriquidora per centrar-te en el que fas i guanyar confiança en tu mateix sempre, en el meu cas, escollir vies per sota, però molt per sota, del meu nivell. Coses en contra: que parles molta estona sol i sembla que estiguis "pirat", que et fas la via dos cops... i que al acabar no pots anar al bar amb els col.legues a comentar la "jugada". Ja se sap, no es pot tenir tot en aquesta vida.

Per cert, al tornar a casa, ens truquem amb el Guillem i em comfirma que no ha seguit res greu lo del company Esteva. La setmana que be, jo tornarà ha estar escalant.
El dia no es gens engrescador
EL primer llarg, mooooolt fàcil
Al segon llarg ja es diferent la cosa, però es deixa fer be
El pitjor d'anar sol... que tens que remuntar els llargs. Quina mandra!!!
Relaxació i solitud al cim d'una agulla de Montserrat
Fantàstica la muralla Nord de Frares
Temps empitjorant i ja toca recollir el material. Al fons es veu la Boleta del Portell Estret

6 comentaris:

  1. Enhorabona Joan, per partida doble, doncs després de marejar la perdiu costa tornar a l'idea inicial.
    Per cert quina tècnica utilitzes, em sembla que vas corrent per la corda amb un nusos Machard, no? No és emprenyador? la corda no deu correr massa fluida? No tens cap artilugi per escalar amb solitari?.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mingo. No utilitzo cap aparell. Faig servir la tecnica del Prusik i dels nusos. De totes maneres si algún cop faig una escalada en solitari escullo vies molt fàcils molt per sota del meu nivell per no tenir problemes. Utilitzo dos nusos de Machard i em vaig donant corda calculant mes o menys el que pujaré i despres en el punt d'assegrança faig un nus depenent de l'assegurança. Es com m'ho van ensenyar. Se que hi han aparells que no has de donar-te corda però valen un ull de lacara i poer el que faig, ja m'està be.

      Elimina
  2. No hi ha com tenir ganes de roca Joan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ona explicació Joan, estic totalment d'acord que serveix per trobar-se amb un mateix i per aixecar l'ànim. Felicitats per la vis i per l'explicació.

      Elimina
  3. Bonic escalada i més amb solitari, Felicitats i no ho deixis. Manel&Ita

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.