divendres, 9 d’abril de 2021

Via ALBERT-BUSQUETS a la Magdalena Inferior, trenta-nou anys desprès. Montserrat

 Dilluns 5 d'abril de 2021

La Albert-Busquets va ser la primera vía que vaig escalar a la Magdalena Inferior i seria sobre l'any 1982. Repetida fins a l'avorriment, ara feia uns quants anys que no la tornaba a escalar. A estat restaurada i d'allò més bé, crec jo. Encara manté aquella essència de quan la vaig escalar, poques assegurances, vertical i roca magnífica. Malauradament, aquell V+ del segon llarg s'ha transformat amb un Ae i amb una sortida d'estreps molt difícil. La part final del darrer llarg, es barreja amb parabolts d'altres vies. Via recomanable per navegar entre còdols a la recerca del parabolt amanint-lo tot plegat amb algun friend petit i merlet de fortuna.

1r llarg: IV i IV+, un parabolt i uns 15 metres
A la vertical del fort ressalt, comencem a escalar en vertical. El parabolt és a uns deu metres per damunt nostre. Navegarem entre els còdols buscant la millor opció. La entrada a la reunió és prou fina. Reunió un xic incòmoda.

2n llarg: IV, Ae (un pas), V+, i IV 2 parabolts i uns 15 metres
Sortim flanquejant a l'esquerra fins a cercar el parabolt. Si anem be de grau, podrem fer el pas en lliure, si no, tirarem d'estrep. La sortida és prou difícil i un cop superat anem a la reunió ja en escalada més tranquil.la.

3r llarg: IV+, Iv i III un parabolt i uns 15 metres
Seguim en flanqueig ascendent a la dreta a cercar el proper parabolt que és amagat entre uns còdols. Escalem en vertical el mur fins a assegurar-nos. Després, ja més fàcil arribarem a la reunió.

4t llarg: III, IV i III, un parabolt (els altres dos són d'un altre via) i uns 30 metres
Seguirem un xic per la dreta per seguir una mena d'esperó. Quan es posa vertical, allí trobarem l'expansió que ens assegurarà el pas i seguirem en escalada plaent fins a el final del llarg.

Escalada exposada, però franca que la podrem combinar amb qualsevol via dels voltants.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Segons el llibre Roques, Parets i Agulles de Montserrat, 2/Regió de Tebes i Tebaida de Labraña i Rodes, la via és otorgada a la cordada Albert, Busquets i Planas i segons una ressenya del Centre Excursionista de Terrassa, la van obrir menbres del GESAM. El Llibre Montserrat Pam a Pam d'en Barberà, ja fa esment d'aquest afer. Cap dells informa de la data d'obertura.
Del llibre de Labraña i Rodes

Botlletí del GESAM (per gentilesa de l'amic Jordi Ceballos)

Del llibre, PAM A PAM

6 comentaris:

  1. Felcicitats per la via. Es veu molt poc assegurada.
    No la coneixa. Me l'apuntaré.
    Gràcies per la difusió que fas Joan.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquesta te la anave a propossar el dia que vàrem anar a Agulles, però al final hem vaig decantar per la Directa dels Gonzalez al Morro Pla

      Suprimeix
  2. Aquest pany de paret te vies ben interessants ! Enhorabona per la repetició Joan, no són difícils aquestes vies, però l'ambient i la roca pulida amanit amb les assegurances llunyanes la fan una escalada que et deixa molt satisfet, Felicitats.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La via no està gens polida Jaume, no crec que la faci gaire gent aquesta...

      Suprimeix
    2. Joan, pulida em referia al típus de roca Cara Nord que sembla rentada, no per la freqüentació, que com dius, ben poca gent repeteix.

      Suprimeix
    3. Jaume, crec que et comfons la via, aquesta es cara sud.

      Suprimeix

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.