Estant al cim del Lloro em fixo amb la via Normal del Bisbe i veig que seria una bona atalaia per veure la via que em fet. Tant en Ricard com jo ja la vàrem fer en el seu dia però seria un "malbaratanent" de temps no pujar en aquest cim tant emblemàtic de Montserrat i així ho decidim. Per arribar, es el mateix camí que farem per arribar a la Monja o al Lloro
Una de les "petites grans clàssiques" de Montserrat. Sovint oblidada per la seva escassa dificultat i per la distancia on es troba fa que mai més la volgués pujar. Amb els anys les preferències i la visió de certes coses cambien de forma radical i vies que les vas fer en el seu dia, i ara oblidades, tornant a tenir sentit, romàntic podríem dir, i pujar per aquests itineraris molt agosarats per la seva època i amb el material rudimentari que tenien, et permeten a dia d'avui, a gaudir d'una escalada del tot genuïna. A la via no trobarem cap pesa emplaçada, tant sols el ràpel del cim per poder baixar.
1er llarg: IV, II i III, neta d'assegurances i uns 40 metres
En un un petit clar de bosc als peus d'una fissura en arc comença el primer llarg. Seguirem la fissura en tendència a l'esquerra que ens permetrà posar un parell de friends variats i un pont de roca fins que la fissura esdevé canal fàcil amb alguna sabina fins arribar als peus de la bola final del cim on farem reunió.
2on llarg: IV, III i IV, neta d'assegurances i uns 15 metres
Sortim de la reunió superant un tram vertical a mena de diedre. Un cop superat els primers passos seguirem per placa amb tendència a la dreta amb passos un xic fins fins que de mica en mica perdem dificultat i arribem a la reunió que també es el ràpel. D'aquí al cim son uns tres metres gairebé caminant.
El descens el farem des de la darrera reunió. com he dit, i d'uns cinquanta metres fins el peu de via.
Via senzilla i sense cap assegurança però bonica en el seu estil. bona per practicar en "detectar" llocs on assegurar-nos.
Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El Bisbe des de el Lloro |
El primer llarg |
El segon llarg |
Arribada al cim amb el Lloro de rerefons |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada