Via ANOREXIA al Mallo Colorado. Los Mallos de Riglos. Osca

18 de gener de 2015

Riglos va ser un dels primers llocs en que vaig escalar en roca fora Catalunya. Vaig conèixer aquestes singulars parets en el llibre de LOS PIRINEOS, LAS 100 MEJORES ASCENSIONES Y EXCURSIONES de Patrice de Bellefont i amb roxetons, cletes, martell i claus vàrem fer la clàssica xemeneia Pany-Haus. He tornat algun cop més, repetint la via i la xemeneia de los Cachorros i un cop abandonant el Espolón del Adamelo. Aquest cop hem decidit tornar-hi després de més de trenta anys, però en la teoria, era una sortida amb antics companys de corda sense cap intenció d'esclar, en que la majoria ja no estan en actiu i dos d'ells sons els companys amb els que anava quan vaig patir l'accident a la Pirenaic de la Mòmia. Però, es el que sempre dic: la cabra tira pa'l monte, un d'ells s'ha decidit a escalar. El dia d'arribar lo típic, fotos dels Mallos a l'entrada del poble, recordant velles "aventures" i com no asseguts a la terrassa del bar "la francesa" veient les cordades com escalaven i nosaltres "bavejant" com a condemnats!!! Les prediccions no son bones pel cap de setmana tot i que avui fa un dia radiant però amb molt de fred, veurem el que farem demà. Desprès de dinar per no fer el "manta" decidim investigar com arribar al Mallo Colorado que es el nostre objectiu de demà i fent tot una passejada arribem a peu de via. Sembla factible, bona roca i ben assegurada... al Santi i a mi ja ens suen les mans pensant en la via que farem demà.

El dia s'aixeca be i a les nou tocades esmorzem al refugi nou de Riglos i a quarts de deu el Santi i jo preparem material i prenem el camí que fa la volta als Mallos. De mica en mica el dia es va torçant. Venen núvols i un vent fret del carai que fa tremolar al més ben plantat, però nosaltres no ens desanimem i en mig hora llarga, arribem a peu de via. L'aproximació es molt evident i a peu de via hi ha escrit el nom.

1er llarg: IV, V, IV+ i V+ (no obligat), nou expansions en 45 metres
Enfilem paret a munt molt vertical però amb uns còdols d'allò més grans i cantelluts. Les expansions ens indiquen el camí a seguir però hi ha cops que no saps a quins còdols agafar-te de la cantitat que hi han. Anem progressant salvant alguns desploms però sempre amb bona presa fins un sostre on hi han dos parabolts molt seguits. Es el pas més difícil de la via, si no ens surt en lliure podem fer A0e però no us enganyeu... no es gens fàcil. Un cop solventat aquest entrebanc arribem més fàcil men en un bon replà i muntem la reunió de dos parabolts amb anella enormes. Llarg molt, però molt "disfutón"

2on llarg: IV, IV+ i V, sis expansions i un pont de roca en 45 metres
De la reunió sortim escalant vers un pont de roca lleugerament a la dreta, després es un festival de còdols, vertical i amb molt bones preses escalem tot recte a munt fins que en va fen fent més fàcil l'escalada. Quan portem uns 30 metres d'escalada a la nostra dreta hi ha una reunió com la de sota però continuem per una mena de esperó fins un replà i de dos espits muntem la segona reunió. Llarg fantàstic.

3er llarg: II i sense expansions (a la ressenya marca una expansió, però no l'hem vist) i uns 25 o 30 metres
Llarg de tràmit molt senzill que farem, a cops caminant, a cops grimpant, fins la reunió als peus de la bola final i d'un sol parabolt molt gran i amb una anella.

4t llarg: IV i V quatre expansions, una d'elles, un burí en uns 30 metres
Encetem el darrer llarg lleugerament a la dreta per tornar a l'esquerra i en filar recte amunt. Poc a poc la dificultat decreix i arribem a una reunió però podem continuar un xic més a munt i en un bon replà gaire be al cim muntem la reunió final de la via. A la dreta, trobarem un arbre gruixut amb una instal.lació amb cables, on farem un ràpel d'uns 30 o 35 metres. Com no estàvem segurs hem lligat les dues cordes. Un cop a vall seguirem el camí de ronda als Mallos que ens duran a peu de via i un altre cop de retorn al bonic poble Riglos.

Hem passat un fret del "ca l'ample"... érem escalant a 4ºC+. Ha estat una bona sortida, hem rigut, recordat, menjar com a maleïts, caminar (no gaire) fotografiar, i dos de nosaltres, escalar... ho repetirem a la primavera.
Per cert, qui s'apunta a fer el Espolón del Adamelo? la tinc pendent...

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera

La típica foto dels Mallos a l'entrada del municipi 

El Mallo Colorado, la nostra fita per l'endemà

Preparats per anar a escalar 

Ens aproximem al destí... 

En Santi arribant a la primera reunió

Riglos als fons de tot des de la primera reunió

El bonic segon llarg

El segon llarg 

Arribada al final de la via

Quin fret companys!!! 

El ràpel per baixar de la via

Els cinc ganàpies i de rerefons, el Mallo Fire