dijous, 2 d’abril de 2015

Via LO NIK GALL-LASTIR al Serrat del Poll. Alòs de Balaguer

28 de març de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
De nou, tornem a acabar allò que vàrem deixar pendent fa quinze dies, per que ja se sap allò que diuen de: culo veo, culo quiero. Es el cas de la nova via oberta per membres dels Galls de Lleida que anem tots esvarats a fer-la com si s'acabes el món i la veritat, es una via que m'ha deixat molt bons records, tant per la via com per poder compartir "roca" amb diferents components del blog dels Galls.
El ser matiners ens ha permès d'arribar, gaire be, els primers a la via i com no ens hem entretingut arribem a peu de via els primers. Saludem al Toni i al Jaume que ja son penjats a la paret. Poc a poc arriba més gent, els de  Badalona, i com no els Galls, En Pinto i el Tato a la nova via, LOS MISTERIS DEL PEPEGALL amb qui parlem de la via que anem a fer i ens explica el que vol dir i significa la via. Tot seguit arriba el Nico (Lo Nik Gall-Lastir) i comentem: òndia, tu tens un blog, no? i així anem coneixent-nos. El Nico te la mateixa idea de fer la via que estem i opten per entrar per un altre via. Mes amunt ens passen i es que coneixen molt be la zona i son molt bons!!!

Fa un dia esplèndid, amb un sol que crema, això ho hem d'aprofitar i ràpidament ens disfressem i comencem l'aventura. En el primer llarg es veu un parabolt força amunt i l'altre a "can pistraus"... vinga, me la demano i amunt que fa pujada!!!

1er llarg: IV, i IV+, un pont de roca i dos parabolts en uns 30 metres
Llarg agradable de placa sanejada i amb un equipament auster on seran nombroses les ocasions per poder posar assegurances flotants, si no serà exposant el llarg. La reunió la fem en un relleix prou petit i penjat. Bon llarg.

2on llarg: V, IV+ i IV i tres parabolts en uns 30 metres
Llarg millor que el primer amb una roca de primera. Tenim un pas prou atlètic per sortir de la reunió però amb unes "nanses" per les mans brutals. Després es una festa. Abans d'arribar a la reunió, el llarg te tendència d'anar a la dreta on baixa prou la dificultat i entrem en un replà terrós una mica incòmode. Llarg molt bo.

3er llarg: III i IV, dos parabolts i uns 25 metres
Sortim de la reunió molt fàcilment pel que seria una part de la via de SUSORDENES MONGUEF i sempre, amb tendència a la dreta, fins un mur vertical però molt fàcil i que al final del mateix, muntem reunió en un còmode replà. Llarg un pel lleig en que no implica gaire be cap dificultat rellevant.
D'aquesta reunió fem un flanqueig caminant vers la dreta on saltarem un esperonet assegurat per un parabolt que serà la única dificultat d'aquest cambi de reunió on entrarem de ple als tres magnífics darrers llargs.

4t llarg: V i IV+, dos pitons, tres parabolts i dos ponts de roca (si la memòria no em falla) en uns 30 metres
Tenim al nostre front una placa immensa on, mes o menys, tenim un pitó a prop. El llarg discorre per una placa fantàstica on van sorgint les preses de mans amb passos de dreta a esquerra o a l'inrevés prou finets però sempre molt francs. A prop del final del llarg entrarem en una petita cornisa terrosa amb una sabina. seguim per un diedre molt bonic fins entrar a la reunió petita i pentjada. Llarg magnific.

5è llarg: IV+, V, V+ i IV+, 5 o 6 parabolts i un pont de roca (si la memòria no em falla) en uns 30 metres
Sens dubte el millor llarg de la via. Placa immensa però més neta que l'anterior on gaudirem del rocam dallò més. Sortim de la reunió vers l'esquerra  i tota l'estona serà un festival tant sols al final dels llarg trobarem el pas més difícil de la via però molt ben protegit i no us crideu a engany, no es fàcil dons aquí es prou vertical. Entrarem a la reunió en un replà petit i penjat a sota d'una sabina. El millor llarg de la via.

6è llarg: IV, IV+ i III, tres parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió amb un clar flanqueig a la dreta per entrar en un terreny, que de començament, no es bonic però de seguit, la cosa cambia. Pugem per diedres molt agradables fins una placa vertical i amb tendència a la dreta, la superem fins que la dificultat decau i entrem a la reunió final. Llarg bonic i agradable.

Ja som al final de la via i ens ajuntem amb el Juan Gutiérrez (el Puto Amo) i el Gall Pep que arriben d'altres vies, avui també es un dia concorregut sobretot de gent de Lleida. El Guti ens explica les maneres de baixar però millor que no ho fem per la mateixa via dons hi puja més gent. Optem per baixar pel cantó oposat a la via. De la reunió final anirem fins una bretxa on hi ha la instal.lacio d'un ràpel curt que ens deixa en una mena de canal. Després, remuntarem uns metres per una canaleta (fita visible) a la nostra dreta mirant a baix i un cop remuntada, desgrimparem fins un arbre on trobarem el segon ràpel més llarg que el primer. Compta amb les pedres soltes que hi han mentre baixem, son molt inestables i millor separar-nos del peu de ràpel per les pedres que puguin caure. Després només tenim que baixar la desagradable tartera fins el camí... però no us preocupeu l'escalada s'ho val i no trigarem més de mig hora.

Via fantàstica dels Galls de Lleida, totalment recomanable i una via més per la cole!!!

Escalada realitzada per: Jordi Joan Garcia, Joaquim Llòria i Joan Prunera
Les parets que escalarem
Amb lo Gall Pinto 
Amunt, que el camí fa pujada...
El primer llarg 
En Jordi-Joan, recuperant el primer llarg 
Començant el segon llarg
El tercer llarg
Collons, les plaques que venen ara!!!
El quart llarg
Els companys recuperant el quart llarg 
El Joaquim "negociant" el passos
El cinquè llarg... fantàstic!!! 
Recuperant el cinquè llarg
Hi ha bon ambient des de la reunió 
El darrer llarg
El riu Segre des de el final de la via
Reunió de Galls..
Fotocim amb els Galls... nosaltres tres encara som "pollastres"
Sen se ells, no seria possible el que he escalat 
Quis peus de porc!!! ens em possat com...

7 comentaris:

  1. Com es nota que vau disfrutar Joan! la via s'ho val. Renoi quina enveja aquests peus de porc....llàstima de pressa.

    ResponElimina
  2. Només he pogut escalar dos cops aquest any, amb els mateixos amics i al mateix lloc. Fa quinze dies la "Canto..." i ara aquesta. Els dos cops he gaudit moltíssim, especialment en els llargs que m'han tocat. I el complement d'esmorzar al forn d'Artesa i dinar els peus de porc d'avui al Molí, un luxe!
    Quant a la graduació, per mi el primer pas del segon llarg és IV+ atlètic en lloc de V . La resta m'ha resultat com diu el Joan. Cadascú que digui la seva.

    ResponElimina
  3. Bona via Joan, quand la varem fer vaig tenir la sort de poder anar tota de primer i les tirades 4ª i 5ª en un sol llarg de 60 mts. amb 12 punts d'assegurança quedant una tirada espectacular. Ara us queda la de mes a la detra LOS MISTERIS DEL PEPEGALL una mica mes intensa. A veura si treieu a escalar mes al Sr. Garcia.

    ResponElimina
  4. Que dir d'aquesta via que no s'hagi dit ja?

    Potser em repetiré amb les opinions ja dites però també ho tinc de dir:
    Simplement MERAVELLOSA. És increïble que la naturalesa ens pugui regalar unes parets com aquestes perquè les puguem pujar gaudint de valent.

    Gràcies Galls per fer-nos aquest regal!

    Entre l'escalada, la companyia i el peus de porc, l'emoció era tant profunda que em queien les llàgrimes del plaer.

    ResponElimina
  5. no me queda otra cosa que decir .... hay no que eso es envidia pero que me gusta que os alla emocionado la via , yo espero poder ir otra vez a esa zona a disfrutar como muchos de vosotros

    ResponElimina
  6. hola,

    feta fa uns dies. Molt bona via, sobretot els últims 3 llargs, tal i com dius a la ressenya. Molt recomanable.

    Encara hi ha el nom a peu de via, i al 3r o 4t també hi ha alguna altra indicació.


    Gràcies per les bones ressenyes i pel bloc.


    fcesc.

    ResponElimina
  7. Hola!
    Muy buena reseña. Muy completa.
    A mi me ha encantado la via, escalada plaent de canto grande.
    No me gusta la cantera de bajada jejejeje.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.