dimecres, 22 de juliol del 2026

Via ESCALADORS BUCÒLICS (per variar una mica), Al Cingles de Costafreda. El Berguedà

Als Cingles de Costafreda, no habia estat mai, se que s'escalaba en gel (quan gelaba) però poca cosa més. Fa mes d'un any, vaig veure que habien obert tres vies però mai m'habia fet el pes d'anar-hi. Aquest cop en Carles em diu d'anar-hi i decidim tastar la via "Escaladors Bucòlics". Poca aproximació, escalada gens obligada i cara Nord-Est. Ens ha tocat el sol però no hem passat calor excesiva.

La via no ens ha agradat gaire, la roca es extranya, gens adherent i plena d'una mena de pols blanca que no et deixa escalar be i molt polida per l'aigua, això si, escalada tipus, Guillem Arias, parabolts a dojo i si volem , podem fer A0's tota l'estona a excepció d'un pas que diuen que es 6a (?) l'únic pas que no seguex el criteri de la equipació, coses dels aperturistes.

Anant per la C-16 de Barga al Túnel del Cadí, ens desviem en el trencall direcció a Saldes. Passat el poble de Maçaners i el Mirador del Pedraforca, veurem a mà esquerra un trencall que indica l'Hostal Pedraforca. Seguim aquesta carretera fins a una cruïlla que diu Costa-Freda/Cal Roig, seguim a mà esquerra en aquesta direcció fins que es converteix en pista. Després de varius revols, veurem una explanada a mà dreta amb un bloc de pedra enorme on devant mateix tenim la Cinglera i faciment podrem localitzar la via.

De la explanada, seguim una mena de pista que puja als peus d'una tartera. La pugem per la banda esquerra i ens menys de 15 minuts estarem a peu de via.

1r llarg: Ae (un pas) V, V/A0 i V, 8 parabots en uns 25 metres
Començem fent un pas d'estreps per salvar un balmat. Seguim en escalada vertical i prou difícil per un marcat diedre. Seguim els parabolts amb passos difícils pero no obligats fins el final del diedre i caiminant vers l'esquerra, arribarem a la reunió.

2n llarg: IV, V-, II i V/A0, 4 parabots en 20 metres
Pugem per un blocs fins que una mena de ressalts ens barren el pas, flanquegem a la dreta per terreny fàcil però plé de pedres soltes i terra. Una altre ressalt ens barra el pas i els superem amb certa facilitat gracies a un parabolt i un cop superat fem un llarg flanqueig, gairebe camiant, fins a una placa de roca molt polida i bruta de pols. Amb l'ajuda del parabolt, entrem a la reunió.

3r llarg: V, A0/V, Ae i V en 30 metres
Sortim vers l'esquerra amb un parell de passos fins i continuem escalant seguint els parabolts que estan molt junts. Amb escalada gens obligada anem progressant fins que ens troben un flanqueig a l'esquerra ben aeri i travessant una canal que ratlla tota la paret. Seguim ara en vertical i en un punt, a diferència del que em anat fent, trobem un parabolt molt amunt. Fen un pas d'Ae i just arribem a xapar. Segui per una mena d'esperò, on la roca, en algún punt, la tindrem que controlar. Ara decau la dificultat i arribarem a la reunió amb passos una mica bruts de terra.

El descens serà amb dos ràpels, un de la R3 fins a la R2 baixant en diagonal a la dreta i després un altre fins al peu de via. Un de 30 i un altre de 35 metres.

La via no ens ha fet el pes, jo no la recomano, però ..."pa gustos, colores", i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

diumenge, 19 de juliol del 2026

Via BONS HOMES a la Cinglera dels Esqueix, Espinalbet

Saturat de repetir les vies de la cara sud de la Cinglera dels Esqueix, ens decidim a tastar una de les noves vies obertes ultimament que hi ha a la cara est d'aquesta cinglera. La via Bons Homes, es una escalada curta de caire esportiu, hiper-assegurada, molt vertical i atlètica, amb passatges del primer llarg prou difícils, tot i que no son obligats, ens faran escalar concentrats a la recerca dels parabolts. La via es prou nova i hi ha alguna pressa de má que la tenim que controlar.

Del lloc on podem deixar el vehicle (només caben dos) pugem per una canal boscosa arran de paret on hi ha infinitat de vies d'esportiva. Seguim pujant i força a dalt trobarem la via que ens interessa. Tenim que fixar-nos amb el nom pintat a peu de via, tot i que ja és una mica despintat però encara es veu prou be.

1r llarg: V, V/A0, V, V/A0 (6a) i V, 14 parabolts i 25 metres exactes.
Comencem sempre seguint els parabolts i de seguit ja trobem un ressalt dificil no obligat. Seguim amb escalada vertical fins a un punt on trobem una placa, és aqui on trobem el pas més dificil de la via (6a no obigat) un cop superat, continuem en vertical i arribarem a la reunió prou còmoda.

2n llarg: IV+, V, V i IV+, entre 9 i 10 parabolts i uns 20 metres
Sortim per la dreta a cercar unes fissures que ens porten a un fort desplom. Un cop a sota d'aquest fem un flanqueig a l'esquerra, ben aeri, per sota del desplom i tot seguit pugem en vertical fins a arribar a la reunió final.

Pel descens tindrem que anar a la part contraria de la via amb una visible corda o passamà que ens indica la manera de baixar. D'aquí baixarem per blocs ajudats pel passamà i arribarem a un coll on cotinuarem baixant, ara caminant fins a retornar al peu de via.

Escalada atlética ben ferma i molt assegurada, molt recomanable i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.