dilluns, 11 d’octubre de 2021

Via DÍEDRE SUD al Montgròs, 17 anys després

 Dissabte 10 d'octubre de 2021

Fa gaire bé vint-i-tres anys, va caure a les meves mans una revista VÈRTEX, Especial Montserrat de l'any 1998. En un article, feia referència al fet que una colla de veterans, en Cerdà, Guillamon i Ventura entre d'altres (tots sabeu qui són o eren, oi?), es van dedicar a restaurar vies, algunes obertes per ells mateixos, afegir "algun" parabolt perquè no fossin tan exposades i preparant-se una mena de "pla de pensions" per a escaladors de cinquanta anys cap amunt. En aquell temps, jo tenia trenta-vuit anys i sempre he pensat que va ser una bona idea, inclús ara que tinc seixanta-un. Al llarg d'aquests anys les he fetes totes... a hores d'ara, la cosa a canviat una mica, algú s'ha dedicat a desequipar-les amb una decisió unilateral, que jo no estic d'acord, però, és el que hi ha. No entraré en polèmiques si és correcte o no una de les dues opcions, aquí cada un és lliure de dir la seva i com el blog és meu, aqui la deixo anar: Als fills de vint mil Periplaneta americana  Linnaeus, 1758 que han desequipat la via que ressenyo, us heu deixat un parabolt ben lluent al tercer llarg, que no fa gens ni mica de servei, perquè uns metres més amunt hi ha una bona savina, correu, coreu, que l'heu de treure, que si no hi ha gent que el "xaparà"!!! En fi, qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.

Partim de la Vinya Nova i ens dirigim al camí dels Francesos i en forta pujada arribem al coll de l'Ajaguda. i descendim al Torrent del Migdia. Es bona opció escalar qualsevol via de la Cajoleta, en el nostre cas, escalem la Chrystmas Race https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/12/via-chrismas-race-o-millor-dit-cursa-de.html i tot habent fet un rapel per baixar de la Cajoleta seguim tot un llom de la muntanya fins a arribar als peus del Montgròs.

1r llarg: IV- i III+, neta i uns 40 metres
Comencem a la dreta d'una canal i pel bell mig d'una paret poc vertical, Pugem sempre amb tendència a l'esquerra a cercar un gran arbre que tenim al capdamunt, haurem "d'ensumar" fi per trobar forats on posar friends i tricams. Un cop a l'alçada de l'arbre, escalem per una canal entre la paret i una llastra i de seguit entrem en una cornisa on hi ha la reunió.

2n llarg: III, IV- i III+, neta i uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa, només acostant-nos per llaçar alguna sabina en el diedre, L'escalada es com el primer llarg però amb millor roca. Als trenta metres més o menys arribem a un altre cornisa on hi ha tres burins vells i un parabolt i muntem la reunió.

3r llarg: III+ i III, neta i uns 30/35 metres
Seguim per placa al costat del diedre amb tendència a l'esquerra fins que resseguint el diedre pugem en vertical, podrem llaçar un parell de sabines i un parabolts que es van deixar els "desequipadors". La reunió és a la dreta pel damunt del diedre quan s'acaba aquest. La dificultat és semblant als llargs anteriors.

D'aquí anirem caminant fins a la feixa de l'esquerra i que ens portarà al cim del Montgròs.

El descens el farem caminant pel camí que puja al Montgròs des del Torrent del Migdia fins el coll de l'Ajaguda i d'aquí pel camí dels Francesos.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera

Arr¡bant a la R1

Segón llarg

Arribant a la R2

La boira al cim del Montgròs


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.