dimecres, 25 d’agost de 2021

Pic Balaitús per la bretxa Latour, 3.144 metres

 Dilluns 16 d'agost de 2021

El Balaitús, és el primer massis granític que te una altura de tres mil metres venint del Cantàbric. És a caball entre la frontera espanyola i francesa i el seu punt culminant es el Pic Balaitús de 3.144 metres. Està situat entre la Vall de Tena, a Sallent de Gállego i la Val d'Azun. Té diverses rutes d'accés i cap d'elles fàcils, sobre tot pel desnivell superior als 1.500 metres. Nosaltres hem escollit la clàssica ascenció per la Bretxa Latour i no exenta d'una mica de tècnica. Estic una mica desentrenat per culpa d'aquesta "pandèmia" i des de novembre de 2020 no he fet cap activitat semblant, sé que hem costarà però amb paciència, tot és possible. 
Com estem a mitjans d'agost, no seran necessaris crampons i piolet, només per anar més còmodes, els bastons de caminar. Per accedir a la bretxa i el seu descens, en el nostre cas, necessitarem corda de 60 metres, arnés, aparells d'assegurar i per rapelar i un xic de nocions d'escalada, tot i que no supera el grau II+ de dificultat.
Seran tres dies d'activitat, el primer, superar els 700 metres de desniell del punt de partida en el embassament de La Sarra (1.400 m.) fins el refugi de Respomuso (2.200 m.) que el farem en una mica més de 4 hores. El segón l'ascenció pròpiament dita del cim i la baixada i el tercer dia, el retorn a La Sarra.
Sortim a les sis de la matinada amb les primeres llums i amb continua pujada arribarem al que queda o seria la glacera de Latour (2.700 m.), La travessem en direcció a la rimaia i accedim a la canal per la dreta. Trobarem un parell de passos difícils però cuts, que els superarem amb tècnica d'oposició (ull amb les pedres soltes). Tot seguit arribarem a les famoses "clavilles". En principi seguim per la canal descartant-les fins que quatre de les "clavilles" pujen en vertical. És aqui on les farem servir per superar els vuit metres per arribar a una cornisa on hi ha una instal-lació de ràpel i montem reunió. Ara venen tres llargs de corda, tot això si no som valents, que no superen la dificultat de II+. Ull per que a la nostra dreta tenim timba de valent. Un cop arribem al final de la escalada trobarem un gran cable rodejant la punta de l'agulla. Devant nostre s'aiexa la gran mole del cim del Balaitús, estem sobre els 2.900 m.
Ara desgrimparem l'agulla amb trams una mica aeris fins arribar a un coll on començarem l'ascens al cim. Hi ha força fites que més que ajuda, el que fan es despistar-nos un xic, però amb fàcil intuïció anirem trobant el camí adient. Al final arribarem a un ample coll i en menys de deu minuts coronarem el preuat cim, dilatats oritzons a llevant, on podrem veure el Massis del Vignemale i el Taillon, fins i tot la Maladeta i a ponent, el majestuós Pic Midi d'Ossau. No habia pujat mai a un cim de tres mil metres tant occidental.
El descens el farem pel mateix lloc, tant sols tindrem que fer, en el nostre cas, cinc ràpels per accedir un altre cop a la glacera de Latour i així, en poc més de quatre hores mes arribar al refugi. En total, han estat dotze hores d'activitat i ara toca descansar i pel mati baixar ben dora al punt de partida.
El meu darrer tres mil que durant forçes anys se m'ha resistit, però a la fi l'he coronat
Ascenció realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Plantant la tenda als voltants del refugi

De bon matí, començem la pujada

Arribant a la rimaia

La bretxa Latour

Les "clavilles"

Uns amics de "Dona alpina" que ens han conegut

Escalant per la bretxa

Continuem escalant

El Midi d'Ossau al fons

Poc abans d'arribar al cim

El cim ben a prop

Cim!!!

De retorn a la bretxa

Lliscant per la neu

1 comentari:

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.