dijous, 5 de maig de 2011

La Mamella via Tomahawk


01.05.2011

Primer de maig dia del treball. Es diumenge i ens han “fotut” una festa, que li farem. En ve a la memòria allò que diuen del treball: “el trabajo, envilece, embrutece i empobrece y ni Dios te lo agradece...

Reprenent l’activitat grimpaire, quedem en Guillem Arias, Joaquim i jo per anar a la zona de la Plantació, dons el Guillem te unes propostes per fer-nos. Arribem a Collbató i amb l’esmorzar de rigor decidim unn parell de vies, a la Miranda de la Mamella i la Mamella. A mi en fa gràcia fer primer la via La paciència del Sioux per entrar en matèria, dons tinc ganes de penjar-me per veure com va el braç. Anem a l’aventura dons no coneixem gaire les roques aquestes.

Desprès de pendre el “Cavall de Ferro” fins a Sant Joan, ens dirigim per la vessant W del Gorro per vaixar la canal dels Llorers. Un cop arribem on creiem que es el cami que ens portarà a la Doble arribem a un coll i tot seguit baixem la canal que ens portara a peu de les vies. Dubtem una estona i quan ja estic arriban on crec que serà la Miranda de la Mamella, en Guillem diu: Aquí hi han parabolts!! i un munt... Em trobat la via Tomahawk. Be ja que estem aquí fem aquesta, no? diu en Guillem. Jo arrosço una mica el nas, dons aquesta es més difícil, però en fi...

Preparem el marterial i miro cap a munt. Em deixeu probar el primer llarg? Es veu “cosideta” de parabolts i marca IV+ i V. Si no puc, baixo. Dit i fet.

1er llarg IV+/V 10 parabolts i 35 mts.
La roca està freda i un xic humida però es veu cantelluda. Vaig pujant amb una mica de nervis però el braç respon molt be. Val a dir que cada tres metres et trobes un parabolt lluent, lo just per no passar por. Passat un tram que marquen de V (jo l’he trobat IV+, es que està molt ben assegurat!) on la roca es perfecte i escales molt segur, arribo al tram intermig del llarg on la dificultat baixa i llavor ja tenim petites excurions en flanqueix ascendent fins les assegurances, es aeri però es molt fàcil. Em situo de nou en un tram vertical on veig la reunió a la dreta. Aquest pas es veu mes difícil. Amb bon canto en col.loco i supero el pas i amb un parell de pasos a la dreta arribo a la reunió. Estic nervios pero molt content dons he pujat molt b,e quasi sense molesties al braç, això s,i un mal de besson a la cama... es nota la poca activitat. La reunió el força penjada i amb dos parabolts.

2on llarg V+ 6 parabolts i 25 mts.
Ara surt en Guillem. La visió del llarg desde la reunió es espectacular, vertical i un xic desplomat, però amb un” canto acollonant”. Guillem va fent amb algun pas de repós, gaudint d’una roca excelent. Arriba a la reunió i en Joaquim i jo ens disposem a sortir. Surto jo primer i em trobo un xic encarcarat donç bufa el vent, no fa sol i porto una estona a la reunió. Només que entro, ja alucino amb la roca. Començo a animar-me i faig tot el llarg sense agafar-me a res! Estic disfrutant de valent. Em trobo molt be i eufòric. El braç a respós millor del que creia.

A dalt del cim veig l’agulla de la Doble amb la via Tuareg i en venen els records de l’últim cop que vaig fer aquesta via. Va ser amb el meu estimat amic Balbino. Tot son records, es molt difícil oblidar tants anys per aquestes muntayes... Busquem el rapel que està a la cara W i baixem el tres en un rappel de 45 metres. Decidim tornar a casa dosn son quarts de dues i el temps ja comença a “enmarronar-se i decidim que per avui ja tenim prou.

Una via molt maca, encara que curta, que et deixa un bon regust. Per gaudir-la sense problemes degut a la bona equipació i ideal per combinar-la amb altres del voltant. Un altre per la “cole”

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joaquim Llòria i Joan Prunera








2 comentaris:

  1. Ei Joan,

    Aquesta via és molt maca i la roca bonissima, és d'aquelles que et deixa un bon regust de boca

    salut i a tibar

    ResponElimina
  2. Felicitats! una bona excursió i millor escalada, celebro que el braç vagi tornant a la normalitat.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.