dilluns, 25 d’octubre de 2021

Via XAPA LA XAPA a Coll Roig. Montgrony

Dimarts 12 d'octubre de 2021

Una de les darreres equipació de Coll Roig es la via XAPA LA XAPA. Un tant ilògica pel seu recorregut que busca el fer metres i que a mi no m'ha fet gaire el "pes". Només destacaria el llarg més difícil on la proximitat de les expansions et fa sentir-te prou valent per  afrontat la dificultat. Millor plantejar-te la via com a un llarg d'escalada exportiva.

1r llarg: III i IV, entre 7 o 8 punts d'assegurança i uns 20 metres
Pugem facilment per un esperò de roca on la màxima dificultat la trobarem poc abans d'arribar a la reunió. Reunió incòmoda  i ilògica. Llarg sense cap interés.

2n llarg: III, entre 2 punts d'assegurança i uns 6 metres
Flanquegem a l'esquerra a pocs metres del terra fins arribar al camí i muntar una reunió en un arbre. Llarg sense cap interés i amb poc sentit.

Ara descendim per la canal de bajada/pujada i muntem reunió en un arbre als peus d'una gran placa vertical, Parabolts i pont de roca molt visibles.

3r llarg: V+/Ae, entre 10 o 12 punts d'assegurança i uns 40 metres
Començem amb u pas força dur i relliscós per continuar per placa molt vertical i difícil. L'es expansons son molt a prop i ens donen bastant de joc per apurar passos. La dificultat màxima és al mig de la placa. Podrem muntar reunió en un arbre amb unes bagues o si no seguir caminant des d'aquest arbre fins una reunió de parabolts.

Aquí podem seguir pel darrer llarg de la via K per arrodonir una mica la via.

Bona obció serà arrodonir el dia amb altres vies del costat.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Dídac García i Joan Prunera

Primer llarg

La placa del tercer llarg

Final de la via, però...

...sortim per la via K

1 comentari:

  1. Hola Joan, doncs a mí la primera tirada em va semblar prou maca, sobretot pujar dalt de tot de l'agulla, espectacular, el que no vaig fer és la reunió al mig del flanqueig, totalment, com dius, il.lògica, vaig continuar fins al camí fent reunió còmodament assegut al peu del mateix, la segona molt potent amb una roca de primera, per mí el mes difícil el pas de sortida, per com n'és de relliscos de peus.
    Enhorabona per l'activita, ah, a l'esquerra hi ha una altra tirada de la via Imagin, que ens va agradar prou.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.