Arenas-Sorolla a la Magdalena inferior i Canaleta de las Ninfas a la Miranda de Santa Magdalena

25.06.2011

Magdalena inferior, via Arenas-Sorolla

Força anys han passat desde que per primer cop en vaig mirar a questa via. Era una època on en aquest pany de paret no hi habia cap via mes. La verticalitat i la manca d'assegurances ens va fer desistir. Eren temps de, no grans, però sí de classiques on ja habiem fet la Pel Devant del Gorro Mariner, la Mingo Arenas de la Magdalena Superior, la Normal del Trencabarrals i las Monpart, Haus-Estrems i Badalona del Gorro Frigi, tans sols quedaven aquesta i la Cerdà de l'Ullal. Després de qüasi trenta anys ens hem decidit a fer-la. Mai es tard per fer les coses, i mes, si les condicions ens ho posen al nostre favor... Llegint el bolg d'en Jaume jaumeclimb.blogspot.com/ i d'en Joan B sisbemessanapren.blogspot.com/ vaig veure que l'havien restaurada i que semblave prou factible, tot i que llegint fan entendre que no va ben be per aquí. Sembla ser que està trepitjada per altres vies i com sempre m'ha passat, amb les guies de Rodés i Labraña, no sempre eren prou acurades i els itineraris, de cops, no eren prou ajustats a la realitat. El que si puc dir es que no veus els "segurus" fins que no els tens al nas i per a mi l'itinerari es molt llògic i va buscant els punts mes febles de litinerari.

Quan arribem a l'estació del Funicular ens trobem al Vicens Nin que fa pocs dies el vem portar a escalar per segon cop. Ens acompanya tot el camí fins on en desviem per arribar a les escales de Jacob i llavors ell anirà a pujar el Cim de Sant Jeroni. El dia està nubol, però es passatger, i quan arribem a peu de via ja fa un sol espatarrant. A peu de la Rantamplan hi ha una cordada que començen la via. Començarà en Joaquim el primer llarg. La visió de la via desde terra es força vertical i a la meitat, jo diria que, desplomada!

1er llarg 45 metres III, IV i IV+ 5 assegurances entre parabolts i burins.

Comença enrampant però molt polit i trencadiç, titpic del principi d'aquesta zona de la Magdalena. La primera assegurança costa veurela, dons está lluny, però amb llògica vas pujant i trobant elss anclatges. Al poc, la roca es torna molt bona amb uns passets curiosos i verticals per entrar a la reunió que la fem en una cornisa prou còmoda.

2on llarg 30 metres V IV V i III unes 7 assegurances entre burins i parabolts

He arribat a la reunió amb el cap ficat en el segon llarg, que desde sota es veu molt vertical... Ara, mes tranquil a la reunió, no el veig tan. El parabolt está força lluny i en diagonal a l'esquerra. Carai! no es engrescador sortir amb un bon pati i no tenir res al costat... Per sobre el meu cap veig una presa petita que "ni pintada" per possar un "merlet". Surto i es vertical i amb un bon pati asota meu, però amb molt bona presa i així vaig fent fins arribar a una presa enorme on et pots posar de peu. Aqui acabes el flanqueix ascendent. Estic al mig d'un esperó i el dilema es, per on anar? A munt veig con sobresurt un buril vell i es per on l'instint em deia, llògica aplantant. Al poc arribes a un parabolt de 8mm i aquest pas realment m'ha costat , hi ha poca presa però per la dreta sembla que hi ha mes. Surto i... deunidó els passets. Li crido al company: Quins "collons" els que van obrir la via els anys cinquanta amb el material que tenien! Despres d'això, la cosa va mimbant fins arribar a la reunió, molt comoda en plena aresta.

3er llarg 30 metres III, IV i III i dos parabolts

Surt Joaquim i aquest llarg es molt fàcil, tans sols un tram més vertical al mig i arribes practicament al cim en una escalada molt cómoda.

El company al primr llarg. Es veu força vertical...

Jo en diferents trams del segon llarg

En Joaquim fen l'ultim llarg

Riu nen! que ens entan mirant...

La veritat es que de totes les vies que he fet en aquest tram de paret, es la que més m'ha agradat, no se si es per la il.lusió que em feia fer la via, pero es que ens ha agradat molt. Una felicitació al que la han, podriem dir, restaura't, que crec que es bo que no es perdin itineraris, que per desgracia, queden oblidats degut a altres vies del voltant.

Miranda de Santa Magdalena, via Canaleta de las Ninfas, variant directa

Com es d'hora i etem a prop, fa temps que no fem la Canaleta de las Ninfas i es una bona via per arrodonir el dia. Bona roca, tot i que el començamet està força polit, i molt ben assegurada. Es una via que l'an reequipat molt. Ara hi han parabolts i entre mig et trobes els burils bells que no fa falta tocar-los.

1er llarg 30 metres i IV+ uns 8 parabolts.

Surto a l'ombra dels arbres i el llarg, primer, va per placa polida per després seguir per una mena de diedre que de fet es una canal per on baixa l'aigua. La presa es generosa i abundant on escales en diedre i es van seguin les assegurances fin sortir de la canal en un pas desplomar, però que ja dic amb molta presa. Arribes a la reunió en un replanet a la dreta de la canal. A mig llarg ens trobem al Manolo Muñoz que està caminant per Montserrat. Diu que porta arnes i gats i li diem que s'ajunti amb nosaltres però diu que està molt polida i que la ha fet un munt de cops...

2on llarg 30 metres IV+ i IV- uns 5 parabolts

Antigament, en aquest llarg, sortiem recte per placa per tal de no fer el el petit desplom de la canal i fen un flanqueix per despres tornar-hi. Ara hi ha una entrada directa per la canal que sembla mes dificil desde baix quecno quan et poses. surt Joaquim i va fent en una escalada agradable per tota la canal. Com deia, antigament aquesta via la feiem en tres llargs i despres caminant fins baixar el cami, però es millor, de la segona reunió baixar amb dos cordes de 60 fins el peu i aixi, mes ràpit i sense provocar caigudes de pedres. Ens a sortit un dia rodó, i ara si, fa molta calor i ja toca tornar cap a casa. Un altra via per la cole i tornar a felicitar al que han tingur la ida de renovar la Arenas-Sorolla del la Magdalena inferior.

Jo en el primer i segon llarg.

En Joaquim arribant a la primera reunio i a la segona.

Via Lluis a la Pala Alta amb una variant d'entrada força curiosa

19.06.2011

Tenia ganes de fugir una mica de Montserrat i decidim anar a la via Lluis, a la Pala Alta. Tots la hem fet però proposo fer una entrada directa. Aquesta variant ja la vàrem fer en Joaquim i jo fa temps i queda una via amb més continuitat, dons el primer llarg de la Lluis es una canal de III molt herbosa i sense gaire atractiu.

Arribem a peu de via i el sol apreta de valent. No se si hem fet be en vindre aquí. Tenim un cel sense nubols i crec que pasarem calor. Recordo aquest primer llarg molt ben assegurat pero et tens que posar les piles, dons a mig llarg hi ha un pasos força difícils. En Guillem s'adjudica el primer en obrir via i no serem nosaltres que li treiem l'il.lusió...

1er llarg, uns 45 mts. V/V+ i mes o menys 9 parabolts
Surt per blocs verticals sempre buscant la llògica i, evidentment, els parabolts fins una placa, on aquí, si que allargen bastant. Jo he pujat la placa, llaugerament a l'esquerra, per una mena de diedre però aquest llarg no et deixa indiferent. Al final del llarg es torne una mena de canal una mica descomposta i tens que tindre cura per que no es fàcil. Arribem a la reunió i sortosament corre aire i no fa o no tenim gens de calor.

2n llarg, uns 20 mts. IV+ i dos parabolts, es pot protegir amb tascons i friends

Surto jo i devant tinc una mena de diedre vertical on el parabolt esta a uns tres metres. Poso un friend i despres vas pujant vertical amb passos atlètics fins un altre diedre-placa inclinat a l'esquerra on trobes un altre parabolt. Placa i cop de gas i entres a la reunió en una cornisa.

3er llarg 25 mts. V- i quatre parabolts

Ara surt en Guillem. Aquest es un allarg de placa molt divertit on trobem el seguros justets però molt ben emplaçats. Surt per l'esquerra de la reunió fins trobar-se a plena placa i amb tendència a la dreta arribes a la reunió en una bona cornisa a peu d'un desplom.

4t llarg, uns 30 mts. V i tres parabolts

Ara em toca a mí. Aquest llarg es la "cirereta". Es (bastant) difícil al començament i al final del llarg. D'entrada tens un desplom molt pronunciat amb un parabolt a uns tres metres de la reunió. Hi han molt bones preses però son arrodonides. La qüestió es bloquejar be el braços i obrir-te be de cames i xapar-lo. despres tibar fotr a munt fins un terreny on, ja mes tranquil, pots descansar. El pas m'ha sortit a la primera. Agafo aire i continuo per terreny mes fàcil superant uns blocs i plaques fin un altre mur vertical lleugerament desplomat. Aqui hi ha un parabolt pero res mes fins el cim. Uns metres per sobre del parabolt coloco un friend del nº 3 que entra "a caldo" i mirant-me una mica el pas, li foto cop de gas i a munt. Tira enrera, però hi ha canto, i no val a baixar la guardia. També m'ha sortit a la primera... estic content això sembla que rutlla i poc a poc vaig agafant confiança.

Ja som el tres al cim i no em passat gens de calor i es bastant d'hora. Ara toca baixar i anar a Sant Llorenç de Montgai a fer la cervesa. Fa temps que no feia aquesta via. Sempre he sentit que deien que no era maca, però a mí sempre m'ha agradat i amb aquesta variant d'entrada, que per cert he esbrinat que es una via que es diu Temps de neu, però que no tinc cap ressenya d'ella, queda una via molt complerta per a "patatas" com jo, una forma mes senzilla d'arribar dalt de la Pala Alta i gaudir una estona amb bona companyia.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joan Marc Griñan i Joan Prunera

Jo, obrint el segón llarg

Els companys en plena feina

En Guillem en plena placa del tercer llarg

En Joan Marc i jo en plena placa del tercer llarg

Buf! el desplom de l'ultim llarg...

Ja em fet la via!

La Mamelleta, via La paciència del Sioux

12.06.2011

Tenim un cap de setmana amb pronòstic no gaire engrescador i al final muntem un autocar de "l'avi turista", que entre tots quatre, sumem mes de 200 anys. Aprofitarem que feia molt de temps que en Joan Marc volia portar al Vicens a fer un segon "bateig de roca" i en Guillem i jo decidim anar a fer aquesta via que es més difícil i així probarà un IV+, i com diu en Vicens: ei, poca broma, el meu primer IV+!

Ens dirigim a la Plantació i no veieu el que ens costa arribar a peu de via. Tot el terra i les canals mullades i enfangades. Tots els peus de via amb el començament tot regaliman d'aigua... i si fos poc, el cel encapotat. Per sort, després de  "suar la carnsalada" arribem a peu de via i la roca està prou seca i en hi ficaem. Farem dos cordades, en Guillem i el Vicens i al darrera en Joan Marc i jo, així el primer llarg nosaltres assegurarem al Guillem, dons en Vicens que es novell, només mirarà.

1er llarg 40 metres IV+ IV i III 7 parabolts i un vlau vell.
Roca bastans polida al principi i fins que no arribes al parabolt sues un xic, no se si es que tinc els peus enfangats o que la roca està un pel humida. Vaig pujant darrera el Vicens controlant-lo que no es dispisti i arribem a la reunió amb sense cap problema.

2on llarg 35 metres III i III+ un parabolt al sortir de la reunió.
Ara ensenyem al Vicens a muntar una reunio i a assegurar al company. Aquest llarg es fàcil pero en el seu tram final, la roca no es gaire bona. Podem completar les assegurances amb friends i llaçades per les sabines. A la ressenya que portem diu que es fa reunió en un arbre, però "fotem la directa" i fins el cim que s'està posan molt núvol.

Foto de "los cuatro fantásticos" com a record en el cim i rapel de 15 metres pel canto oposant de la via i ara tenim una bona tornada un altre cop per les canals totes remenades de fang. La via val la pena si la completes amb algun altre de la regió però el temps no està fi i son quart de tres i tenim gana.

 Un altre per la "cole" i en Vicens, que torna molt content d'haver fet una via, com diu en Joan Marc, de debó, ei, poca broma!

En Guillem al primer llarg

Mostrant-li com es munta una reunió i al costat, ja, assegurant al Guillem

Tots quatre al cim de la Mamelleta

Escalada nocturna a la via Tintin a les Moles

28.05.2011
Les Moles del Don. Via Tintín a les Moles

La idea era d'anar al Pedraforca, però les condicions metereològiques deien el contrari. Al final, decidim anar per terres de l'Ebre, als Estrets d'Arnes i el Matarranya. Amb l'excusa que marxàvem el dissabte a la tarde i que fa temps que tenia ganes de fer una nocturna (Abans en feiem moltes mes que ara). En Joaquim no ha fet mai cap. Sopem un "combinat" mentre el bar esclata d'alegría amb el primer gol del Barça i quan enpaten, marxem camí de les Moles del Don. La via en qüestió serà la Tintín a les Moles que es fàcil i està equipada. 

Surtim del parking a les deu de la nit tocades i en menys de mig hora arribem, on crec que podem travessar el riu per accedir a les parets. Sortosament l’instint no m’enganya i travessem el riu i enfilem el corriol ascendent cap a peu de via. Fa molts anys que la vaig fer i recordo que està a l’extrem dret de les moles. Bingo! ja estem a peu de via. Es nit fosca com la “gola d’un llop”, el cel estelat i sense lluna. Fa una temperatura agradable per escalar en màniga curta. Al contrari, de dia se senten els ocells, ara sentim les granotes, enllà a sota el riu. Son quatre llargs, que començant en Joaquim, farem un cada un.

1er llarg 35 metres dos parabolts, III i un pas de IV

Surt en Joaquim content i una mica nervios, però com sempre creu en el que li dic i que no es tan dificil com sembla el fer escalades nocturnes. Buscant els punts mes febles del llarg va pujant  tranquil i troban facilmente els parabolts. Arribant al replà de la reunió i veu a la dreta de sota l’arbre una reunió amb parabolts però la munem on sempre, al costat de l’arbre.

2on llarg 20 metres 5 parabolts i IV+ i IV
Si tanques el frontal uns segons, només arribes a intuir a dalt de tot, la paret i el cel esquitxat d’estels i escoltes nomès el cant de les granotes i el pas de l’aigua pel riu. Aquest llarg es més difícil i vertical que l’anterior però mes curt i molt ben assegurat. Vaig pujant molt tranquil i gaudint de la tranquilitat  d’escalar amb aquestes condicions. Al cap de vint metres, reunió i assegurar al company.

3er llarg 30 metres 3 parabolts III, IV
Siguint la mateixa tònica en Joaquim monta el tercer llarg, més fàcil que l’anterior però navegant per un tram de paret més ample. Només s’encalla en un pas a mitja tirada però sense més relevància.

4t llarg 40 metres 3 parabolts (he possat un friend) i una savina.
Ara surto jo i el mateix que l’anterior, però de dificultat semblant al primer llarg.

Ja hi som a dalt de la mola, satisfets de l’experiència. Ara toca baixar. Crec que trobaré el cami de baixada, si no, tindrem que fer rapels i baixar tota la via i de nit no ens fa gaire gràcia. De baixada trobem fites i d’espres del petit rapel per la canal ens despistem un xic i anem a parar al riu i ens veiem obligats a treurens el calçat i passar el riu. Rient i ja amb els paus secs, pujem fins el cami del Estrets i en poc tems ja estem de tornada al cotxe. En Joaquim a quedat conten per l’esperiència i jo de retornar a escalar de nit que si teniu ocasió, no os ho perdeu, es molt  enriquidor. Em trigat dos hores en fer la via.

El Joaquim a peu de via

Começant el primer llarg

Espeleologia o escalada?

Jo encetant el segon llarg

Assegurant al Joaquim a la segona reunió

Joaquim al segon llarg

El primer ressalt de la tercera tirada

Jo arribant a la tercera reunió

Començant l'ultim llarg

Arribant al cim

El cim

Secant-me el peus després de travessar el riu

29.05.2011

La Gronsa Sud. Via no vendas la piel del osos sin haberlo cazado

La idea era anar a Beceite, a Penya Galera a fer una via la zona de la Pesquera, però en arribar al lloc, veiem un cartell gràfic d’un escalador travessat per una banda vermella. Deduim que no es pot escalar, però no indica cap motiu. No serem nosaltres que escalarem si no es pot, però crec que podrien sen més explicatius. En fi, retirada un altre cop cap els Estrets i passarem al plan “B”. Farem una via a la Gronsa Sud que es diu “No vendas la piel del oso sin haberlo cazado”. Arribem a peu de via i ja hi ha un munt de gent a les Moles del Don i ara de moment ens tocarà l’ombra a la via, dons es cara oest.
1er llarg uns 40 metres i tan sols he trobat un pitó III
Després de pujar una vuitentena de metres arrampats, arribem al que sería la R0. De moment la via transcorre per una mena d’esperó tombat on vas buscant la forma mes còmode de pujar, on he trobat un pitó vell i després he pogut posar un friend. La reunió es un parabolt de 8 mm que han juntat amb una baga a un espit vell de l’esquerra.
2on llarg uns 40 metres cap assegurança i II i algus pas de III
Llarg que el fa en Joaquim que no revestiex cap dificultat. No hem possat res perque, vertaderament no fa falta. Reunió al peu d’una placa amb un diedre al final.
3er llarg 35 metres IV+ i dos parabolts
Aquest llarg també el fa en Joaquim dons la tirada seguent prefereixo fer-la jo. Surt amb placa llisa però amb forats perfectes per que hi entri el peu. Al poc, arribes a un diedre inclinat on trobes un espit i mes a dalt, en una fissura, que et permet posar’hi un tascó o friend. La reunió està a la dreta pero trobem dos burils vells a sota d’un ressalt però segons la ressenya no es aqui.
4t llarg 35 metres IV+ i V-, 5 parabolts i una savina
Ara surto jo. Es una placa immensa on les preses estan justetes però es deixe fer. Pujot pel cantó esquerra de la placa on vas trobant algun espit. Mes o menys a la meitat de la placa, pases a la dreta i et situes en un altra placa, aquesta molt mes llisa i el seguro a “can pistraus”. Per a mi es un V, però... Un cop superada la placa flanqueges a l’esquerra asseguran-te en una  savina i continuant per terreny una mica trencat fins la reunió que está dintre d’una canal. El parabolts de la reunió estan molt alts, ideals per jugadors de basket. Aquest llarg m’ha fet suar.
5e llarg 35 metres  A0e IV+ i 4 parabolts
Ara surt Joaquim. Estem un pel cansats, dons air ens posavem a dormir a les tres de la matinada, entre tornar de la "nocturna" i plantar la tenda i ara en Joaquim (i jo) esta prou cansat. Sense miraments fem un A0e i continuem en lliure per roca passable i mes o menys a la meitat es torna dolentísima i t'ho has de mirar molt be on t’agafes. En aquest llarg, en Joaquim, s’ha estat una bona estona. Darrera nostre començen a venir nuvols i escolto alguna que altra tronada, Malament! Pujo “escopetejat” i sortosament els nuvols passen de llarg.
6e llarg 40 metres V- IV+ IV 4 parabolts i filferro en un arbre. 
Aquest llarg, per a mi junt amb el quart, es el mes maco. Surto de la reunió cap a la dreta però no ho veig clar. Està uni xic trencat. Tiro cap a l'esquerra i em surt millor. Es vertical i tens bona presa. Poso un friend en una llastra i amb dos passos arribo al parabolt. Després, es fàcil fins l'entrada d’una canal-diedre a protegir amb un tascó i un friend. Pasos delicats fins a tocar l’arbre amb filferro. Continuo per diedre vertical fins un resalt on col.loco un tascó i despres per placa fins el parabolt. Arribes a una reunió de parabolts en una cornisa molt cómode.
7e llarg 35 metres III i caminant.
Llarg de tràmit per arribar al cim el qual es fa en Joaquim. A l’esquerra de la reunió,  en una placa hi han uns parabolts que deuen ser d’un altre via que veiem tota l’estona a la nostra esquerra (?) i un pel més enllà, la via Caspa i caries.
Be, ja som al cim i ara ens mena una bona baixada fins els Estrets. Potave temps que no feia tanta activitat un cap de setmana. Arribem al parking i ja son quarts de quatre i tenim una bona quilometrada fins a casa, però satisfets per l’activitat.   

Joaquim al tercer llarg

Jo a la reunió

Arribant a la tercera reunió

En la placa del quart llarg

Joaquim arribant a la quarta reunió

Penúltim llarg arribant al diedre-canal

Joaquim arribant a la última reunió

Be amics, això ja està fet...

Cresta Tio Maria a Sant Llorenç de Montgai

15 de Maig 2011

Aquest diumenge em trovabe com un “gosset abandonat a la carretera” degut que tots podien sortir el dissabte menys jo, però aceptant una proposta de quedar algun dia, per part d’en Joan Balardés, em falten dits per trucar-lo. Em proposa d’anar a fer una via nova a Vilanova de Meià. No tenia internet i no podia mirar-me la via i quan arribo al bar del poble li dic que tal com estic recuperant-me de la lessió a la calvícula, penso que no aniré gaire be. En Joan, molt amable, em proposa anar a Sant Llorenç de Montgai a fer una cresta que fa temps que la te en “cartera”. Per a mi ja m’està be, tu manes, li dic... i cap a Sant Llorenç.

La vía en qüestió esta pels voltants del Cilindre, on deixem els cotxes al parquing de la Formiguera. Des d’aquí ja veiem la cresta. Sembla força interesant i està, diuen, sobreassegurada. Anem tant caficats parlant i mirant la cresta que de cop arribem a la primera reunió. Otres! ens em saltat un llarg. Total que “desgripem” tot el llarg i arribem a peu de via. Coses que passen...

1er llarg II, IV i III 20 metres hi ha parabolts a “dojo” (masses, per el meu gust)

Jo farè el primer i segon llargs. Rampa immensa amb blocs i el mes curios, una placa llisa com el vidre (perfectament evitable) uns metres abans d’arribar a la reunió.

2on llarg IV, V-  i III 45 metres i plena de parabolts.

Ara la cosa ja pinta millor, es veu una cresta mes maca. Surto per la vertical anant a buscar el fil de la cresta fins una placa orizontal, també evitable, on trobarem tres parabolts segits (o quatre, no se, hi han tants!) on puju amb bavaresa i adherencia en el peus. Passos prou dificils que li donen “vidilla” al llarg, que torno a dir, ho pots evitar anat per dalt de la placa, però llavors ja no te gràcia...

3er llarg IV, V+ i IV també, ple de parabolts.

Ara surt el company Joan on devant mateix tenim una torre d’uns 20 metres on els passos difícils estan concentrats practicament al final de la torre. Bonic spassos amb bavaressa i diedre per continuar per cresta fins la reunió.

4t llarg IV i V uns quants parabolts

Surt en Joan i al cap de poc troba un pas d’empotrament una mica “burru” i després vas saltant entre blocs fins la reunió final.

Distreta via sense grans pretensions perfecte per combinarla amb altres del voltant. I axó ho fem. En Joan B em proposa anr a una via nova que fa un temps que la va fer a la paret de la formiguera. Es la Savina Wall. via curteta de tres llargs d’uns 60 metres, també tota parabolada.

Via Torras-Nubiola a l'agulla del Frare de Baix

7 i 8 de maig de 2011

Cap de setmana amb prediccions dels “mentidòlegs” força dolentes, que per cert, l’han encertat. En Joan Marc i jo habiem decidit anar a fer algun corredor de neu però en vistes de com anirà el cap de setmana, ens tirem enrera.

Dissabte matinal esporàdica al Llençol, on la pluja va acabar amb la nostra paciència i només vem podre fer dos vias d’esportiva. Per a mi “escalada esportiva” es de 6a (o 5+) cap a munt, tot el que sigue per sota es escaladaaaa... be, no se com catalogar-la, ho deixo per els experts... Total que quedo amb en Joaquim el dissabte i vàrem fer dos vies: FORMIGUETES de IV+ (a la guia 4c) on el grau per a mi es molt agossarat, penso que per la cantitat de parabolts que hi han... i l’altre, la SIOUX CONNETION de IV (a la guia 4b) sorprenentment, tant o mes dificil que l’altre, però tant se val, jo no graduo amb criteri “l’esportiva”, la questió es escalar i fer rodatje, que falta em fà.

El diumenge quedo amb Joan Marc per, ja que teniem que sortir “al monte” a tocar neu, fer alguna cosa a Montserrat. Surto de casa mig plovent, em recull a la Plaça Cerdà i cap a Collbató. Bocata al bar i la cosa no pinta be. Que fem: sembla que escamparà... Veiem que cap el Clot de la Mònica sembla que surt el sol. Li dic de fer la normal de l’Agulla del Frare de Baix que fa molt de temps que no la vaifg fer. El primer cop amb el meu company Balbino (llagrimeta). Li sembla be i cap enllà que ens anirem.

La via son dos llargs que es poden fer en un de sol, però li treu una mica d’encant, vaja, es el meu parer.

1er llarg, 20 mts II, III i IV. Neta

En Joan Marc s’anima i diu de fer el primer. No hi ha res, només aprofitem un parabolt al començament de la via del Petit Gerard a pocs metres de terra que no fa gran cosa. Després va pujant fins el collet per una mena de canal on col.loca un friend per seguir en un petit “remonage”fins el collet de l’agulla i la paret. Continua per un esperó fàcil on posa un tascon que queda de maravella i un friend quasi arribant a la reunió.

2on llarg 20 metres IV+, IV, III i II, 20 metres, un pont de roca

Segons el Picazo, els llarg que be ara, es el IV mes maco de Montserrat. Surto de la reunió enfilant-me a la paret. El pas a l’Agulla sembla llarg però enganya. Poso un peu a la paret i passo a l’agulla. Devant meu a l’esquerra tic un pont de pedra, trec una baga i la paso. Faig un pas de flanc a lesquerra i ja estic a la paret. Ara trobo un altre pont de pedra amb una baga plana vella. Continuas flanquejant, on poso un fiend i al cap d’uns metres de flanqueix surto a l’aresta per terreny fàcil fins la reunió, que está en un arbre.

El dia ara es força bo i al cap de poc surt el sol. Rapel fins a peu de via i ens diriguim a la via Albert Gonzalez que està a l’altre extrem del Serrat d’en Muntaner. Son dos llargs de corda per plaques tombades i que no passen de IV, tans sols al primer llarg, l’atravessa una taca d’aigua, però no crec que tinguem problemes. Em faig jo els dos llarg de primer i cap a casa que ja es l’hora de dinar.

Al menys em tret a pasetjar el material i les cames, i així vaig fent metres que es el que interessa...

Escalada realitzada per: Joan Marc Griñan i Joan Prunera

El primer llarg

rribant al cim de l'agulla

Foto cim

La Mamella via Tomahawk

01.05.2011

Primer de maig dia del treball. Es diumenge i ens han “fotut” una festa, que li farem. En ve a la memòria allò que diuen del treball: “el trabajo, envilece, embrutece i empobrece y ni Dios te lo agradece...

Reprenent l’activitat grimpaire, quedem en Guillem Arias, Joaquim i jo per anar a la zona de la Plantació, dons el Guillem te unes propostes per fer-nos. Arribem a Collbató i amb l’esmorzar de rigor decidim unn parell de vies, a la Miranda de la Mamella i la Mamella. A mi en fa gràcia fer primer la via La paciència del Sioux per entrar en matèria, dons tinc ganes de penjar-me per veure com va el braç. Anem a l’aventura dons no coneixem gaire les roques aquestes.

Desprès de pendre el “Cavall de Ferro” fins a Sant Joan, ens dirigim per la vessant W del Gorro per vaixar la canal dels Llorers. Un cop arribem on creiem que es el cami que ens portarà a la Doble arribem a un coll i tot seguit baixem la canal que ens portara a peu de les vies. Dubtem una estona i quan ja estic arriban on crec que serà la Miranda de la Mamella, en Guillem diu: Aquí hi han parabolts!! i un munt... Em trobat la via Tomahawk. Be ja que estem aquí fem aquesta, no? diu en Guillem. Jo arrosço una mica el nas, dons aquesta es més difícil, però en fi...

Preparem el marterial i miro cap a munt. Em deixeu probar el primer llarg? Es veu “cosideta” de parabolts i marca IV+ i V. Si no puc, baixo. Dit i fet.

1er llarg IV+/V 10 parabolts i 35 mts.

La roca està freda i un xic humida però es veu cantelluda. Vaig pujant amb una mica de nervis però el braç respon molt be. Val a dir que cada tres metres et trobes un parabolt lluent, lo just per no passar por. Passat un tram que marquen de V (jo l’he trobat IV+, es que està molt ben assegurat!) on la roca es perfecte i escales molt segur, arribo al tram intermig del llarg on la dificultat baixa i llavor ja tenim petites excurions en flanqueix ascendent fins les assegurances, es aeri però es molt fàcil. Em situo de nou en un tram vertical on veig la reunió a la dreta. Aquest pas es veu mes difícil. Amb bon canto en col.loco i supero el pas i amb un parell de pasos a la dreta arribo a la reunió. Estic nervios pero molt content dons he pujat molt b,e quasi sense molesties al braç, això s,i un mal de besson a la cama... es nota la poca activitat. La reunió el força penjada i amb dos parabolts.

2on llarg V+ 6 parabolts i 25 mts.

Ara surt en Guillem. La visió del llarg desde la reunió es espectacular, vertical i un xic desplomat, però amb un” canto acollonant”. Guillem va fent amb algun pas de repós, gaudint d’una roca excelent. Arriba a la reunió i en Joaquim i jo ens disposem a sortir. Surto jo primer i em trobo un xic encarcarat donç bufa el vent, no fa sol i porto una estona a la reunió. Només que entro, ja alucino amb la roca. Començo a animar-me i faig tot el llarg sense agafar-me a res! Estic disfrutant de valent. Em trobo molt be i eufòric. El braç a respós millor del que creia.

A dalt del cim veig l’agulla de la Doble amb la via Tuareg i en venen els records de l’últim cop que vaig fer aquesta via. Va ser amb el meu estimat amic Balbino. Tot son records, es molt difícil oblidar tants anys per aquestes muntayes... Busquem el rapel que està a la cara W i baixem el tres en un rappel de 45 metres. Decidim tornar a casa dosn son quarts de dues i el temps ja comença a “enmarronar-se i decidim que per avui ja tenim prou.

Una via molt maca, encara que curta, que et deixa un bon regust. Per gaudir-la sense problemes degut a la bona equipació i ideal per combinar-la amb altres del voltant. Un altre per la “cole”

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joaquim Llòria i Joan Prunera