dilluns, 23 de maig del 2011

Cresta Tio Maria a Sant Llorenç de Montgai

15 de Maig 2011
Aquest diumenge em trovabe com un “gosset abandonat a la carretera” degut que tots podien sortir el dissabte menys jo, però aceptant una proposta de quedar algun dia, per part d’en Joan Balardés, em falten dits per trucar-lo. Em proposa d’anar a fer una via nova a Vilanova de Meià. No tenia internet i no podia mirar-me la via i quan arribo al bar del poble li dic que tal com estic recuperant-me de la lessió a la calvícula, penso que no aniré gaire be. En Joan, molt amable, em proposa anar a Sant Llorenç de Montgai a fer una cresta que fa temps que la te en “cartera”. Per a mi ja m’està be, tu manes, li dic... i cap a Sant Llorenç.

La vía en qüestió esta pels voltants del Cilindre, on deixem els cotxes al parquing de la Formiguera. Des d’aquí ja veiem la cresta. Sembla força interesant i està, diuen, sobreassegurada. Anem tant caficats parlant i mirant la cresta que de cop arribem a la primera reunió. Otres! ens em saltat un llarg. Total que “desgripem” tot el llarg i arribem a peu de via. Coses que passen...

1er llarg II, IV i III 20 metres hi ha parabolts a “dojo” (masses, per el meu gust)
Jo farè el primer i segon llargs. Rampa immensa amb blocs i el mes curios, una placa llisa com el vidre (perfectament evitable) uns metres abans d’arribar a la reunió.

2on llarg IV, V-  i III 45 metres i plena de parabolts.
Ara la cosa ja pinta millor, es veu una cresta mes maca. Surto per la vertical anant a buscar el fil de la cresta fins una placa orizontal, també evitable, on trobarem tres parabolts segits (o quatre, no se, hi han tants!) on puju amb bavaresa i adherencia en el peus. Passos prou dificils que li donen “vidilla” al llarg, que torno a dir, ho pots evitar anat per dalt de la placa, però llavors ja no te gràcia...

3er llarg IV, V+ i IV també, ple de parabolts.
Ara surt el company Joan on devant mateix tenim una torre d’uns 20 metres on els passos difícils estan concentrats practicament al final de la torre. Bonic spassos amb bavaressa i diedre per continuar per cresta fins la reunió.

4t llarg IV i V uns quants parabolts
Surt en Joan i al cap de poc troba un pas d’empotrament una mica “burru” i després vas saltant entre blocs fins la reunió final.

Distreta via sense grans pretensions perfecte per combinarla amb altres del voltant. I axó ho fem. En Joan B em proposa anr a una via nova que fa un temps que la va fer a la paret de la formiguera. Es la Savina Wall. via curteta de tres llargs d’uns 60 metres, també tota parabolada.



4 comentaris:

  1. Joan, ja veig que estàs en forma!! estic molt contenta de veure't un altre vegada amunt la muntanya!

    Petonets.

    ResponElimina
  2. Celebro que vagis retrobant la força, un bon parell de vies en una raconada magnífica!

    ResponElimina
  3. Ei Joan , va ser una matinal ben aprofitada i les vies de Rubies queden pendents per quan estiguis recuperat de l'espatlla.
    Salut i a tibar

    ResponElimina
  4. Gràcies a tots!
    Jaume, eren unes vies sense cap compromís però divertides, la questió es escalar.
    Joan, a veure si vaig prenen força i nivell i puc acompanyar-te en alguna d'aquestes de Rubies.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.