Mirador de Sant Joan via d'En Pitu i la Nuri. Nova via d'en Guillem Arias

06.08.2011

Un cop més en Guillem Arias ens regala amb un itinerari nou. Encara calent del forn, ens proposa anar a fer una "primera", dons en quatre dies ha equipat un nou traçat de dificultat moderada, on podrem forçar en lliure diferents llargs prou assegurats amb el seu característic estil.
La via en qüestió està a l'esquerra de la via del cami d'en Barberà on seguirem la mateixa aproximació i un cop arribats al peu de via d'aquesta només seguirem el camí uns metres mes fins situar-nos a l'altre extrem de la roca on nomes tindrem que seguir el tipics parabolts grocs. El dia està molt humit, dons a primera hora del matí ens em trobat a Cañete i un company seu al Monastir i baixaven tots molls i ens han dit que a plogut molt i està tot moll. No fem cas dels "comentaris sensats" d'en Joan Marc d'anar al bar del Monestir a pasar el matí i ens dirigim a Sant Joan. Arribats a peu de via veiem que està prou mullat però en Guillem en anima i tirem a munt. Som quatre "intrepids", en Guillem i en Joan Marc, la primera cordada i en Joaquim i jo la segona. En Joaquim i jo anirem tota l'estona darrera d'ells.

1er llarg III i IV, 50 metres i bastants parabolts
Surt en Joaquim per rampa fàcil de III fins uns resalts que no presentesn molta dificultat fins un flanqueix una mica forçat a l'esquera per continuar en diagonal també a l'esquerra i despres vertical fins la reunió als peus d'un mur desplomat on ja veiem en Joan Marc fent l'artificial.

2on llarg IV, V, A0e V i IV 30 metres i bastants parabolts

Surto per terreny mes o mens fàcil fins situar-me a sota del mur. Es veu vertical i un xic desplomat. Hi ha molt de canto. Forço un parell de passos i ja no puc mes. En lliure, crec que surtira un 6a. Tiro d'A0 un quatre parabolts fis que ja veig el poder fer en lliure. Despres pujes per un "camp de patates" vertical i molt assegurat fins la reunió.

3er llarg II i III 25 metres i tres parabolts

Surt en Joaquim. Es un llarg molt fàcil que no te cap dificultat, només es'arribar al cim de l'agulla Pam a Pam. Després baixem fin el peu de la segona agulla on els companys ja estana en filantse pel quat llarg.

4t llarg IV/IV+ 40 metres i bastants parabolts

Aquest llarg es maco però una mica antipàtic dons hi han tams una mica bruts que amb el pas de les cordades s'anirà netejant. Sut un altre cop en Joaquim vigilsnt els trams deroca delicada fins que al final trobem una llastra un pel lletja on la passem per l'esquerra per tornar a la dreta per entrar a la reunió.

5e llarg V, V+/A0e, V, III 40 metres i batans parabolts

Surto jo darrera d'en Guillem amb un petit flanqueix a l'esquerra i situr-me  a la vertical de la paret. Vaig en lliure fins un punt on escup enrere... intento forçár però no em surt, faix un parell d'A0 i supero el tram. Despres en lliure difícil però molt assegutat fins que es va arrampant i ja estem al cim.

Ara el dia s'està espatllant per moments i no tarda en començar a ploure. foto de rigor del cim i mig mullats tornem ràpidament al funicular. En pocs moments deixa de ploure i s'arregla un pel el dia. Fem la cervesa al Monestir contents d'haver fet una primera i ja en tim un altre per la "cole". Una via recomenable on només tindem que portar quince cintes i si el nostre grau no es molt bo, estreps. Via dedicada a uns amics d'en Guillem.

En Joan Marc al primer llarg

En Joaquim a l'antipàtic quart llarg

En Joan Marc al magnífic cinquè llarg

Jo apurant el V+

Sortin del tram més vertical del cinquè llarg

Correm, que comença a ploure!

L'ascensió més dura que he fet mai

31.07.2011

Avui, 31 de juliol de 2011, tocava fer l'ultim comiat al nostre company Balbino, que ens va deixar sobtadament, ara farà quatre mesos. Vui agrair a tots els que han pujat al cim, als que la seva condició física no el hi ha permès i als que no han pogut venir, tot i que el seu desig era poder fer-ho i sobretot a Gemma, la seva dona i als seus fills, Pol i Biel, el gran esforç físic i emocional que els ha suposat.
Que millor lloc on dipositar les seves cendres que d'alt d'un cim, un cim on tants i tants cops l'hem pujat, esquiant, caminat, escalant les seves parets, els seus corredors de neu, el Grà de Fajol, en fi, 33 anys compartint afició, alegries, esgotaments i corda... l'ultima pujada que fem plegats, on la càrrega que portava a la motxilla era tan pessada que en faltava l'aire, l'ascensió més dura que he fet mai on cada pas que donava era acompanyat per una llàgrima.
Balbino, ara descanses entre el cel i la terra, en el teu lloc preferit, en el més alt d'un cim, perque cada cop que mirem a munt, sabrem que estàs allí i cada cop que tornem a pujar ens regalaràs la teva presència.
No és un adéu, és un: a reveure campany! La teva dona, els teus fills i el teus amics no t'oblidarem mai.

Via ARC DELS TI-TIUS. El Porró i els estalvis

23.07.2011

Aquest dissabte ens hem juntat sis "presuntes escaladors" a Collbató, en Guillem Arias, en Joaquim, en Joan Marc, l'August, en Conrad i jo i anirem a fer la via dels germans Masó, l'Arc dels Ti-Tius, però tots estem d'acord en que, com alguns ja la coneixen, fer primer una via dels Estalvis que ens deixarà practicament al peu de via del Porró. Escullim una via molt fàcil però exenta d'assegurances, l'Aresta Brucs. Farem dos cordades de tres. A mi la que m'interesa es el primer llarg de l'Arc dels Tit-Tius dons en  Guillem ja la coneix i el primer llarg no li fa gens de gràcia.

Aresta Brucs del Estalvis.
Ens posem a la feina i en Guillem fa els dos primers llargs dels estalvis, no trobarem cap assegurança però posem un parell de friends al primer llarg. La reunió es en dos ponts de pedra i el segon llarg es practicament igual que el primer.
Arribem al cim i nomes ens queda baixar per una canal lletja de baixar i plena d'aritjols on arribarem a peu de via del Porró.

L'Arc dels Ti-Tius. 1er llarg 40 metres V, un spit i tres pitons.
Mentalitzat pel primer tram del llarg, surto concentrat en mirar d'arribar a l'espit, que per cert, està força lluny, uns sis metres, però de V. Quan en falten uns tres metres per arribar a l'espit, puc possar un friend petit en una mena de fissura oritzontal i això em dona moral. Arribo a l'espit mes tanquil però molt concentrat. Segons instruccions del Guillem poso un estrep a ll'esoit pels de sota i continuo... però, renoi! això no acaba... Arribo a l'arc que caracteritza la via i trobo un pitó, uf, salvat! Miro amunt i es veu prou factible, pero sense regalar res. Vaig pujant per placa i diedre posant asegurances entre friends i tascons en els llocs mes adients però no es poden possar tants com voldriem... Tant concentrat pujave que ni sentia als companys que em deien: com va Joan!, Arribat al desplom, veig un pitó petit amagat darrera d'una sabina i un altre passat el desplom. D'entrada el pas sembla mes difícil del que pot ser. Pillo el primer pitó i col.locat en mig del desplom xapo l'altre pitó. Estic cansant i crec que faré A0 però m'ho miro detingudament i a munt a l'esquerra veig preses molt bones, pillu canto", pujo una cama i ja estic pel damunt del sostre. Sense ser fàcil, m'ha surtit prou be. Ara només tinc un flanqueix fàcil fins a la reunió.

 2on llarg 45 metres IV+ un espit i un pont de roca

Ara surt en Joaquim. El llarg comença fàcil on pots possar un fiend en algun forat fins arribar a una placa vertical però amb bona pressa, on hi trobem un espit. Després pujem fins un resalt on tenim un pont de pedra que no inspira gaire confiança i només tenim que superar el resalt, també amb bona presa fins una mena de fissura on aqui, si que la roca està bastant malament i ja hem arribat al cim.

Fem la foto de rigor al cim mentre esperem als companys que poc a poc van arribant. Habia sentit en algun blog que era una via sense pretensions però bonica. La veritat es que, un llarg com el primer, amb tant poques assegurances, et fa esta atent i aguditzar els sentits a on posar "caxarrets", que estem molt acostumats a pujar de "bolt a bolt" i fer una via a Montserrat així, al menys per a mí, et deixa molt satisfet, trist i "mediocre" escalador que pretenc ser!

Ara com tots hem decidit venir a la Plantació per sant Joan, ens toca pujar amb tot una solana de justicia cap el cami de Sant Jeroni. Uns baixaran pel funicular i els altres pel cami fins les escales de Sant Benet on sortosament no toca el sol. Despres, reunió massiva al Bar el Rincón, on despres d'un àpat, ens disposem a arreglar el mon d'injustícies en "acalorades converses" d'uns i daltres.

Ja tinc dos vies mes per la "cole"

En Guillem sortint del desplom

En Joaquim al segon llarg

Els primers d'arribar al cim del Porró

Cara Nord del Pic de l'Infern, via Esperó Central Directe

10.07.2011

Ara que estem a l'estiu, tinc ganes de fer escalades a Pirineus i una via que tenia ganes de repetir es aquesta. Anirem en Vicens Nin i jo. En Vicens, no te experiència en escalar, però si, molta en muntanya i esqui de travessa, però em tocarà fer tots els llarg de primer. Aquesta paret la vaig fer per primer cop l'any 84 amb el meu company Balbino i després la vàrem repetir l'any 95. Sempre m'ha agradat, dons té una aproximació llarga i un ambient molt salvatge i sol.litari. Altres cops he fet vivac a peu de paret però aquest cop farem nit al refugi d'Ull de Ter.

Surtim a tres quarts de sis del matí i ens espera una aproximació de tres hores si fa o no fa... Fins el Coll de La Marrana, el camí es agradable fins arribar al llom del Bastiments, llavors, flanquegem per tarteres inestables per la base del Bastiments fins el coll de les Comes de Mal Infern situat entre el Bastiments i el Fresser. Passem a França per la cara nord del Pic del Fresser tot travessant per un altre tartera fins un altre coll que en deixarà a la cara nord del Pic de l'Infern. Només tenim que baixar, sense perdre gaire alçada, fins a peu de l'esperó central al bell mig de la paret nord.

La via puja per un esperó tombat, on hi han tramps verticals, amb una roca variable on tindrem que buscar el millor lloc per on pujar. Hem portat cordes de 40 metres per mirar de que la ascenció sigui el mes semblant a quan la vaig pujar per primer cop. La dificultat, generalment es de III i III+, on podem trobar passos de IV, sobre tot al quart llarg, on la dificultat estriba en un diedre blanc característic, molt llis, el qual pujarem en oposició. Al final d'aquest llarg, trobem un replà-tartera molt còmode on descansem uns instants, per continuar un altre cop per l'esperò, tot i que al principi pujarem per un diedre-canal. Em tardat 3,30 hores per fer tota la via mes 3 hores d'aproximació i 3 mes de tornada... una bona jornada de pencar per la muntanya! Es curios que encara que hagin passat tants any, m'enrecordi tan be de la via. Ara toca fer algun itinerari, però al hivern...

Primeres llums de dia

Devant nostre ja tenim l'esperó

Primer llarg

En Vicens arriban a la segona reunió

Protegin els passos del diedre blanc

Fen un repos a la plataforma del mig

El sisè llarg

En Vicens al sisè llarg

En Vicens a mig setè llarg

Arribant a la vuitena reunió

Ens queden pocs metres per fer cim i a sota, podem veure els estanys de l'Infern

El cim del Pic de l'Infern

La Plantació, via Pell Roja als Estalvis del Porró

02.06.2011

Jo tenia l'intenció de fer la via Territori Dakota a la Roca de Sant Cugat, però he passat mala nit i porto un parell de dies una mica tocat (no se de que, els anys, la calor...) total que el diumenge tinc compromis familiar i quedem el dissabte amb el Guillem Arias a Collbató sense tenir res en concret. Entre moç i moç d'entrepà i mirant la guia de la Plantació li dic de fer la Pell Roja als Estalvis, Ell ja la ha fet, es una via curta pero amb la roca molt bona i ben assegurada. Anirem per Sant Joan, dons els dos estem una mica "tocats" i no tenim ganes de caminar, tot i que està a mig cami de dalt i de baix, però sembla que fa menys mandra desde dalt...

Al arribar a peu de via ens trobem al Wolfgang i al Pere Joan que van a començar la via. Petem la xerrada i ens posem a la feina.


1er llarg 30 metres  6a (A0e), V i IV, 10 parabolts i un pont de roca
Veig com en Wolfgang puja el 6a com si flotes entre la roca, no crec que pugui fer-me aquest tram en lliure! En Guillem em diu que l'altre cop, ell va fer la primera i que li agradaria fer la segona. Cap problema. Deixant uns metrs de distancia, surto darrera del Pere Joan. Els primers pasos em surten i quasi, quasi, el segon, però la cosa tiba molt i reposso al parabolt, vaig fent sortidetes en lliure però molt apurat, hi ha bona presa pero desploma molt. Abans d'arribar al pont de pedra ja he de fer lliures dons la cosa ja es mes humana i vas seguin una mena de fissura ampla fins que va perdent dificultat. M'ha costat el llarg no pensave que seria tant dificil.

2on llarg 30 metres V+ o A0e IV+ Iv i III, tres parasbolts i tres spits

Ara sunt en Guillem i ja d'entrada tiba força el pas però hi han gans còdols per agafar-te. Desde la reunió sembla mes fàcil i quan tàcostes, la cosa cambia. En Guillem treu els estreps i, fora punyetes! despres la escalada es plaent on tan sols hi ha un resalt que t'ho has de mirar una mica.

Ja som a dalt de la roca. Una escalada curta pero intensa. El companys volen anar ara al Porró, però en Guillem i jo estem tocats i decidim tornar i de pas, anar a guaitar un assumpte que tenim entre mans. La baixadfa la fem caminant entre els Estalvis i la roca del Porró, que per cert, es una canal força bruta de matolls i trocs secs. Tota la escalada la hem fet amb el cel nubolat, i la pujada al camí de Sant Jeroni amb sol, ja te nassos la cosa i quan estem al cami es torna a tapar...

Ja tin un altre de la Plantació per la cole, tot i que avui no a sigut un dia rodó, estic un pel xafa't... però que carai! em fet el que ens agrada...

Fent els primers pasos, abans de fer l'A0e i després, ja en lliure

En Guillem al primer ressalt i despres, ja superat

La cordada... centenària!

Arenas-Sorolla a la Magdalena inferior i Canaleta de las Ninfas a la Miranda de Santa Magdalena

25.06.2011

Magdalena inferior, via Arenas-Sorolla

Força anys han passat desde que per primer cop en vaig mirar a questa via. Era una època on en aquest pany de paret no hi habia cap via mes. La verticalitat i la manca d'assegurances ens va fer desistir. Eren temps de, no grans, però sí de classiques on ja habiem fet la Pel Devant del Gorro Mariner, la Mingo Arenas de la Magdalena Superior, la Normal del Trencabarrals i las Monpart, Haus-Estrems i Badalona del Gorro Frigi, tans sols quedaven aquesta i la Cerdà de l'Ullal. Després de qüasi trenta anys ens hem decidit a fer-la. Mai es tard per fer les coses, i mes, si les condicions ens ho posen al nostre favor... Llegint el bolg d'en Jaume jaumeclimb.blogspot.com/ i d'en Joan B sisbemessanapren.blogspot.com/ vaig veure que l'havien restaurada i que semblave prou factible, tot i que llegint fan entendre que no va ben be per aquí. Sembla ser que està trepitjada per altres vies i com sempre m'ha passat, amb les guies de Rodés i Labraña, no sempre eren prou acurades i els itineraris, de cops, no eren prou ajustats a la realitat. El que si puc dir es que no veus els "segurus" fins que no els tens al nas i per a mi l'itinerari es molt llògic i va buscant els punts mes febles de litinerari.

Quan arribem a l'estació del Funicular ens trobem al Vicens Nin que fa pocs dies el vem portar a escalar per segon cop. Ens acompanya tot el camí fins on en desviem per arribar a les escales de Jacob i llavors ell anirà a pujar el Cim de Sant Jeroni. El dia està nubol, però es passatger, i quan arribem a peu de via ja fa un sol espatarrant. A peu de la Rantamplan hi ha una cordada que començen la via. Començarà en Joaquim el primer llarg. La visió de la via desde terra es força vertical i a la meitat, jo diria que, desplomada!

1er llarg 45 metres III, IV i IV+ 5 assegurances entre parabolts i burins.

Comença enrampant però molt polit i trencadiç, titpic del principi d'aquesta zona de la Magdalena. La primera assegurança costa veurela, dons está lluny, però amb llògica vas pujant i trobant elss anclatges. Al poc, la roca es torna molt bona amb uns passets curiosos i verticals per entrar a la reunió que la fem en una cornisa prou còmoda.

2on llarg 30 metres V IV V i III unes 7 assegurances entre burins i parabolts

He arribat a la reunió amb el cap ficat en el segon llarg, que desde sota es veu molt vertical... Ara, mes tranquil a la reunió, no el veig tan. El parabolt está força lluny i en diagonal a l'esquerra. Carai! no es engrescador sortir amb un bon pati i no tenir res al costat... Per sobre el meu cap veig una presa petita que "ni pintada" per possar un "merlet". Surto i es vertical i amb un bon pati asota meu, però amb molt bona presa i així vaig fent fins arribar a una presa enorme on et pots posar de peu. Aqui acabes el flanqueix ascendent. Estic al mig d'un esperó i el dilema es, per on anar? A munt veig con sobresurt un buril vell i es per on l'instint em deia, llògica aplantant. Al poc arribes a un parabolt de 8mm i aquest pas realment m'ha costat , hi ha poca presa però per la dreta sembla que hi ha mes. Surto i... deunidó els passets. Li crido al company: Quins "collons" els que van obrir la via els anys cinquanta amb el material que tenien! Despres d'això, la cosa va mimbant fins arribar a la reunió, molt comoda en plena aresta.

3er llarg 30 metres III, IV i III i dos parabolts

Surt Joaquim i aquest llarg es molt fàcil, tans sols un tram més vertical al mig i arribes practicament al cim en una escalada molt cómoda.

El company al primr llarg. Es veu força vertical...

Jo en diferents trams del segon llarg

En Joaquim fen l'ultim llarg

Riu nen! que ens entan mirant...

La veritat es que de totes les vies que he fet en aquest tram de paret, es la que més m'ha agradat, no se si es per la il.lusió que em feia fer la via, pero es que ens ha agradat molt. Una felicitació al que la han, podriem dir, restaura't, que crec que es bo que no es perdin itineraris, que per desgracia, queden oblidats degut a altres vies del voltant.

Miranda de Santa Magdalena, via Canaleta de las Ninfas, variant directa

Com es d'hora i etem a prop, fa temps que no fem la Canaleta de las Ninfas i es una bona via per arrodonir el dia. Bona roca, tot i que el començamet està força polit, i molt ben assegurada. Es una via que l'an reequipat molt. Ara hi han parabolts i entre mig et trobes els burils bells que no fa falta tocar-los.

1er llarg 30 metres i IV+ uns 8 parabolts.

Surto a l'ombra dels arbres i el llarg, primer, va per placa polida per després seguir per una mena de diedre que de fet es una canal per on baixa l'aigua. La presa es generosa i abundant on escales en diedre i es van seguin les assegurances fin sortir de la canal en un pas desplomar, però que ja dic amb molta presa. Arribes a la reunió en un replanet a la dreta de la canal. A mig llarg ens trobem al Manolo Muñoz que està caminant per Montserrat. Diu que porta arnes i gats i li diem que s'ajunti amb nosaltres però diu que està molt polida i que la ha fet un munt de cops...

2on llarg 30 metres IV+ i IV- uns 5 parabolts

Antigament, en aquest llarg, sortiem recte per placa per tal de no fer el el petit desplom de la canal i fen un flanqueix per despres tornar-hi. Ara hi ha una entrada directa per la canal que sembla mes dificil desde baix quecno quan et poses. surt Joaquim i va fent en una escalada agradable per tota la canal. Com deia, antigament aquesta via la feiem en tres llargs i despres caminant fins baixar el cami, però es millor, de la segona reunió baixar amb dos cordes de 60 fins el peu i aixi, mes ràpit i sense provocar caigudes de pedres. Ens a sortit un dia rodó, i ara si, fa molta calor i ja toca tornar cap a casa. Un altra via per la cole i tornar a felicitar al que han tingur la ida de renovar la Arenas-Sorolla del la Magdalena inferior.

Jo en el primer i segon llarg.

En Joaquim arribant a la primera reunio i a la segona.

Via Lluis a la Pala Alta amb una variant d'entrada força curiosa

19.06.2011

Tenia ganes de fugir una mica de Montserrat i decidim anar a la via Lluis, a la Pala Alta. Tots la hem fet però proposo fer una entrada directa. Aquesta variant ja la vàrem fer en Joaquim i jo fa temps i queda una via amb més continuitat, dons el primer llarg de la Lluis es una canal de III molt herbosa i sense gaire atractiu.

Arribem a peu de via i el sol apreta de valent. No se si hem fet be en vindre aquí. Tenim un cel sense nubols i crec que pasarem calor. Recordo aquest primer llarg molt ben assegurat pero et tens que posar les piles, dons a mig llarg hi ha un pasos força difícils. En Guillem s'adjudica el primer en obrir via i no serem nosaltres que li treiem l'il.lusió...

1er llarg, uns 45 mts. V/V+ i mes o menys 9 parabolts
Surt per blocs verticals sempre buscant la llògica i, evidentment, els parabolts fins una placa, on aquí, si que allargen bastant. Jo he pujat la placa, llaugerament a l'esquerra, per una mena de diedre però aquest llarg no et deixa indiferent. Al final del llarg es torne una mena de canal una mica descomposta i tens que tindre cura per que no es fàcil. Arribem a la reunió i sortosament corre aire i no fa o no tenim gens de calor.

2n llarg, uns 20 mts. IV+ i dos parabolts, es pot protegir amb tascons i friends

Surto jo i devant tinc una mena de diedre vertical on el parabolt esta a uns tres metres. Poso un friend i despres vas pujant vertical amb passos atlètics fins un altre diedre-placa inclinat a l'esquerra on trobes un altre parabolt. Placa i cop de gas i entres a la reunió en una cornisa.

3er llarg 25 mts. V- i quatre parabolts

Ara surt en Guillem. Aquest es un allarg de placa molt divertit on trobem el seguros justets però molt ben emplaçats. Surt per l'esquerra de la reunió fins trobar-se a plena placa i amb tendència a la dreta arribes a la reunió en una bona cornisa a peu d'un desplom.

4t llarg, uns 30 mts. V i tres parabolts

Ara em toca a mí. Aquest llarg es la "cirereta". Es (bastant) difícil al començament i al final del llarg. D'entrada tens un desplom molt pronunciat amb un parabolt a uns tres metres de la reunió. Hi han molt bones preses però son arrodonides. La qüestió es bloquejar be el braços i obrir-te be de cames i xapar-lo. despres tibar fotr a munt fins un terreny on, ja mes tranquil, pots descansar. El pas m'ha sortit a la primera. Agafo aire i continuo per terreny mes fàcil superant uns blocs i plaques fin un altre mur vertical lleugerament desplomat. Aqui hi ha un parabolt pero res mes fins el cim. Uns metres per sobre del parabolt coloco un friend del nº 3 que entra "a caldo" i mirant-me una mica el pas, li foto cop de gas i a munt. Tira enrera, però hi ha canto, i no val a baixar la guardia. També m'ha sortit a la primera... estic content això sembla que rutlla i poc a poc vaig agafant confiança.

Ja som el tres al cim i no em passat gens de calor i es bastant d'hora. Ara toca baixar i anar a Sant Llorenç de Montgai a fer la cervesa. Fa temps que no feia aquesta via. Sempre he sentit que deien que no era maca, però a mí sempre m'ha agradat i amb aquesta variant d'entrada, que per cert he esbrinat que es una via que es diu Temps de neu, però que no tinc cap ressenya d'ella, queda una via molt complerta per a "patatas" com jo, una forma mes senzilla d'arribar dalt de la Pala Alta i gaudir una estona amb bona companyia.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joan Marc Griñan i Joan Prunera

Jo, obrint el segón llarg

Els companys en plena feina

En Guillem en plena placa del tercer llarg

En Joan Marc i jo en plena placa del tercer llarg

Buf! el desplom de l'ultim llarg...

Ja em fet la via!