dimarts, 21 d’abril de 2015

Aresta SUNYER-PICAZO als Ecos

19 d'abril de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Si busquem un lloc a Montserrat, prou solitari, sens dubte es la regió dels Ecos. Al bell mig de la muntanya, no es fàcil d'arribar i escollim el itinerari que escollim, sempre serà llarg i feixuc però amb l'avantatge que, generalment, només sentirem els xiulets dels ocells i el vent. Des de un dels seus punts culminants, les vistes dilatades dels macís montserratí, tant a dreta com esquerra, al nord o al sud, sentirem una sensació semblant a la de poder tocar, amb les mans, el cel.
L'escalada d'avui, ben mirada, no comporta gaire dificultat. Cent metres d'aresta un xic massa assegurada pel meu gust que se'ns farà ben curta però no ens deixarà indiferents pel seu ambient.
Hi han uns quants itineraris per arribar-hi en aquest punt llunyà de la muntanya i he escollit un que combina el caminar i el d'escalar. Sortim de Can Massana i ens dirigim pel camí de la vessant nord fins el Coll de Porc. Seguim el camí en direcció llevant fins el coll del Miracle i passats un centenar de metres trobarem unes fites i marques blaves a l'esquerra del camí principal. es el que anomenen, recorregut del pas de l'Esfinx. Traçat tortuós que salvant un bon desnivell arribem al pas de l'Esfinx. D'aquí, sempre seguint marques blaves, progressarem per la part alta del serrat fent pujades, baixades i franquejant trams de roca, sempre en direcció al llevant i ara seguin marques grogues, fins guaitar les estribacions dels Ecos. Tant sols ens quedarà remuntar la canal que duu a la Miranda dels Ecos i ja serem a peu de via. El recorregut es llarg i feixuc i trigarem unes dos hores però s'ho val.
El Serrat dels Ecos es un conjunt d'arestes d'un centenar de metres i son cinc arestes. La que ens interessa es la quarta, gairebé bessona de la Miranda dels Ecos per el que fa a alçada i coneguda com roca nº 204 i últimament com a Eco d'en Nubiola, aquest nom dedicat al gran escalador i coneixedor de la nostre estimada muntanya, que va ser en Joan Nubiola, mort el 17 de desembre de 2014.
1er llarg: II, III, i III+, 3 parabolts i uns 20 metres
Ens enlairem en escalada molt fàcil i amb roca un xic trencada i en tendència a la dreta fins que es posa vertical i amb un parell de metres entrem a la reunió per l'esquerra en un bon replà assegurats de dos parabolts.
2on llarg: IV+, IV i III, 6 parabolts i uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió en tendència a la dreta per terreny vertical per salvar un desplom. Tot seguit seguirem per aresta amb bons cantos i progressarem ara amb més facilitat però sempre alerta dons hi ha algun còdols bellugadís. Al final del recorergut farem reunió sota d'un ressalt de dos parabolts amb anella.
3er llarg: IV+, IV-, III i II, 4 parabolts i uns 40 metres
Comencem el darrer llarg fent un fàcil flanqueig a la dreta a cercar el parabolts que ens assegura el pas més complicat del llarg per continuar per l'aresta, ara amb menys dificultat. Tant sols els darrers metres anirem amb comte dons aquí la roca es molt trencada. Al cim no i trobarem cap reunió però a la punta oposada de la via podrem lligar-nos d'una petita sabina i ja tindrem llesta la via.
Per el descens tampoc tenim cap anclatge i tindrem que desgrimpar uns cinc metres pel que seria la via normal. D'aquí arribem al coll entre aquesta roca i la Miranda dels Ecos i davallarem per una canal equipada amb cordes fixes fins un gran arbre on trobem la instal.lació de pujada i baixada als Ecos. Podem baixar per la gruixuda cadena o fent un petit ràpel d'una quinzena de metres. Acabat això, continuem baixant per la canal fins el peu de via. Per la tornada podem fer el mateix recorregut per on hem pujat o un pel més llarg però més tranquil pel Coll de les Comes. tots dos ens durant igualment al coll de Porc.
Hem "patejat" més que hem escalat però l'activitat ha merescut la pena. M'he quedat amb ganes de fer quelcom més però estem cansats i la tornada també es llarga... un altre via nova per la cole.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El conjunt del Ecos
Des de la canal ja veiem l'aresta que volem escalar
El primer llarg
Començant el segon llarg
Vistes fantàstiques des de la segona reunió
El pas difícil del tercer llarg
Darrers metres del llarg final
Contemplant un paisatge esplèndid
L'agulla Lluís Estasen
...i per descomptat, la foto final

7 comentaris:

  1. No la coneixia aquesta via, clar que tu ets el col·leccionista. Me l'apunto per anar-hi en solitari.

    Antoni Aymamí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó toni. Es una via ideal per fer-la en solitari.

      Elimina
  2. Ep Joan, una aresta ben maca, no la coneixia, queda apuntada a la llista de pendents!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una escalada senzilla però típica de aresta montserratina, pel meu gust sobren assegurances...

      Elimina
  3. Mira que sois rebuscados pero la verdad es que encuentras autenticas joyas en lugares muy tranquilos
    Felicidades

    ResponElimina
    Respostes
    1. La encontré en la nueva guia de Ecos y hacia tiempo que queriamos ir... pero se ha de caminar un güevo!!!

      Elimina
  4. El que té de bo anar tan lluny és que es troben llocs com aquest en els quals, encara que sent tan solitaris, ajuden a trobar-se a un mateix.
    Entorn meravellós, via amb ambient i companyia fabulosa..

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.