31.07.2011
Avui, 31 de juliol de 2011, tocava fer l'ultim comiat al nostre company Balbino, que ens va deixar sobtadament, ara farà quatre mesos. Vui agrair a tots els que han pujat al cim, als que la seva condició física no el hi ha permès i als que no han pogut venir, tot i que el seu desig era poder fer-ho i sobretot a Gemma, la seva dona i als seus fills, Pol i Biel, el gran esforç físic i emocional que els ha suposat.
Que millor lloc on dipositar les seves cendres que d'alt d'un cim, un cim on tants i tants cops l'hem pujat, esquiant, caminat, escalant les seves parets, els seus corredors de neu, el Grà de Fajol, en fi, 33 anys compartint afició, alegries, esgotaments i corda... l'ultima pujada que fem plegats, on la càrrega que portava a la motxilla era tan pessada que en faltava l'aire, l'ascensió més dura que he fet mai on cada pas que donava era acompanyat per una llàgrima.
Balbino, ara descanses entre el cel i la terra, en el teu lloc preferit, en el més alt d'un cim, perque cada cop que mirem a munt, sabrem que estàs allí i cada cop que tornem a pujar ens regalaràs la teva presència.
No és un adéu, és un: a reveure campany! La teva dona, els teus fills i el teus amics no t'oblidarem mai.
Que millor lloc on dipositar les seves cendres que d'alt d'un cim, un cim on tants i tants cops l'hem pujat, esquiant, caminat, escalant les seves parets, els seus corredors de neu, el Grà de Fajol, en fi, 33 anys compartint afició, alegries, esgotaments i corda... l'ultima pujada que fem plegats, on la càrrega que portava a la motxilla era tan pessada que en faltava l'aire, l'ascensió més dura que he fet mai on cada pas que donava era acompanyat per una llàgrima.
Balbino, ara descanses entre el cel i la terra, en el teu lloc preferit, en el més alt d'un cim, perque cada cop que mirem a munt, sabrem que estàs allí i cada cop que tornem a pujar ens regalaràs la teva presència.
No és un adéu, és un: a reveure campany! La teva dona, els teus fills i el teus amics no t'oblidarem mai.
 |
Anem a on anem, sempre el recordarem.
ResponEliminaEra un gran Amic, Company i millor Persona.
De ben segur que, de vegades, ens pot caure la llàgrima quan en algun lloc en el que estem ens faci recordar les vivències que hem tingut amb ell.
A mi, també m'agradaria que, com a Balbino, el pas per aquesta vida, hagi deixat empremta en els altres ja que seria molt trist passar per aquesta vida sense que després ningú ho recordés.
Quimet
Segur que una part d'ell sempre estarà amb tu.
ResponEliminaUna abraçada sincera
Pels que potser no el vam coneixer tant de prop, sempre formarà part del record d'aquelles vies en que vam compartir corda, cigarrets i la déria d'enfilar-se fent conya marinera amb els companys.
ResponEliminaJoan Marc.
Un lugar para descansar maravilloso y un amigo magnifico que se presta a llevarte al ultimo descanso en sus hombros es la mejor demostracion que se puede hacer
ResponEliminaMi admiracion y respeto hacia ti
Ei Joan son moments durs que ens porta la vida ell se´n va però el seu record amb. les escalades, riures, esmorzars abans d'escalar, fotos de cim,......això és un patrimoni que sempre queda. Ànim
ResponEliminabe es la 5ª vegada ke vull penjar uncomentari i després no está.sols vull dir en a tú joan ke es marevellos tot el ke has escrit del balbino i se ke ell tot aixó li ha arribat.he plorat molt molt i molt pke per mí era al meu nen i li he donat biberons als bessons. va ser un dia commplicat per mi ja ke nosoc esportista pro crec ke vaig fer el ke vaig poder.i gracies a tots per el suport kem veu dona
ResponEliminaHola Joan,
ResponEliminaes un blog molt emotiu.
La Mireia i jo estem molt orgullosos d'haver participat i compartit una jornada tan emotiva. No oblidaré mai la sensació que vaig experimentar en iniciar l'ascens al Gra, just en el moment en el que ens vàrem fondre en una abraçada, després de passar-te les cendres del Balbi. Entre altres coses la sensació de profun dolor es va transfomar en pau, la mateixa que vaig intuir al teu rostre un cop vàrem posar l'última pedra. El dolor només el saps tu.
Que dur es el q vas fer, no tothom te el valor de fer-ho. El Balbi va saber escollir amic.
Una forta abraçada
Jordi
Hola Joan,
ResponEliminaMe atrevo a escribir porque yo tambien tuve la suerte de conocer al Balbino.
Lo conoci en el Cuartel del Grupo Regional de Intendencia nº 9, cuando ambos estabamos allí haciendo la Mili.
Hicimos muy buenas migas y siempre que saliamos a la calle ibamos juntos por lo que llegue a conocerle bastante.
Recuerdo que ya entonces me contaba batallitas sobre la montaña.
Al acabar la mili perdimos el contacto y cada uno hicimos nuestra vida, sin llegar a vernos ni a hablar nunca mas.
Me he encontrado con esta triste noticia y os escribo para daros animos y por lo que veo se rodeo en vida de gente tan magnifica como el.
Lo dicho recibir un fuerte abrazo y siempre estara en mi recuerdo.
Tots el tindrem al cor =)=P !!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaBiel lopez