Via 98 OCTANS a la Magdalena Superior (Montserrat)

1 de setembre de 2013

 La 98 octans es una d'aquelles vies que sempre se m'ha resistit. Sentia parlar d'ella, a mitjans dels 80', amb aquell famós tercer llarg, difícil, vertical fins els desplom i amb molt d'ambient... i amb un 6a, nova graduació per a mi d'aquella època, que semblava ser que no tenia res a veure amb els típics VIº antics. Tot això ha fet que sempre la tingués "arraconada" per altres ocasions. També influïa el fet d'estar fent vies al Gorro Frigi i veure els escaladors en la seva vertical paret, vaja, que sempre que pensava amb ella, se'm posaven els pels (pocs) en punta. La qüestió es que el Guillem (un dels seus aperturistes) em diu que si sortim dissabte o diumenge i m'ho posa a "güevo", dons ja tenia la idea, feia un parell de setmanes, d'anar a la 98 octans. Dit i fet, quedo amb Joaquim per diumenge i tots tres cap a la via.

Pujant del Monestir a Sant Joan, camí de les Magdalenes, xerro menys del habitual. Estic pensant tota l'estona amb el tercer llarg. que d'altra banda, em toca a mi i sento revolotejar les papallones en l'estòmac... em dic per mi mateix: Joanet, que hi han molts "segurus" i portes estreps! tranquiiiiil. No, no vaig tranquil, però molt motivat per fer-la.

Per arribar a la via anirem pel camí nou de Sant Jeroni fins trobar la canal de baixada del Gorro Frigi. Pujarem una estona i de seguit ens decantarem a l'esquerra fins el peu de via a la vertical del cim de la Magdalena Superior. Un cop a peu de via, davant nostre tenim una cordada però estan fent el segon llarg i no ens molestarem. Fa un dia de sol amb una lleugera brisa que s'està molt be encara que el sol pica una mica. Ens repartirem els llargs d'aquesta manera: el primer en Joaquim, el segon en Guillem, el tercer jo i els quart un altre cop en Guillem. Ánimo Juanito que son pocos y cobardes!!!

Sempre he sentit a parlar que si no el fas en lliure el tercer llarg, cap problema, en A0e o A1e el passes be. No es veritat, vaja al menys per nosaltres. De parabolt a parabolt, generalment no arribes, a menys que facis 1.90 d'alça i et veus obligar a fer passos en lliure que son prou desplomats, arribant molt justet al parabolt. En A1e has de tenir pràctica, dons t'obliga a pujar a primers i agafar-te a la roca per arribar a la assegurança i mantenir prou l'equilibri. En fi, no es un llarg fàcil per els que no tenim grau sobrat de 6a.

1er llarg: III+, IV i III+, 9 parabolts en 45 metres
Iniciem el llarg una mica en tendència a la dreta. La roca, com es habitual en aquest punt, es molt polida i poc cantelluda i encara que fàcil tindrem que pujar amb prudència. Al cap de 45 metres en un bon relleix fem reunió de dos parabolts.

2on llarg: IV i 9 parabolts en 40 metres
Encetem el segon llarg recte a munt. Ara la roca es generosa amb bons còdols i a mida que anem prenent alçada es posa la cosa més vertical, sempre amb un grau molt homogeni i moltes assegurances. Llarg per gaudir de valent.

3er llarg: V, V+/A0e (6a), V, 12 o 13 parabolts en 30 metres
Aquest es el llarg estrella de la via i el més difícil. Surto de la reunió amb bona presa i molt vertical i així vaig fent uns 10 o 12 metres fins que la cosa cambia de cop. La paret es redressa mes encara fins casi el desplom i t'obliga a bloquejar els braços. Intento fins el màxim en lliure fins que em quedo literalment, "crucifixat", Estic arrapat amb les mas i els peus i sento que si deixo anar una mà cauré. Mentre penso això una mà comença a obrir-se i evidentment passa el que ha de passar. Tinc temps a reaccionar i puc llençar-me a l'expres de sota però he caigut. Joanet, no t'ho pensis més, et queden molt metes per davant. Trec un estrep i em poso a primers i com puc arribo al següent parabolt. A partir d'ara, son petites sortides en lliure molt forçades i A0e. quan faltes uns 7 o 8 metes per la reunió els seguros allunyen més i t'obliga a fer lliure. El còdols son grans i la paret vertical i ha de fer un pas de flanc per entrar a la reunió que no es fàcil. Be, m'he desfondat i m'han faltat "octans" per aquest llarg, però l'he resolt prou be. Pels que tenen grau alt es un llarg maquíssim d'escalar.

4t llarg: IV+, V i IV+, 5 parabolts en 25 metres
L'ultim llarg de la via, molt aeri i curt però d'una bellesa sorprenent. En enlairem de la reunió lleugerament a l'esquerra a cercar el primer bolt. Tot seguit anem més a l'esquerra amb presa generosa i molt vertical fins que arribem a l'aresta. Seguim recte a munt fins que de mica en mica arribarem al cim de la roca.

27 anys he trigat en poder fer aquesta via, però a pagat la pena. Sempre hi un primer cop i la veritat es que m'ha deixat un bon regust de boca. Ara tots el "fantasmes" de la via s'han esvaït com per art de màgia, ara es veu tot des de un altre perspectiva i l'alegria de compartir aquest moments amb el companys no te preu. Ara si que puc dir que la 98 octans es una via mes per la "cole".

Mentre estem a la tercera reunió veiem uns amics a dalt del Gorro Frigi, la Glòria, en Xavier Amill (Xas), l'Eric Promio i ens saludem a crits. Ells han fet la via Stromberg i quedem quan baixem al Monestir per fer-la petar una estona i explicar-nos les" batalletes" d'aquest diumenge.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joaquim Llòria i Joan Prunera

El conjunt dels Gorros o Les Magdalenes

El Joaquim encetant el primer llarg

En Guillem al bonic segon llarg i la roca amenaçant amb la seva verticalitat

Arribant a la segona reunió

Començant el tercer llarg amb la amenaçadora part mitja

Apurant algun pas en lliure

Aquest pas, realment, m'ha costat molt... sort d'un còdol enorme on puc reposar.

Des de la tercera reunió, assegurant al companys

L'aperturista de la via

En Guillem treballant-se el quart i ultim llarg

L'arribada al cim de la Magdalena Superior

Els conqueridors de: Al filo del ridículo...

Saludant als companys de la Gorro Frigi