dilluns, 21 d’octubre de 2019

Via MANYOS a la Prenyada, 36 anys després

Dissabte 19 d'octubre de 2019
La via Manyos va ser la primera via que vaig escalar a la roca de la Prenyada el maig de 1983. era una escalada que combinada l'artificial i el lliure i va ser un bon entrenament per escalar la famosa Gómez-Xalmet. En el seu dia era una bona clàssica de Sant Benet i no era estrany veure sempre una cordada escalant aquell vertical segon llarg i flanquejant per sota la gran panxa. Avui en dia resta prou oblidada i crec que es de llei donar-li publicitat. Un primer llarg d'artificial que conbinarem amb algun parabolt i força burins vells, amb i sense "plaqueta", ens permetrà fer equilibris per arribar a les expansion damunt dels estreps. Ull, que en alguna plaqueta original. no entra segons quin mosquetó. Via del tot recomanable, mes fàcil que la seva veïna Gómez-Xalmet, però que ens donarà grates satisfaccions.

Partint de Sant Benet, ens dirigirem pel darrera de l'ermita pel camí que porta a la Prenyada, primer caminant i després pujant per una ampla canal que ens deixa a peu de via de la Gómez-Xalmet. Seguim canal amunt per l'esquerra on passarem pel costat de dues vies amb parabolts vells i una mica més amunt en un bon replà comença la via que descriurem. Primer espit rovellat a uns dos metres del terra.

1r llarg: A1e, espits, parabolts i burins en uns 35 metres
Comencem molt vertical i amb roca polida tenint que superar uns dos metres que ho podem solventar am un pas d'esquena i així començar un artificial on combinarem amb algun parabolt i força burins de la època, alguns sense plaqueta i els que tenen, el mosquetó no entra, però no a totes. Alguns passos son ben llargs i al final del llarg trobarem un desplomet que ens tirarà enrere per entrar a la reunió força penjada. Reunió amb anelles i mosquetó per rapelar.

2n llarg: V, IV+, V, IV i IV+, 8 expansion dos d'elles parabolts en uns 35 metres 
Sortim de la penjada reunió per la dreta amb passos força fins i amb un rocam de primera fins a un parabolt ben rovellat. Seguim en vertical lleugerament a la dreta a cercar una gran còdol ben visible que tenim força amunt. Un cop arribats al còdol el superem i en posem dempeus. Allí trobarem dos expansions antigues. Seguim recte amunt i en poca estona la roca canviarà d'aspecte i es farà mes polida. Seguim uns metres en vertical fins la última expansió que la tenim a l'esquerra i tot seguit arribarem a la reunió força còmoda a sota del gran desplom. Llarg fantàstic.

3r llarg: III i IV, un parabolt i un clau en uns 25 o 30 metres
Començem el tercer llarg fent un llarg flanqueig a la dreta molt fàcil fins cercar un munt de burinades (crec que podria ser d'una reunió). Ens assegurem d'un parabolt rovellat i fem un arc ascendent a tocar la fissura del gran desplom on trobarem un clau vell. Tot seguit pujarem per la canal/diedre dels últims metres del tercer llarg de la Gómez-Xalmet i muntarem reunió en el gruixut arbre. Llarg fàcil però espectacular.

4t llarg: IV, IV+ i IV, doble parabolt en uns 25 metres
Comencem a pujar per placa amb bon cantell lleugerament a la dreta fins arribar a unes fissures horitzontals i ascendents a l'esquerra. Podrem emplaçar algun friend o tascó en clar flanqueig a l'esquerra fins cercar els dos parabolts junt que tenim gaire be al final del llarg. Seguim en flanqueig (roca un tant polia) fins una sabina i de seguit arribarem a la base del cap de la Prenyada en un bon replà on trobarem un parell de parabolts. Llarg amb un bon ambient.

5è llarg: IV+, IV i III, 2 parabolts i un burí al costat del segon parabolts en uns 15 metres
Superarem el ressalt vertical lleugerament a l'esquerra de la reunió i seguirem pel fil de l'esperó fins un petit ressalt que el podem superar lleugerament per la dreta i tot seguit, fàcilment arribarem al cim de la Prenyada,

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 45 metres pel cató de ponent, tot desgrimpant uns cinc metres fins la intal.lació que ens deixarà a peu de la via normal. Un cop acabat el ràpel. baixarem per la canal que tenim a costat i fins gaire be al final. En un punt on la canal clarament tira molt a vall, flanquegem a l'esquerra fins remuntar un altre canal que ens durà al coll entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà i tot seguit descendim un altre cop fins el peu de via de la Manyos i així el camí de retorn a Sant Benet.

Després de 36 anys i haver-la escalat cinc cops, aquest darrer, ha estat el més difícil, tot recordant com ballava tant fàcilment damunt d'uns estreps i corria que me les "pelava"en el segon llarg, però ara tot es mes pausat i lent i no per això he deixat de gaudir de l'escalada d'aquesta gran clàssica.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera


Començant l'artificial del primer lalrg
Des de la reunió el company començant a escalar el segon lalrg
Arribant a la segona reunió
El flanqueig del tercer llarg
El darrer llarg
Ens a costat, però ho hem aconseguit

2 comentaris:

  1. Enhorabona ! aquesta no la tenia controlada, es veu prou maca i d'aventura, gràcies per la informació.

    ResponElimina
  2. Bona via. Gràcies per la ressenya i la informació.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.