El col·leccionista de vies: Via LO GALL PINTO a la Roca Viella. Abella de la Conca

divendres, 25 de desembre del 2015

Via LO GALL PINTO a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dimarts 22 de desembre de 2015

Tinc una setmaneta de "vacances nadalenques" i li proposo al Jose Wa le ro d'anar a escalar a l'Abella de la Conca i fer la via, ja clàssica de la zona, Lo Gall Pinto. Ell, que te el "morro" molt fi, diu que no li fa el pes les vies del "Guti" però que per conèixer un lloc nou sempre s'està a temps. També vindran un parell d'amics, d'aquells que tens al "putufeisbuc" i que no coneixes de res però que segueixes les seves gestes escalatòries amb curiositat, en Luis i l'Ismael. Com diu l'amic Jose: "cuando se juntan cuatro majaras en una via puede ser tronchante".

La via en particular, a mi, em va agradar força, amb una roca de primera i un equipament correcte dona de si per una jornada perfecte. Si mirem la ressenya original dels "Galls", a més d'un, com jo que porta el grau justet, pot fer-nos tirar enrere. La veritat es que el grau està molt inflat i l'equipament està pensat per no passar gaire por i si no som massa valents, sempre podem afegir algun "caxarro" que entren a la perfecció, així que es del tot recomanable. Tant sols el tercer llarg tenim que fotre-li pit i collons.

Fem gaire be tot el viatge amb boira, i en arribar a Isona fa un fred que pela. Esmorzem una mica i marxem cap a l'Abella, estacionem el vehicle i la boira continua i no veiem les parets. A mida que en acostem a la base de la paret la boira comença a dissipar quedant un dia amb un cel clar i tota la vall amb boira.

Ens repartim les cordades i el Luis i l'Isma començaran i el Jose i jo al darrere... comença el Ball de Bastons!!!
En el peu de via hi ha una placa que indica que som a la via, per cert, prou lletja... tot son gustos.

1er llarg: IV+, IV, V- i IV, dos parabolts i tres pitons en 25 metres
Comencem a la vertical del primer clau de la via, pujant per placa i fissures horitzontals per seguir en flanqueig aeri però fàcil. Continuem flanquejant ascendentment fins que trobem un pas finet on podem posar un friend o tascó i continuar fins la reunió molt còmoda. Roca de primera i llarg molt maco de fer.

2on llarg: IV+, V i IV+, dos parabolts un pitó i una sabina en 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta a la recerca d'un parabolt i seguirem per fissures i placa amb una escalada mantinguda però molt factible amb un darrer tram de placa fantàstic. La reunió la fem en una cornisa ample molt còmode. Per mi, el millor llarg de la via.

3er llarg: IV+, V+ i V, dos pitons i quatre parabolts i uns 20 metres
Pugem recte a tocar un pitó i seguim fins que ens quedem bloquejats. Ara tenim que baixar un pel a cercar una fissura horitzontal que ratlla tona la placa que tenim a la dreta. No hi ha preses de peu, tot es adherència pura i dura. Agafats a la fissura, anem flanquejant i xapant els parabolts que trobem amb dificultat (en el meu cas) fins que trobem un altre fissura pels peus on podem descansar còmodament i carregar piles. Ara tenim un pas, però més de decisió que difícil per cercar un altre fissura que en portarà a una cornisa on hi ha un pitó amagat. Superem el ressalt i ja estem a la reunió. Llarg molt atlètic però molt protegit, m'ha fet suar de valent!!!

4t llarg: V, IV+, V, IV+ i IV, tres parabolts i dos pitons en 25 metres
Fem un pas de força per sortir de la reunió i tot seguit flanquegem a la dreta a cercar un parabolt. Seguim a munt per placa amb bon canto fins un replà on tenim una placa llisa com un mirall. Pugem una mica per l'esquerra i seguim per la placa fins que ens veiem obligats a pujar per l'esperó de la placa, més fàcil i més lògic que pel mig de la placa i entrem a la reunió. Bon llarg però poc estètic.

5è llarg: II i net, uns 20 metres
Llarg de transició per arribar a un altre placa. Podem pujar caminant entre matolls o per ressalts senzills de roca. Millor aquesta última opció per no arrossegar les cordes.

6è llarg: IV, dos pitons i un parabolt en 25 metres
A primera vista sembla més difícil del que es. Pugem per placa tombada on podrem posar friends o tascons a caldo amb un grau molt assequible fins la reunió muntada en un lloc poc lògic i un xic incòmoda. Llarg per gaudir de l'escalada, ni mes ni menys.

7è llarg: dos parabolts i dos pitons en uns 20 metres
Sortim fàcil ment de la reunió per blocs fins arribar a la placa que tenim davant nostre. comencem un pel per l'esquerra per tornar a la dreta i seguir recte. Fem un parell de passo fins de placa i arribem a un ressalt que el superem fàcilment per les grans preses que tenim i de mica en mica gaire be caminant arribem al cim de la via.

Per baixar farem el de sempre, baixar per la cresta fins un ressalt on hi ha una corda fixe i després caminant fins el peu de via a recollir les motxilles en poc més de mig hora.

Es la tercera via que faig en aquesta zona i la veritat es que m'agradat força. m'ha fet suar algun llarg però se'n se ser massa difícil pel meu grau i lo millor de tot a estat la companyia i compartir una manera d'entendre la vida encara que algú pensi que estem "tocats de l'ala". Un altre via nova per la cole. Ara farem un tomb pel poble que encara que sembli mentida no he estat mai, sempre hem passat de llarg camí de les parets.

La darrera escalada de l'any, Bon Nadal, bones festes i feliç any nou, malgrat tot!!!

Escalada realitzada per: Luis Balaguer, Ismael Morejón, Jose Wa le ro i Joan Prunera