Via BROTHERS RUIZ a la Pala Alta del Montroig 20 anys després

Diumenge 17 de febrer de 2019

Aquest any fa ja 40 anys que vaig fer la meva primera escalada. Va ser un fred 17 de febrer de 1979, on uns amics em van esperonar per anar a Montserrat i escalr unes "agulles". Entre por i incertesa caminant direcció al coll de les Portelles, mira en silenci aquelles parets verticals sense saber que dir, ni que preguntar. Arribats al lloc en van lligar una corda a la cintura i cap a munt!!!. No tenia ni idea del que era assegurar, escalar de primer, un burí, una reunió, un As de Guia, ni tant sols un ràpel, però aquell dia vaig escalar l'agulla Pelada i l'Agulla del Sol Ponent. Han passat 40 anys des de aquell dia, no se el que durarà però de ben segur que per poc que pugui ho cuntinuaré fent.

Dóna la casualitat que aquest any el 17 de febrer cau en diumenge i m'he propossat d'alguna manera celebrar els 40 anys i com no podia ser d'un altre manera, escalar una via. Els companys els falta temps per secundar-me i els proposo una via que ja l'he fet un parell de cops però fa 20 anys del primer cop i 15 del segon, se que el grau habrà canviat... o jo serà el que habré fet el canvi, ja ho descobriré. La via en qüestió es la Brothers Ruiz, via vertical i atlètica però totalment equipada amb parabolts i que no tindrem que preocupar-nos de res mes que tant sol escalar entre els parabolts.

Arribats a Vilanova de la Sal prenem la pista que porta a la ermita de Montalegre i abans d'arribar, en un pronunciat revolt, estacionament en una explanada. Prenem la pista per la base de la paret del Montroig fins situar-nos a sota dels grans sostres a la dreta de les vies Miqueluchi i Mariola Motors. a peu de via hi ha picat a la roca "BR"

1r llarg: V, IV+ i V , 13 parabolts en 30 metres

Comencem a enfilar-nos per paret vertical i seguin els lluents parabolts amb passos verticals i atlètics sempre amb tendència a l'esquerra. Superats el primers metres, flanquegem fàcilment però molt aeri per una cornisa fins encarar un diedre, continuem amb la mateixa tònica del principi fins que el diedre s'acaba i munterem una reunió incòmoda i penjada.

2n llarg: V+/A0 i V ,uns 12 parabolts en 30 metres

Sortim de la reunió per la dreta amb una bavaresa curta i encarem una placa molt fina i aèria, amb passos molt difícils però no obligats. Tot seguit arribem a una petita cornisa on podem descansar i encara un parell de passos difícils i continuar per placa fina i amb lleugera tendència a la dreta. Sols ens restarà un pas difícil flanquejant a la dreta i entrarem a la còmoda segona reunió. 

3r llarg: IV i uns 10 parabolts en 40 metres

Sortim per la dreta per plaques molt més fàcils que el llarg anterior i sempre vers la dreta en escalada ascendent. Es un llarg paracticament en travessia per sota del gran sostre de la paret. Travessarem una reunió de la Mariola Motors i continuarem fins la cornisa on hi ha la reunió de la via Lluís i a un parell de metros mes a la dreta, trobarem la nostre reunió.

4t llarg: V/A0, V+/A0 i 6a/Ae i uns 8 parabolts en 20 metres

Encetem el darrer llarg per la dreta per roca a controlar on superarem un pas desplomat i entrarem en un diedre vertical. tot el llarg es molt difícil i el que no tenim massa grau podrem fer "trampes" amb els estreps. Els darrers metres graduats de 6a son prou durs i un parell de metres abans d'arribar a la cinglera farem una reunió prou penjada.

La via l'he trobat molt més dura que els altres cops, ja se sap, els anys no perdonen... però ha estat una bona escalada per celebrar els 40 anys i sobre tot amb la bona companyia dels amics de cordada.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera

El flanqueig del primer llarg

Arribant a la primera reunió

El segon llarg

Les boniques plaques del segon llarg 

El company arribant a la segona reunió

El fàcil i bonic tercer llarg

Començant el darrer llarg

La cosa es complica

començant el 6a

El tres al final de la via, hem suat de valent!!!